Braula coeca

Archiu:The bee louse Braula coeca attached to the head region of its host, the honeybee Apis mellifera scutellata.jpg

Braula coeca en cap d'abella

Braula coeca és una espècie de dípter braquícero de la família Braulidae, sense ales, casi irreconeixible com una mosca. Es comporta com comensal de Apis mellifera. Viu en el cos de les abelles i furta aliment (néctar) del seu amfitrió o hoste.

La família Braulidae conté dos gèneros, Braula i Megabraula, que engloben huit espècies (vejau Papp 1984, Huttinger 1980, Grimaldi i Underwood 1986).^{cita requerida} En Europa va ser mencionada per Réaumur en 1740, que va estudiar la seua relació en l'abella melífera. En la década de 1920 certs autors varen descriure el cicle de vida de l'espècie. Este paràsit ataca a abellots i abelles melíferas, aplegant a trobar-se sobre abelles regnes (Smith 1978). Va ser introduït en Estats Units des d'Europa en els primers enviaments de colmenas d'abelles melíferas.

Sobre el dany que causa, hi ha diferències segons els autors. Alguns opinen que és baix, atres autors opinen lo contrari. Les larves són problemàtiques perque danyen l'aspecte de la mel. Els apicultorés practiquen control mecànic eliminant les larves de Braula al desopercular els panales abans de l'extracció.

S'usa el control químic en Europa i Àsia, a on es controla en els mateixos acaricidas utilisats en el control de Varroa.

Distribució geogràfica

Esta mosca s'ha estés per:

• Àfrica: Congo, Egipte i Marroc.
• Àsia: Índia i l'Unió Soviètica.
• Austràlia: Tasmania.
• Europa: en la major part.
• Amèrica del Sur: Argentina, Chile, Brasil, Trinitat i Trinitat i Tobago, Veneçola.
• Estats Units: Alabama, Delaware, Illinois, Maryland, Minnesota, York, Carolina del Nort, Ohio, Pennsilvània, Tennessee, Virginia, Virginia de l'oest, i Wisconsin (Smith i Caron 1985). En Florida se sap solament d'un sol espècimen arreplegat en una abella regna.

Identificació

• Ou: Els ous són blancs, en forma oval i dos vorells laterals plans, paralels a l'eix major de l'ou. Imms (1942) va divulgar que la llongitut mija, sense els vorells, és de 0,78 a 0,81 mm i l'ample de 0,28 a 0,33 mm. Incloent els vorells, un ou típic va medir 0,84 mm per 0,42 mm. Els ous són depositats en varis llocs en una colmena, en celes buides, dels quadros d'crío, o en la cera rosegada que sol haver en el pis d'una colónia. El periodo d'incubació els ous varia entre dos dies durant l'estiu i 7,4 dies durant l'hivern.
• Larva: Les larvas emergixen dels ous començant a construir un túnel baix dels opèrculs i a voltes en les parets i el fondo de les celes dels panalés. Estos túnels mostren els quadros infestados com si tingueren fines fractures. Les larves s'alimenten de la mel i del polen dins dels túnels en la cera. Les larves tarden entre 7,1 i 10,8 dies en terminar de desenrollar-se, depenent de l'estació de l'any.
• Bua: la prepupa tarda d'1 a 2,7 dies i la seua coloració és blanca cremosa. Les bues són blanques o groguenques d'1,4 a 1,7 mm de llarc per 0,5 a 0,75 mm d'ample.
• Adult: L'adult té ulls rudimentaris sobre les antenes que apareixen com a punts pàlits en la superfície de la cutícula rodejats per anells quitinosos pigmentados més obscurs. No hi ha rastre d'ales o de balancines. El tarso té cinc segments; cada segment terminal conté una estructura tipo pentine, dividida en el centre, en un número variable de dents. Els pentines permeten que Braula s'aferre fermament a l'amfitrió.