Con (topología)
Aparència
En topología i, en particular, en topología algebraica, el con d'un espai topològic és l'espai cocient següent:
Intuitivament, es forma un cilindre en base i s'identifiquen tots els punts de la cara superior en un sol punt, formant un con.
Eixemples
[editar | editar còdic]- El con construït sobre un punt de la recta real és el segment de .
- El con construït sobre dos punts és un espai "en forma de V" en extrems en 0 i 1.
- El con construït sobre un interval real és un triàngul pla (en el seu interior).
- El con construït sobre un polígon és una piràmide de base .
- El con construït sobre un disc és el con sòlit de la geometria clàssica. D'ací rep el nom el concepte topològic.
- El con construït sobre una circumferència és la superfície del con anterior: . Este últim és homeomorfo, proyectant-ho sobre el pla XY, al disc .
- Generalisant l'eixemple anterior, es té que , és dir, el con d'una n-esfera és homeomorfo a una (n+1)-bola.
- El con construït sobre un n-símplex és un (n+1)-símplex.
Propietats
[editar | editar còdic]El con d'un espai és contràctil (en particular, conexo per camins i simplement conexo) puix l'identitat és homótopa a constant (igual al vèrtiç del con) per la homotopía donada per , a on denota la classe d'equivalència de per la relació d'equivalència per la que es fa el cocient .
El con s'usa en topología algebraica precisament perque transforma qualsevol espai topològic en un subespacio d'un espai contràctil: .
Referències
[editar | editar còdic]- Plantilla:Ref lliure
- Jänich, Klaus (2008). Topologia, Berlin: Springer.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cono (topología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.