Diferència entre les revisions de "Contaminació llumínica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 32 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{en desenroll|Llunablava|Dumenge|Juny}}
+
{{destacat}}
 
+
[[Image:World light pollution.jpg|300px|thumb| Mapamundi de la contaminació llumínica. Els colors falsos mostren intensitats de lluentor de fonts de llum artificial al voltant del món.]]
[[Image:Contaminacióllumínica.png|300px|thumb| Comparació de la contaminació llumínica en la [[Península Ibèrica|península ibèrica]] entre 1992 i 2010.]]
 
 
 
 
La '''contaminació llumínica''' pot definir-se com l'emissió de fluix lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, rancs espectrals o horaris innecessaris per a la realisació de les activitats previstes en la zona en la que s'instalen les llums.
 
La '''contaminació llumínica''' pot definir-se com l'emissió de fluix lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, rancs espectrals o horaris innecessaris per a la realisació de les activitats previstes en la zona en la que s'instalen les llums.
  
 
Un ineficient i mal dissenyat allumenat exterior, l'utilisació de proyectors i [[Cano laser|canons làser]], l'inexistent regulació de l'horari d'apagat d'enceses publicitaries, monumentals o ornamentals, etc., generen este problema cada volta més estés.
 
Un ineficient i mal dissenyat allumenat exterior, l'utilisació de proyectors i [[Cano laser|canons làser]], l'inexistent regulació de l'horari d'apagat d'enceses publicitaries, monumentals o ornamentals, etc., generen este problema cada volta més estés.
  
La contaminació llumínica té com a manifestació més evident l'aument de la lluentor del cel nocturn, per reflexió i difusió de la [[llum]] artificial en els [[gasos]] i en les partícules de l'[[aire]] urbà ''([[smog]], [[contaminació]]...)'', de forma que se disminuïx la visibilitat de les estreles i demés objectes celests.
+
La contaminació llumínica té com a manifestació més evident l'aument de la lluentor del cel nocturn, per reflexió i difusió de la [[llum]] artificial en els [[gas|gasos]] i en les partícules de l'[[aire]] urbà ''([[smog]], [[contaminació]]...)'', de forma que se disminuïx la visibilitat de les estreles i demés objectes celests.
  
 
== Inconvenients de la contaminació llumínica ==
 
== Inconvenients de la contaminació llumínica ==
Es indubtable que l'allumenat exterior es un guany que fa possible desenrollar multiples activitats en la nit, pero es imprescindible allumenar de forma adequada, evitant l'emissio de llum directa a l'atmosfera i amprant la cantitat de llum estrictament necessaria alli a on necessitem vore. Tota llum enviada lateralment, cap a amunt o cap als espais a on no es necessaria, no proporciona seguritat ni visibilitat i es un balafiament d'energia i diners.
+
És indubtable que l'allumenat exterior és un guany que fa possible desenrollar múltiples activitats en la nit, pero és imprescindible allumenar de forma adequada, evitant l'emissió de llum directa a l'atmòsfera i amprant la cantitat de llum estrictament necessària allí a on necessitem vore. Tota llum enviada lateralment, cap a amunt o cap als espais a on no és necessària, no proporciona seguritat ni visibilitat i es un balafiament d'energia i diners.
 
 
Sobre este greu problema, fins el moment, existix escasa consciencia social, pese a que genera numeroses i perjudicials conseqüencies com son l'aument de la despesa energético i economic, l'intrusión lluminica, l'inseguritat vial, el dificultar el trafic aereu i maritim, el dany als [[Ecosistema|ecosistemas]] nocturns i la degradacio del cel nocturn, patrimoni natural i cultural, en la consegüent perdua de percepcio de l'Univers i els problemes causats als [[Observatori astronomic|observatoris astronomics]].
 
  
Estos perjuïns no se llimiten a l'entorn del lloc a on se produix la contaminacio ?poblacions, poligons industrials, arees comercials, carreteres, etc.?, sino que la llum se difon per l'atmosfera i el seu efecte se deixa sentir fins centenars de [[Quilometro|quilometros]] des de la seua orige.
+
Sobre este greu problema, fins el moment, existix escassa consciència social, a pesar de que genera numeroses i perjudicials conseqüències com són l'aument de la despesa energètica i econòmica, l'intrusió llumínica, l'inseguritat vial, el dificultar el tràfic aéreu i marítim, el dany als [[Ecosistema|ecosistemes]] nocturns i la degradació del cel nocturn, patrimoni natural i cultural, en la consegüent pèrdua de percepció de l'[[Univers]] i els problemes causats als [[Observatori astronòmic|observatoris astronòmics]].
Ademes, la contaminacio lluminica pot provocar [[Plaga|plagues]] i canvis persistents en el [[mig ambient]].
 
  
A l'incrementar-se mes la lluentor del cel, acaben per desapareixer tambe, de forma progressiva, les estreles, en lo que, al final, solament les mes lluents, alguns planetes i la Lluna resulten visibles en mig d'un cel urba neblinoso de color gris-ataronjat. Si considerem que en condicions optimes, nostre ull alcança a distinguir estreles fins la sexta magnitut, lo qual supon poder alcançar a vore unes 3.000 en estiu, podrem jujar en equitat la magnitut de lo que mos perdem.
+
Estos perjuïns no es llimiten a l'entorn del lloc a on es produïx la contaminació —poblacions, polígons industrials, àrees comercials, carreteres, etc. —, sino que la llum es difon per l'atmòsfera i el seu efecte es deixa sentir fins a centenars de [[Quilómetro|quilómetros]] des del seu orige.
 +
Ademés, la contaminació llumínica pot provocar [[Plaga|plagues]] i canvis persistents en el [[mig ambient]].
  
Ademes, s'ha demostrat en els ultims anys que una exposicio prolongada dels arbres a [[llum artificial]] pot provocar que els arbres se descontrolen i produixquen [[oxigen]] per la nit en volta d'expulsar [[dioxit de carbono]].{{cr}}
+
Al incrementar-se més la lluentor del cel, acaben per desaparéixer també, de forma progressiva, les [[Estrela|estreles]], en lo que, al final, solament les més lluents, alguns planetes i la [[Lluna]] resulten visibles en mig d'un cel urbà de color gris-ataronjat. Si considerem que en condicions òptimes, el nostre ull alcança a distinguir estreles fins la sexta magnitut, lo qual supon poder alcançar a vore unes 3.000 en estiu, podrem jujar en equitat la magnitut de lo que mos perdem.
  
 
=== Contaminació llumínica i CO<sub>2</sub> ===
 
=== Contaminació llumínica i CO<sub>2</sub> ===
Cada volta, un habitant necessita mes energia, entre atres motius per als aparats electrics ([[Televisio|televisors]], [[Llavadora|llavadores]], [[Ordenador|ordenadors]]...) provocant que un ciutada d'un païs industrialisat gaste unes 100 voltes mes que un habitant del tercer mon.  
+
[[Image:México City at Night 2005.jpg|200px|thumb|[[Ciutat de Mèxic]] de nit, en el cielo iluminat per la contaminació llumínica.]]
La contaminacio lluminica està relacionada en part en un aument del CO<sub>2</sub> degut a que per a produir electricitat se necessiten [[centrals termiques]] (aparte de [[energies renovellables]]) i aço produix un aument notable de la contaminacio medioambiental.
+
Cada volta, un habitant necessita més energia, entre atres motius per als aparats elèctrics ([[Televisió|televisors]], [[Llavadora|llavadores]], [[Ordenador|ordenadors]]...) provocant que un ciutadà d'un país industrialisat gaste unes 100 voltes més que un habitant del [[tercer món]].  
 +
La contaminació llumínica està relacionada en part en un aument del CO<sub>2</sub> degut a que per a produir electricitat se necessiten, entre atres, [[centrals tèrmiques]] i açò produïx un aument notable de la contaminació ambiental.
  
 
== Propostes per a possibles solucions ==
 
== Propostes per a possibles solucions ==
Des de començaments dels anys [[1980]] existixen diferents moviments organisats de gent preocupada per este problema i que promouen campanyes de prevencio de la contaminacio lluminica. Es possible aplicar mesures que, mantenint un correcte nivell de [[Allumenat public|encesa]], portarien a previndre el problema de la contaminacio lluminica com les següents:
+
Des de començaments dels anys [[1980|80]] existixen diferents moviments organisats de gent preocupada per este problema i que promouen campanyes de prevenció de la contaminació llumínica. És possible aplicar mesures que, mantenint un correcte nivell de [[Allumenat públic|llum]], portarien a previndre el problema de la contaminació llumínica, com les següents:
  
# Impedir que la llum s'emeta per damunt de l'horisontal i dirigir-la soles alli a on es necessaria. Amprar de forma generalisada lluminaries apantalladas cuyo fluix lluminos se dirigixca unicament cap a avall.
+
# Impedir que la llum s'emeta per damunt de l'horisontal i dirigir-la soles allí a on es necessària. Amprar de forma generalisada lluminàries apantallades en un fluix lluminós que es dirigixca únicament cap a avall.
# Usar llanties d'espectre poc contaminant i gran eficiencia energetica, preferentment de vapor de sodi a baixa pressio (VSBP) o de [[Llantia de vapor de sodi|vapor de sodi]] a alta pressio (VSAP), en una potencia adequada a l'us.
+
# Usar llànties d'espectre poc contaminant i gran eficiència energètica, preferentment de vapor de sodi a baixa pressió (VSBP) o de [[Llàntia de vapor de sodi|vapor de sodi]] a alta pressió (VSAP), en una potència adequada a l'us.
# Allumenar exclusivament aquelles arees que ho necessiten, d'amunt cap a avall i sense deixar que la llum escap fora d'estes zones
+
# Allumenar exclusivament aquelles àrees que ho necessiten, de dalt cap a baix i sense deixar que la llum escape fora d'estes zones
# Ajustar els nivells d'encesa en el sol als recomanats per organismes com el [[Institut Astrofisic de Canaries]]<ref>[http://www.iac.es Institut Astrofisic de Canaries]</ref> o la Comissio Internacional d'Encesa.<ref>[http://www.cie.co.at Comissio Internacional d'Encesa]</ref>
+
# Ajustar els nivells d'encesa en el sol als recomanats per organismes com l'[[Institut Astrofísic de Canàries]]<ref>[http://www.iac.es Institut Astrofísic de Canàries]</ref> o la Comissió Internacional de l'Allumenació.<ref>[http://www.cie.co.at Comissió Internacional de l'Allumenació]</ref>
# Regular l'apagat d'enceses ornamentals, monumentals i publicitarias.
+
# Regular l'apagat d'enceses ornamentals, monumentals i publicitàries.
# Prohibir els canons de llum o laser i qualsevol proyector que envie la llum cap al cel.
+
# Prohibir els canons de llum o làser i qualsevol proyector que envie la llum cap al cel.
# Reduir el consum en hores de menor activitat, mediant l'ofici de reductors de fluix en la xarcia publica o l'apagat selectiu de lluminaries. Apagar totalment les lluminaries que no siguen necessaries.
+
# Reduir el consum en hores de menor activitat, per mig de reductors de fluix en la xàrcia publica o l'apagat selectiu de lluminàries. Apagar totalment les lluminàries que no siguen necessàries.
  
Per a mesurar la calitat del cel, s'utilisen escales com per eixemple la [[escala de cel oscur de Bortle]].
+
Per a medir la qualitat del cel, s'utilisen escales com per eixemple l'[[escala de cel oscur de Bortle]].
  
El [[20 d'abril]] de [[2007]] se promulgà la [[Declaracio de la Palma]] pel dret a observar les estreles, en el soport de la [[Unesco]].<ref>[[:m:s:es:es:Declaraci%C3%B3n_de_la_Palma|Declaracio de la Palma]]</ref>
+
El [[20 d'abril]] de [[2007]] es promulgà la [[Declaració de la Palma]] pel dret a observar les estreles, en el soport de la [[Unesco]].<ref>[http://es.wikisource.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_de_la_Palma Declaració de la Palma]]</ref>
  
 
== Intrusió llumínica ==
 
== Intrusió llumínica ==
L'intrusión lluminica se produix quan la [[llum artificial]] procedent del carrer entra per les finestres invadint l'interior de les vivendes. La seua eliminacio total es impossible degut a que sempre entrarà un cert percentage de llum reflectida en el sol o en les parets, aço pot provocar falta de descans aixina com possibilitats d'alguna alteracio en la vida de la ciutat. Aço resulta una gran agressio medioambiental aixina com una agressio als veïns al mateix temps.  
+
L'intrusió llumínica es produïx quan la [[llum artificial]] procedent del carrer entra per les finestres invadint l'interior de les vivendes. La seua eliminació total és impossible degut a que sempre entrarà un cert percentage de llum reflectida en el sol o en les parets, açò pot provocar falta de descans aixina com possibilitat d'algunes alteracions en la vida de la ciutat. Açò resulta en una gran agressió tant al mig com al ciutadà.
  
 
=== Efectes sobre la salut ===
 
=== Efectes sobre la salut ===
No existixen estudis que parlen al voltant del grau d'afectación de la [[llum artificial]] sobre el [[Homo Sapiens|home]], encara que en certs casos curiosos semblen apuntar cap a una conexio entre l'us de [[Pera|peres]] de Vapor de [[mercuri (element)|Mercuri]] (llum blanca) i l'exteriorización de majors indexs d'agressivitat.{{cita requerida}}
+
No existixen estudis que parlen al voltant del grau d'afectació de la [[llum artificial]] sobre l'[[Homo Sapiens|home]], encara que en certs casos curiosos semblen apuntar cap a una conexió entre l'us de [[Pera|peres]] de Vapor de [[mercuri (element)|Mercuri]] (llum blanca) i l'exteriorizació de majors índexs d'agressivitat.{{cita requerida}}
  
Recentment, s'ha descobert que l'us de llums tipo "[[LED]]" en habitacions de chiquets menuts es desaconsellable perque produix alteracions en el somi.<ref>[http://www.medicalpress.es/la-llum-de-les-pantalles-electronicas-en-la-nit-vinculada-a-la-perduda-de-sone La llum de les pantalles electroniques en la nit vinculada a la perdua de somi]</ref> Hi ha un cas de trastorn evident: el d'aquelles persones que en estiu necessiten imperiosament obrir la finestra per a dormir i no poden fer-ho si tenen la mala sort de tindre un foc lluminos front a ella. Aço produix alteracions en la vida social, que si no se remedien poden aplegar a ser greus. Els possibles sintomes de la falta de somi gracies a les llums massa potents son usualment: somi inquiet, absencia de repos, [[insomni]], [[cansanci]] i [[nerviosisme]].
+
Recentment, s'ha descobert que l'us de llums tipo "[[LED]]" en habitacions de chiquets chicotets és desaconsellable perque produïx alteracions en la sòn.<ref>[http://www.medicalpress.es/la-luz-de-las-pantallas-electronicas-en-la-noche-vinculada-a-la-perdida-de-sueno La llum de les pantalles electròniques en la nit vinculada a la pèrdua de ña sòn]</ref> Hi ha un cas de trastorn evident: el d'aquelles persones que en estiu necessiten imperiosament obrir la finestra per a dormir i no poden fer-ho si tenen la mala sort de tindre un foc lluminós front ad ella. Açò produïx alteracions en la vida social, que si no se remedien poden aplegar a ser greus. Els possibles síntomes de la falta de sòn gràcies a les llums massa potents són, usualment: sòn inquieta, absència de repòs, [[insomni]], [[cansanci]] i [[nerviosisme]].
  
En 2012 fon publicat un estudi capitanejat per neurocientíficos de l'Ohio State University Medical Center, finançat parcialment pel Departament de Defensa d'Estats Units, que sugerix que expondre's per la nit a fonts lluminiques, com pantalles d'ordenador o televisio alteraria el cicle llum-oscuritat provocant desajusts que serien causa de [[depressio]], ademes de modificacones en el [[hipocamp (anatomia)|hipocamp]], disminucio de la densitat de les espines [[dendrita|dendritiques]] i aument del [[factor de necrosis tumoral]] (TNF). Estudis anteriors trobaren relacio entre contaminacio lluminica nocturna i i major risc de [[sarata de mamella]]<ref>{{cita noticia |título=La llum artificial per la nit estimula el sarata de mamella |url=http://www.elmundo.es/elmundosalud/2005/12/22/oncologia/1135261396.html |fechaacceso=24 de juliol de 201}}</ref> i [[obesitat]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.solociencia.com/medicina/10110401.htm |título=Demasiada llum per la nit pot promoure l'obesitat |fechaacceso=24 de juliol de 201}}</ref> L'informe diu ademes que l'increment de la taxa de trastorns de l'humor guarda relacio en l'increment de la contaminacio lluminica nocturna en les ciutats durant els ultims 50 anys.
+
En 2012 fon publicat un estudi capitanejat per neurocientífics de l'Ohio State University Medical Center, finançat parcialment pel Departament de Defensa d'Estats Units, que sugerix que expondre's per la nit a fonts llumíniques, com pantalles d'ordenador o televisió alteraria el cicle llum-foscor provocant desajusts que serien causa de [[depressió]], ademés de modificacions en l'[[hipocamp (anatomia)|hipocamp]], disminució de la densitat de les espines [[dendrita|dendrítiques]] i aument del [[factor de necrosis tumoral]] (TNF). Estudis anteriors trobaren relació entre contaminació llumínica nocturna i major risc de [[càncer de mamella]]<ref>{{cita noticia |título=La llum artificial per la nit estimula el càncer de mamella |url=http://www.elmundo.es/elmundosalud/2005/12/22/oncologia/1135261396.html |fechaacceso=24 de juliol de 201}}</ref> i [[obesitat]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.solociencia.com/medicina/10110401.htm |título=Massa llum per la nit pot promoure l'obesitat |fechaacceso=24 de juliol de 201}}</ref> L'informe diu ademés que l'increment de la taxa de trastorns de l'humor guarda relació en l'increment de la contaminació llumínica nocturna en les ciutats durant els últims 50 anys.
.<ref>{{cita publicacio |autor=Tracy A. Bedrosiana, Laura K. Fonkena, James C. Waltona, Abraham Haimb, Randy J. Nelsona |título=Dim light at night provokes depression-like behaviors and reduixes CA1 dendritic spine density in female hamsters |publicación=Psychoneuroendocrinology |volumen=36 |número=7 |año=2011 |página=1062?1069 |fechaacceso=24 de juliol de 2012}}</ref><ref>{{cita noticia |url=http://www.abc.es/20120724/societat/abci-navegar-tele-depresion-201207241630.html |título=Navegar o vore la tv per la nit aumenta la provabilitat de patir depressio |fechaacceso=24 de juliol de 2012}}</ref>
+
.<ref>{{cita publicacio |autor=Tracy A. Bedrosiana, Laura K. Fonkena, James C. Waltona, Abraham Haimb, Randy J. Nelsona |título=Dim light at night provokes depression-like behaviors and reduixes CA1 dendritic spine density in female hamsters |publicación=Psychoneuroendocrinology |volumen=36 |número=7 |año=2011 |página=1062?1069 |fechaacceso=24 de juliol de 2012}}</ref><ref>{{cita noticia |url=http://www.abc.es/20120724/sociedad/abci-navegar-tele-depresion-201207241630.html |título=Navegar o vore la tv per la nit aumenta la provabilitat de patir depressió |fechaacceso=24 de juliol de 2012}}</ref>
  
== [[Anex:Comunitats autonomes d'Espanya per poblacio|Comunitats i ciutats autonomes d'Espanya]] ==
+
== Comunitats i ciutats autonomes d'Espanya ==
 
Espanya<ref>http://www.consumer.es/web/es/medioambiente/energia_y_ciencia/2010/12/02/197418.php</ref> és un dels països d'[[Europa]] més afectats per la contaminació llumínica i el primer en quant a despeses de [[KWh|KWh per habitant]]. Gasta uns 450 millons d'euros a l'any per a l'encesa dels carrers, ciutats i cases. Mentres que en atres països com en [[Alemanya]], un habitant gasta 45 KWh, en [[Espanya]] se gasten 110 KWh per habitant.
 
Espanya<ref>http://www.consumer.es/web/es/medioambiente/energia_y_ciencia/2010/12/02/197418.php</ref> és un dels països d'[[Europa]] més afectats per la contaminació llumínica i el primer en quant a despeses de [[KWh|KWh per habitant]]. Gasta uns 450 millons d'euros a l'any per a l'encesa dels carrers, ciutats i cases. Mentres que en atres països com en [[Alemanya]], un habitant gasta 45 KWh, en [[Espanya]] se gasten 110 KWh per habitant.
 
Segons un estudi de la Comissió, Espanya es el segon país de la [[UE]] que menys [[Pera de baix consum|peres de baix consum]] usa.
 
Segons un estudi de la Comissió, Espanya es el segon país de la [[UE]] que menys [[Pera de baix consum|peres de baix consum]] usa.
Llínea 59: Llínea 56:
  
 
=== [[Comunitat Valenciana]] ===
 
=== [[Comunitat Valenciana]] ===
La Comunitat Valenciana<ref>http://www.astrogea.org/celfosc/contaminacioluminica.htm</ref> té recort en quant a emissions de contaminació llumínica respecta. La zona metropolitana de [[Valéncia]] en la mitat de població que [[Barcelona]] emet un poc més de contaminació llumínica que dita ciutat, i la zona de [[Alacant]], en un terç de la població de Barcelona emet la mateixa contaminació llumínica que la zona metropolitana de [[Barcelona]].
+
La Comunitat Valenciana<ref>http://www.astrogea.org/celfosc/contaminacio_luminica.htm</ref> té récort en quant a emissions de contaminació llumínica respecta. La zona metropolitana de [[Valéncia]] en la mitat de població que [[Barcelona]] emet un poc més de contaminació llumínica que dita ciutat, i la zona de [[Alacant]], en un terç de la població de Barcelona emet la mateixa contaminació llumínica que la zona metropolitana de [[Barcelona]].
  
Valencia<ref>http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/Valencia/capital/europea/contaminacion/luminica/elpepiespval/20090510elpval2/Tes</ref> és la ciutat que ha registrat el major índex de KWh per habitant d'Espanya (''127 [[KWh]] front a 61,5 KWh per habitant de la capital, [[Madrit]]'')
+
Valencia<ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Valencia/capital/europea/contaminacion/luminica/elpepiespval/20090510elpval2/Tes</ref> és la ciutat que ha registrat el major índex de KWh per habitant d'Espanya (''127 [[KWh]] front a 61,5 KWh per habitant de la capital, [[Madrit]]'')
  
 
=== [[Comunitat de Madrit]] ===
 
=== [[Comunitat de Madrit]] ===
La polució en [[Madrit]]<ref>http://www.aulauruguay.com.ar/15/index.php?option=comcontent&view=article&id=2724:la-contaminacion-luminica&catid=241:76&Itemid=300077</ref> és enorme. La contaminació llumínica també. La contaminació llumínica de Madrit es pot vore fins a 100 Km, sent visible en les [[Província|províncies]] de: [[Província de Toledo|Toledo]], [[Província d'Àvila|Àvila]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[Província de Terol|Terol]], [[Província de Sòria|Sòria]], [[Província de Guadalajara|Guadalajara]] i fins i tot en les [[Província|províncies de]] [[Província de Burcs|Burcs]] i [[Província de Ciutat Real|Ciutat Real]]. Tot açò supon una excessiva encesa dels carrers i per lo tant una gran [[Electricitat|despesa elèctrica]]; és més, Madrit gastà en [[2007]] 45 millons de € en encesa dels carrers.
+
La polució en [[Madrit]]<ref>http://www.aulauruguay.com.ar/15/index.php?option=comcontent&view=article&id=2724:la-contaminacion-luminica&catid=241:76&Itemid=300077</ref> és enorme. La contaminació llumínica també. La contaminació llumínica de Madrit es pot vore fins a 100 Km, sent visible en les [[Província|províncies]] de: [[Província de Toledo|Toledo]], [[Província d'Àvila|Àvila]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[Província de Terol|Terol]], [[Província de Sòria|Sòria]], [[Província de Guadalajara|Guadalajara]] e inclús en les [[Província|províncies de]] [[Província de Burcs|Burcs]] i [[Província de Ciutat Real|Ciutat Real]]. Tot açò supon una excessiva encesa dels carrers i per lo tant una gran [[Electricitat|despesa elèctrica]]; és més, Madrit gastà en [[2007]] 45 millons de € en encesa dels carrers.
  
 
=== [[Regió de Múrcia]] ===
 
=== [[Regió de Múrcia]] ===
Pràcticament tots els habitants de la [[Regió de Múrcia]] viuen baix un cel nocturn contaminat, sent la contaminació llumínica particularment intensa en les comarques del [[Camp de Cartagena]] i del [[Mar Menor]], [[municipi de Múrcia]] i llimítrofs, [[Llorca]], [[Totana]], [[Yecla]] i rodalies d'estes poblacions, de forma que un 75% de la població de la Regió, ha perdut la visibilitat de la [[Via Lactea]] directament en l'ull.<ref>{{Cita web|url=http://www.um.es/eubacteria/contaminacionluminica.html|título=Contaminación lluminica en Murcia}}<!--Titul generat per Mur Bot--></ref>
+
Pràcticament tots els habitants de la [[Regió de Múrcia]] viuen baix un cel nocturn contaminat, sent la contaminació llumínica particularment intensa en les comarques del [[Camp de Cartagena]] i de la [[Mar Menor]], [[municipi de Múrcia]] i llimítrofs, [[Llorca]], [[Totana]], [[Yecla]] i rodalies d'estes poblacions, de forma que un 75% de la població de la Regió, ha perdut la visibilitat de la [[Via Làctea]] directament en l'ull.<ref>{{Cita web|url=http://www.um.es/eubacteria/contaminacionluminica.html|título=Contaminación lluminica en Murcia}}</ref>
 
 
== Vore també ==
 
* [[Esfera celest]]
 
* [[L'hora del planeta]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{listaref}}
+
<references/>
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.celfosc.org/indique.html ''Cel Fosc'', Associació contra la Contaminació Lumínica]
+
{{Commonscat|Light pollution}}
 +
* [http://www.celfosc.org/ ''Cel Fosc'', Associació contra la Contaminació Lumínica]
 
* [http://www.gpc-cl.org Grupo para la Protección del Cielo]
 
* [http://www.gpc-cl.org Grupo para la Protección del Cielo]
* [http://astrogranada.org/cieloscuro/principal_cielo_oscuro.htm Cielo Oscuro], pàgina de la Sociedad Astronómica Granadina dedicada al problema de la contaminació llumínica
+
* [http://astrogranada.org/ Cielo Oscuro], pàgina de la Sociedad Astronómica Granadina dedicada al problema de la contaminació llumínica
* [http://www.um.es/cieloscuro Campaña Cielo Oscuro en la Región de Murcia - España]
+
* [https://www.um.es/cieloscuro Campaña Cielo Oscuro en la Región de Murcia - España]
* [http://www.darksky.org ''International Dark-Sky Association'']
+
* [https://www.darksky.org ''International Dark-Sky Association'']
 
* [http://www.cielobuio.org ''CieloBuio-coordinamento per la protezione del cielo notturno'']
 
* [http://www.cielobuio.org ''CieloBuio-coordinamento per la protezione del cielo notturno'']
 
* [http://www.lightpollution.it/istil/index.html ''Istituto di Scienza e Tecnologia dell'Inquinamento Luminoso -ISTIL-'']
 
* [http://www.lightpollution.it/istil/index.html ''Istituto di Scienza e Tecnologia dell'Inquinamento Luminoso -ISTIL-'']
 
* [http://www.starlight2007.net ''Iniciativa Starlight'']
 
* [http://www.starlight2007.net ''Iniciativa Starlight'']
* [http://itc.napier.ac.uk/i-Petition/bundestag/viewpetition.asp?PetitionID=565 There was a petition available in Germany against light pollution until 27 December 2007]
 
* [http://www.arcosingenieros.es/real-decret-1890-2008-eficiencia-energetica.html REAL DECRET 1890/2008]: Normativa espanyola d'[[eficiència energètica]] de l'[[allumenat públic]].
 
 
* [http://www.noticiascientificas.info/2011/11/contaminacion-luminica.html Efectes de la contaminació lluminica]
 
* [http://www.noticiascientificas.info/2011/11/contaminacion-luminica.html Efectes de la contaminació lluminica]
  
 +
{{Llista artículs destacats}}
  
 
[[Categoria:Conceptes astronòmics]]
 
[[Categoria:Conceptes astronòmics]]

Última revisió del 21:59 20 març 2023

Mapamundi de la contaminació llumínica. Els colors falsos mostren intensitats de lluentor de fonts de llum artificial al voltant del món.

La contaminació llumínica pot definir-se com l'emissió de fluix lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, rancs espectrals o horaris innecessaris per a la realisació de les activitats previstes en la zona en la que s'instalen les llums.

Un ineficient i mal dissenyat allumenat exterior, l'utilisació de proyectors i canons làser, l'inexistent regulació de l'horari d'apagat d'enceses publicitaries, monumentals o ornamentals, etc., generen este problema cada volta més estés.

La contaminació llumínica té com a manifestació més evident l'aument de la lluentor del cel nocturn, per reflexió i difusió de la llum artificial en els gasos i en les partícules de l'aire urbà (smog, contaminació...), de forma que se disminuïx la visibilitat de les estreles i demés objectes celests.

Inconvenients de la contaminació llumínica[editar | editar còdic]

És indubtable que l'allumenat exterior és un guany que fa possible desenrollar múltiples activitats en la nit, pero és imprescindible allumenar de forma adequada, evitant l'emissió de llum directa a l'atmòsfera i amprant la cantitat de llum estrictament necessària allí a on necessitem vore. Tota llum enviada lateralment, cap a amunt o cap als espais a on no és necessària, no proporciona seguritat ni visibilitat i es un balafiament d'energia i diners.

Sobre este greu problema, fins el moment, existix escassa consciència social, a pesar de que genera numeroses i perjudicials conseqüències com són l'aument de la despesa energètica i econòmica, l'intrusió llumínica, l'inseguritat vial, el dificultar el tràfic aéreu i marítim, el dany als ecosistemes nocturns i la degradació del cel nocturn, patrimoni natural i cultural, en la consegüent pèrdua de percepció de l'Univers i els problemes causats als observatoris astronòmics.

Estos perjuïns no es llimiten a l'entorn del lloc a on es produïx la contaminació —poblacions, polígons industrials, àrees comercials, carreteres, etc. —, sino que la llum es difon per l'atmòsfera i el seu efecte es deixa sentir fins a centenars de quilómetros des del seu orige. Ademés, la contaminació llumínica pot provocar plagues i canvis persistents en el mig ambient.

Al incrementar-se més la lluentor del cel, acaben per desaparéixer també, de forma progressiva, les estreles, en lo que, al final, solament les més lluents, alguns planetes i la Lluna resulten visibles en mig d'un cel urbà de color gris-ataronjat. Si considerem que en condicions òptimes, el nostre ull alcança a distinguir estreles fins la sexta magnitut, lo qual supon poder alcançar a vore unes 3.000 en estiu, podrem jujar en equitat la magnitut de lo que mos perdem.

Contaminació llumínica i CO2[editar | editar còdic]

Ciutat de Mèxic de nit, en el cielo iluminat per la contaminació llumínica.

Cada volta, un habitant necessita més energia, entre atres motius per als aparats elèctrics (televisors, llavadores, ordenadors...) provocant que un ciutadà d'un país industrialisat gaste unes 100 voltes més que un habitant del tercer món. La contaminació llumínica està relacionada en part en un aument del CO2 degut a que per a produir electricitat se necessiten, entre atres, centrals tèrmiques i açò produïx un aument notable de la contaminació ambiental.

Propostes per a possibles solucions[editar | editar còdic]

Des de començaments dels anys 80 existixen diferents moviments organisats de gent preocupada per este problema i que promouen campanyes de prevenció de la contaminació llumínica. És possible aplicar mesures que, mantenint un correcte nivell de llum, portarien a previndre el problema de la contaminació llumínica, com les següents:

  1. Impedir que la llum s'emeta per damunt de l'horisontal i dirigir-la soles allí a on es necessària. Amprar de forma generalisada lluminàries apantallades en un fluix lluminós que es dirigixca únicament cap a avall.
  2. Usar llànties d'espectre poc contaminant i gran eficiència energètica, preferentment de vapor de sodi a baixa pressió (VSBP) o de vapor de sodi a alta pressió (VSAP), en una potència adequada a l'us.
  3. Allumenar exclusivament aquelles àrees que ho necessiten, de dalt cap a baix i sense deixar que la llum escape fora d'estes zones
  4. Ajustar els nivells d'encesa en el sol als recomanats per organismes com l'Institut Astrofísic de Canàries[1] o la Comissió Internacional de l'Allumenació.[2]
  5. Regular l'apagat d'enceses ornamentals, monumentals i publicitàries.
  6. Prohibir els canons de llum o làser i qualsevol proyector que envie la llum cap al cel.
  7. Reduir el consum en hores de menor activitat, per mig de reductors de fluix en la xàrcia publica o l'apagat selectiu de lluminàries. Apagar totalment les lluminàries que no siguen necessàries.

Per a medir la qualitat del cel, s'utilisen escales com per eixemple l'escala de cel oscur de Bortle.

El 20 d'abril de 2007 es promulgà la Declaració de la Palma pel dret a observar les estreles, en el soport de la Unesco.[3]

Intrusió llumínica[editar | editar còdic]

L'intrusió llumínica es produïx quan la llum artificial procedent del carrer entra per les finestres invadint l'interior de les vivendes. La seua eliminació total és impossible degut a que sempre entrarà un cert percentage de llum reflectida en el sol o en les parets, açò pot provocar falta de descans aixina com possibilitat d'algunes alteracions en la vida de la ciutat. Açò resulta en una gran agressió tant al mig com al ciutadà.

Efectes sobre la salut[editar | editar còdic]

No existixen estudis que parlen al voltant del grau d'afectació de la llum artificial sobre l'home, encara que en certs casos curiosos semblen apuntar cap a una conexió entre l'us de peres de Vapor de Mercuri (llum blanca) i l'exteriorizació de majors índexs d'agressivitat.cita requerida

Recentment, s'ha descobert que l'us de llums tipo "LED" en habitacions de chiquets chicotets és desaconsellable perque produïx alteracions en la sòn.[4] Hi ha un cas de trastorn evident: el d'aquelles persones que en estiu necessiten imperiosament obrir la finestra per a dormir i no poden fer-ho si tenen la mala sort de tindre un foc lluminós front ad ella. Açò produïx alteracions en la vida social, que si no se remedien poden aplegar a ser greus. Els possibles síntomes de la falta de sòn gràcies a les llums massa potents són, usualment: sòn inquieta, absència de repòs, insomni, cansanci i nerviosisme.

En 2012 fon publicat un estudi capitanejat per neurocientífics de l'Ohio State University Medical Center, finançat parcialment pel Departament de Defensa d'Estats Units, que sugerix que expondre's per la nit a fonts llumíniques, com pantalles d'ordenador o televisió alteraria el cicle llum-foscor provocant desajusts que serien causa de depressió, ademés de modificacions en l'hipocamp, disminució de la densitat de les espines dendrítiques i aument del factor de necrosis tumoral (TNF). Estudis anteriors trobaren relació entre contaminació llumínica nocturna i major risc de càncer de mamella[5] i obesitat.[6] L'informe diu ademés que l'increment de la taxa de trastorns de l'humor guarda relació en l'increment de la contaminació llumínica nocturna en les ciutats durant els últims 50 anys. .[7][8]

Comunitats i ciutats autonomes d'Espanya[editar | editar còdic]

Espanya[9] és un dels països d'Europa més afectats per la contaminació llumínica i el primer en quant a despeses de KWh per habitant. Gasta uns 450 millons d'euros a l'any per a l'encesa dels carrers, ciutats i cases. Mentres que en atres països com en Alemanya, un habitant gasta 45 KWh, en Espanya se gasten 110 KWh per habitant. Segons un estudi de la Comissió, Espanya es el segon país de la UE que menys peres de baix consum usa.

Cantàbria[editar | editar còdic]

Cantàbria[10] és una de les províncies més afectades per la contaminació llumínica degut a que la contaminació en la capital és molt intensa.

Comunitat Valenciana[editar | editar còdic]

La Comunitat Valenciana[11] té récort en quant a emissions de contaminació llumínica respecta. La zona metropolitana de Valéncia en la mitat de població que Barcelona emet un poc més de contaminació llumínica que dita ciutat, i la zona de Alacant, en un terç de la població de Barcelona emet la mateixa contaminació llumínica que la zona metropolitana de Barcelona.

Valencia[12] és la ciutat que ha registrat el major índex de KWh per habitant d'Espanya (127 KWh front a 61,5 KWh per habitant de la capital, Madrit)

Comunitat de Madrit[editar | editar còdic]

La polució en Madrit[13] és enorme. La contaminació llumínica també. La contaminació llumínica de Madrit es pot vore fins a 100 Km, sent visible en les províncies de: Toledo, Àvila, Segòvia, Terol, Sòria, Guadalajara e inclús en les províncies de Burcs i Ciutat Real. Tot açò supon una excessiva encesa dels carrers i per lo tant una gran despesa elèctrica; és més, Madrit gastà en 2007 45 millons de € en encesa dels carrers.

Regió de Múrcia[editar | editar còdic]

Pràcticament tots els habitants de la Regió de Múrcia viuen baix un cel nocturn contaminat, sent la contaminació llumínica particularment intensa en les comarques del Camp de Cartagena i de la Mar Menor, municipi de Múrcia i llimítrofs, Llorca, Totana, Yecla i rodalies d'estes poblacions, de forma que un 75% de la població de la Regió, ha perdut la visibilitat de la Via Làctea directament en l'ull.[14]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons