L'Unió Europea (UE) és una comunitat singular[1] de vintisset Estats europeus que va ser establida el 1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor el Tractat de l'Unió Europea (TUE), sent la successora de facto de les comunitats Europees, creades en els anys 50 del sigle XX.

Bandera de l'Unió Europea

La seua singularitat residix en el seu caràcter en part supranacional i en part intergovernamental, lo que ha desenrollat especials relacions polítiques entre els seus membres que es traduïxen en l'establiment d'un mateix ordenament jurídic, i en l'existència i funcionament de les seues pròpies institucions comunitàries. La primacia o prelació del Dret comunitari sobre lo nacional regix allí on s'ha produït cessió de competències (i en aquells casos en que les normes nacionals entren en colisió en les normes comunitàries). En realitat, el Dret comunitari no és superior al Dret intern dels Estats membres de l'Unió, sino que s'integra en ell coexistint de manera interdependent (el Dret comunitari no és supraconstitucional, sino més be metaconstitucional o paraconstitucional).

L'Unió Europea es rig per un sistema intern en règim de democràcia representativa.​ Les seues institucions són 7: el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia de l'Unió Europea, el Tribunal de Contes i el Banc Central Europeu.

Estats membres

editar

Els membres de l'Unió Europea, han creixcut des dels sis estats fundadors (Alemanya, Bèlgica, França, Italia, Luxemburc i Països Baixos) als 27 que conformen actualment l'Unió Europea, tras la eixida del Regne Unit (1973-2020):


Nom de l'estat Capital Data d'adheriment
 
Alemanya
Berlin 25 de març de 1957
 
Àustria
Viena 1 de giner de 1995
 
Bèlgica
Brusseles 25 de marzo de 1957
 
Bulgària
Sofia 1 de giner de 2007
 
Chipre
Nicosia 1 de maig de 2004
 
Croàcia
Zagrep 1 de juliol de 2013
 
Dinamarca
Copenhague 1 de giner de 1973
 
Eslovàquia
Bratislava 1 de maig de 2004
 
Eslovènia
Liubliana 1 de maig de 2004
 
Espanya
Madrit 1 de giner de 1986
 
Estònia
Tallin 1 de maig de 2004
 
Finlàndia
Helsinki 1 de giner de 1995
 
França
París 25 de març de 1957
 
Grècia
Atenes 1 de giner de 1981
 
Hongria
Budapest 1 de maig de 2004
 
Irlanda
Dublin 1 de giner de 1973
 
Itàlia
Roma 25 de març de 1957
 
Letònia
Riga 1 de maig de 2004
 
Lituània
Vilna 1 de maig de 2004
 
Luxemburc
Luxemburc 25 de març de 1957
 
Malta
La Valleta 1 de maig de 2004
 
Països Baixos
Àmsterdam 25 de març de 1957
 
Polònia
Varsòvia 1 de maig de 2004
 
Portugal
Lisboa 1 de giner de 1986
 
República Checa
Praga 1 de maig de 2004
 
Romania
Bucarest 1 de giner de 2007
 
Suècia
Estocolm 1 de giner de 1995

L'Unió Europea i la Llengua Valenciana

editar
Artícul principal → Resolució Killilea.
  • 1991.- Des del 13 de maig de l'any 1991 l'Unió Europea (UE) reconeix la denominació de l'idioma valencià. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública Emèrit Bono. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.
Artícul principal → Carta Europea de Llengües Minoritàries.

Vore també

editar

Referències

editar

Enllaços externs

editar

Commons


Portal UE Unió Europea (UE)  

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia