Diferència entre les revisions de "Terra Lliure"
(Text reemplaça - 'detenguts' a 'detinguts') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Logo Terra Lliure.jpg|thumb|250px|right|Logotip de Terra Lliure]] |
| + | [[Archiu:Terra Lliure.jpg|250px|miniaturadeimagen|Pancarta de Terra Lliure, década de 1980, exaltant el terrorisme i la violència]] | ||
| + | [[File:Pintada Terra Lliure.JPG|thumb|250px|right|Pintada de Terra Lliure]] | ||
| − | '''Terra Lliure''' | + | '''Terra Lliure''' fon una organisació [[Terrorisme|terrorista]], independentista catalana, [[pancatalanista]] i d'extrema [[Esquerra (política)|esquerra]] fundada en [[1978]] i integrada en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] a partir de l'any [[1991]]. |
| + | |||
| + | Va cometre més de 200 atentats, en els quals assessinaren a una persona, moltes decenes de ferits i la mort de quatre membres de l'organisació. Durant la seua existència, les [[Forces i cossos de seguritat (Espanya)|Forces de Seguritat de l'Estat]] arribaren a detindre a 300 persones vinculades a la banda terrorista. | ||
| + | |||
| + | A partir de [[1991]] els dirigents i militants de la banda terrorista ingressaren progressivament en [[Esquerra Republicana de Catalunya]]<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COLOM/_ANGEL/ESPANA/CATALUNA/CATALUNA/TERRA_LLIURE/ESQUERRA_REPUBLICANA_DE_CATALUNYA_/ERC/Terra/Lliure/anuncia/autodisolucion/formaliza/ingreso/Esquerra/elpepiesp/19910716elpepinac_6/Tes Terra Lliure anuncia su autodisolución y formaliza su ingreso en Esquerra], ''El País'', 16 de julio de 1991</ref>. Els empresonats de l'organisació anaren eixint de la presó despuix de ser indultats. Actualment l'organisació armada contínua les seues activitats clandestinament a pesar d'haver anunciat la seua dissolució. | ||
== Objectius == | == Objectius == | ||
* L'autodeterminació dels nomenats [[països catalans]]. | * L'autodeterminació dels nomenats [[països catalans]]. | ||
| − | * L'expansió del [[Idioma català|català]]. | + | * L'expansió del [[Idioma català|català]], també fora del territori català. |
* La fi del [[Capitalisme|capitalisme]]. | * La fi del [[Capitalisme|capitalisme]]. | ||
==Història== | ==Història== | ||
| + | Va nàixer en l'any [[1978]], i el seu primer mort va ser per manipular un artefacte explosiu. | ||
| − | [[ | + | La dissolució formal de Terra Lliure fon feta pública el [[11 de setembre]] de l'any [[1995]]. |
=== Orige i primers atentats === | === Orige i primers atentats === | ||
| − | Fundada en | + | Fundada en 1978. Provocà el seu primer intent d'atentat terrorista en un concessionari de coches en [[Barcelona]], en [[1979]], causant ferides a Quim Pelegrí i la mort de Fèlix Goñi al estallar-li la bomba que estava manipulant. |
Despuix del [[23-F|colp d'Estat del 23 de febrer de 1981]], Terra Lliure va seqüestrar al periodiste [[Federico Jiménez Losantos]] i a una professora d'institut el [[21 de maig]] de [[1981]]. Jiménez Losantos s'havia convertit en objectiu dels terroristes al promoure el [[Manifest dels 2.300]], firmat per intelectuals i professionals en el qual es denunciava la situació dels castellanoparlants en [[Catalunya]] i denunciava l'obligatorietat d'estudiar en català. Durant el seu seqüestre Losantos va rebre un tir en la cama i fon lliberat en un pinada pròxima a [[Santa Coloma de Gramanet]]. Va passar dos dies en l'Hospital Clínic de [[Barcelona]] abans de rebre l'alta. | Despuix del [[23-F|colp d'Estat del 23 de febrer de 1981]], Terra Lliure va seqüestrar al periodiste [[Federico Jiménez Losantos]] i a una professora d'institut el [[21 de maig]] de [[1981]]. Jiménez Losantos s'havia convertit en objectiu dels terroristes al promoure el [[Manifest dels 2.300]], firmat per intelectuals i professionals en el qual es denunciava la situació dels castellanoparlants en [[Catalunya]] i denunciava l'obligatorietat d'estudiar en català. Durant el seu seqüestre Losantos va rebre un tir en la cama i fon lliberat en un pinada pròxima a [[Santa Coloma de Gramanet]]. Va passar dos dies en l'Hospital Clínic de [[Barcelona]] abans de rebre l'alta. | ||
| Llínea 21: | Llínea 28: | ||
Més avant l'organisació va atentar contra repetidors de televisió, interessos econòmics [[França|franceses]] o [[Espanya|espanyols]], i la policia i eixèrcits espanyols. | Més avant l'organisació va atentar contra repetidors de televisió, interessos econòmics [[França|franceses]] o [[Espanya|espanyols]], i la policia i eixèrcits espanyols. | ||
| − | En [[1984]] va morir [[Josep Antoni Villaescusa|Toni Villaescusa]] mentres manipulava un artefacte explosiu en [[Alzira]] ([[província de Valéncia|Valéncia]]) i en decembre de [[1985 | + | En l'any [[1984]] va morir [[Josep Antoni Villaescusa|Toni Villaescusa]] mentres manipulava un artefacte explosiu en [[Alzira]] ([[província de Valéncia|Valéncia]]) i en decembre de [[1985]], Quim Sánchez. |
Durant els anys [[1984]]-[[1989]] alguns activistes de Terra Lliure varen ser arrestats, encara que el grup va mantindre bona part de la seua estructura i capacitat operativa arribant a desenrollar dos grups satèlits: el ''[[Comité de Solidaritat amb els Patriotes Catalans]]'' (CSPC), el ''[[Moviment de Defensa de la Terra]]'' (MDT), entre d'atres. | Durant els anys [[1984]]-[[1989]] alguns activistes de Terra Lliure varen ser arrestats, encara que el grup va mantindre bona part de la seua estructura i capacitat operativa arribant a desenrollar dos grups satèlits: el ''[[Comité de Solidaritat amb els Patriotes Catalans]]'' (CSPC), el ''[[Moviment de Defensa de la Terra]]'' (MDT), entre d'atres. | ||
| Llínea 27: | Llínea 34: | ||
En [[1987]] Terra Lliure va fer esclatar una bomba colocada en el Tribunal de [[Borges Blanques]] ([[província de Lleida|Lleida]]) provocant la caiguda d'una paret que va matar a [[Emilia Aldomà]], una veïna. | En [[1987]] Terra Lliure va fer esclatar una bomba colocada en el Tribunal de [[Borges Blanques]] ([[província de Lleida|Lleida]]) provocant la caiguda d'una paret que va matar a [[Emilia Aldomà]], una veïna. | ||
| − | En [[1991]], alguns dels principals activistes de l'organisació es relacionaren en [[ETA]], com [[Joan Carles Monteagudo]], integrant del ''Comando Barcelona'' que perpetrà els atentats de [[Sabadell]] i la [[Atentat contra la casa-quarter de Vic|casa-quarter de Vic]], que es saldaren en 16 víctimes mortals. Monteagudo va morir en [[1991]] durant un enfrontament en la policia.<ref >[http://www.elmundo.es/papel/2004/02/19/espana/1591763.html El Mundo: ''El 'gora' de ETA a un terrorista vasco y a otro catalán.'']</ref> | + | En l'any [[1991]], alguns dels principals activistes de l'organisació es relacionaren en [[ETA]], com [[Joan Carles Monteagudo]], integrant del ''Comando Barcelona'' que perpetrà els atentats de [[Sabadell]] i la [[Atentat contra la casa-quarter de Vic|casa-quarter de Vic]], que es saldaren en 16 víctimes mortals. Monteagudo va morir en [[1991]] durant un enfrontament en la policia.<ref >[http://www.elmundo.es/papel/2004/02/19/espana/1591763.html El Mundo: ''El 'gora' de ETA a un terrorista vasco y a otro catalán.'']</ref> |
===Suposta dissolució=== | ===Suposta dissolució=== | ||
| − | A partir de [[1992]] el partit pancatalaniste [[Esquerra Republicana de Catalunya]] tractà de mediar per a la lliberació de | + | A partir de [[1992]] el partit pancatalaniste [[Esquerra Republicana de Catalunya]] tractà de mediar per a la lliberació de presos i la seua integració en el partit. |
Per a poder continuar en les seues activitats polítiques en el partit vinculat a l'organisació, la banda anuncià el dia 11 de setembre de [[1995]] la seua dissolució, conseguint aixina que els terroristes acabaren sent lliberats i integrats en associacions i organisacions polítiques afins a la banda terrorista. | Per a poder continuar en les seues activitats polítiques en el partit vinculat a l'organisació, la banda anuncià el dia 11 de setembre de [[1995]] la seua dissolució, conseguint aixina que els terroristes acabaren sent lliberats i integrats en associacions i organisacions polítiques afins a la banda terrorista. | ||
| Llínea 36: | Llínea 43: | ||
=== Últimes evidencies d'activitat === | === Últimes evidencies d'activitat === | ||
| − | En decembre de [[2005]] dos jóvens foren | + | En decembre de [[2005]] dos jóvens foren detinguts per fer pintades en el text ''Terra Lliure tornarà'' en la frontera |
de l'emissora de ràdio de la [[Cope]] en [[Barcelona]]. <ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2005/12/02/espana/1133519502.html</ref> | de l'emissora de ràdio de la [[Cope]] en [[Barcelona]]. <ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2005/12/02/espana/1133519502.html</ref> | ||
| Llínea 47: | Llínea 54: | ||
El 27 d'Abril de [[2010]], el [[SEPC]] organisa una conferencia a càrrec de Carles Sastre, u dels fundadors de la banda terrorista [[Terra Lliure]] condenat per assessinat, baix el títul ''La lluita clandestina per la independència''.<ref>[http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/60403/la-universidad-de-valencia-acoge-una-charla-de-un-ex-terrorista-de-terra-lliure La Universidad de Valencia acoge una charla de un ex terrorista de Terra Lliure]</ref><ref>[http://valencianisme.wordpress.com/2010/04/19/el-sepc-organisa-una-charla-on-participara-u-dels-fundadors-de-la-banda-terrorista-terra-lliure/ El SEPC organisa una charla on participarà u dels fundadors de la banda terrorista Terra Lliure]</ref> | El 27 d'Abril de [[2010]], el [[SEPC]] organisa una conferencia a càrrec de Carles Sastre, u dels fundadors de la banda terrorista [[Terra Lliure]] condenat per assessinat, baix el títul ''La lluita clandestina per la independència''.<ref>[http://www.lavozlibre.com/noticias/ampliar/60403/la-universidad-de-valencia-acoge-una-charla-de-un-ex-terrorista-de-terra-lliure La Universidad de Valencia acoge una charla de un ex terrorista de Terra Lliure]</ref><ref>[http://valencianisme.wordpress.com/2010/04/19/el-sepc-organisa-una-charla-on-participara-u-dels-fundadors-de-la-banda-terrorista-terra-lliure/ El SEPC organisa una charla on participarà u dels fundadors de la banda terrorista Terra Lliure]</ref> | ||
| − | El 30 d'Abril de [[2010]], [[Coalició Valenciana]] denuncia la posible existencia de venta clandestina de [[merchandising]] de la banda i | + | El 30 d'Abril de [[2010]], [[Coalició Valenciana]] denuncia la posible existencia de venta clandestina de [[merchandising]] de la banda i atribuïx a un representant del [[SEPC]] una foto en una sudadera de Terra Lliure i una metralleta.<ref>[http://www.minutodigital.com/noticias/2010/04/30/atribuyen-a-un-asistente-de-la-charla-del-ex-terrorista-de-terra-lliure-una-foto-con-sudadera-de-la-banda-y-metralleta/ Atribuyen a un asistente de la charla del ex terrorista de Terra Lliure, una foto con sudadera de la banda y metralleta]</ref> |
==Vore també== | ==Vore també== | ||
| + | |||
*[[Anex:Atentats de Terra Lliure en Valéncia]] | *[[Anex:Atentats de Terra Lliure en Valéncia]] | ||
*[[Pancatalanisme]] | *[[Pancatalanisme]] | ||
| Llínea 57: | Llínea 65: | ||
*[[Candidatures d'Unitat Popular]] ([[CUP]]) | *[[Candidatures d'Unitat Popular]] ([[CUP]]) | ||
*[[Reagrupament]] | *[[Reagrupament]] | ||
| + | |||
| + | == Atres grups terroristes espanyols == | ||
| + | |||
| + | * [[ETA]] | ||
| + | * [[Grapo|GRAPO]] | ||
| + | * [[GAL]] | ||
| + | * [[FRAP]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 62: | Llínea 77: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{commonscat|Terra Lliure}} | |
{{Pancatalanisme}} | {{Pancatalanisme}} | ||
Última revisió del 15:03 19 oct 2022
Terra Lliure fon una organisació terrorista, independentista catalana, pancatalanista i d'extrema esquerra fundada en 1978 i integrada en Esquerra Republicana de Catalunya a partir de l'any 1991.
Va cometre més de 200 atentats, en els quals assessinaren a una persona, moltes decenes de ferits i la mort de quatre membres de l'organisació. Durant la seua existència, les Forces de Seguritat de l'Estat arribaren a detindre a 300 persones vinculades a la banda terrorista.
A partir de 1991 els dirigents i militants de la banda terrorista ingressaren progressivament en Esquerra Republicana de Catalunya[1]. Els empresonats de l'organisació anaren eixint de la presó despuix de ser indultats. Actualment l'organisació armada contínua les seues activitats clandestinament a pesar d'haver anunciat la seua dissolució.
Objectius[editar | editar còdic]
- L'autodeterminació dels nomenats països catalans.
- L'expansió del català, també fora del territori català.
- La fi del capitalisme.
Història[editar | editar còdic]
Va nàixer en l'any 1978, i el seu primer mort va ser per manipular un artefacte explosiu.
La dissolució formal de Terra Lliure fon feta pública el 11 de setembre de l'any 1995.
Orige i primers atentats[editar | editar còdic]
Fundada en 1978. Provocà el seu primer intent d'atentat terrorista en un concessionari de coches en Barcelona, en 1979, causant ferides a Quim Pelegrí i la mort de Fèlix Goñi al estallar-li la bomba que estava manipulant.
Despuix del colp d'Estat del 23 de febrer de 1981, Terra Lliure va seqüestrar al periodiste Federico Jiménez Losantos i a una professora d'institut el 21 de maig de 1981. Jiménez Losantos s'havia convertit en objectiu dels terroristes al promoure el Manifest dels 2.300, firmat per intelectuals i professionals en el qual es denunciava la situació dels castellanoparlants en Catalunya i denunciava l'obligatorietat d'estudiar en català. Durant el seu seqüestre Losantos va rebre un tir en la cama i fon lliberat en un pinada pròxima a Santa Coloma de Gramanet. Va passar dos dies en l'Hospital Clínic de Barcelona abans de rebre l'alta.
Més avant l'organisació va atentar contra repetidors de televisió, interessos econòmics franceses o espanyols, i la policia i eixèrcits espanyols.
En l'any 1984 va morir Toni Villaescusa mentres manipulava un artefacte explosiu en Alzira (Valéncia) i en decembre de 1985, Quim Sánchez.
Durant els anys 1984-1989 alguns activistes de Terra Lliure varen ser arrestats, encara que el grup va mantindre bona part de la seua estructura i capacitat operativa arribant a desenrollar dos grups satèlits: el Comité de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), entre d'atres.
En 1987 Terra Lliure va fer esclatar una bomba colocada en el Tribunal de Borges Blanques (Lleida) provocant la caiguda d'una paret que va matar a Emilia Aldomà, una veïna.
En l'any 1991, alguns dels principals activistes de l'organisació es relacionaren en ETA, com Joan Carles Monteagudo, integrant del Comando Barcelona que perpetrà els atentats de Sabadell i la casa-quarter de Vic, que es saldaren en 16 víctimes mortals. Monteagudo va morir en 1991 durant un enfrontament en la policia.[2]
Suposta dissolució[editar | editar còdic]
A partir de 1992 el partit pancatalaniste Esquerra Republicana de Catalunya tractà de mediar per a la lliberació de presos i la seua integració en el partit.
Per a poder continuar en les seues activitats polítiques en el partit vinculat a l'organisació, la banda anuncià el dia 11 de setembre de 1995 la seua dissolució, conseguint aixina que els terroristes acabaren sent lliberats i integrats en associacions i organisacions polítiques afins a la banda terrorista.
Últimes evidencies d'activitat[editar | editar còdic]
En decembre de 2005 dos jóvens foren detinguts per fer pintades en el text Terra Lliure tornarà en la frontera de l'emissora de ràdio de la Cope en Barcelona. [3]
En juliol de 2007 Albert Rivera, president del partit Ciutadans - Partit de la Ciutadania va sofrir amenaces de mort per part d'un grup de militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya[4] que pintaren en el portal de sa casa, en Barcelona, l'amenaça: "Albert muérete. Fuera Ciudadanos", i firmaren com Terra Lliure.[5]
En giner de 2009 en un comunicat anònim difòs per Internet, membres de lo que fon Terra Lliure es querellaren per un vídeo publicat per una revista d'humor sobre l'atentat a Federico Jiménez Losantos.[6]
El 7 de Març de 2009, a lo llarc de tot el recorregut d'una manifestació en favor de l'independència de Catalunya que pretenia arribar als 10.000 manifestants pero que a soles arribà als 3000, se senten crits en favor de Terra Lliure.[7]
El 27 d'Abril de 2010, el SEPC organisa una conferencia a càrrec de Carles Sastre, u dels fundadors de la banda terrorista Terra Lliure condenat per assessinat, baix el títul La lluita clandestina per la independència.[8][9]
El 30 d'Abril de 2010, Coalició Valenciana denuncia la posible existencia de venta clandestina de merchandising de la banda i atribuïx a un representant del SEPC una foto en una sudadera de Terra Lliure i una metralleta.[10]
Vore també[editar | editar còdic]
- Anex:Atentats de Terra Lliure en Valéncia
- Pancatalanisme
- Maulets (organisació)
- Moviment de Defensa de la Terra
- Endavant
- Candidatures d'Unitat Popular (CUP)
- Reagrupament
Atres grups terroristes espanyols[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Terra Lliure anuncia su autodisolución y formaliza su ingreso en Esquerra, El País, 16 de julio de 1991
- ↑ El Mundo: El 'gora' de ETA a un terrorista vasco y a otro catalán.
- ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2005/12/02/espana/1133519502.html
- ↑ http://www.elpais.com/articulo/espana/Esquerra/expulsara/militantes/detenidos/amenazar/lider/Ciutadans/elpepuesp/20071003elpepinac_8/Tes
- ↑ http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276306263.html
- ↑ http://www.eljueves.es/2009/01/15/terra_lliure_querella_contra_el_jueves_por_hacer_burla_sus_atentados.html
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=NQub350EMS0
- ↑ La Universidad de Valencia acoge una charla de un ex terrorista de Terra Lliure
- ↑ El SEPC organisa una charla on participarà u dels fundadors de la banda terrorista Terra Lliure
- ↑ Atribuyen a un asistente de la charla del ex terrorista de Terra Lliure, una foto con sudadera de la banda y metralleta
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Terra Lliure.
| ||||||||||||||||||||||||||||
