Anex:Orogènia

Plantilla:Províncies geològiques de la Terra Este artícul arreplega, en forma de llista, les orogènias conegudes organisades per continent, començant en la més antiga en la part superior. Eixa organisació pels continents actuals no necessàriament reflectixen la geografia contemporànea de les orogènia. Tinga's en conte que algunes orogènia comprenen més d'un continent i poden tindre diferents noms en cada continent. De la mateixa manera, algunes orogenías molt grans inclouen vàries sub-orogenías. De la mateixa manera que en atres fenomens geològics, les orogènia a sovint estan subjectes a interpretacions diferents i canviants sobre la seua edat, tipo i paleogeografia associada.

Orogènia africanes

orogènia panafricana: una série d'events orogénicos neoproterozoicos importants relacionats en la formació dels supercontinentes Gondwana i Pannotia (550 Ma) (Neoproterozoico)
orogènia Damara: event de construcció de montanyes en l'intersecció dels cratones del Congo i del Kalahari.
orogènia Kibaran: un event de construcció de montanyes en lo que ara és Àfrica.
orogènia marfileña: un event de construcció de montanyes en lo que hui és Àfrica occidental.
orogènia d'Àfrica Oriental: l'escenari principal del ensamble neoproterozoico de Gondwana Oriental i Occidental.
orogènia mauritana: un antic orógeno paralel a la costa occidental africana des de Marroc fins a Guinea-Bissau.
orogènia de Moçambic:: una banda en la corfa terrestre des de l'Antàrtida Oriental a través d'Àfrica Oriental fins a l'Escut Àrap-Nubio.
orogènia zambesí: àrea de construcció de montanyes ara en el sur de Zàmbia i el nort de Zimbabue.

Orogènia antàrtiques

Les orogènia que han afectadon a l'Antàrtida són les següents:^[1]

orogènia Napier (4000 ± 200 Ma)
orogènia Rayner ( 3500 Ma)
orogènia de Humboldt ( 3000 Ma)
orogènia Insel (2650 ± 150 Ma)
orogènia Ruker primerenc (2000-1700 Ma)
orogènia Ruker tardana / orogènia de Nimrod (1000 ± 150 Ma)
orogènia Beardmore (633-620 Ma)
orogènia Ross (550 to 480 Ma)

Orogènia asiàtiques

El orógeno Aravalli-Delhi (Precámbrico)
l'orogènia altaida (Paleozoico)
Les orogènia cimeria i catayana.
Actives durant els periodos Triásico i Jurásico a lo llarc del sur i surest d'Àsia.
Orogènia alpina, que comprén:
- l'orogènia del Himalaya, formant les montanyes del Himalaya, com a resultat de la colisió en curs de la placa índia en la placa euroasiàtica.
el orógeno Dabie-Sulu (Mesozoico).
orogènia uraliana: la llarga série d'events de deformació llineal i construcció de montanyes que varen elevar la formació dels monts Urales, en Eurasia, durant el periodo Pérmico.

Orogènia europees

orogènia saamiana: formació d'una extensa àrea de corfa tonalítico-trondhjemita en Fennoscandia, de 3.1 Ga a 2.9 Ga
orogènia lopiana: formació de dos tipos diferents de terreny compatibles en els conceptes de tectónica de plaques. Un és un cinturó de gneis d'alt grau format en un règim de forta movilitat, mentres que l'atre és una regió d'intrusions de granitoides i cinturons de pedra verda rodejats pels restants d'un substrat saamiano, de 2.9 Ga a 2.6 Ga.
orogènia suecofenniana, també coneguda com a orogènia suecokareliana: una série de orogènia relacionades que varen donar com resultat la formació de gran part de la corfa continental en lo que hui és Suècia i Finlàndia, més algunes parts menors de Rússia, de 2.0 Ga a 1.75 Ga.
orogènia gòtica: formació de roques plutónicas tonalíticas-granodioríticas i volcanitas alcalino-calcáreas (com l'orogènia suecofeniana), d'1.75 Ga a 1.5 Ga.
orogènia sueconoruega: essencialment reelaboración de la corfa prèviament formada, d'1.25 Ga a 900 Ma.

orogènia timanida que va afectar al Escut Bàltic septentrional durant l'era Neoproterozoico, de 620 Ma a 550 Ma.
orogènia cadomiana en la costa nort d'Armorica en l'Ediacárico/Cámbrico, de 660 Ma a 540 Ma.
orogènia caledoniana (per Caledònia, nom llatí d'Escòcia): formació de la península escandinava occidental, Bretanya i Irlanda en la fase Grampian del Ordovícico i la fase Scandian del Silúrico.^[2]
orogènia uraliana: la llarga série d'events de deformació llineal i construcció de montanyes que varen alçar els monts Urales, durant el periodo Pérmico.
orogènia varisca, també coneguda com hercínica : formació en l'oest de la península ibèrica, suroest d'Irlanda, suroest d'Anglaterra, centre i oest de França, sur d'Alemània i República Checa durant els periodos Devónico i Carbonífero.
orogènia alpina, que comprén:
- la formació dels Alps durant els periodos Eoceno a través del Mioceno.
- orogènia dels Cárpatos, construint les montanyes dels monts Cárpatos, en Europa oriental, durant el periodo Jurásico-Cretácico al periodo Mioceno.
- orogènia helènica, en Grècia i en l'àrea del Egeo durant els periodos Eoceno a través del Mioceno.
orogènia mediterrànea

Orogènia d'Amèrica del Nort

orogènia de Algoman, també coneguda com a orogènia de Kenoran: episodi tardà de la construcció de montanyes en lo que ara és Amèrica del Nort, província superior, Dakota del Sur fins al llac Furó, Arqueig tardà 2700-2500 Ma.
orogènia Wopmay, a lo llarc de la vora occidental del escut Canadenc, 2100-1900 Ma.
orogènia Trans-Hudso, també coneguda com a orogènia Hudsoniana: s'estén des de la baïa de Hudson cap a l'oest fins a Saskatchewan i després cap al sur a través de l'occident de les Dakotas i de Nebraska. Resultat de la colisió del cratón Superior en el cratón de Hearne i el cratón de Wyoming durant el Proterozoico. Va durar des de, 2000-1800 Ma.
orogènia Penokean Wisconsin, Minnesota i Míchigan, U. S. A. i el sur d'Ontario, Canadà, 1850-1840 Ma.
orogènia Big Sky, colisió proterozoica entre el cratón de Hearne i el cratón de Wyoming en el suroest de Montana, 1770 Ma.
orogènia Ivanpah província de Mojave, suroest d'Estats Units
orogènia Yavapai, mig a suroest de EE. UU., 1710-1700 Ma.
orogènia Mazatzal, mig a suroest de EE. UU., 1675-1650 Ma.
orogènia Grenville En tot lo món durant el Proterozoico tardà, 1300-1000 Ma. Associat al ensamble del supercontinente Rodinia. Formades montanyes plegades en l'est d'Amèrica del Nort des de Terranova fins a Carolina del Nort, 1100-1000 Ma.
orogènia caledonia, que comprén:
- orogènia de Groenlàndia Oriental, formada des del Periodo Criogènic al Devónico.
- orogènia tacónica#fase tacónica: un periodo de construcció de montanyes que va afectar a la major part del noroest dede EE. UU. i Canadà durant el periodo Ordovícico.
- orogènia tacónica#fase acadiana en l'est dels Estats Units durant els periodos Silúrico i Devónico.
orogènia apalache, generalment vista com la mateixa orogènia varisca en Europa.
- monts Apalaches és un cinturó orogénico ben estudiat que resulta d'una colisió paleozoica tardana entre Amèrica del Nort i Àfrica.

- orogènia tacónica: : un periodo de construcció de montanyes que va afectar a la major part de Nova Anglaterra.
- orogènia Acádica.
- orogènia alleghaniana.
orogènia ouachita, montanyes Ouachita d'Arkansas i Oklahoma és un cinturó orogénico que data de l'Era Paleozoica tardana i és molt provablement una continuació de l'orogènia dels Apalaches a l'oest a través de la zona embahiamiento de Mississippi-Reelfoot Rift.
orogènia Antler, Ancestral Serra Nevada oest d'Estats Units. Devónico tardà- primerenc Mississippian.
orogènia innuitiana, també coneguda com a orogènia ellesmeriana: montanyes innuitianas, en l'Àrtic canadenc, que s'estén des de l'illa Ellesmere fins a l'illa Melville, Misisípico 345 Ma.
orogènia Sonoma, Montanyes Rocoses, oest d'Amèrica del Nort, 270-240 Ma.
orogènia nevadiana, desenrollada a lo llarc de l'oest d'Amèrica del Nort durant el periodo Jurásico.
orogènia Sevier, Montanyes Rocoses, oest d'Amèrica del Nort, 140-50 Ma.
orogènia Laramide, Montanyes Rocoses, oest d'Amèrica del Nort, 40-70 Ma.
orogènia Pasadena, cordilleres Travesseres, oest d'Amèrica del Nort, Pleistoceno fins als nostres dies.

Orogènia d'Oceania

Orogènia australianes

orogènia Sleaford (2440-2420 Ma), cratón de Gawler, Austràlia del Sur.
orogènia Glenburgh (c. 2005-1920 Ma), Glenburgh Terrane, Austràlia Occidental.
orogènia Kimban (c. 1845-1700 Ma), cratón de Gawler, Austràlia del Sur.
orogènia Yapungku (c. 1765 Ma), marge septentrional del cratón de Yilgarn, Austràlia Occidental.
orogènia Mangaroon (c.1680-1620 Ma), complex Gascoyne, Austràlia Occidental.
orogènia Kararan (1650- Ma), cratón de Gawler, Austràlia del Sur.
orogènia Barramundi (c. 1870-1800 Ma), conca MacArthur, Austràlia septentrional.
orogènia Albany-Fraser (c. 1710-1020 Ma), Austràlia Occidental.
orogènia Isan, c. 1600 Ma, Mount Isa, Queensland.
orogènia Olarian, Olary Block, Austràlia del Sur.
orogènia Capricorn, complex Gascoyne, Austràlia Occidental.
orogènia Musgrave (c. 1080 Ma), Musgrave Block, Austràlia Central.
orogènia Edmundian (c. 920-850 Ma), complex Gascoyne, Austràlia Occidental.
orogènia Petermann (c. 550-535 Ma, Neoproterozoico tardà al cámbrico), Central Austràlia.
orogènia delameriana (ca. 514-510 Ma) Una important província geològica en el centre d'Austràlia del Sur i Victoria, Austràlia, Ordovícico.
orogènia Lachlan, c. 540 i 440 Ma, Victoria i Nova Gales del Sur.
orogènia Thomson continuació septentrional de l'orogènia Lachlan.
orogènia Kanimblan (c. 318 Ma.), Carbonífero, Victoria i Nova Gales del Sur.
orogènia Alice Springs (450-300 Ma) en Austràlia central, Carbonífero primerenc.
orogènia Hunter-Bowen, també coneguda com a orogènia de Nova Anglaterra (c. 260-225 Ma) Pérmico a Triásico, Queensland i Nova Gales del Sur.

Orogènia de Nova Zelanda

orogènia Tuhua (370-330 Ma).
orogènia Rangitata (142-99 Ma).
orogènia Kaikoura (24 Ma-present).

Orogènia suramericanes

orogènia transamazoniana (Paleoproterozoico)^[3]
orogènia de Sunsás.
orogènia de Cariri Velhos.
orogènia brasilera-panafricana, cinturó de Brasília.
- orogènia pampeana, cinturó de Paraguay.
orogènia de Chonide.
orogènia Terra Australis:
- orogènia pampeana.
- orogènia famatiniana.
orogènia de Sant Rafael.
orogènia gondwanida, Serra de la Finestra.

orogènia Toque, Cordillera de la Costa de Chile 300-330 Ma.^[4]
orogènia de Yuruá, va ocórrer en el Jurásico en l'Amazònia
orogènia andina: procés continu de formació de montanyes en Amèrica del Sur, cordillera dels Vages, 0-200 Ma.

Notes

↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2008. Consultat el 26 de novembre de 2010. Tectonics of the Transantarctic Mountains: Geochronology
↑ Strachan, R.A. (2002). «4: The Northern Highland and Grampian terranes», Trewin N.H. (ed.). The Geology of Scotland, Geological Society, London. ISBN 978-1-86239-126-0.
↑ Alkmima, Fernando F. and Stephen Marshak; Transamazonian Orogeny in the Southern São Francisco Craton Region, Mines Gerais, Brazil: evidence for Paleoproterozoic collision and collapse in the Quadrilátero Ferrı́fero, Precambrian Research, Volume 90, Issues 1–2, 30 June 1998, Pages 29–58
↑ The Geology of Chile Teresa Moreno, Wes Gibbons, Geological Society of London

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «List of orogenies» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Orogenias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Archived copy». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2008. Consultat el 26 de novembre de 2010. Tectonics of the Transantarctic Mountains: Geochronology

[Strachan-2] Strachan, R.A. (2002). «4: The Northern Highland and Grampian terranes», Trewin N.H. (ed.). The Geology of Scotland, Geological Society, London. ISBN 978-1-86239-126-0.

[3] Alkmima, Fernando F. and Stephen Marshak; Transamazonian Orogeny in the Southern São Francisco Craton Region, Mines Gerais, Brazil: evidence for Paleoproterozoic collision and collapse in the Quadrilátero Ferrı́fero, Precambrian Research, Volume 90, Issues 1–2, 30 June 1998, Pages 29–58

[4] The Geology of Chile Teresa Moreno, Wes Gibbons, Geological Society of London

[1]

[2]

[3]

[4]