Setophaga ruticilla

candelita nortenya (Setophaga ruticilla)

La candelita nortenya (Setophaga ruticilla) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que anida en el nort i est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en el sur d'Amèrica del Nort, América Central, Antilles i nort i noroest d'Amèrica del Sur.

Noms comuns

Aparte de candelita nortenya (en Costa Rica, Hondures, Nicaragua, Equador), se li denomina també candelita americana (en Equador, Perú i Chile), pavito americà (en Hondures), candelita (en Cuba i República Dominicana), bijirita, pavito migratori (en Mèxic), candelita migratòria (en Veneçola), reinita nortenya (en Colòmbia), reinita candelita (en Puerto Rico), chipe flameante (en Mèxic) o arañero boreal (en Argentina).

Distribució i hàbitat

L'àrea de nidificación compreende gran part de l'est i el nort d'Estats Units i el sur de Canadà. Es reproduïx cap al nort fins a Terranova, el centre-sur de Quebec, el centre-nort d'Ontario, el centre de Manitoba, el centre-nort de Saskatchewan, el noreste d'Alberta, el centre-oest de Territoris del Noroest i l'extrem suroest de Yukón. Es reproduïx localment cap al sur a lo llarc de la costa atlàntica fins al surest de #Virginia, centre de Carolina del Nort, oest de Carolina del Sur, nort i oest de Geòrgia, extrem noroest de Florida, sur d'Alabama, sur de Mississipi, sur de Luisiana, parts més orientals de Texas, Oklahoma i Kansas, surest i nort de Nebraska, surest i noroest de Wyoming, nort d'Idaho, noroest d'Oregó, nort de Washington, centre-oest de la Columbia Britànica (sense incloure les terres baixes costeres) i extrem surest d'Alaska.

Inverna generalment des de la costa occidental del nort de Baixa Califòrnia i des de tot el sur de Baixa Califòrnia, Mèxic continental, extrem sur de Florida, Bermudes i Bahames cap al sur per tota América Central (incloses les illes del Carib en alta mar) en Guatemala, Belize, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, i per tot el Carib, en Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana, Islas Turcas y Caicos, Illes Caiman, Puerto Rico, Illes Vérgens, Antigua y Barbuda, Barbados, San Eustaquio i Saba, Dominica, Guadalupe, Granada, Martinica, Montserrat, Sant Bartolomé, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, San Martín, Sant Vicente i les Granadines, Bonaire, Trinitat i Tobago, fins al nort d'Amèrica del Sur, incloent Guyana, Surinam, Guayana Francesa, Veneçola, Colòmbia, Equador i noroest de Brasil a l'est dels Vages, i fins a l'oest d'Equador i noroest de Perú a l'oest dels Vages. Registrada com vagante ocasional no reproductiu en Aruba, Chile, Argentina i Illes Malvines; com vagante rar en França, Polinèsia Francesa, Groenlàndia, Irlanda, illes Azores, Regne Unit, i Islàndia.

Generalment es reproduïx en boscs caducifolios humits de segon creiximent en abundants arbustos, a sovint prop de l'aigua, especialment en les parts meridional i occidental de la seua àrea de distribució. Uns atres hàbitats ocupats en freqüència inclouen xares de alisos (Alnus) i sauces (Salix), boscs arbustivos de segon creiximent, xares en buits d'arbres dins de boscs antics, arbres d'ombra i vegetació arbustiva (per eixemple, tancades), horts, boscs mixts de caducifolias i coníferes.

Durant la migració habita en selves tropicals, boscs secundaris caducs i camps en abundant herba.

Esta espècie és considerada localment abundant i la seua població total estimada en 42 millons d'individus madurs.

S'alimenta principalment d'insectes, ya siga en solitari o en grups; és molt actiu, revolotea constantment i obri la seua coa en palmito. Caça insectes en el vol.

Descripció

Plantilla:Multimèdia Els adults medixen una mija de 12 cm de llongitut. Els machos són de color negre en el cap, les parts dorsals, la gola i el pit; la pancha i les plomes cobertoras de la coa són blancs. En els flancs del pit hi ha taques taronges lluentes, també en les rémiges de l'ala i en la coa. En les femelles, el cap i les parts dorales són grisáceas o grisáceo oliváceas, i les parts ventrales blanques. En els costats i la coa hi ha taques groc llima lluenta. Els jovenils s'assemblen a les femelles pero els machos presenten tintes taronges en els costats, ademés de presentar algunes taques negres en el cos.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie S. ruticilla va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1758 baix el nom científic Motacilla ruticilla; el seu localitat tipo és: «Amèrica», restringit posteriorment per a «#Virginia».

Etimologia

El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «ruticilla» es compon de les paraules del llatí «rutilus» que significa ‘roig’ i «cilla» que significa ‘coa’.

Taxonomia

Originalment el gènero Setophaga solament contenia la present espècie. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies) era parafilético en relació a Setophaga, com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi es va concloure que una espècie abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10, i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.