Anjouan

Anjouan

Anjouan, també coneguda com Ndzuwani o Nzwani, és una illa en les Comores, la mateixa posseïx 424 km² i està localisada en l'oceà Índic. La seua capital és Mutsamudu i la seua població en 2017 era de 327.382 habitants.

Història

En 1500 es va establir el sultanato de Ndzuwani que va comprendre tota l'illa. Va passar baix protecció de França en 1866, sent anexat completament a França en 1912 i el sultanato abolit. Es va unir a les República Federal Islàmica de les Comores (actualment Unió de les Comores) quan esta es va independisar en 1975.

En 1997, les illes d'Anjouan i Mohéli varen declarar temporalment la seua independència de Comores, produint-se violents enfrontaments en els que varen rebujar les tropes governamentals causant decenes de morts. El 26 de març de 2008 es va produir un assalt amfibi liderat per l'Eixèrcit de Comores respalats per les forces de l'Unió Africana, que incloïen tropes de Sudan, Senegal i Tanzània i respal llogístic de Líbia i França.

Erro al crear miniatura:

El sultà Saïd Mohamed en l'illa al voltant de 1928

Història primerenca

Els primers vestigis d'assentaments humans en l'archipèlec de les Comores es remonten a l'Edat Mija, i els arqueòlecs encara no es posen d'acort sobre si els primers habitants d'Anjouan eren malgaches o africans continentals, pero en qualsevol cas, estes dos poblacions es varen trobar i varen mesclar en estes illes. Aixina mateix, l'arribada del Islam seguix sent discutida, i es data, segons els experts, entre els sigles VII i XIII.

Al voltant de l'any 1500 es va fundar el sultanato de Ndzuwani, que comprenia tota l'illa i va deixar archius útils per als historiadors. A partir del XVI, l'archipèlec de les Comores ocupava una posició estratègica en les rutes comercials marítimes que unien Europa en Orient passant per Àfrica: Els navegants europeus de l'época recomanaven als barcos que es dirigien a l'Índia fer una escala atlàntica en Cap Vert en primavera i una escala índia en les Comores en setembre, per a aprofitar les corrents monsòniques; l'illa d'Anjouan es considerava la més segura per als barcos, ya que una de les seues tres costes estava sempre protegida del vent.

Esta situació va convertir a Mutsamudu en el principal port comercial de la regió durant varis sigles i a Anjouan en l'illa més rica i poderosa del archipèlec, lo que va propiciar una prosperitat sense precedents que va permetre al sultà estendre les seues ambicions a les demés illes, ambició que mai va aplegar a concretar-se i que es va vore frustrada en l'est per les pretensions dels reis malgaches.

Els sigles XVII i XVIII varen ser un periodo especialment pròsper per a les Comores, idealment situades en una floreciente ruta comercial entre Europa i lo que es va convertir en l'imperi omaní. No obstant, la rivalitat entre sultans va fer que les Comores mai es convertiren en un país unit, capaç de fer front a les amenaces externes, lo que va fer que esta prosperitat fòra precària.

L'illa, visitada principalment per mariners portuguesos, va escomençar a ser més coneguda en França a partir del XVIII. Aixina, en 1751, l'Enciclopèdia de Diderot i d'Alembert li va dedicar una breu nota: "ANJOUAN o AMIVAN, (Geog. mod.) una illa prou chicoteta d'Àfrica, en l'oceà Etíope; és una de les de Comores o Maiotte, entre l'illa de Madagascar i la costa de Zanguebar".

Colonisació francesa

En 1885 va finalisar la Conferència de Berlín, en la que les potències colonials europees varen acordar el repartiment de les seues influències mútues en el món, i en particular en Àfrica. França ya era propietària de Mayotte des de 1841, aixina com de varis llocs comercials malgaches, i els empresaris francesos ya estaven establits en Anjouan: les tres illes comoranas es varen convertir aixina en un protectorat francés en 1886. Encara que Anjouan havia segut durant molt temps l'illa més poderosa del archipèlec, el domini va recaure en Mayotte, més desenrollada i occidentalizada en eixe moment, i Anjouan es va trobar a l'ombra de Mayotte i Gran Comore, que el seu potencial agrícola i industrial es considerava més important. En 1891, una tumult de llauradors pobres i treballadors industrials va amenaçar sériament la dominació francesa de l'illa, i els francesos la varen evacuar abans de recuperar-la a costa d'una expedició militar. El 25 de juliol de 1912, les illes de l'archipèlec de les Comores, abans conegudes com "Mayotte i les seues dependències", de les que formava part Anjouan, varen ser anexionades a la colónia de Madagascar. En eixa época, França va crear les principals infraestructures (carreteres, ports, administracions, etc.) i va establir cultius d'exportació, com la vainilla i el ylang-ylang.

En l'alvanç de l'independència malgache en l'immediata posguerra, l'archipèlec de les Comores va passar a formar part del territori d'ultramar de les Comores en 1946. Allí es varen desenrollar a la seua volta moviments independentistes, recolzats per l'Unió Soviètica.

Erro al crear miniatura:

Iglésia en Anjouan, el cristianisme va ser dut a l'Illa pels francesos

Integració a les Comores

En el referèndum del 22 de decembre de 1974, Anjouan va optar per l'independència de França (de la mateixa manera que Moheli i Gran Comore), pero a diferència de Mayotte que rebujat l'integració en el nou Estat comorano. En 1974, els anjouaneses varen votar en un 99,5% contra el manteniment de l'estatut de TOM de la República Francesa (42 vots a favor).

La capital de l'Estat comorano s'establit en Moroni, en Gran Comora, completant la marginació d'Anjouan, que en el seu dia va ser el principal poder local de l'archipèlec.

Des de l'independència, l'archipèlec ha sofrit molts problemes i no ha conseguit trobar el camí de la democràcia plena. Ha segut objecte de colps d'Estat violents i prens de possessió expeditives, recolzades en ocasions per mercenaris com el francés Bob Denard, que posteriorment va ser detingut i condenat per França.

Primera crisis separatista (1997-2002)

En 1997, les illes d'Anjouan i Moheli varen declarar unilateralment la seua independència de la República Federal Islàmica de les Comores i varen voler adscriure's a França, pero esta es va negar a reincorporar-les. Este intent de secessió va provocar un embargament per part de la RFIC i l'Organisació de l'Unitat Africana (OUA). Mentres que en 1998, baix els auspicis de la OUA, Moheli va tornar a acceptar l'autoritat de Moroni, Anjouan va seguir negant-se.

El poder en l'illa va passar a mans d'un triumvirat presidit pel foundi ("el mestre") Abdallah Ibrahim, de 80 anys, que no parlava francés, Said Abeid Abdérémane, coordinador nacional, i Mohamed Bacar. El govern central va intentar llavors recuperar la seua autoritat per la força, pero va fracassar, tant militar com políticament. En 1999, Abdallah Ibrahim va dimitir i va cedir el poder a Abeid, el Coordinador Nacional. El 9 d'agost de 2001, Abeid va ser derrocat per un colp d'Estat de la gendarmería en favor de Bacar.

Bacar va iniciar llavors un llarc procés polític de reconciliació en Azali Assoumani en acabant de que este prenguera el poder en Gran Comora per a crear una nova entitat, l'Unió de les Comores, en la que les illes gogen d'una gran autonomia. Bacar es va lliurar de varis colps d'Estat, inclós un dirigit per Abeid.

Tots els anys, molts comoranos d'Anjouan, Gran Comore i Moheli intenten, en certa indiferència internacional, aplegar a Mayotte en embarcacions improvisades, les kwassa-kwassa, lo que provoca la mort de molts nàufrecs: entre 100 i 200 cada any. Este canvi d'opinió entre els comoranos s'explica per la gran misèria que viuen les seues illes i per l'envejable situació del seu chicotet veí, Mayotte.

Per la seua banda, Mayotte acull als exiliats a pesar de que la seua població creix molt ràpidament. La població de Mayotte - 190.000 habitants a finals de 2007 - està composta en un 30% per refugiats d'Anjouan. Esta situació planteja greus problemes demogràfics i socials que amenacen el futur i l'estabilitat econòmica de l'illa, a on el control de la natalitat choca en els tabús d'una població predominantment musulmana.

Ademés, França desijava el restabliment de la pau civil en Anjouan, per a facilitar la ràpida tornada dels exiliats. L'Unió de les Comores va seguir sent fràgil, pero tant França com l'Unió Africana, aixina com les poblacions de Mayotte i Anjouan, varen continuar buscant una normalisació de la situació.

Despuix de la creació de l'Unió, les illes es reunificaron en Comores en 2002 i una nova constitució de l'Unió de les Comores va ordenar l'elecció d'un President d'Anjouan junt en els presidents de les atres dos illes autònomes i un President de l'Unió. Bacar va ser elegit per a un mandat de 5 anys com a President de l'illa d'Anjouan. El seu mandat va expirar el 14 d'abril de 2007 i el president de l'assamblea, Houmadi Caambi, es va convertir en president en funcions des del 15 d'abril fins que va ser derrocat per les forces lleals a Bacar el 10 de maig.

Es varen celebrar conversacions de pau entre els governs de Comores i Anjouan en les que varen acordar celebrar eleccions lliures a les que es presentaria Mohamed Bacar.

Segona crisis separatista (2007-2008)

Els soldats lleals a Mohamed Bacar varen prendre el control de la capital d'Anjouan en maig de 2007. Bacar, que va ser nomenat president d'Anjouan per primera volta en 2002, i est va buscar de nou l'independència de l'illa.

El 10 de juny de 2007, Mohamed Bacar va ser reelegit en el primer regrés de les eleccions presidencials d'Anjouan. El govern de l'Unió de les Comores, que havia ordenat la prorrogació, considera que les eleccions es varen celebrar en la "més absoluta illegalitat" i que no són reconegudes per l'Unió Africana (UA). Només Suràfrica va intervindre diplomàticament per a evitar una intervenció militar de l'UA. En acabant de que el president de l'UA anunciara el 31 de giner de 2008 la seua intenció d'intervindre "sense demora per a restablir l'integritat de l'Estat comorano", el coronel Bacar va rebujar el 28 de febrer de 2008 les propostes de la mediació internacional d'exiliar-se o entregar-se.

Erro al crear miniatura:

Mapa de l'Invasió a Anjouan en 2008

En març de 2008, es varen portar a terme els preparatius per a una intervenció militar per part de l'eixèrcit nacional, en el respal de les forces de vàries nacions de l'Unió Africana (Sudan, Tanzània, Líbia, Senegal) i l'ajuda llogística de França. El 15 de març va tindre lloc la primera operació i un informe, no confirmat des de llavors, diu que vàries dotzenes de persones varen morir en la rebelió.

El 23 de març de 2008, el president de les Comores va anunciar que havia autorisat al eixèrcit del país, recolzat per l'Unió Africana, a llançar un assalt a l'illa d'Anjouan. "Anit vaig donar l'orde a l'eixèrcit nacional d'unir forces en l'Unió Africana per a restablir la llegalitat republicana en Anjouan", va dir Ahmed Abdallah Sambi en un discurs transmés en directe. "En les pròximes hores o dies, Anjouan serà lliberat per la força o, espere, els rebels es rendiran per a evitar un enfrontament. El desembarc va tindre lloc el 25 de març de 2008; la capital va caure eixe dia i el coronel Bacar va fugir. Despuix d'aplegar en alguns soldats a l'illa de Mayotte, va demanar asil polític a França, que, despuix d'estudiar el cas, va rebujar la seua petició en decembre. Finalment va obtindre asil polític en Benín. Un any despuix del conflicte, soldats anjouaneses seguien detinguts sense juí en la presó de Kandani.

Govern i política

L'Assamblea Llegislativa de l'illa autònoma d'Anjouan té 25 escans.

El coronel Mohamed Bacar va ser elegit en 2002 com a president d'Anjouan. La seua reelecció en 2007 va ser impugnada i declarada illegal pel govern de les Comores. Despuix de l'intervenció militar de l'Unió Africana, es varen organisar eleccions presidencials els dies 15 i 29 de juny de 2008, que va guanyar Moussa Toybou, estret colaborador del president de l'Unió, Ahmed Abdallah Sambi, front a Mohamed Djaanfari, en un 52% dels vots. En 2009, el títul de president va ser substituït pel de governador, elegit per cinc anys. Des del 23 de maig de 2019, el càrrec ho ocupa Anissi Chamsidine.

Presidents d'Anjouan

• Foundi Abdallah Ibrahim (1997-1999)
• Said Abeid (1999-2001)
• Mohamed Bacar (2001-2007)
• Kaambi Houmadi (2007) (temporalment)
• Dhoihirou Halidi (2007) (durant la secessió)
• Mohamed Bacar (2007-2008) (durant la secessió)
• Ikililou Dhoinine (2008) (temporalment)
• Lailizamane Abdou Cheik (2008) (temporalment)
• Moussa Toybou (des de 2008)

Defensa

Anjouan va invertir molt en la seua seguritat nacional baix el mandat de Mohamed Bacar. Els principals components eren la Gendarmería, comandada pel comandant Abdou, el germà menor de Bacar. Una milícia del tamany d'un batalló d'aproximadament 500 persones respalava a la Gendarmería. Des del desestage de Bacar en març de 2008, les forces de defensa locals estan dirigides pel Govern de l'Unió de les Comores.