Diferència entre les revisions de "Alaquàs"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 89: Llínea 89:
 
}}
 
}}
  
== Ciutats Agermanades ==
+
== Ciutats agermanades ==
 
*[[Cremona]], ([[Lombardía]], [[Itàlia]])
 
*[[Cremona]], ([[Lombardía]], [[Itàlia]])
 
*[[Lanjarón]], ([[Província de Granada]])
 
*[[Lanjarón]], ([[Província de Granada]])

Revisió de 11:45 21 jul 2022

Alaquàs
Localització d'Alaquàs respecte del País Valencià.png Escut d'Alaquàs.svg
Localització d'Alaquàs respecte de l'Horta Oest.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Oest
Partit judicial: Torrent
Ubicació: 39°27′30″N 0°27′46″O
Altitut: 42 msnm
Superfície: 3,9 km²
Població: 29.341 hab. (INE 2018)
Densitat: 7.557,43 hab./km²
Gentilici: Alaquaser/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46970
Festes majors: Principis de setembre
Alcalde: Jorge Alarte Gorbe (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Alaquàs


Alaquàs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la zona oest de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Oest.

Geografia

Situat a 42 m d'altitut i en 3,9 km² d'extensió, se localisa en l'Horta de Valéncia, a 7 quilómetros a l'oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de L'Horta Oest. Llimita al nort i a l'oest en el municipi d'Aldaya, i al sur en el de Torrent i el de Picanya i finalment a l'est en el de Chirivella.

Història

Antiga alqueria musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per Jaume I d'Aragó a Bernardo Castelló en l'any 1238, el qual la canvià per atres possessions a Ponce Soler. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En l'any 1319 Joan Escrivà comprà el senyoriu i despuix l'adquirí la família Vilaragut, els quals el vengueren en el sigle XV als Aguilar. Posteriorment passa a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. Un dels membres d'esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte d'Alaquàs en l'any 1577. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, despuix al baró de Bolbait. Hui se conserva el palau-castell alçat baix el patrimoni de Luis Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta d'una construcció de planta quadrangular, en quatre torres de 25 m. d'altura, de les quals a soles se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.

Etimologia

El nom d'Alaquàs és d'orige àrap, ya que prove d'al-quas, és dir, els arcs o les arcades i fa referència a una localitat situada al voltant de 20 quilómetros del Barranc de Torrent. Com una séquia procedent de Manises esta construïda en moltes arcades, o degut a la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren d'esta forma. Ya durant la conquista cristiana, despuix de sitiar la localitat, Jaume I d'Aragó donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta en el document de concessió.

Demografia

Conta en 29.649 habitants segons el cens del INE de l'any 2021. En els anys 60 se produí una gran aplegada d'immigrants d'Andalusia i Castella lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en 1986 i aplegant als 30.177 en l'any 2007.

Evolució demogràfica d'Alaquàs[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970
Població 1.846 2.062 2.370 2.672 2.765 3.276 3.753 4.332 8.116 19.639
1981 1991 2000 2006 2007 2017 2018
Població 23.550 24.107 26.939 30.104 30.177 29.474 29.341

Estructura socioeconòmica

Barranc dels Cavalls

Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, a on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En l'actualitat la agricultura és un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, aixina com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial és principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés l'instalació d'empreses d'alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses són de chicotet tamany en menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població: El Bovalar i Els Mollons.

El sector servicis és el segon en importància en l'economia local en el qual treballa més d'un 40% de la població.

La llínea del tren d'alta velocitat (AVE) passarà pel seu terme municipal.

EL ministeri de foment comunicà l'alcalde la seua decisió de dotar al poble en una estació de Rodalies de la llínea C-3 de Rodalies Valéncia, la construcció de l'estació inclourà 140 places d'aparcaments i una passarela.

Monuments i llocs d'interés

Entre els seus atractius turístics destaca el Palau - Castell d'Alaquàs; edifici datat en l'any 1582, declarat Monument Nacional en 1918, i que en l'any 2003 passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs d'interés de la localitat són l'Iglésia de la Assunció (adjacent al Palau - Castell), la casa dels infants de Alòs (del S.XIX) i l'Iglésia de la Mare de Deu del Olivar.

Festes

Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els Moros i Cristians, La Festa de l'Aigua , en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres en aigua depositada en depòsits en el carrer, el Cant de la Carchofa i el Festival de Rock d'Alaquàs , més conegut com FRA (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les Falles en el més de març, contant en 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la Festa del Aigua s'ha suspés.

En primavera en honor a Sant Francisco de Paula se celebra la Festa del Porrat ; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que són repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Albert Taberner PCE
1983 - 1987 Francisco Tàrrega PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Tàrrega PSPV-PSOE
1991 - 1995 Adrià Hernandez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Adrià Hernandez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2003 - 2007 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2007 - 2011 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Ciutats agermanades

Referències

Enllaços externs

Commons


Municipis de L'Horta Oest
Alaquàs    Aldaya    Chirivella    Manises    Mislata    Paterna    Picanya    Quart de Poblet    Torrent