Diàspora
Diàspora (en grec antic: διασπορά [diàspora] ‘dispersió’) implica la dispersió de grups ètnics o religiosos que han abandonat el seu lloc de procedència originària i que es troben repartits pel món. Si majoritàriament el terme ha segut amprat per a referir-se a l'exili judeu fora de la Terra d'Israel i la posterior dispersió del poble judeu pel món,[1] s'ha ampliat el seu significat per a designar tot poble que es trobe disseminat fòra del seu país d'orige.[1]
Diàspora judeua
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diàspora judeua.
- Artícul principal → Història dels judeus.
La diàspora del poble d'Israel és coneguda en hebreu com galut (גלות—'exili') o tefutsot (תפוצות—'diàspora'). El Museu Nahum Goldmann de la Diàspora Judeua es denomina també Beth Hatefutsoth (בית התפוצות), expressió que significa «Casa de les Diàspora».[4]
En l'història del poble d'Israel, despuix de la divisió del regne de Salomón, les dotze tribus varen formar dos regnes hebreus: Judá i Israel. La casa de Judá, va incorporar a la tribu de Rebuig, i abdós varen formar la Casa de Judá. A ella en l'actualitat, li la coneix com poble judeu, i es localisa tant en Israel com en atres 80 països del món. Les dèu tribus restants estan totes encara disperses, i sense haver conseguit conservar les seues raïls hebrees.
El primer exili, que va supondre certa diàspora judeua, es va produir a causa de les successives conquistes que va experimentar la nació hebrea. Primer varen ser desterrats pels assiris en el 722 abans de Crist, més vesprada, pels babilonios en l'any 607 a. C., quan el rei dels babilonios, Nabucodonosor II, va conquistar el Regne de Judá, destruint el Primer Temple de Jerusalem i traslladant als líders judeus a Babilonia, en allò que es coneix com el Captiveri en Babilonia. En 537 a. C., casi cinquanta anys més vesprada i despuix d'haver conquistat Babilonia, el rei persa Ciro II el Gran va permetre als judeus retornar a Israel. No obstant, alguns judeus varen permanéixer en Mesopotamia, donant orige en el temps a una important comunitat judeua en Bagdad.[5]
Solament un menut grup d'exiliats va retornar a Israel (Isaías 10:21, 22). Els demés es varen quedar en colónies disseminades per diverses regions com en la zona de Mesopotamia, Síria i Egipte
Com a resultat, en el V abans de nostra era hi havia judeus en els 127 districtes jurisdiccionals de l'Imperi persa (Ester 1:1; 3:8).
El segon exili es va produir en l'any 70 d. C. quan el general romà Tito (futur emperador) va derrotar als judeus en la primera guerra judeo-romana i va destruir el Segon Temple de Jerusalem.
Un número encara major de judeus va ser expulsat de Judea despuix d'haver segut esclafada la rebelió de Bar Kojba en l'any 135 d. C. Des de llavors els judeus es varen dispersar per tot l'Imperi romà i, posteriorment pel món, trobant-se en casi tots els països. No obstant, sempre va haver judeus que mai varen eixir de la regió del Alce Mediterràneu.
La dispersió de judeus pel món els va convertir en una minoria religiosa i cultural en numerosos països, la qual cosa va donar lloc a sigles de convivència pacífica i desenroll, pero també va provocar chocs que varen donar lloc a persecucions, matances i expulsions colectives.
Durant la segona mitat d'el XIX, pensadors tals com Theodor Herzl i León Pinsker varen propondre remediar esta situació per mig del restabliment d'un Estat Nacional per al poble judeu. Açò va conduir a la formulació del moviment sioniste i la Declaració Balfour de 1917. La Shoah va ser un factor decisiu per a l'ulterior creació del Estat d'Israel en 1948.
En la proclamació de l'Estat d'Israel es varen donar per finalisats els casi 2000 anys de Galut (Exili de la Terra Promesa). En Israel, ya no es parla de galut (exili) sino tefutsoth (diàspora), lo que en dit context equival a dir comunitats diaspóricas.[6]
Diàspora sefardí
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diàspora sefardí.
Es coneix en el nom de diàspora sefardí a la diàspora dels judeus que varen ser expulsats d'Espanya en 1492 per orde dels Reis Catòlics.
Distribució de la població judeua en el món
[editar | editar còdic]
Diàspora palestina
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diàspora palestina.
La diàspora palestina és la designació que s'usa per a descriure als palestins que viuen fòra de la Palestina històrica com a conseqüència de diversos episodis de desplaçaments o expulsions com la Nakba de 1948 i la Naksa de 1967. Es calcula que en la guerra àrap-israelita de 1948 varen tindre que fugir a lo manco 750.000 palestins i es despoblaron uns 500 pobles.[18][19] L'èxodo de 1967, que va tindre lloc durant i despuix de la guerra dels Sis Dies, va tindre com a resultat entre 280.000 i 325.000 refugiats palestins, dels que 145.000 ya eren refugiats de la guerra de 1948.[20][21]
En la guerra de 1948, Síria, Líban, Egipte, Iraq i Transjordania, junt a guerrilles àraps locals ataquen a l'Estat d'Israel, declarat independent dies previs, seguint el pla de partició del Mandat Britànic de Palestina aprovat per les Nacions Unides en 1947. El pla de partició, la resolució 181 dividia el territori del Mandat Britànic de Palestina en un estat judeu i un d'àrap. Com a conseqüència d'esta guerra, els llímits indicats en el pla de partició original mai varen ser implementats i part de la població àrap palestina va ser desplaçada per les forces israelites. Es varen refugiar en la Franja de Gaza, anexada a Egipte, en Cisjordània, anexada a Jordània, aixina com en Líban, Jordània i Síria, a on l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina en Orient Pròxim, la UNRWA, va crear campaments de refugiats per a acollir-els.[22]
Diàspora africana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → diàspora africana.
La diàspora africana va ser l'èxodo de persones africanes i dels seus descendents cap a diferents llocs del món, al principi cap a Oriente Pròxim, posteriorment Europa i des de llavors, majorment, cap a Amèrica. A través de l'història global, hi ha hagut centenars de moviments migratoris que varen crear i continuen creant poblaciónes diasporicas. Moltes diàspora han segut traumaticas, com és el cas de la diàspora africana en les Américas.
Diàspora armènia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → diàspora armènia.
La diàspora armènia és un terme utilisat per a descriure les comunitats que han fundat els armenis que viuen fòra d'Armènia i Alt Karabaj.
Diàspora espanyola
[editar | editar còdic]Diàspora canària
[editar | editar còdic]- Artícul principal → diàspora canària.
La diàspora canària va tindre lloc principalment durant el XX per l'alta taxa d'emigració cap a antics virreinatos espanyols en Sudamérica i Cuba.cita requerida Existixen inclús congregació de canaris o descendents de persones naixcudes en les Illes Canàries en varis països hispanoamericans com Veneçola que és considerada coloquialmente com l'Octava Illa de l'archipèlec canari.
Diàspora gallega
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diàspora gallega.
Es coneix com a diàspora gallega al procés d'emigració massiva que es va produir en Galícia durant les 3 últimes décades d'el XIX fins a ben passada la mitat d'el XX.
En els seus orígens va obedir a raons econòmiques, principalment la pobrea com a conseqüència de la falta de treball, a la que se li varen sumar raons polítiques i socials durant el XX, fonamentalment la repressió franquista, que en Galícia va començar en juliol de 1936, en acabant d'esclatar la Guerra Civil.
Revistes com Céltiga (dirigida per Eduardo Blanc Amor, entre atres autors gallecs) o Galícia s'editaven en l'emigració gallega, en Argentina i Cuba respectivament, sent una forma de mantindre la cultura gallega durant el periodo de diàspora en l'estranger.
Va haver grups de gallecs que es varen dedicar a mantindre la seua cultura de forma pràctica, creant clubs socials que servien per a que els inmigrados pogueren parlar el seu idioma, mantindre unides les seues famílies, aconsellar-se sobre cóm i on trobar ocupació, etc. Per eixemple, la Germandat Gallega de Veneçola ha tingut, des de la seua fundació, servicis mèdic i odontològic per als socis i els seus descendents, ademés d'una escola pròpia en la que s'impartixen classes de cultura gallega. Estos servicis estan actius encara el dia d'hui.
Diàspora vasca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → diàspora vasca.
Es coneix com a diàspora vasca a la dispersió dels vascs que, per un o un atre motiu, varen deixar la seua terra per a emigrar a atres llocs. Un fet rellevant d'esta diàspora va ser el terrorisme d'ETA que, entre els anys 1976 i 2000, sobretot, va obligar aproximadament al 9%cita requerida de la població vasca a fugir del seu territori. Actualment, molts d'ells senten un apego especial a la seua terra i a la comunitat a la que pertanyen, mantenint vínculs en la regió d'orige i definint-se com a vascs.
Diàspora chinenca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → diàspora chinenca.
Diàspora chinenca es referix a persones que havent naixcut en la República de China o la República Popular China o sent descendents d'estos, viuen fòra d'eixos països.
Diàspora cubana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → diàspora cubana.
Es denomina aixina a la migració de ciutadans cubans que de distintes formes han emigrat de Cuba despuix del Triumfo de la Revolució liderada per Fidel Castro, l'1 de giner de 1959. Conforme a les lleis migratòries cubanes, per lo general qui decidix residir permanentment en l'estranger, es considera que ha abandonat definitivament el territori nacional. A no ser que entre al territori nacional a lo manco en dos anys com a màxim. També actualment es donen facilitats per a la repatriació.
Diàspora grega
[editar | editar còdic]- Artícul principal → diàspora grega.
La diàspora grega és el terme usat per a designar als grecs, o les persones d'orige grec, que viuen fòra de Grècia o Chipre.
Diàspora morisca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diàspora morisca.
La diàspora morisca va tindre lloc com a conseqüència de l'expulsió dels moriscos de la Monarquia Hispànica ordenada per Felipe III d'Espanya en 1609. L'immensa majoria d'ells es varen establir en els territoris musulmans del nort d'Àfrica.
Diàspora turca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → diàspora turca.
El terme diàspora turca (Plantilla:Lang-tr) es referix a la població turca que s'estima que existix fòra de Turquia com a conseqüència de l'emigració.
Diàspora veneçolana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Crisis de refugiats veneçolana.
.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ Sent identificats a partir de la cronologia dels reis de Pèrsia, i a través de Jerjes I en particular, Ester i Mardoqueo pertanyen al sigle V a. C. (jewishencyclopedia. com/articles/967-ahasuerus "Ahasuerus", Jewish Encyclopedia, Nova York, 1906; Robert J. Littman, "The Religious Policy of Xerxes and the Book of Esther", The Jewish Quarterly Review, 65/3, giner de 1975, pp. 145-148; Simón Dubnow, Història Judeua, Buenos Aires: Sigal, 1977, capítul XIV; chabad. org/search/keyword_cdo/kid/10809/jewish/Ahasuerus. htm "Ahasuerus", Chabad, accedit 11 d'agost de 2014); atípicamente, han segut proposts els sigles III-II a. C. (iranicaonline. org/articles/esther-book-of Shaul Shaked, "Book of Esther", Encyclopaedia Iranica, 1998-2012, VIII:6, pp. 655-657); consultats 11 d'agost de 2014. Oli per Aert de Gelder, 1675. Colecció Hirsch, Museu Nacional de Belles arts, Buenos Aires.
- ↑ Papir egipcíac, provablement alejandrino, periodo de la Dinastia XXVII; preservat en el Museu de Brooklyn, Nova York.
- ↑ Les coleccions educatives de Beth Hatefutsoth es troben reunides en el campus de l'Universitat de Tel Aviv. Es tracta d'un museu d'història i antropologia dedicat a les comunitats judeues disperses pel món i la seua continuïtat identitària des de fa per lo manco 2000 anys.
- ↑ Esta comunitat va existir fins a fins a mediats del sigle XX, quan varen emigrar al nou Estat d'Israel creat despuix de la Segona Guerra Mundial.
- ↑ . Expliquen a la seua volta l'existència de judeus en diverses parts d'Europa, Àfrica i Àsia com a frut de diverses conversió (archive. org/web/20100729023506/http://www. publico. es/internacional/121692/-el/pueblo/judio/invencion Entrevista en Shlomo Sand en el diari Públic en juny de 2008). Les poblacions d'Europa oriental, segons Sand, podrien tindre el seu orige en els jázaros, un poble turc procedent de l'Àsia central que es va convertir al judaisme cap al sigle VIII (lanacion. com. ar/nota. asp? nota_id=149550 El fantasma dels jázaros, La Nació, 14 d'agost de 1999 lanacion. com. ar/nota. asp? nota_id=149550 archivat en Wayback Machine.). No obstant, també s'ha demostrat que les poblacions judeues askenazíés, sefardíés i d'orient mig es troben més relacionades genèticament entre sí que en els seus conciutadans en el món (blogspot. com/2011/01/el-genoma-revela-que-les-dos-ramas-de. html SAFED-TZFAT-ZEFAT, 6 de giner de 2011), mostrant relativament poques mescles i considerable parentesc genètic, particularment en els demés pobles d'Orient Pròxim i, principalment, en aquells del Alce Mediterràneu (judaismohoy. com/article. php? article_id=90 Els Gens Judeus).
- ↑ 7,0 7,1 jewishvirtuallibrary. org/jsource/Judaism/jewpop. html Jewish Virtual Library (Sergio Della Pergola, World Jewish Population, 2012; The American Jewish Year Book, Dordrecht: Springer, 2012, pp. 212-283); consultat 9 d'agost de 2014.
- ↑ Yaron Druckman, "ynetnews. com/articles/0,7340,L-4367878,00. html Israel's population crosses 8 million mark", Ynetnews, 14 d'abril de 2013 (accedit 16 de juliol de 2014). La sifra inclou 300 000 israelites ètnics judeus a els qui encara l'Halajá i lleis rabínicas aplicades en Israel no reconeixen com a tals.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Jewish Virtual Library (Sergio Della Pergola, Jewish World Population, Universitat Hebrea de Jerusalem, 2012; The American Jewish Year Book, Dordrecht: Springer, 2012-2014, pp. 212-283); consultat 20 de giner de 2015.
- ↑ Ujc. org. «archive. org/web/20080531003148/http://www. ujc. org/section. html? id=29 United Jewish Communities; Global Jewish Populations». Archivat des d'el ujc. org/section. html? id=29 original, el 31 de maig de 2008. Consultat el 5 de giner de 2014.
- ↑ Congrés Judeu Llatinoamericà. «archive. org/web/20150108024146/http://www. congresojudio. org. ar/comunidades_detalle. php? id=1 Comunitats judeues llatinoamericanes: Argentina». Archivat des d'el congresojudio. org. ar/comunidades_detalle. php? id=1 original, el 8 de giner de 2015. Consultat el 21 de decembre de 2014.
- ↑ Department of Immigration and Citizenship (DIMA), 1996 Census: "126,000"
- ↑ inegi. org. mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2010/panora_religion/religiones_2010. pdf Panorama de les religions en Mèxic inegi. org. mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2010/panora_religion/religiones_2010. pdf archivat en Wayback Machine., Cens Nacional de Població i Vivenda, 2010, pp. 3, 9. Numèricament, existix una diferència considerable en els 40.000 judeus mexicans considerats per Stanton en 2009 (insidemex. com/people/lifestyle/out-of-sight Vivienne Stanton, "The Many Faç of Jewish Mexico", Inside Mexico, 2009 insidemex. com/people/lifestyle/out-of-sight archivat en Wayback Machine.), sifra que reapareix en les senyes proveïdes per Della Pergola en 2012 (jewishvirtuallibrary. org/jsource/Judaism/jewpop. html Jewish Virtual Library; Sergio Della Pergola, World Jewish Population, 2012; The American Jewish Year Book, Dordrecht: Springer, 2012, pp. 212-283; consultat 5 d'abril de 2015).
- ↑ En 2007, l'agència judeua local estimava entre 250 000 i 500 000 persones.
- ↑ archive. org/web/20140330195107/http://www. google. com/hostednews/epa/article/ALeqM5gs2wRgCldQPxbmHvaHpWZU8WsCTA? docId=1431230&hl=es.
- ↑ http://ccaa. elpais. com/ccaa/2015/03/31/madrid/1427829247_995230. html
- ↑ Jewish Virtual Library (Sergio Della Pergola, Jewish World Population, Universitat Hebrea de Jerusalem, 2012; The American Jewish Year Book, Dordrecht: Springer, 2012-2014, pp. 212-283); consultat 6 de febrer de 2015.
- ↑ (2019) usfca. edu/faculty_books_2019/8/ Social Justice and Israel/Palestine: foundational and contemporary debats, University of Toronto Press. ISBN 9781487588069.
- ↑ Israel Studies.7(2)Consultat el 2 de març de 2025.
- ↑ (2003) google. es/books? id=LOYtfyJFBIQC&redir_esc=y Palestinian Refugees: Mythology, Identity, and the Search for Peace, Lynne Rienner Publishers, p. 81. ISBN 9781588262028.
- ↑ (1989) google. es/books? id=YWorYnKGZ5YC&redir_esc=y Palestine and Israel: The Uprising and Beyond, University of Califòrnia Press, p. 84. ISBN 9780520069022.
- ↑ «es/refugiados/ Els refugiats i refugiades de Palestina». UNRWA Espanya. Consultat el 2 de març de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Comay, Joan. The Diaspora Story: The Epic of the Jewish People among the Nations (1981), Tel Aviv i Bnei-Brak: Steimatzky, repr. 1994.
- google. com. br/books? id=NoPZu79hqaEC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=true Ehrlich, Mark Avrum, ed. Encyclopedia of the Jewish Diaspora: Origins, Experience and Culture, 3 toms, Santa Bàrbara, Califòrnia: ABC-Clio, 2009.
- Sand, Shlomo. L'invenció del poble judeu (Comment li peuple juif fut vaig inventar?, 2011); trad. portuguesa d'Eveline Bouteiller com A invenção do povo judeu: dona Bíblia ao sionisme, Sant Pablo: Saraiva-Benvirá, 2012.
- Kovadloff, Santiago. L'extinció de la diàspora judeua, Buenos Aires: Emecé, 2013.
- Álvarez, Delmi. "Galegos na Diàspora": Documentary long term photography 1989-2009 about the galicians around the world (2009). Junta de Galícia, Secretaria Xeral d'Emigració.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Diàspora en el Viccionari.
- utexas. edu/la/region/jewish/indexesp. html La diàspora judeua en Amèrica Llatina
- archive. org/web/20160317124705/http://www. delmialvarez. com/galegos-na-diaspora/ Galegos na Diàspora 1989-2009
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diáspora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.