Anar al contingut

Anex:Montanyes més altes del sistema solar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esta és una llista de les montanyes més altes del sistema solar. Proporciona senyes sobre el cim o cims més alts en els cossos celests a on s'han medit les montanyes més importants; en alguns casos també es mostren els picos més alts de diferents classes en un cos celest. En 21,9 km, l'enorme volcà en escut Monte Olimp en Mart va ser la montanya més alta coneguda en el sistema solar durant 40 anys despuix del seu descobriment en 1971. No obstant, en 2011 es va descobrir que el cim central del cràter complex Rheasilvia, en l'asteroide i protoplaneta Vesta, és d'altura similar.[lower-alpha 1]

Llista

[editar | editar còdic]

Les altures indiquen el desnivell de base a cim, perque en atres cossos celests no es dispon d'un sistema de referència no arbitrari equivalent a l'altura per damunt nivell de la mar utilisable en la Terra.

Cos celest
 Pico(s) més alts
 Altura % del radi[lower-alpha 2] Orige Notes
Mercurio Caloris Montes 3.0 ≤ 3 km[1][2] 0.12 impacte[3] Format pel impacte Caloris
Venus Skadi Mons 6.4 6.4 km (aprox.)[4] 0.11 orogénesis[5]
 Té ales lluentes al radar per la neu de Venus metàlica, possiblement galena[6]
Maat Mons 4.9 4.9 km (aprox.)[7] 0.081 volcànic[8] Volcà més alt de Venus
Terra Mauna Kea i Mauna Lloa 10.2 10.2 km[9] 0.16 volcànic Solament 4.2 km del mateix estan sobre el nivell de la mar
Pique del Teide 7.5 7.5 km[10] 0.12 volcànic S'eleva 3.7 km sobre el nivell de la mar
Denali 5.3 5.3 a 5.9 km[11] 0.093 orogénesis Montanya més alta de base a cim en la terra[12][lower-alpha 3]
Mont Everest 3.6 3.6 a 4.6 km[13] 0.072 orogénesis 4.6 km en la cara nort, 3.6 km en la cara sur.[lower-alpha 4]
Lluna Punt més alt de la Lluna 10.8 10.8 km[14] 0.62 impacte Format per l'impacte que va generar el cràter Engel'gardt
Mons Huygens 5.5 5.5 km[15][16] 0.32 impacte Format per l'impacte en el Mare Imbrium
Mons Hadley 4.5 4.5 km[15][16] 0.26 impacte Format per l'impacte en el Mare Imbrium
Mons Rümker 1.1 1.1 km[17] 0.063 volcànic La major formació volcànica de la Lluna[18]
Mart Monte Olimp 21.9 21.9 km[19][20] 0.65 volcànic S'alça 26 km sobre les planures del nort,[21] a 1000 km. Les calderes del cim tenen un esgambi de 60 x 80 km, fins a 3.2 km de profunditat;[20] la pendent al voltant de les vores és de fins a 8 km d'alt.[22]
Ascraeus Mons 14.9 14.9 km[19] 0.44 volcànic El més alt dels tres Tharsis Montes
Elysium Mons 12.6 12.6 km[19] 0.37 volcànic El volcà més alt en Elysium
Arsia Mons 11.7 11.7 km[19] 0.35 volcànic La caldera del cim té entre 108 i 138 km transversalmente[19]
Pavonis Mons 8.4 8,4 km[19] 0.25 volcànic  El cim de la caldera té 4,8 km de profunditat[19]
Anseris Mons 6.2 6.2 km[23] 0.18 impacte És una dels cims no volcànics més altes de Mart, format per l'impacte Hellas
Aeolis Mons ("Mount Sharp") 4.5 4.5 a 5.5 km[24] 0.16 sedimentario Format a partir de sediment del cràter Gale; Curiosity va alcançar la seua base en 2014[25][26]
Vesta Cim central de Rheasilvia 22.0 22 km[27][28] 8.4 impacte Casi 200 km d'ample. Vore també: Anex:Majors cràters d'impacte del sistema solar
Ceres Ahuna Mons 4.0 4 km[29] 0.85 criovolcánico[30] Cim empinat i aïllada en una zona relativamnente plana; altura màxima 5 km en el costat més empinat; aproximadament en l'antípoda del cràter Kerwan
Ío Boösaule Montes "South"[31] 17.5 17.5 a 18.2 km[32] 1.0 orogénesis Té un escarpe de 15 km d'altura en el seu marge ES[33]
Ionian Mons cresta este 12.7 12.7 km (aprox.)[33][34] 0.70 orogénesis Té la forma d'una cresta doble curvada
Euboea Montes 10.3 10.3 a 13.4 km[35] 0.74 orogénesis Una esmonyida del flanc NO  va deixar un llit de 25,000 km³ d'enrunes[36][lower-alpha 5]
sense nom (245° W, 30° S) 2.5 2.5 km (aprox.)[37][38] 0.14 orogénesis Un dels més alts dels molts volcans de Ío, en una atípica forma cònica[39]
Mimes Cim central de Herschel 7.0 7 km (aprox.)[40] 3.5 impacte Vore també: Llista dels cràters més grans del sistema solar
Dione Janiculum Dorsa 1.5 1.5 km[41] 0.27 orogénesis La corfa circumdant s'afona aprox. 0.3 km.
Titán Mithrim Montes 3.3 3.3 km[42] 0.13 orogénesis[42] Va poder formar-se per la contracció global[43]
Doom Mons 1.45 1.45 km[44] 0.056 criovolcánico[44] Junt a Sotra Patera, una depressió d'1.7 km de profunditat[44]
Jápeto Toledo Montes 20.0 20 km (aprox.)[45] 2.7 dubtós No s'han medit els cims individuals
Oberon sense nom ("montanya llim") 11.0 11 km (aprox.)[40] 1.4 impacte (?) Se li va donar un valor de 6 km despuix de la seua trobada en la Voyager 2[46]
Plutó Piccard Mons[lower-alpha 6][47][48] 5.6 5.6 km[49] 0.47 criovolcánico (?) 220 km transversalmente[49]
Wright Mons[lower-alpha 6][47][48] 4.04.0 km[47] 0.34 criovolcánico (?) 160 km transversalmente;[47] la depressió del cim 56 km de part a part[50]
Norgay Montes[lower-alpha 6][51] 3.5 ≤ 3.5 km[52] 0.30 orogénesis[52] (?) Compost per aigua congelada;[52] cridat aixina en homenage a Tenzing Norgay[53]

Galeria

[editar | editar còdic]

Les imàgens següents es mostren en orde decreixent d'altura de  base a cim.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Surface» (en inglés). MESSENGER web. Universitat Johns Hopkins. Consultat el 11 d'octubre de 2016.
  2. ↑ Icarus.209(1)
    230–238.doi:10.1016/j.icarus.2010.03.009.
  3. ↑ Earth and Planetary Science Letters.285(3–4)
    297–308.doi:10.1016/j.epsl.2009.05.022.
  4. ↑ (2008) Planetology : Unlocking the secrets of the solar system, Washington, D.C.: National Geographic Society, p. 74. ISBN 978-1-4262-0121-9.
  5. ↑ Keep, M.; Hansen, V. L. (1994).
  6. ↑ Otten, Carolyn Jones (10 February 2004).
  7. ↑ "PIA00106: Venus - 3D Perspective View of Maat Mons".
  8. ↑ Robinson, C. A.; Thornhill, G. D.; Parfitt, I. A. (January 1995).
  9. ↑ "Mountains: Highest Points on Earth".
  10. ↑ "Parc Nacional del Teide".
  11. ↑ "NOVA Online: Surviving Denali, The Mission".
  12. ↑ Adam Helman. The Finest Peaks: Prominence and Other Mountain Measures, Trafford Publishing. ISBN 978-1-4120-5995-4. Consultat el 9 de decembre de 2012.
  13. ↑ Mount Everest (1:50,000 scale map), prepared under the direction of Bradford Washburn for the Boston Museum of Science, the Swiss Foundation for Alpine Research, and the National Geographic Society, 1991, ISBN 3-85515-105-9
  14. ↑ «Highest point on the Moon found: Higher than Mount Everest». The Register. Consultat el 18 d'octubre de 2014.
  15. ↑ 15,0 15,1 Fred W. Price (1988).
  16. ↑ 16,0 16,1 Moore, Patrick (2001).
  17. ↑ Wöhler, C.; Lena, R.; Pau, K. C. (16 March 2007), The Llunar Dome Complex Mons Rümker: Morphometry, Rheology, and Mode of Emplacement, League City, Texas: Dordrecht, D. Reidel Publishing Co, retrieved 28 August 2007 
  18. ↑ Wöhler, C.; Lena, R.; Pau, K. C. (16 March 2007), The Llunar Dome Complex Mons Rümker: Morphometry, Rheology, and Mode of Emplacement, League City, Texas: Dordrecht, D. Reidel Publishing Co, retrieved 28 August 2007 
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 Plescia, J. B. (2004).
  20. ↑ 20,0 20,1 Carr, Michael H. (11 January 2007).
  21. ↑ Comins, Neil F. (4 January 2012).
  22. ↑ Lopes, R.; Guest, J. I.; Hiller, K.; Neukum, G. (January 1982).
  23. ↑ JMARS LLOSA elevation dataset.
  24. ↑ "Gale Crater's History Book".
  25. ↑ Agle, D. C. (28 March 2012).
  26. ↑ «[1]», NASA Jet Propulsion Laboratory. Consultat el 16 d'octubre de 2016.
  27. ↑ Vega, P. (11 October 2011).
  28. ↑ Schenk, P.; Marchi, S.; O'Brien, D. P.; Buczkowski, D.; Jaumann, R.; Yingst, A.; McCord, T.; Gaskell, R.; Roatsch, T.; Keller, H. I.; Raymond, C.A.; Russell, C. T. (1 March 2012), Mega-Impacts into Planetary Bodies: Global Effects of the Giant Rheasilvia Impact Basin on Vesta, The Woodlands, Texas: LPI, contribution 1659, aneu.2757, retrieved 6 September 2012 
  29. ↑ "Dawn's First Year at Ceres: A Mountain Emergixes".
  30. ↑ Ruesch, O.; Platz, T.; Schenk, P.; McFadden, L. A.; Castell-Rogez, J. C.; Quick, L. C.; Byrne, S.; Preusker, F.; OBrien, D. P.; Schmedemann, N.; Williams, D. A.; Li, J.- I.; Bland, M. T.; Hiesinger, H.; Kneissl, T.; Neesemann, A.; Schaefer, M.; Pasckert, J. H.; Schmidt, B. I.; Buczkowski, D. L.; Sykes, M. V.; Nathues, A.; Roatsch, T.; Hoffmann, M.; Raymond, C. A.; Russell, C. T. (2016-09-02).
  31. ↑ Perry, Jason (27 January 2009).
  32. ↑ Schenk, P.; Hargitai, H. "Boösaule Montes".
  33. ↑ 33,0 33,1 Schenk, P.; Hargitai, H.; Wilson, R.; McEwen, A.; Thomas, P. (2001).
  34. ↑ Schenk, P.; Hargitai, H. "Ionian Mons".
  35. ↑ Schenk, P.; Hargitai, H. "Euboea Montes".
  36. ↑ 36,0 36,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Martel
  37. ↑ Moore, J. M.; McEwen, A. S.; Albin, I. F.; Greeley, R. (1986).
  38. ↑ Schenk, P.; Hargitai, H. "Unnamed volcanic mountain".
  39. ↑ Schenk, P. M.. “Shield volcano topography and the rheology of llava flows on Io”. Icarus 169 (1): 98–110. doi:10.1016/j.icarus.2004.01.015. Bibcode: 2004Icar..169...98S.
  40. ↑ 40,0 40,1 Moore, Jeffrey M.; Schenk, Paul M.; Bruesch, Lindsey S.; Asphaug, Erik; McKinnon, William B. (October 2004).
  41. ↑ Hammond, N. P.; Phillips, C. B.; Nimmo, F.; Kattenhorn, S. A. (March 2013).
  42. ↑ 42,0 42,1 "PIA20023: Radar View of Titan's Tallest Mountains".
  43. ↑ Mitri, G.; Bland,M. T.; Showman, A. P.; Radebaugh, J.; Stiles, B.; Lopes, R. M. C.; Lunine, J. I.; Pappalardo, R. T. (2010).
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 Lopes, R. M. C.; Kirk, R. L.; Mitchell, K. L.; LeGall, A.; Barnes, J. W.; Hayes, A.; Kargel, J.; Wye, L.; Radebaugh, J.; Stofan, I. R.; Janssen, M. A.; Neish, C. D.; Wall, S. D.; Wood, C. A.; Lunine, J. I.; Malaska, M. J. (19 March 2013).
  45. ↑ Giese, B.; Denk, T.; Neukum, G.; Roatsch, T.; Helfenstein, P.; Thomas, P. C.; Turtle, I. P.; McEwen, A.; Porco, C. C. (2008).
  46. ↑ Moore, P.; Henbest, N. (April 1986).
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 "At Pluto, New Horizons Finds Geology of All Ages, Possible Isse Volcanoes, Insight into Planetary Origins".
  48. ↑ 48,0 48,1 Witze, A. (2015-11-09).
  49. ↑ 49,0 49,1 "Isse Volcanoes and Topography".
  50. ↑ "Isse Volcanoes on Pluto?"
  51. ↑ Hand, I.; Kerr, R. (17 July 2015).
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Hand, I.; Kerr, R. (15 July 2015).
  53. ↑ Pokhrel, Rajan (19 July 2015).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Montanyes_més_altes_del_sistema_solar&oldid=846045»