Diferència entre les revisions de "França"
m Text reemplaça - ']]''' a ']] ''' |
m Text reemplaça - 'natura ' a 'naturalea ' |
||
| Llínea 72: | Llínea 72: | ||
[[Napoleó Bonaparte]] va agafar el control de la República el [[1799]], de la qual se'n va proclamar Primer Cònsul. Els seus eixèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous regnes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Després de la seua derrota el [[1815]], la monarquia francesa fon restablida, la qual més avant va ser abolida llegislativament i seguida per una [[Segona República Francesa|Segona República]] el [[1848]]. Esta segona república va finalisar quan l'últim nebot de l'Emperador, [[Napoleó III|Lluís Napoleó Bonaparte]], en fon elegit President i va proclamar un [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] el [[1852]]. No tan ambiciós com el seu tio, el segon Napoleó també fon finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] ([[1870]]). | [[Napoleó Bonaparte]] va agafar el control de la República el [[1799]], de la qual se'n va proclamar Primer Cònsul. Els seus eixèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous regnes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Després de la seua derrota el [[1815]], la monarquia francesa fon restablida, la qual més avant va ser abolida llegislativament i seguida per una [[Segona República Francesa|Segona República]] el [[1848]]. Esta segona república va finalisar quan l'últim nebot de l'Emperador, [[Napoleó III|Lluís Napoleó Bonaparte]], en fon elegit President i va proclamar un [[Segon Imperi Francés|Segon Imperi]] el [[1852]]. No tan ambiciós com el seu tio, el segon Napoleó també fon finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] ([[1870]]). | ||
Si be al final resultà vencedora tant a la [[Primera Guerra Mundial]] com a la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial ([[Imperi colonial francés]]) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de [[1958]], s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la [[Quinta República Francesa|Quinta República]]) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de | Si be al final resultà vencedora tant a la [[Primera Guerra Mundial]] com a la [[Segona Guerra Mundial|Segona]], França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial ([[Imperi colonial francés]]) com en el seu estatut econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de [[1958]], s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la [[Quinta República Francesa|Quinta República]]) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de naturalea més de tipo parlamentari. | ||
Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a [[Algèria]], el govern de Pflimlin va ser depost. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de [[1958]], en poders plens i en la tasca de redactar una constitució que establí la Cinquena República. En va ser electe president el decembre del mateix any. | Després de la inestabilitat política i les manifestacions nacionalistes a [[Algèria]], el govern de Pflimlin va ser depost. El Parlament va demandar al general de Gaulle a prendre la direcció del país, per evitar una eventual guerra civil. De Gaulle es va convertir en President del Consell el juny de [[1958]], en poders plens i en la tasca de redactar una constitució que establí la Cinquena República. En va ser electe president el decembre del mateix any. | ||