Diferència entre les revisions de "Oliva (Valéncia)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 47:

Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en [[1449]], el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.

Quan en [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[~~segle~~ XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.

Quan en [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[sigle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.

En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en [[1836]].

Llínea 93:

De la seua época medieval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.

Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[~~segle~~ XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.

Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[sigle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.

També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.

@@ Llínea 47: / Llínea 47: @@
 Constituïda en comtat per [[Alfons el Magnànim]] en [[1449]], el seu primer comte va ser Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt.
-Quan en [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[segle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.
+Quan en [[1609]] la [[expulsió dels moriscs]] deixa secs els camps i viles valencianes, Oliva passa per moments difícils, aixina i tot, sense ser una de les poblacions més afectades. Serà en el [[sigle XVIII]] quan, junt en el restant del desaparegut [[Regne de Valéncia]], s'inicie un periodo de recuperació que tindrà com a punt destacable no sols l'aspecte econòmic, sino fonamentalment el cultural.
 En la [[divisió provincial de 1822]] va ser adscrita a la [[Província de Xàtiva]] i en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|la divisió de 1833]] a la de [[Província d'Alacant|Alacant]], passant definitivament a [[província de Valéncia|Valéncia]] en [[1836]].
@@ Llínea 93: / Llínea 93: @@
 De la seua época medieval podem observar antigues '''torres de defensa''' de la muralla, que separaven la vila d'extramurs, el castell de Santa Anna i el del Reboll-te (destruïts per un gran terratrémol en [[1598]]), les cases nobles en El Carrer Tamarit, el casc antic, ple de típiques cases d'arquitectura valenciana. Aixina com l'antic barri mossàrap del que nos queden els seus carrerons estrets i sense disposició geomètrica, de la que és estandart El Carrer la Falç, que deu el seu nom a la seua forma.
-Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[segle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.
+Entre els seus monuments civils cal destacar el '''[[Casa dels Mayans|Aula de Llatinitat]] ''' també coneguda com a Aula de Gramàtica, construïda baix el patrocini de Gregorio Mayans en el [[sigle XVIII]] i que hui servix com a aula d'estudi i per a la realisació de cursos per a adults.
 També es poden visitar els museus de la ilustració, el prehistòric, aixina com la casa Mayans i el museu i cripta parroquial de Santa Maria.