Anar al contingut

Esclavitut en Amèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Compravenda d'un negre arribat via Valparaíso. Llima, 13 d'octubre de 1794.

La esclavitut en Amèrica inclou l'esclavización de la població indígena americana abans, pels propis naturals, aixina com despuix del Descobriment, i l'esclavitut de negres, europeus, i asiàtics.[1]

L'institució de l'esclavitut ya existia en l'Amèrica precolombina;[2][3] els conquistadors espanyols varen permetre la seua continuïtat pese a que ya les Lleis de Burgos de 1512 protegien als indis de l'esclavitut.[4] ya que la esclavisació estava prohibida en les lleis castellanes, va causar greus controvèrsia jurídiques des del principi.[5] En 1530, baix el regnat de Carlos I, l'esclavitut dels indis va ser prohibida oficialment, encara que alguns la varen practicar de forma illegal.[6] Alguns espanyols disponien de les encomanes, un tipo de corvea, les quals els permetien contar en la mà d'obra d'hòmens lliures; les encomanes varen ser abolides per les Lleis Noves de 1542.[7]

A diferència dels espanyols, que prohibien l'esclavitut dels amerindios, els holandesos del s. XVIII mantenien indígenes en esclavitut, aplegant a ser fins al 20 % dels seus esclaus en les seues colónies en la Guayana Holandesa.[8] En paralel es va desenrollar un tràfic d'esclaus africans dirigit especialment cap a l'Amèrica anglosaxona, Brasil, Haití i les Antilles espanyoles, monopolisat principalment per comerciants portuguesos i holandesos. Es calcula que entre 1501 i 1641 varen aplegar aixina a Amèrica uns 620 000 africans. El tràfic massiu no va aplegar no obstant fins a el XVIII, principalment a mans d'anglesos i francesos, que varen transportar més de 5,5 millons principalment a l'Amèrica britànica i les seues possessions azucareras en el Carib, com Barbados i Saint-Domingue.[9]

L'esclavitut continuaria en les repúbliques americanes independisades; Chile i Centroamérica varen ser les primeres en abolir-la. En els EE. UU., el número de persones esclaves al independendizarse, va aumentar des de casi 700 000 persones fins a 4 millons de persones en l'any 1860, poc abans d'abolir,[10] tendència a lo que va generar una forta tensió política que va desembocar en la guerra civil nortamericana. Puerto Rico, a l'adop territori espanyol, va conservar l'esclavitut dels africans fins a 1873.[11] S'estima que entre el XVI i finals del XIX al voltant de 12.5 millons d'africans varen ser trets a la força de les seues terres d'orige i duts a Amèrica.[12]D'igual forma, l'esclavitut persistiria en alguns dels nous països americans independents fins a la segona mitat del XIX.

L'esclavitut entre els indígenes

[editar | editar còdic]

Entre els indígenes del nort d'Amèrica l'esclavitut pot datar de 1500 anys a. C.[13] Un dels seus principals motius per a iniciar guerres era per a capturar esclaus,[14][15] puix en la guerra, podien ser esclavizados els derrotats; en la pau, el joc d'apostes podia conduir a l'esclavitut.[16] Totes les tribus posseïen esclaus. Els fills dels esclaus podien heretar la condició d'esclavitut.[17][18] Entre algunes tribus, fins a la quarta part de la seua població podia consistir en esclaus.[19] Els esclaus es compraven i venien, inclús chiquets esclaus, i en cerimònies socials importants, eren regalats als assistents, o inclús destruïts (per a realçar l'importància del regal); alternativament, es podia fer la guerra per a capturar dònes, vendre-les per pells, i baratar les pells per productes acabats per a regalar-els ceremonialmente.[20] El preu d'un esclau podia equivaldre a dos pells de llúdria marina o una canoa.[21] Una volta adquirits, els esclaus es mantenien en servitud fins a la seua mort.[22] Entre els azteca, el delicte de guant blanc, com la malversació de fondos, l'abús de confiança i el robo podien ser penalisats en l'esclavitut.[3] Els nahuas traficaven chiquets esclaus a grans distàncies.[23]

En Yucatán i en la Florida, els indígenes esclavizaron europeus ya des del s. XVI;[24][25] algunes de les esclaves espanyoles varen morir de sobreexplotació laboral despuix de ser forçades a moldre dacsa.[26]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  En el Canadà, tribus indígenes com els nutca esclavizaron europeus fins al s. xix.[27][28]

En la Costa Salvage del sur d'Amèrica, les capturades podien ser forçades a casar-se en la tribu de les seues captores arahuacos, caribes, waraos o akawayos i complir treballs casers o sexuals. La majoria dels capturats eren eixecutats, pero alguns eren esclavizados o revenuts repetidament, freqüentment a grans distàncies.[29] Per acort en els holandesos, els indígenes de la Guayana Holandesa, per un sigle, es varen dedicar a caçar esclaus escapats i negres cimarrones.[30]

Per als caribes i atres tribus el comerç d'esclaus va ser molt lucratiu, [31] pese a que sacerdots misionero de colónies espanyoles aledaño interferien en les razias dels caribes, que buscaven capturar esclaus d'atres tribus.[32]

L'esclavitut dels indígenes

[editar | editar còdic]

En l'Amèrica espanyola

[editar | editar còdic]

La reina Isabel de Castella tenia vàries reparacions en considerar esclaus als que deurien ser els seus súbdits. Abans del descobriment, el 20 de setembre de 1477, ya havia dictat una llei per a evitar l'esclavitut en els territoris conquistats i s'havien produït lliberacions d'esclaus per mig de la cèdula real del 27 d'agost de 1490 d'algun tratante.[33]

Despuix del descobriment d'Amèrica en 1492, i pels casos que es donaven de comerç d'indis com a esclaus, la reina consulta en juristes i teòlecs i prohibix l'esclavitut, llevat els supòsits que servixquen per a condenar a tribus caníbals, beligerants, etc.[33] Donada l'intenció d'alguns de dur indis a la península en 1503 la Corona autorisa dur als indis solament si vénen per pròpia voluntat.[6]

Carlos I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic, en 1528, prohibix dur indis a Espanya encara que vingueren per voluntat pròpia, ya que sempre era per a ser venuts com a esclaus.[6] En un edicte datat en Madrit del 2 d'agost de 1530, es prohibix tota forma d'esclavitut en qualsevol tipo de circumstància.[6] No obstant, és complicat fer valdre la llei en territoris tan distants i s'utilisen recovecos llegals per a seguir eixercint-la. Per eixemple, utilisaven l'encomana com a forma de treball forçat i, per això, d'esclavitut.[33] En Amèrica s'erigixen algunes veus contra eixe mal tracte donat als indígenes, com el cas de fra Antonio de Montesinos, en els seus discursos, i fra Bartolomé de les Cases, que va aplegar a recaptar l'atenció de Carlos V.

Com a solució a la tesoreria espanyola, en 1528 Carlos V va decidir iniciar un sistema de concessió de les mines de la Província de Veneçola a banquers alemans de la casa Welser d'Augsburc a canvi de les rendes que estes mines produïren. Una volta enterat Carlos V del tracte que estos donaven als indígenes, va rescindir l'arrendament, inclús a costa de tindre que renunciar a tan suculentes rendes.[33]

Finalment, en 1537 es promulga la bula Sublimis Deus del papa Pablo III, en la que es declara als indígenes com a hòmens en totes les seues capacitats, lo que resta importància a l'esclavitut en pro de l'encomana. En Nova Espanya, el virrey Antonio de Mendoza va lliberar als indis que havien segut esclavizados.[34]

Les Lleis Noves de 1542 també posaven vedat a l'esclavitut prohibint la constitució d'encomanes. En añadidura, en 1549 s'especifica que està prohibit substituir l'encomana per algun tipo de treball forçat; els indis varen quedar a partir de llavors en paritat en els pecheros en Iberia.[35]

Com a part de la guerra d'Arauco i despuix de la destrucció de les sèt ciutats, el rei Felipe III va autorisar l'esclavitut dels mapuches que es capturaren en la guerra en 1608.[36] Durant el XVII els espanyols de la capitania general de Chile varen organisar expedicions armades a territori mapuche l'objectiu del qual era capturar indígenes en la finalitat d'esclavizarlos, que es denominaven malocas.[37] Finalment, Carlos II va abolir esta esclavitut de forma definitiva en 1674,[36]encara que en llocs com Cuba no s'aboliria fins despuix de 1886.[38]

En l'Amèrica anglesa, holandesa i portuguesa

[editar | editar còdic]

Els anglesos, holandesos[8] i portuguesos esclavizaron als indígenes.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ José I. Mosquera Berrio. «Reflexiones Sobre els Negres en Colòmbia». Consultat el 06/01/2018. «l'esclavitut era un assunt normal i feya part de les estructures polítiques, econòmiques i socials dels regnes africans […] blancs varen ser també duts d'Europa i subastats com a esclaus en les colónies americanes. S'oculta que mils de chinencs i indis varen ser transportats i venuts com a esclaus en les illes del Carib»
  2. ↑ Bosch García, Carlos (1944). L'Esclavitut Prehispánica Entre Els Azteca, El Colege de Mèxic.
  3. ↑ 3,0 3,1 Velázquez Hernánde, Martha Alicia(2020).Revista ExLege.Universitat de La Salle Bajío.5
  4. ↑ Diàlecs.14(1)ISSN 1409-469X.Consultat el 24 de setembre de 2022.
  5. ↑ «[1]», RTVE. Consultat el 24 de novembre de 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 (1997).Studia Historica, Història Moderna.(20)
    201-215.Consultat el 3 d'octubre de 2014.
  7. ↑ «1. Evolució general», El servici personal dels indis en la Nova Espanya: 1521-1550 (en és), El Colege de Mèxic - El Colege Nacional (Mexico), p. 31. ISBN 968-12-0253-8. «les Lleis Noves donades en Barcelona el 20 de novembre de 1542 […] varen abolir la facultat de proveir noves encomanes en les Índies, i varen manar incorporar en la Corona les existents a la mort dels seus posseïdors»
  8. ↑ 8,0 8,1 (2020) Blood on the River (en en), Nova York: The New Press, p. 50. ISBN 9781620974599. «Almost one in five slaves was Amerindian»
  9. ↑ «The Trans-Atlantic Slave Trade Database». Emory University. Consultat el 5 d'agost de 2017.
  10. ↑
  11. ↑ https://dialogo.upr.edu/la-abolicion-de-la-esclavitud-en-puerto-rico-cumple-145-anos/
  12. ↑ «Esclavitut d'africans i afrodescendientes en la Nova Espanya» (en és). gob. mx. Consultat el 2024-05-29.
  13. ↑ Ames, 2001, p. 1. "Slavery plausibly developed during either of two periods: c 1500-500 BC or c. AD 500-1000"
  14. ↑ Mitchell, 1984, p. 45. "war was often waged not to avenge aggressions but to make profit from the ix of slaves"
  15. ↑ Mitchell, 1984, p. 39. "the close relationship that existed between predatory warfare for the acquisition of slaves [...] baix important and obvious were these last motives —plunder and the taking of slaves—"
  16. ↑ Palmié, 1995, p. 173. "War captives could be adopted or enslaved, and individuals could lose the rights in their person to another person by gambling"
  17. ↑ Ames, 2001, p. 3. "the children of slaves in many areas were also slaves"
  18. ↑ (2019) «1. America, Iberia, and Africa Before the Conquest», Colonial Latin America, 10ª edició (en en), Oxford University Press, p. 10. ISBN 9780190642402. «the Maya […] onze enslaved, the status could become hereditary unless the slave were ransomed»
  19. ↑ «University of Houston - Digital History» (en en). www. digitalhistory. uh. edu. Universitat d'Houston. Archivat des d'el original, el 2008-02-19. «Among some Indian tribes of the Pacific Northwest, nearly a quarter of the population consisted of slaves»
  20. ↑ Mitchell, 1984, p. 41. carried off 20 of their women, slaves [...] Tsibasa raids the Nawitti for people to enslave, trades the slaves for furs, and the furs, in turn, for goods from the fort. With his new wealth, he then holds a potlatch and thus substantially completes the conversion of slaves into prestige and status, and he does all this within a matter of months
  21. ↑ Mitchell, 1984, p. 40.
  22. ↑ Mitchell, 1984, p. 46. Once in the system as wealth, slaves would more than likely remain there until death
  23. ↑ “Expanding Ethnicity in Sixteenth-Century Anahuac: Ideologies of Ethnicity and Gender in the Nation-Building Process” . MLN (Modern Language Notes) 116 (2). The Johns Hopkins University Press. ISSN 00267910. “Lockhart (The Nahuas 99-100) confirms the existence of child slaves who had "menja from a distance"”
  24. ↑ «[2]», El Debat (periòdic digital). Consultat el 1 de juny de 2023. «el sevillà Juan Ortiz [...] Ortiz es va convertir en esclau de la tribu»
  25. ↑ Conquest • Montezuma, Cortés, and the Fall of Old Mexico, Simon and Schuster, p. 163. ISBN 978-0-671-51104-3. «The Mayas captured the survivors, sacrificed Valdivia and four others, and nugue their bodies at a festa. Aguilar and some others […] broke out of the cages and fled, being received by Xamanzana, another Maya chief. He sheltered them, but kept them as slaves.»
  26. ↑ Diaz, B., 1986 [1963], The Conquest of New Spain, London: Penguin Books, ISBN 0140441239, «two women only recently of overwork, for they had been made to grind corn»
  27. ↑ Ames, 2001, p. 3. "John Jewitt, who was enslaved by the Moachat chief Maquinna in 1804"
  28. ↑ (1987) The Adventures and Sufferings of John R. Jewitt: Captive of Maquinna (en en), University of Washington Press, pp. 192. ISBN 0295965479.
  29. ↑ (2020) «2 - Amerindians on the Wild Coast», Blood on the River (en en), Nova York: The New Press, p. 37. ISBN 9781620974599. «dominated by Arawaks […] Caribs […] Waraos […] Akawaio […] Native men added regularly to the population of their villages by capturing people […] Women were forced to marry into the village to perform domestic and sexual duties […] Male prisoners of war were more likely to be killed […] Some captives became servants or slaves or they found themselves repeatedly traded, often across great distances»
  30. ↑ (2020) Blood on the River (en en), Nova York: The New Press, p. 45. ISBN 9781620974599. «Amerindians agreed to act as slave catchers and Maroon hunters […] over the next hundred years»
  31. ↑ (2020) Blood on the River (en en), Nova York: The New Press, p. 45. ISBN 9781620974599. «Caribs and other indians profited by continuing the lucrative human trade»
  32. ↑ Plantilla:Harv
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Sánchez Galera, op. cit, p. 217
  34. ↑ (1971) «FRA DIEGO DURÁN: HIS LIFE AND WORKS», Book of the Gods and Rites and The Ancient Calendar, 2ª impressió, 1ª edició (en en), University of Oklahoma Press, p. 12. ISBN 0-8061-0889-4. «a survival from the claves when Indians had been slaves. Such stains on the history of Spain in the New World —reminders of the war against slavery waged by the Dominican Bartolomé de les Casas— disturbed Diego profoundly, though, as he was to report later, the slaves were freed under Mendoza, viceroy from 1535 to 1550»
  35. ↑ FIAR: Forum for Inter-American Research.International Association of Inter-American Studies (IAS).Bielefeld University:13(3)ISSN 1867-1519.Consultat el 13 d'agost de 2022.
  36. ↑ 36,0 36,1 (2009).Memòria americana.1(17)
    7-31.
  37. ↑ Jimena Pau Obregón Iturra(2018).Temps històric: revista de l'Escola d'Història.(16)
    15-38.ISSN 0718-7432.
  38. ↑ «Teoria, Crítica i Història: L'abolició de l'esclavitut i el món hispà (Cronologia)». www. ensayistas. org. Consultat el 2024-06-07.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • World Archaeology.Taylor & Francis.33(1)ISSN 0043-8243.doi:10.1080/00438240120047591.Consultat el 12 de giner de 2023.
  • A Pastoral Letter to the Captives (en en), La Florida: Exagorazo Press. ISBN 1441417931.
  • Mann Charles C. Hecht Susanna. A on els esclaus regnaven. National Geographic. En espanyol. 2012, abril. Pag. 70 -77.
  • Klein, H. Els esclaus africans en Amèrica Llatina i el Carib. Madrit, Aliança Editorial, 1986.
  • Mellafé, R. Breu Història de l'esclavitut en Amèrica Llatina. Mèxic, 1931.
  • Mira Cavalls, I. Les llicències d'esclaus negres a Hispanoamèrica (1544-1550), Revista d'Índies, Vol. LIV, N. 201. Madrit, 1994, págs. 273-297.
  • Ethnology.Universitat de Pittsburgh.23(1)
39-48.ISSN 00141828.doi:10.2307/3773392.
  • (1995) Slave Cultures and the Cultures of Slavery, 2ª impressió [1997], 1ª edició (en en), Knoxville: The University of Tennessee Press, pp. 283. ISBN 0-87049-903-3.
  • Reséndez, Andrés (2019). “L'atra esclavitut, història amagada del esclavisme indígena” (en Castellà), Ciutat de Mexico: Gra de Sal, pp. 424. ISBN 9786079836917.
  • Saco, J. A. Història de l'esclavitut de la raça africana en el Nou Món. La Habana, 1938.
  • Serra, Guillermo. El paper dels bateyes en els processos culturals en Cuba. Algunes consideracions històric-antropològiques. Batey. Revista Cubana d'Antropologia Sociocultural (ISSN 2225-529X), [S. l.], v. 9, n. 9 En-Juny, p. 4-18, ene. 2017. ISSN 2225-529X. Disponible en: <http://www.revista-batey.com/index.php/batey/article/view/146>. Data d'accés: 02 abr. 2018
  • Thomas, H. La tracta d'esclaus. Barcelona, Planeta, 1997.
  • Del Rei, Miguel i Canals, Carlos. Esclaus. Comerç humà en l'Atlàntic. Madrit, Mèxic, Buenos Aires, Sant Joan, Santiago. Edaf, 2014.
  • Sánchez Galera, Juan i Sánchez Galera, José María. Anem a contar mentires. Madrit, Mèxic, Buenos Aires, Sant Joan, Santiago, Miami. Edaf, 2012


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Esclavitut_en_Amèrica&oldid=1205267»