La República de Sudan [2] o República del Sudan és el país més gran d'Àfrica, situat al nordest del continent. La seua capital és Khartum. Llimita en Egipte al nort, el Mar Roig al nordest, Eritrea i Etiopia a l'est, Kénia i Uganda al surest, la República Democràtica del Congo i la República Centreafricana al suroest, Chad a l'oest i en Líbia al noroest.

جمهورية السودان
Yumhūriyyat as-Sūdān
Republic of Sudan
República de Sudan
Bandera de Sudan Escut de Sudan
Bandera Escut
Lema: al-Nadir Nila
(àrap: «La victòria és nostra»)
himne nacional: نحن جند الله جند الوطن Nahnu yund Allah yund al-watan
Som l'eixercit de Deu, l'eixercit de la pàtria»)
 
Situació de Sudan
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Jartum
1.974.647 (2005 est.)
n/d
ciutat més poblada Omdurmán
Idioma oficial Àrap, Anglés
Forma de govern República presidencialista baix una dictadura
Omar Hasan Ahmad al-Bashir
Independència
 •  • Data
Del Regne Unit i Egipte
1 de giner de 1956
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 16º
1.886.068 km2
5,2%
7.687 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 36º
34.154.490
17,7 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 60º
US$ 85.461 millons
US$ 2.417
IDH (2007) 0,526 (147º) – mig
Moneda Lliura sudanesa
‎Gentilici Sudanés, sudanesa[1]
Fus horari
 • en estiu
UTC+3
UTC+3
Domini Internet .sd
Prefix telefònic +249
Prefix radiofònic 6TA-6UZ, SSN-STZ
Còdic ISO 736 / SDN / SD
Membre de: Membre de: LA, UA, ONU

Història

 
Piràmides nubies en Meroe

Tres regnes kushites i meroítics s'establiren en el territori nort de l'actual estat del Sudan des de temps antics. Dites civilisacions varen florir principalment sobre el riu Nil des de la primera fins a la sexta catarata. Estos regnes varen ser influïts per l'Antic Egipte, al que a la seua vegada varen influir més tart. De fet, les fronteres de l'Antic Egipte i els regnes sudanesos fluctuaven prou.

L'any anterior a l'independència, en 1955, els sudanesos del sur s'embarcaren en la Primera Guerra Civil Sudanesa.

Les eleccions foren celebrades en abril de 1965, pero Sudan va tindre una série de governs que varen ser incapaços d'acceptar una constitució permanent o solucionar problemes com el faccionalisme, l'estancament econòmic, i la dissidència ètnica. Molts dels conflictes ètnics naixen entre els habitants del nort (àraps musulmans que representen el 93% dels habitants del Sudan) i els del sur (africans cristians i animistes, el 7%), degut també a un fort element econòmic en quant a les regions, ya que durant el règim colonial britànic, l'atenció es centrà en la colònia del nort. L'insatisfacció va acabar en un segon colp militar el 25 de maig de 1969. El líder del colp, el musulmà coronel Gaafar Muhammad Nimeiri, es convertí en primer ministre, i el nou règim va abolir el parlament i illegalisà tots els partits polítics. Seguiren molts anys de conflictes militars entre el govern sudanés, que estava de part dels yanyawid àraps musulmans del nort, contra els no musulmans en el sur.

El dit conflicte va durar dèsset anys des de 1955, fins que en 1972 es firmà l'Acort d'Addis Abeba que va posar fi a la guerra civil entre el nort i el sur i va permetre cert grau d'autonomia. El dit acort supongué un lapsus de deu anys en la guerra civil.

En setembre de 1983, el llavors president Yaafar Numeiri, creà un estat federal que incloïa els tres estats federals en Sudan del Sur. Pero més tart introduí la llei de la sharia i va dissoldre els tres estats federals del sur, lo qual va provocar la Segona Guerra Civil Sudanesa.

A causa de l'escassea de combustible i pa, una insurgència creixent en el sur, la sequia i la fam canina, es va produir entre 1984 i 1985 un atre colp militar dirigit pel general Suwar al-Dahab, que restaurà un govern civil. No obstant la guerra civil es va intensificar i l'economia continuava deteriorant-se. En 1989 el general Omar el-Bashir es va convertir en president i cap d'estat, primer ministre i cap de les forces armades.

La segona guerra civil desplaçà a més de quatre millons d'habitants del sur. Alguns varen fugir cap a les ciutats del sur com Juba, atres varen emigrar cap al nort a ciutats com Khartum, i inclusivament a atres països veïns.

Des de 2003 en la regió de Darfur es du a terme un extermini de la població negra per part dels yanyawid. És conegut com el Conflicte de Darfur.

Govern i Política

Sudan té un govern autoritari, per lo qual tot el poder polític està en mans del president, Omar Hassan al-Bashir. Bashir i el seu partit controlen el govern des de que ell va dirigir el colp militar del 30 de juny de 1989.

Des de 1983 fins a 1997, el país fon dividit en cinc regions en el nort i tres en el sur, cada una encapçalada per un governador militar. Despuix del colp militar del 6 d'abril de 1985, les assamblees regionals foren suspeses.

Organisació polític-administrativa de Sudan

 
Mapa polític de Sudan

Sudan està dividit actualment en 26 estats. Estos són (nom àrap en paréntesis; la transcripció al valencià pot variar segons distintes fonts):

  • Sudan del Sur és una regió autònoma intermija entre els estats i el govern nacional, té previst un referèndum sobre la seua independència per al 2011.

Geografia

Sudan està situat en el nort d'Àfrica, a la vora del Mar Rojo, entre Egipte i Eritrea. Està en part travessat pel Nil i els seus afluents. En una superfície de 2.505.810 km², és el país més gran del continent africà. En el centre es troba una gran plana, vorejada a l'est i a l'oest per montanyes. En el sur el clima és tropical, mentres que en el nort és desèrtic, a on l'estació de pluges es dona des d'abril fins a octubre. La desertificació que s'estén en el pas del temps cap al sur, i l'erosió del sol suponen greus problemes per al país.

Ecologia

Els principals biomes presents en Sudan són el desert, al nort, i la sabana, al sur. Segons WWF, les principals ecorregions presents en Sudan són, de nort a sur:

Ademés, estan presents el desert coster del mar Roig en la costa nort, la montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat en l'extrem noroest, la montanya xeròfila del Sàhara oriental, en un enclavament del centre-oest i la pradera inundada del Sàhara, en el Sur. Junt en la frontera en Eritrea hi ha diversos enclavaments de selva montanyesa d'Etiopia, pradera montanyesa i montanya alta d'Etiopia, pradera i xara xeròfila d'Etiopia i sabana arbustiva de Somàlia; junt en la frontera en Etiopia, Kénia i Uganda es troben enclavaments de sabana arbustiva de Kénia, mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria i selva montanyesa d'Àfrica oriental.

Economia

El 80% de la població treballa en el sector agrícola. La situació de guerra civil que viu durant molts anys ha portat a tindre nivells d'inflació alts en determinats moments, junt en caigudes brutals, frut de les vicissituts de les operacions bèliques.

Amenaçat d'expulsió del FMI per la seua cessació de pagament del deute extern, i en els gravíssims problemes que afig la sequia, les senyes econòmiques no reflectixen la verdadera situació, atés que computen nivells alts de PIB gràcies als recursos de petròleu i en part a l'or que queden en mans de molt poques empreses, totes elles estrangeres. Atres recursos de que dispon és tungsté, zinc i, provablement, gas. És un dels països que més ràpit ha incrementat la seua economia segons el New York Times.

Demografia

 
Evolució de la població de Sudan

En el cens sudanés de 1993, la població es calculà en 26 millons. No hi ha censos fiables des de llavors a causa de la guerra civil. L'estimació corrent de la CIA per a 2004 és de prop de 39 millons d'habitants. La població de la zona metropolitana de Khartum (incloent Khartum, Omdurmán i Khartum del Nort) està creixent ràpidament i s'acosta als 6-7 millons, incloent prop de 2 millons de persones desplaçades de la zona de guerra en el sur, aixina com de les àrees afectades per la sequia en orient i occident.

Sudan té dos principals grups culturals —Africans negres arabisats (pero també alguns àraps egipcis, no negroides) i africans negres no àraps— En centenars de divisions ètniques i tribals i grups llingüístics, lo qual fa que la colaboració efectiva entre ells siga un problema major.

Els estats del nort cobrixen la major part de Sudan i inclouen els principals centres urbans. Més de 22 millons de sudanesos que viuen en esta regió són musulmans de llengua àrap, encara que la majoria parla alguna llengua materna diferent de l'àrap —nubi, beja, fur, nuban, ingessana, etc.—. Entre ells hi ha diversos grups tribals diferents. Els kababish del nort de Kordogan són pastors de gamells. Els ga'Alin, rubatab, manasir i shaiqiyah són sedentaris i viuen sobre els rius. Els granara de Kurdufan i Darfur són seminòmades; els beja hamítics de la zones del mar Roig i els nubis de les àrees nortenyes del Nil, alguns dels quals s'han reassentat en el riu Atbara; i els negroides nuba del sur de Kurdufan i els fur en l'extrem occidental del país.

La regió meridional té una població de prop de sis millons i és predominantment rural, basada en una economia de subsistència. Esta regió ha segut afectada negativament per la guerra que des de l'independència, excepte per un periodo de deu anys, i ha resultat en una negligència seriosa, falta de desenroll d'infraestructures, destruccions i desplaçaments majors. Més de dos millons han mort i més de quatre millons s'han desplaçat internament o convertit en refugiats com a resultat de la guerra civil i d'impactes relacionats en la guerra. Ací els sudanesos practiquen, principalment, creences tradicionals indígenes, encara que missioners cristians han convertit prou de gent. El sur també conté diversos grups tribals, i es parlen més llengües que en el nort. Els dinka —la població dels quals és estimada en més d'un milló— És la major de les tribus negreafricanes de Sudan. Junt en els shilluk i els nuer, està entre les tribus nilòtiques. Els azande, bor i collins luo són tribus «sudàniques» en l'occident, i els acholi i lotuhu viuen en l'extrem sur, estenent-se dins d'Uganda.

Cultura

Festes
Data Nom en valencià Nom local Notes
1 de giner Festa Nacional Independència de Sudan
27 de març Festa de l'Unitat Conmemoració de l'acort d'Addis Abeba de 1972
(Varia segons el calendari llunar) Tabaski o Aïd el-Kebir Fi del més del Ramadà
25 de decembre Nadal Naiximent de Jesucrist

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons


 
Països d'Àfrica
 
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncip    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    Chad    República Democràtica del Congo    Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea    Etiopia    Jibuti    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Eswatini    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Zàmbia    Zimbàbue