Diferència entre les revisions de "Alquímia"
| Llínea 214: | Llínea 214: | ||
=== Noveles i teatre === | === Noveles i teatre === | ||
[[Archiu:Faust image 19thcentury.jpg|thumb|250px|Faust creant un homúncul]] | [[Archiu:Faust image 19thcentury.jpg|thumb|250px|Faust creant un homúncul]] | ||
Molts [[ | Molts [[lliteratura|escritors]] satirisaren els alquimistes i els varen usar com a blanc d'atacs [[sàtira|satírics]]. Dos famosos eixemples antics són: | ||
* [[Geoffrey Chaucer]], ''[[The Cànon's Yeoman's Prologui and Tali]]'' (c. 1380). El protagonista, un alquimista de camí a [[Canterbury]], afirma que «ho enllosarà sancer d'argent i or». | * [[Geoffrey Chaucer]], ''[[The Cànon's Yeoman's Prologui and Tali]]'' (c. 1380). El protagonista, un alquimista de camí a [[Canterbury]], afirma que «ho enllosarà sancer d'argent i or». | ||
| Llínea 221: | Llínea 221: | ||
En obres més recents els alquimistes solen ser presentats baix una llum més romàntica i mística i a sovint es fa poca distinció entre alquímia, màgia i bruixeria: | En obres més recents els alquimistes solen ser presentats baix una llum més romàntica i mística i a sovint es fa poca distinció entre alquímia, màgia i bruixeria: | ||
* [[William Shakespeare]], ''[[La tempestat (teatre)|La tempestat]]'' (1611). És la seua obra més influenciada per l'alquímia, plagada d'imageria alquímica i en Pròsper com a | * [[William Shakespeare]], ''[[La tempestat (teatre)|La tempestat]]'' (1611). És la seua obra més influenciada per l'alquímia, plagada d'imageria alquímica i en Pròsper com a mac arquetípic. | ||
* [[Mary Shelley]], ''[[Frankenstein]]'' (1818). Victor Frankenstein | * [[Mary Shelley]], ''[[Frankenstein]]'' (1818). Victor Frankenstein ampra tant l'alquímia com la ciència moderna per crear el [[monstre de Frankenstein]]. | ||
* [[Vladimir Odoevsky]], ''Salamandra'' (1828). | * [[Vladimir Odoevsky]], ''Salamandra'' (1828). | ||
* 2a part de ''[[Faust (Goethe)]]'' (1832). Wagner, el servent de Faust, usa l'alquímia per a crear un [[homúncul]]. | * 2a part de ''[[Faust (Goethe)]]'' (1832). Wagner, el servent de Faust, usa l'alquímia per a crear un [[homúncul]]. | ||
* [[Antal Szerb]], ''La llegenda dels Pendragon'' (1934) | * [[Antal Szerb]], ''La llegenda dels Pendragon'' (1934) | ||
* [[Gabriel García Márquez]], ''[[Cent anys de | * [[Gabriel García Márquez]], ''[[Cent anys de solitut]]'' (1967). Un alquimista nomenat Melquiades s'afegeix a l'atmòsfera surrealista de la novela (vejau [[realisme màgic]]). | ||
* [[Ian Watson]], ''Els Jardins de les Delícies'' (1980). Un alquimista del futur, ajudat per un poderós extraterrestre, crea un planeta basat en la pintura de [[El Bosch]] ''[[El Jardí de les Delícies]]''. | * [[Ian Watson]], ''Els Jardins de les Delícies'' (1980). Un alquimista del futur, ajudat per un poderós extraterrestre, crea un planeta basat en la pintura de [[El Bosch]] ''[[El Jardí de les Delícies]]''. | ||
* En algunes de les noveles del ''[[Mundodisco]]'' de [[Terry Pratchett]] (1983-actualitat) apareix un [[gremi]] d'alquimistes. Són coneguts per volar la seu del seu gremi regularment. Juguen un paper particularment important en ''[[Homes d'Armes]]'' (1993). | * En algunes de les noveles del ''[[Mundodisco]]'' de [[Terry Pratchett]] (1983-actualitat) apareix un [[gremi]] d'alquimistes. Són coneguts per volar la seu del seu gremi regularment. Juguen un paper particularment important en ''[[Homes d'Armes]]'' (1993). | ||
* [[John Crowley]], ''Ægypt'' (1987-2007). Tetralogia de noveles de realisme màgic que tracten extensivament del Dr. Dee, l'alquímia, l'astrologia i la màgia. | * [[John Crowley]], ''Ægypt'' (1987-2007). Tetralogia de noveles de realisme màgic que tracten extensivament del Dr. Dee, l'alquímia, l'astrologia i la màgia. | ||
* [[Paulo Coelho]], ''[[L'alquimista (llibre)|L'alquimista]]'' (1988). El protagonista coneix un alquimista i deprèn els principis de l'alquímia. | * [[Paulo Coelho]], ''[[L'alquimista (llibre)|L'alquimista]]'' (1988). El protagonista coneix un alquimista i deprèn els principis de l'alquímia. | ||
* [[Umberto Eco]], ''[[El | * [[Umberto Eco]], ''[[El pèndul de Foucault]]'' (1988). | ||
* [[J. K. Rowling]], ''[[Harry Potter i la pedra filosofal]]'' (1997). En ella apareix [[Nicolas Flamel]] com un personage. | * [[J. K. Rowling]], ''[[Harry Potter i la pedra filosofal]]'' (1997). En ella apareix [[Nicolas Flamel]] com un personage. | ||
* [[Neal Stephenson]], ''[[Cicle Barroc]]'' (2003?2004). Inclou alquimistes reals i imaginaris com [[Isaac Newton]], [[Nicolas Fatio de Duillier|de Duillier]] i [[Enoch Root]]. | * [[Neal Stephenson]], ''[[Cicle Barroc]]'' (2003?2004). Inclou alquimistes reals i imaginaris com [[Isaac Newton]], [[Nicolas Fatio de Duillier|de Duillier]] i [[Enoch Root]]. | ||