Diferència entre les revisions de "Geothlypis formosa"
m Text reemplaça - 'd'crío' a 'de cria' |
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''reinita de Kentucky''' | La '''reinita de Kentucky''' o '''chipe cachetinegro''' ('''''Geothlypis formosa''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Parulidae]] pertanyent al numerós [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Geothlypis]]''. És un au [[Migració de les aus|migratòria]] que anida en l'est d'[[Amèrica del Nort]] i passa l'hivern en [[Mèxic]], [[América Central]], illes del [[Carib (regió)|Carib]] i nort d'[[Amèrica del Sur]]. | ||
==Noms comuns== | ==Noms comuns== | ||
Aparte de chipe cachetinegro (en Mèxic) i reinita de Kentucky (en [[Puerto Rico]]), se li denomina també '''reinita cachetinegra''' (en [[Nicaragua]], [[Panamà]] i [[Costa Rica]]), '''reinita bella''' (en [[Veneçola]]), '''reinita de anteojos''' (en [[Colòmbia]]), '''cigüita de Kentuki''' (en la [[República Dominicana]]), '''bijirita de Kentucky''' (en [[Cuba]]), '''chipe de Kentucky''' o '''chipe patilludo''' (en Mèxic) i '''chipe de galtes negres'''. | Aparte de chipe cachetinegro (en Mèxic) i reinita de Kentucky (en [[Puerto Rico]]), se li denomina també '''reinita cachetinegra''' (en [[Nicaragua]], [[Panamà]] i [[Costa Rica]]), '''reinita bella''' (en [[Veneçola]]), '''reinita de anteojos''' (en [[Colòmbia]]), '''cigüita de Kentuki''' (en la [[República Dominicana]]), '''bijirita de Kentucky''' (en [[Cuba]]), '''chipe de Kentucky''' o '''chipe patilludo''' (en Mèxic) i '''chipe de galtes negres'''. | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
Es reproduïx en l'est dels [[Estats Units]] al sur dels [[Grans Lagos (Amèrica del Nort)|Grans Lagos]], desdel el centre-nort de [[Nova Jersey]], centre de [[Pennsilvània]], nort d'[[Ohio]], centre d'[[Indiana]], centre nort d'[[Illinois]], surest d'[[Iowa]] i centre nort de [[Misuri]]; també en l'extrem nort d'Illinois, extrem noreste d'i suroest de [[Wisconsin]], i en l'extrem surest de [[Nova York (estat)|Nova York]] i sur de [[Connecticut]] (a on és rara; cap al sur a lo llarc de la costa [[Oceà Atlàntic|atlàntica]] fins al sur de [[Carolina del Sur]], el sur de [[Geòrgia]], noroest de [[Florida]], i la costa del [[Golf de Mèxic|golf]], pero absent de les porcions costeres del sur de [[Luisiana]] i el sur de [[Texas]]; els llímits occidentals de l'àrea de reproducció s'estenen fins a l'extrem suroest de Iowa i extrem surest de [[Nebraska]], este de [[Kansas]], este d'[[Oklahoma]] i la quarta part oriental de Texas. | Es reproduïx en l'est dels [[Estats Units]] al sur dels [[Grans Lagos (Amèrica del Nort)|Grans Lagos]], desdel el centre-nort de [[Nova Jersey]], centre de [[Pennsilvània]], nort d'[[Ohio]], centre d'[[Indiana]], centre nort d'[[Illinois]], surest d'[[Iowa]] i centre nort de [[Misuri]]; també en l'extrem nort d'Illinois, extrem noreste d'i suroest de [[Wisconsin]], i en l'extrem surest de [[Nova York (estat)|Nova York]] i sur de [[Connecticut]] (a on és rara; cap al sur a lo llarc de la costa [[Oceà Atlàntic|atlàntica]] fins al sur de [[Carolina del Sur]], el sur de [[Geòrgia]], noroest de [[Florida]], i la costa del [[Golf de Mèxic|golf]], pero absent de les porcions costeres del sur de [[Luisiana]] i el sur de [[Texas]]; els llímits occidentals de l'àrea de reproducció s'estenen fins a l'extrem suroest de Iowa i extrem surest de [[Nebraska]], este de [[Kansas]], este d'[[Oklahoma]] i la quarta part oriental de Texas. | ||
Durant la invernada s'establix des de la costa del Golf de l'est de [[Mèxic]], cap al sur per [[Guatemala]], [[Belize]], rarament el [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], [[Panamà]], fins al nort de [[Colòmbia]] i noroest de [[Veneçola]]; | Durant la invernada s'establix des de la costa del Golf de l'est de [[Mèxic]], cap al sur per [[Guatemala]], [[Belize]], rarament el [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], [[Costa Rica]], [[Panamà]], fins al nort de [[Colòmbia]] i noroest de [[Veneçola]]; en el Carib inverna regularment en [[Bahames]], [[Illes Caiman]], [[Islas Turcas y Caicos]], [[Cuba]], [[Jamaica]], [[Haití]], [[República Dominicana]], [[Puerto Rico]] i [[Illes Vérgens]]; i com errante va ser registrat en [[Antigua y Barbuda]], [[Aruba]], [[Barbados]], [[Bonaire]], [[San Eustaquio]] i [[Saba (Països Baixos)|Saba]], [[Curazao]], [[Dominica]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Martinica]], [[Montserrat]], [[Sant Cristóbal i Nieves]], [[Santa Lucía]] i [[Sant Vicente i les Granadines]]. Com errante estival també en [[Canadà]]. | ||
El [[hàbitat]] de cria són els boscs i frondoses de terres baixes prop de rieres, en [[sotobosque]] dens, a sovint a baixa [[altitut]]. Rara volta s'observa en hàbitats agrícoles. Són essencials una coberta vegetal ben desenrollada per a la nidificación en el sol i un sotobosque dens. | El [[hàbitat]] de cria són els boscs i frondoses de terres baixes prop de rieres, en [[sotobosque]] dens, a sovint a baixa [[altitut]]. Rara volta s'observa en hàbitats agrícoles. Són essencials una coberta vegetal ben desenrollada per a la nidificación en el sol i un sotobosque dens. | ||
Durant la invernada preferix el sotobosque de boscs tropicals humits de terres baixes i [[piedemonte]] de segon creiximent; encara que també s'ha reportat en boscs tropicals madurs. | Durant la invernada preferix el sotobosque de boscs tropicals humits de terres baixes i [[piedemonte]] de segon creiximent; encara que també s'ha reportat en boscs tropicals madurs. | ||
Busca el seu aliment entre la #fulleram del sol. | Busca el seu aliment entre la #fulleram del sol. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
===Descripció original=== | ===Descripció original=== | ||
L'espècie ''G. formosa'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Estats Units|nortamericà]] [[Alexander Wilson]] en 1811 baix el [[nom científic]] ''Sylvia formosa''; el seu [[localitat tipo]] és: «Kentucky». | L'espècie ''G. formosa'' va ser descrita per primera volta pel [[naturaliste]] [[Estats Units|nortamericà]] [[Alexander Wilson]] en 1811 baix el [[nom científic]] ''Sylvia formosa''; el seu [[localitat tipo]] és: «Kentucky». | ||
===Etimologia=== | ===Etimologia=== | ||
El nom genèric femení «''Geothlypis''» es compon de la paraules del [[idioma grec|grec]] «''geō''» que significa ‘sol’, i «''thlupis''» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En [[ornitologia]] «''thlypis''» designa a un [[Parulidae|parúlido]]; i el nom de l'espècie «''formosa''» deriva del [[idioma llatí|llatí]] «''formosus''» que significa ‘bell’. | El nom genèric femení «''Geothlypis''» es compon de la paraules del [[idioma grec|grec]] «''geō''» que significa ‘sol’, i «''thlupis''» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En [[ornitologia]] «''thlypis''» designa a un [[Parulidae|parúlido]]; i el nom de l'espècie «''formosa''» deriva del [[idioma llatí|llatí]] «''formosus''» que significa ‘bell’. | ||
===Taxonomia=== | ===Taxonomia=== | ||
La present espècie, junt a ''[[Geothlypis tolmiei]]'' i ''[[Geothlypis philadelphia]]'', estaven tradicionalment incloses en el gènero ''[[Oporornis]]'', pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette ''et al.'' (2010) varen trobar que ''Oporornis'' com es reconeixia anteriorment, era [[parafilético]], #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero ''[[Geothlypis]]'' i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero. | La present espècie, junt a ''[[Geothlypis tolmiei]]'' i ''[[Geothlypis philadelphia]]'', estaven tradicionalment incloses en el gènero ''[[Oporornis]]'', pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette ''et al.'' (2010) varen trobar que ''Oporornis'' com es reconeixia anteriorment, era [[parafilético]], #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero ''[[Geothlypis]]'' i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero. | ||
És [[monotípica]], no es verifiquen variacions geogràfiques. | És [[monotípica]], no es verifiquen variacions geogràfiques. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 05:50 8 jul 2026
_(cropped).jpg){kind=link}
La reinita de Kentucky o chipe cachetinegro (Geothlypis formosa) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Mèxic, América Central, illes del Carib i nort d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de chipe cachetinegro (en Mèxic) i reinita de Kentucky (en Puerto Rico), se li denomina també reinita cachetinegra (en Nicaragua, Panamà i Costa Rica), reinita bella (en Veneçola), reinita de anteojos (en Colòmbia), cigüita de Kentuki (en la República Dominicana), bijirita de Kentucky (en Cuba), chipe de Kentucky o chipe patilludo (en Mèxic) i chipe de galtes negres.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es reproduïx en l'est dels Estats Units al sur dels Grans Lagos, desdel el centre-nort de Nova Jersey, centre de Pennsilvània, nort d'Ohio, centre d'Indiana, centre nort d'Illinois, surest d'Iowa i centre nort de Misuri; també en l'extrem nort d'Illinois, extrem noreste d'i suroest de Wisconsin, i en l'extrem surest de Nova York i sur de Connecticut (a on és rara; cap al sur a lo llarc de la costa atlàntica fins al sur de Carolina del Sur, el sur de Geòrgia, noroest de Florida, i la costa del golf, pero absent de les porcions costeres del sur de Luisiana i el sur de Texas; els llímits occidentals de l'àrea de reproducció s'estenen fins a l'extrem suroest de Iowa i extrem surest de Nebraska, este de Kansas, este d'Oklahoma i la quarta part oriental de Texas.
Durant la invernada s'establix des de la costa del Golf de l'est de Mèxic, cap al sur per Guatemala, Belize, rarament el El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, fins al nort de Colòmbia i noroest de Veneçola; en el Carib inverna regularment en Bahames, Illes Caiman, Islas Turcas y Caicos, Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana, Puerto Rico i Illes Vérgens; i com errante va ser registrat en Antigua y Barbuda, Aruba, Barbados, Bonaire, San Eustaquio i Saba, Curazao, Dominica, Guadalupe, Martinica, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía i Sant Vicente i les Granadines. Com errante estival també en Canadà.
El hàbitat de cria són els boscs i frondoses de terres baixes prop de rieres, en sotobosque dens, a sovint a baixa altitut. Rara volta s'observa en hàbitats agrícoles. Són essencials una coberta vegetal ben desenrollada per a la nidificación en el sol i un sotobosque dens.
Durant la invernada preferix el sotobosque de boscs tropicals humits de terres baixes i piedemonte de segon creiximent; encara que també s'ha reportat en boscs tropicals madurs.
Busca el seu aliment entre la #fulleram del sol.
Descripció
[editar | editar còdic]Les aus adultes medixen 12 a 13 cm de llongitut. Hi ha un llauger dimorfisme sexual. El macho es caracterisa per una caraça negra que inclou lores, zona subocular i auricular, estenent-se parcialment fins als costats del coll; per la llínea superciliar groga i la corona negra. L'esquena, ales i coa són de color pardo oliváceo, i les parts ventrales (gola, coll, pit i pancha) de color groc. La femella és similar al macho, pero es distinguix perque la caraça i la corona són de color pardo oliváceo obscur. Els individus inmaduros són similars als adults.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie G. formosa va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Alexander Wilson en 1811 baix el nom científic Sylvia formosa; el seu localitat tipo és: «Kentucky».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «formosa» deriva del llatí «formosus» que significa ‘bell’.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie, junt a Geothlypis tolmiei i Geothlypis philadelphia, estaven tradicionalment incloses en el gènero Oporornis, pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette et al. (2010) varen trobar que Oporornis com es reconeixia anteriorment, era parafilético, #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero Geothlypis i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero.
És monotípica, no es verifiquen variacions geogràfiques.