Anar al contingut

Commelinaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Commelinaceae

Les comelináceas (nom científic Commelinaceae) formen una família de plantes monocotiledóneas representades per herbes carnosas, a voltes suculentes, en fulls plans o en forma de V en el tall travesser, en la base dels fulls en una baïna tancada. La flor posseïx un periant dividit en 3 sépals i 3 pétals (encara que a voltes el tercer pétal, de posició abaxial, és d'un atre color i chicotet i inconspicuo, semblant que hi ha solament dos pétals); els seus estams es caracterisen per posseir pèls en els seus filaments. Les inflorescència, que usualment naixen per damunt de bràctees grans i foliosas, són cims en moltes flors, i moltes voltes són opostes als fulls. La família va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i l'APWeb. Són natives de regions tropicals i templades de tot lo món llevat Europa. Les flors de les comelináceas estan obertes per un sol dia (són fugaços) i freqüentment són blaus o roses. Moltes d'elles són ben conegudes com a ornamentals.

Descripció

[editar | editar còdic]
Introducció teòrica en Terminologia descriptiva de les plantes

Herbas perennes, a voltes suculentes, en talles ben desenrollats que són més o menys unflats en els nucs, o tallos a voltes curts. Moltes voltes en cèlules de mucílac o canals contenint rafidios. Pèls simples, d'una capa de cèlules de gruixa o unicelulars. Tota la superfície de la planta típicament du "micropelos" de 3 cèlules, glandulares.

Fulls alternes, dístiques o espirals, escampades a lo llarc del talle, simples, primes o alguna cosa expandides, planes a agudament doblades (en forma de V en el tall travesser). Moltes voltes en les mitats opostes enrolladas separadament contra el mig adaxialment en el brot, enjorn en el desenroll. Fulls de marge sancer, en venaació paralela, en baïna basal tancada. Estomas tetracíticos. Sense estípulas.

Inflorescèncias determinades, compostes per poques a molts cims helicoides, a voltes reduïdes a una flor solitària, o una arracada, terminal o axilar, moltes voltes per damunt d'una bràctea foliosa doblada. Les flors moltes voltes penetrant la bràctea.

Florés usualment bisexuales, de simetria radial a bilateral, en periant diferenciat en cáliz i corola. Hipóginas.

3 sàpia-hos, usualment separats pero a voltes basalment fusionats o lòbuls, imbricados o en estivaació oberta.

3 pétals, separats i usualment en ungla a connados, i llavors la corola en un tubo curt a elongado i lòbuls, la corola es autodigiere ràpit (característicament efímera), 1 pétal (l'anterior) a voltes d'un atre color o reduït, imbricada i arrugada en el pimpollo.

Estams 6 en 2 séries, o 3 i llavors moltes voltes en 3 estaminodios (rarament 1 estam fèrtil), apostem-nos (separats entre sí i lliures de les atres peces de la flor). Filaments esvelts, separats a llaugerament connados, a voltes adnatos als pétals, moltes voltes en pèls conspicuos moniliformes (en forma de gotes). Els estams fèrtils a voltes dimórficos. Anteras basifijas, versàtils, de dehiscencia llongitudinal (ocasionalment en poros apicales i basals), en el conectivo moltes voltes estés. Anterodios (anteres estèrils) presents en els estaminodios.

Polen usualment monosulcado.

3 carpelos (el mig anterior), conados, ovari súpero, en placentaació axilar, 1 estigma, capitado, en flocs, o 3-lobado. 3 lóculos o 1 en l'àpiç solament l'1-2 (en l'atre lóculo sense desenrollar o absent). Òvuls 1 a molts en cada lóculo, anátropos o ortótropos, bitégmicos.

Sense nectarios.

El frut és usualment una càpsula loculicida (ocasionalment una baya o una càpsula indehiscente).

Les llavors en una capa cònica conspicua, rarament aladas o ariladas, en endosperma en almidó.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Àmpliament distribuïts en regions tropicals a subtempladas de tot lo món llevat Europa.


Les flors de Commelinaceae funcionen solament un dia com a molt. La polinisació és usualment realisada per abelles o avespes que junten polen. És interessant que els estaminodios són usualment més conspicuos que els estams, i les flors de simetria bilateral són agarrades de manera que el sépal impar quede adaxial. Les flors d'esta família poden enganyar a les abelles en les seues estaminodios aparentant tindre més polen que lo que tenen en realitat.

l'autopolinizaació és comuna en algunes espècies.

Filogenia

[editar | editar còdic]
Introducció teòrica en Filogenia

La monofilia de Commelinaceae és sostinguda tant per senyes morfològiques com a moleculars (Linder i Kellogg 1995, Evans et al. 2000a).

Commelinaceae és germana d'Haemodoraceae, i estes dos poden a la seua volta ser germanes de Philydraceae. Vore Commelinales per a una discussió sobre estos clados.

El gènero Cartonema pot ser germà del restant dels membres de la família, té flors grogues radialment simètriques, i no té ni els micropelos glandulares ni els canals de rafidios presents en els demés tàxons (Faden 1998, Evans et al. 2000a).

La major part dels gèneros de Commelinaceae pertanyen a dos grans tribus (Faden i Hunt 1991, Tucker 1989): Tradescantieae (25 gèneros, entre ells Callisia, Tradescantia, i Gibasis), i Commelineae (13 gèneros, entre ells Commelina, Murdannia, i Aneilema). El primer grup es caracterisa per polen sense espines, cromosomes mijos a grans, flors de simetria radial, i en el filament pèls (quan presents) moniliformes. L'últim grup té polen espinós, chicotets cromosomes, flors de simetria radial a bilateral, i en el filament pèls (quan presents) usualment no moniliformes. Hi ha hagut molta convergència en els caràcters florals dins de la família per una forta selecció del polinisador, i els caràcters anatòmics (per eixemple l'estructura de l'estoma) poden ser útils en diagnosticar als clados més grans (Evans et al. 2000a, b, 2003).

Comprén les següents subfamília

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Introducció teòrica en Taxonomia

La família va ser reconeguda per el APG III (2009), el Linear APG III (2009) li va assignar el número de família 78. La família ya havia segut reconeguda per el APG II (2003).

Consta de 40 gèneros, 650 espècies. Els gèneros més representats són Commelina (230 espècies), Tradescantia (74 espècies), Aneilema (60 espècies), Murdannia (45 espècies), i Callisia (20 espècies).

La llista de gèneros i els seus sinònims, segons l'APWeb (visitat en giner de 2009):

A voltes s'exclou Cartonemataceae en la seua pròpia família (per eixemple en Watson i Dallwitz 2007).

Importància econòmica

[editar | editar còdic]

La família posseïx cultivares ornamentals, com Rhoeo, Tradescantia i Zebrina, i algunes espècies utilisades localment com a medicinals i comestibles.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/family.pl?281 [1] archivat en Wayback Machine. (8 de novembre de 2013)

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Commelinaceae&oldid=972248»