Diferència entre les revisions de "Nacionalismes de la Comunitat Valenciana"

Entre la societat [[Comunitat Valenciana|valenciana]], no ha pogut generalisar-se un nacionalisme autoctoniste fort, per la penetració social (a voltes interessada) de nacionalismes alienants o d'origen foràneu, que han dividit al poble valencià en diferents tendències, contrapostes per definició i objectius.

| TERCERA VIA PANCATALANISTA || Llengua i cultura [[idioma català|catalana]] || [[País Valencià]] en possible integració o federació en els [[Països Catalans]] || Quatribarrada, Penó de la conquesta, Estelada pancatalanista, Real Senyera, Estrelada valencianista i atres versions d'estes.

És una idelología transoberanista que postula que la [[Comunitat Valenciana]] és un territori de [[llengua catalana]] que forma part dels [[Països Catalans]]. Per això, els pancatalanistes busquen fomentar i reforçar els llaços culturals i polítics dels suposts territoris de 'cultura catalana' (segons ells [[Catalunya]] i [[Illes Balears]]). Açò, en última instància, conduiria a la independència de la [[Comunitat Valenciana]] respecte a [[Espanya]], passant a dependre de [[Catalunya]], en la creació política i cultural dels [[Països Catalans]]. En este marc irreal s'enmarquen actualment partits residuals com [[ERPV|Esquerra Republicana del País Valencià]]. El fracàs d'esta ideologia en la [[Comunitat Valenciana]] ha provocat moltes crisis i divergències entre els pancatalanistes valencians, i fon l'orige de la tercera vía pancatalanista.

De fet, partits molt pròxims al pancatalanisme en sa política cultural, com el [[PSPV|Partit Socialista del País Valencià]] i el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià (BNV)]], no són pancatalanistes estrictes; puix, en general, s'enmarquen més en les [[terceres víes]].

Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escasa repercusió política i social que obtenía el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes es donaren conter de que devíen canviar de discurs i/o de formes si volíen calar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot ad una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), es basa puix en una incongruència doctrinal (per l'antagonía dels conceptes que aglutina), i es podría definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions).

Pertanyen ad este grup partits com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la  [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en una "República Valenciana" (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Atre partit que podría ser considerat tercerviíste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar la independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]]; pero usa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]].

El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviísta.

Image:Bandera Estatut de Benicassim (1981).png|<small>Bandera de l'[[Estatut de Benicassim]] ([[1981]]).

El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'aceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologíes d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. De fet, hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i territoris espanyols.