Amèrica precolombina

Erro al crear miniatura:

Amèrica precolombina

Este artícul és de la série: <o>Història d'Amèrica.</o>

Colonisació d'Amèrica

Història d'Amèrica del Nort Història de Canadà Història de Groenlàndia Història de Mèxic Història dels Estats Units

Història d'América Central Història de Belize Història de Costa Rica Història del Salvador Història de Guatemala Història d'Hondures Història de Nicaragua Història de Panamà

Història de Sudamérica Història d'Argentina Història de Bolívia Història de Brasil Història de Chile Història de Colòmbia Història d'Equador Història de Paraguay Història de Perú Història d'Uruguay Història de Veneçola

Es coneix com Amèrica precolombina o Amèrica prehispánica al continent americà abans de l'establiment del domini polític i cultural dels europeus sobre les civilisacions, pobles i tribus oriundes de lo que abans es coneixia com les «Índies Occidentals» (Amèrica) ocorregut a partir del XVI. Esta época comprén mils d'anys i successos tan rellevants com les primeres migracions humanes des d'Àsia a través de Beringia i la revolució neolítica.

Alcanç i us dels térmens «prehispánico», «precolombino» i «precabralino»

A pesar de que la data de l'arribada de Cristóbal Colón a Amèrica és en 1492, l'adjectiu «precolombino» sol englobar l'història de tots aquells pobles autòctons ans que es fera notable l'influència europea, encara que açò ocorreguera décades o sigles despuix (depenent delloc) del primer desembarc de Colón. Per ser els espanyols els primers europeus en eixercir la seua influència en el continent i també per ser els que varen conquistar més percentage de la seua superfície, en el món hispà és comú usar també, per extensió, l'adjectiu «prehispánico». En l'historiografia en portugués en ocasions s'utilisa el vocablo «precabralino» en alusió a Pedro Álvares Cabral, qui va descobrir Brasil.

Teories del poblament d'Amèrica

Artícul principal → Poblament d'Amèrica.

Hipòtesis massives

En general, existix un acort dels espais d'investigació especialisats entorn a que els amerindios descendixen dels grups humans que varen passar d'Àsia al Nou Món a través del pont de Beringia. Si ben mai va existir consens al respecte, durant molt temps l'hipòtesis més acceptada va ser la cridada teoria del poblament tardà. D'acort en esta hipòtesis, els amerindios són descendents dels grups siberianos que varen passar a Amèrica aproximadament 13500 anys abans del present (AP). Esta hipòtesis se sosté en el descobriment de la cultura clovis, que es va associar en la més antiga presència humana en Amèrica, l'estil de la qual de vida va poder haver estat recolzat en l'aprofitament de la megafauna —per eixemple, Mammuthus columbii—, encara que esta va ser insostenible quan estos animals es varen extinguir al voltant de l'any 9000 AP. Atres punts de vista i algunes investigacions en tot el continent varen dur a un grup d'investigadors a propondre que el poblament d'Amèrica va iniciar varis milenis abans de la glaciació de Wisconsin. El descobriment de materials arqueològics trobats en diversos punts d'Amèrica —dins o al sur de l'àrea de difusió de la cultura clovis— datats per radiocarbono en una época anterior a la glaciació han segut considerades dubtosos o a lo manco, controversials pels defensors de la teoria del poblament tardà.

Les noves teories sobre un poblament enjorn s'han recombinado en les teories existents que afirmen l'existència de múltiples corrents migratòries de poblament a través d'Alaska i del oceà Pacífic (Paul Rivet), des d'Austràlia, usant un pont similar al de Beringia, pero en la zona antàrtica, i ingressant per Sudamérica.

Durant la transició Pleistoceno-Holoceno (ca. 13–8.5 AP) les condicions climàtiques i ambientals varen ser molt profundes, provocant canvis en els nivells de la mar acompanyats en breus, pero tràgics, episodis d'expansions glaciars (episodi de Refredat Revers Antàrtic). Este event s'ha registrat en diferents sectors de Patagonia, Vages centrals, Amazonía i puna d'Atacama, sugerint un panorama paleoambiental en marcades diferències en la disponibilitat d'espais i recursos entre abdós hemisferis. El màxim alvanç de l'última gran glaciació del Pleistoceno final va produir que Amèrica del Sur tinguera major cantitat de terrenys emergits de la superfície marina, lo que permet una major variabilitat ambiental i menor incidència de la glaciació en Sudamérica respecte de Norteamérica. En Amèrica del Sur la glaciació de montanya, llimitada al sector andino, va produir un efecte menys sever que el registrat en Amèrica del Nort a on els dos grans mants de gèl (Lauréntico i Cordillerano) varen cobrir tot l'actual territori de Canadà. Esta gran diferència d'extensió i volum dels glaciars va produir més territoris disponibles per a l'ocupació humana i va ser lo que va poder favorir un poblament més decorregut en el sur. Açò pot implicar una alternativa front al fort pes teòric i empíric que tenen els models de migració continentals i circumpacífico: el model de les adaptacions costeres/aquàtiques que planteja la frontera atlàntica com una possible i factible via d'ingrés i dispersió, sent una ferramenta teòrica viable per a reevaluar les proposicions sobre la colonisació d'Amèrica del Sur.

Una atra hipòtesis de poblament primerenc que de moment carix de proves suficients, senyala el possible arribe, per via marítima, de gents europees portadores de la cultura solutrense, que haurien aprofitat per a sustentar-se en el trayecte l'abundància de foques i atres mamífers marins en la vora de la conya glacial Àrtica. Segons els seus proponentes, esta hipòtesis explicaria la presència del haplogrupo X en el ADN mitocondrial d'alguns grups indígenes, ademés de la semblança en certes tècniques americanes per a la fabricació d'utensilis líticos. Recents investigacions basades en la seqüenciació del genoma d'un individu que va habitar en Siberia fa uns 24 000 anys revelen la seua similitut genètica en les poblacions natives americanes aixina com en euroasiàtiques lo que sembla indicar que diversos grups d'humans provinents de l'oest d'Àsia migrarían cap a Amèrica creuant l'estret de Bering mesclant-se en individus de l'est asiàtic. Este fet pot explicar la presència de característiques típiques d'individus euroasiàtics en les poblacions natives americanes que no es corresponen en les de pobladors de l'est asiàtic com poden ser la morfologia del cràneu o el haplotipo mitocondrial X.

Algunes conclusions

Erro al crear miniatura:

Evolució del pont de Beringia

A pesar de lo àlgit del debat científic sobre el poblament d'Amèrica, existixen en canvi algunes conclusions que es poden aventurar:

1. És altament provable que l'home americà primitiu procedixca del continent asiàtic, especialment de les estepas siberianas o de la regió del Surest asiàtic. Les semblances entre grups poblacionals asiàtics d'eixes regions i els aborigen americans ha segut objecte d'anàlisis: genètica, etnologia, llingüística, cosmologia i d'atres tipos, que han permés un enllaç, encara que també s'han detectat notables diferències en alguns grups indígenes suramericans que podrien sugerir un orige melanésico o australià anterior.
2. És provable que la direcció general de poblament del continent s'haja produït de Nort a Sur. De tots modos el fet de que les datacions de màxima antiguetat que conten en consens de la comunitat científica, Clovis (EE. UU., 12900-13500 AP) i Mont Vert (Chile, 14800 AP) es troben casi simultàneament en Amèrica del Nort i en l'extrem sur d'Amèrica del Sur impedix traure una conclusió definitiva sobre este punt (a menos que se suponga que un grup potser reduït de pobladors anteriors hagen aplegat a Amèrica també des del Nort).
3. Les cultures prehistòriques i les civilisacions d'Amèrica es varen desenrollar de manera aïllada al restant del planeta.
4. La revolució neolítica americana és original i carix de tota relació en la que es va produir en la Mesopotamia asiàtica.
5. Deixant a un costat les migracions dels pobles de parla Na Dene (Atapascanos) i els Inuit (Esquimal), no hi ha proves séries de l'arribada a Amèrica de sers humans en acabant de que es tancara el pont de Beringia fa onze mil anys (Scott A. Elias). Tampoc hi ha respal per a pensar que despuix d'esta data els pobles americans varen tindre contactes significatius en hòmens d'atres continents. Certament, se sap que en 982 els vikingos varen començar l'exploració de Groenlàndia, i s'han trobat un parell de chicotets assentaments seus en la península delabrador (Canadà), pero la seua penetració en el continent no va ser significativa. En efecte, ni en la seua expedició s'estava posant a prova una teoria sobre la forma de la Terra, ni la seua arribe va donar lloc a un contacte permanent o a un intercanvi continu, en influències duradores sobre les poblacions índies, ni tampoc va ser un succés àmpliament conegut en Europa, que donara notícia de l'existència de noves terres. Atres hipòtesis com l'arribada dels fenicios, egipcíacs, grecs, chinencs i redactors, gràcies a les seues habilitats marítimes, són meres especulacions de difícil (i provablement, impossible) demostració. Una provable excepció a açò seria el possible arribe de navegants polinesios a Sudamérica, duent en si la gallina domèstica i adoptant de les poblacions americanes el cultiu de la batata; Menys evidència existix encara d'una eventual presència d'americans en els demés continents.

Evidències més antigues

Les evidències més antigues de presència humana en Amèrica poden ser ubicades en el quadro que es mostra a continuació. Deu tindre's en conte que moltes d'estes dates estan discutides en la comunitat científica i carixen de consens.

Datació	Lloc arqueològic	Descripció
Entre 37 000 i 50 000 anys.	Topper (Carolina del Sur, Estats Units)	En 2004, Albert Goodyear de la Universitat de Carolina del Sur, que treballa en elloc des de 1980, va anunciar datacions en carbono-14 de presència humana en elloc d'entre 50000 anys a. C. i 37000 anys a. C. Goodyear ha realisat les seues investigacions a partir d'un grup d'objectes que afirma són ferramentes de pedra primitives. Atres arqueòlecs han qüestionat les afirmacions de Goodyear sostenint que les datacions són inexactas i que els objectes no constituïxen ferramentes primitives sino simples pedres naturals.
Entre 32 000 i 48 000 anys.	Pedra Furada (Piauí, Brasil)	Jaciment arqueològic i pintures rupestres en Mont Alegre do Piauí, a l'est de Piauí, descobert en 1973 per un equip franc-brasiler baix la direcció de Niède Guidon, a on s'ha registrat una presència humana tan antiga que qüestiona les teories sobre l'arribada de la humanitat a Amèrica. Troballa de Niède Guidon en 1986 (Nature, Guidon and Delibrias 1986), datacions d'entre 48 000 i 32 000 anys.
Entre 19 000 i 20 000 anys.	Cova de Piquimachay (Ayacucho, Perú)	A fins de la década de 1960, l'arqueòlec nortamericà Richard MacNeish de la Universitat de Calgary va montar un proyecte arqueològic-botànic en zones del departament d'Ayacucho, que va donar com resultat el descobriment de més de 500 jaciments de totes les époques. MacNeish va trobar artefactes líticos de presunta fabricació humana, junt en restants òsseus d'animals ya extinguits, l'antiguetat dels quals va calcular en 20 000 a. C., considerant-les com les evidències més antigues de presència humana en l'antic Perú, del Periodo Arcaic andino.
Entre 16 000 i 19 000 anys.	Cavernes de Meadocroft (Pennsilvània, Estats Units)	Elloc va ser excavat des de 1973 fins a 1978 per un equip de la Universitat de Pittsburgh dirigit per James M. Adovasio. Fechamientos en carbono-14 indiquen una ocupació humana 16 000 anys a. d. p. i possiblement fins a 19 000 anys a. d. p. Estes datacions han segut qüestionades per atres científics suponent una possible contaminació del carbó. Si be les dates seguixen sent qüestionades, molts arqueòlecs acorden que Meadowcroft va ser utilisada per indígenes americans en l'era preclovis, i com tal proveïx evidència d'un poblament primerenc d'Amèrica.
Entre 10 000 i 14 500 anys.	Cavernes de Tulum, Dòna de les Palmas, Jove de Chan Hol (Quintana Rosegue, Mèxic)	Descobriments subaquàtics en els rius subterràneus o conques criptorréicas de Tulum, en la península de Yucatán, de quatre osamentas, entre 1997 i 2006, per Jim Coke (EE. UU), Gari Walten(EE. UU), Steve Gerrard(EE. UU) i lo últim per Alex i Thorsten (ALE). Les osamentas es troben en molt bon estat de conservació. L'esquelet més antic, datat per radiocarbono 14, va ser trobat en la cova de Naharon, en una antiguetat detectada de 14 500 anys adP les investigacions s'han realisat i publicat pel Institut Nacional d'Antropologia i Història.
Fa 13 000 anys.	Pedra Museu (Província de Santa Creu, Argentina)	Descobert a principis del XX, per Florentino Ameghino, a 250 km de Pico Truncat (província de Santa Creu). Excavat en 1995 per Laura Miotti (Universitat Nacional de l'Argent). Les mostres analisades varen establir l'antiguetat dels restants humans trobats en ell en 13 000 anys a. d. p. (11 000 a. C.).
Entre 12 900 i 13 500 anys.	Cultura de Clovis (Nou Mèxic, Estats Units)	El jaciment va ser trobat per primera volta pel jove de 19 anys Ridgely Whiteman en 1929. En 1932, una excavació realisada per un equip dirigit per Edgar Billings Howard de la Universitat de Pennsilvània va confirmar que es tractava d'un assentament indígena durant el Pleistoceno. En ser descoberta la datació per carbono-14 en 1949, el método va ser aplicat en els jaciments de Clovis, resultant en antiguetats que oscilaven entre l'any 13 500 a. d. p. i 12 900 a. d. p. Atres jaciments arqueològics compatibles i propencs han dut a concloure que es tractava d'una cultura distinguible.
Entre 14 800 i 33 000 anys.	Mont Vert (Chile)	Elloc ha segut excavat des de 1977 per l'arqueòlec nortamericà Tom Dillehay de la Universitat de Kentucky (EE. UU.) i el geólogo chilé Mario Pi de la Universitat Austral de Chile. En les primeres excavacions es varen datar dates de presència humana en una antiguetat de 12 500 a. C.; esta datació ha segut confirmada per un panel de científics internacionals que va visitar elloc en 1997 (Museu de Dallas i National Geographic) i per la Associació Nortamericana per a l'Alvanç de la Ciència en 1998.
Fa 12 000 anys.	L'Òbriga (Colòmbia)	Excavacions des de 1967, quan es va obtindre per primera volta en Colòmbia una seqüència estratificada d'instruments líticos, associats en ossos d'animals i fragments de carbó vegetal, datats per mig de C14 en 12 400 anys ± 160 a. d. p. A partir de 1969, es varen realisar excavacions més àmplies en la colaboració de la Universitat d'Indiana i en 1970 en el patrocine de la Fundació Neerlandesa d'Estudis Tropicals (Wotro) i el respal del Institut Colombià d'Antropologia, varen ser localisats en la regió atres 4 llocs precerámicos estratificados. Sediment llacustres depositats han permés precises reconstrucció del clima i la vegetació basats en estudis palinològics.

Periodos prehistòrics americans

La Prehistòria americana comença des del moment en el qual els primers pobles procedents de les estepas siberianas varen creuar cap a Alaska fa 40 000 anys aproximadament fins al desenroll de les civilisacions americanes en el III. Tot eixe temps, que correspon en la prehistòria universal al Paleolític, Mesolítico, Neolític i la Edat dels Metals, es dividix en tres periodos: paleoíndio, arcaic i formatiu.

Paleoíndio

Artícul principal → Paleoíndio.

Erro al crear miniatura:

Punta Clovis

El periodo paleoíndio és l'era més llarga de la prehistòria americana. Part des del advenimiento dels primers pobles asiàtics en creuar el Pont de Beringia fa entre 20 000 a 40 000 anys fins a fa 10 000 anys en el descobriment de la Agricultura en Mesoamérica. Esta teoria és matèria de polèmica i intens estudi, perque, com ya es va mencionar, jaciments de més de 15 000 anys d'antiguetat no s'han determinat en certea ni tan sols en atres continents. D'acort a l'alvanç dels estudis, no es pot dir en certea quina bloc americà va ser poblat primer, d'acort a les evidències de jaciments tan antics tant en Mesoamérica com en Suramérica. La major certea en canvi sobre el periodo paleoíndio, ho constituïx la cridada Cultura Clovis. Si be fins a mediats del XX va ser considerada la més antiga de les cultures americanes en datacions de més de 13 000 anys (cap al fi de la última glaciació), les excavacions realisades a partir de la segona mitat del sigle han revelat l'existència de cultures més antigues (Pre-clovis). Pero aixina i tot, la Cultura Clovis permaneix aquella de la qual es posseïx més informació. Característica de dita cultura és la punta de les llances líticas denominada punta clovis i que per als experts posseïx un grau de bellea i perfecció no habitual en époques prehistòriques. L'abundància de puntes clovis en restants de mamuts du a la conclusió que est era l'animal de caça de dit poble paleoíndio i això els ha posat en algunes ocasions en sospita de ser els causants de l'extinció de dit animal, hipòtesis no confirmada. En general, és aprovada l'idea que els pobles del paleoíndio eren caçadores, recolectors i nómadas i que en este temps es varen donar els majors desplaçaments humans en el continent.

Periodo arcaic

Artícul principal → Periodo arcaic d'Amèrica.

El periodo arcaic d'Amèrica va començar fa aproximadament 10 000 anys (8000 a. C.) en els inicis del Holoceno, és dir, quan varen terminar les glaciacions i va durar fins al sorgiment de la civilisació olmeca que es calcula cap a el 1500 a. C. L'intensa fredor va començar a cedir. Llentament, les temperatures miges varen ascendir i el clima es va tornar un poc més benigno, es va modificar l'orientació dels vents i va canviar el règim de precipitacions. En algunes zones es va ser passant de condicions més humides a una major sequetat; en unes atres, va ocórrer lo contrari. Els grans glaciars que en Amèrica del Sur només varen afectar als alts cims andinas i a l'extrem meridional de la Patagonia, varen començar a derretirse, iniciant una llenta reculada. Les aigües de desgel varen córrer cap a les mars, el nivell de les quals va pujar anegando les terres més baixes en tant la superfície dels oceans s'estenia. La gran protagonista d'este periodo és la agricultura, que en Amèrica sorgix en temps similars al restant del planeta, és dir, abans del 6000 a. C. Aliments fòssils de dacsa, carabassa, creïllas, animals domèstics i uns atres han segut trobats en Mesoamérica i Suramérica en datacions de fins a fa 10 000 anys. En el descobriment de l'agricultura, els pobladors americans comencen el procés d'assentament definitiu i passen del nomadisme milenari al sedentarisme, lo que els obri la via al desenroll de cultures més elaborades que terminaren en el sorgiment de la primera més gran civilisació del continent: la Caral, en Perú. L'assentament generat per la agricultura va dur com a conseqüència el sorgiment de les primeres poblacions i del concepte de ciutat i cap al final d'este periodo té lloc el sorgiment de la primera ciutat americana en sentit estricte: Sechín Baix i Caral-Vaig saber en datacions que la situen en el 2627 a. C., és dir, casi a la parell en les ciutats mesopotámicas, egipcíaques, indostánicas i chinencas.

Periodo formatiu

Erro al crear miniatura:

Eixemple d'escritura maya: glifo

El periodo formatiu comença en el desenroll dels olmecas en Mesoamérica, a la que s'atribuïxen ofrenes massives d'arena de diferents colors i aixina com caps monumentals de pedra en San Lorenzo Tenochtitlán i Tres Zapotes, abdós llocs al Sur del Estat de Veracruz. Sigles més tarde els Olmecas tenen un segon apogeu, centrat en elloc de La Venda, Tabasco, que no obstant resulta simultàneu als més antics estrats d'Izapa (Chiapas), i des d'a on la seua influència cultural irradia cap al Altiplano central mexicà i fins als actuals Estats de Morelos i Guerrero. També apareixen llavors les primeres societats jerarquizades en formes de govern relativament complexes; en Sudamérica la cultura Chavín té un itinerari semblant, aplegant a proyectar la seua influència cultural sobre extensos territoris i edificant importants centres urbans entorn a santuaris dedicats al deu Jaguar. És el preludi del periodo de les grans civilisacions, que en Mesoamérica inicia en la construcció del centre urbà de Teotihuacán (150-700 d. C.) (encara que en Sudamérica elloc ya mencionat de Caral dona un referent molt anterior). Més tart apareixen les primeres formes d'escritura com la dels antics zapotecos i mayas, encara que ya hi ha possibles antecedents olmecas. Atres cultures reseñables són les dels anasazis i els seus similars (Arizona), aixina com els constructors de Montículs de Norteamérica. L'existència de grans àrees de terra preta sugerix també la presència d'una extensa civilisació amazónica.

Cultures de l'Amèrica precolombina

Erro al crear miniatura:

Mapa de les àrees culturals i principals tribus precolombinas d'Amèrica

En l'Amèrica precolombina es varen desenrollar centenars de cultures i decenes de civilisacions originals a lo llarc de tot el continent. Les considerades altes cultures precolombinas varen sorgir en Mesoamérica i els Vages Centrals. De nort a sur podem nomenar les cultures anasazi, misisipiana, mexica, tolteca, teotihuacana, zapoteca, olmeca, maya, muisca, taironas, cañaris, moche, naixca, chimú, inca, tiahuanacota, entre unes atres. Totes elles varen elaborar complexos sistemes d'organisació política i social i són notables per les seues tradicions artístiques i les seues religions. En el restant del continent el desenroll cultural no va ser menys important, desenrollant-se alvançats sistemes de gestió ambiental, com en el Amazones, en el Beni i inclús en una de les primeres societats democràtiques constitucionals, com Haudenosaunee (Confederació Iroquesa).

En els assentaments humans no varen alcançar un nivell cultural tan elevat com en les civilisacions abans senyalades, en part per la seua menor densitat de població i, sobretot, per les seues activitats seminómades (caça de varis animals, etc.). Podem citar entre els grups ètnics preponderants de Norteamérica als yaquis, seris, apaches, mohicanos, navajos, cheyenes, algonquinos, esquimalés, siux, etc. Les civilisacions americanes varen descobrir i varen inventar elements culturals molt alvançats, com calendaris, complexos sistemes de mejoramiento genètic, com el que va generar el dacsa i la papa, sistemes de construcció antisísmicos, aixina com un domini en el treball de la pedra, sistemes de gestió ambiental d'àmplies zones geogràfiques, sistemes de rec, nous sistemes d'escritura, nous sistemes polítics i socials, una alvançada metalúrgia i producció textil. Les civilisacions precolombinas també varen inventar la roda, que no va resultar d'utilitat productiva degut en part a les cordilleres i selves a on es trobaven, pero va ser utilisada per a la fabricació de joguets. Un atre dels elements comuns de les cultures precolombinas que va alcançar un alt grau de desenroll va ser l'edificació de temples i monuments religiosos, sent clars eixemples les zones arqueològiques de Caral, Chavín, Moche, Pachacámac, Tiahuanaco, Cusco, Machu Picchu i Naixca, en els Vages centrals; i Teotihuacán, el Temple Major (Tenochtitlán), el Tajín, Palenque, Tulum, Tikal, Chichén Itzá, Mont Albán, en Mesoamérica.

Religió i política: unes societats teocràtiques

Erro al crear miniatura:

Pedra del Sol azteca

La presència d'una forta conexió entre la religió i el poder polític en les societats prehispánicas d'Amèrica ha dut a caracterisar-les com teocràtiques. En abdós regions, els líders polítics eren considerats figures divines i eixercitaven un paper fonamental en els rituals religiosos i en la vida quotidiana de la societat. Estes societats teocràtiques varen eixercir un profunt impacte en la vida de les comunitats precolombinas. La religió es va convertir en una ferramenta de control social, ya que eliderage polític i religiós es fusionava en una sola figura. Ademés, els rituals religiosos i els sacrificis humans, encara que moralment desafiants en el context modern, complien un propòsit important en la concepció del món d'estes civilisacions, ya siga per a garantisar el favor diví, renovar l'energia vital o establir un orde còsmic.

Art precolombino

AP Les civilisacions prehispánicas es varen expressar a través de realisacions artístiques i intelectuals. Estes chafades de la seua existència i art inclou expressions artístiques tals com: art rupestre, ceràmica, escultures, pintura, arquitectura, metalista, art textil, etc. Actualment, les peces d'art precolombino són considerades relíquies de gran valor arqueològic, ya que representen les cosmovisión dels pobles originaris i permeten conéixer i imaginar les seues creències, sabers, les formes d'organisació, rituals (funeraris, per eixemple), cosmologia i les tècniques que estos pobles varen desenrollar abans de l'arribada de les colónies europees als territoris americans.

Norteamérica

Es troba els inuits, tlingits, Haudenosaunee (Confederació Iroquesa) i la cultura misisipiana.

Mesoamérica

Erro al crear miniatura:

Eixemple d'arquitectura maya en Chichen Itza.

En el territori més septentrional de Mesoamérica es troben els anasazis, els pobles, la cultura mogollón, les cultures hohokam, els chichimecas, els seris, els yaquis, els rarámuris, els kumiais, els nahuas (náhuatl; †nahuatlacas), els paquimés i els tepehuanes.En el territori més meridional es troben civilisacions altament alvançades com els olmecas, els toltecas, els mayas, els teotihuacanos, els azteca, els zapotecos, els tarascos, els mixtecos, entre uns atres.

Religió, política i societat

En Mesoamérica, els azteca varen establir una estructura teocràtica en la que el governant, conegut com el tlatoani, es considerava un intermediari entre els deus i el poble. La pràctica de sacrificis humans era una part integral de la cosmovisión asteca, ya que es creïa que estos sacrificis eren necessaris per a mantindre l'orde còsmic i aplacar als deus. Els sacerdots asteques, experts en astronomia, medicina i auguris, eixercitaven un paper destacat en la societat i eren fonamentals en l'interpretació dels mensages divins.

Centroamérica i Carib

Erro al crear miniatura:

Escude del regne de Cuzcatlán.

• El señorío de Cuzcatlán (en idioma náhuat kuskatan) va ser una nació precolombina del periodo posclásico mesoamericano que s'estenia des del ric Pau fins al riu Lempa (corresponent en l'actualitat a la major part de les zones occidental i central d'El Salvador). Esta nació era dominada pels senyors de Kuskatan i cobria un territori d'aproximadament 10 000 km².
• Els lencas varen habitar el centre d'Hondures i l'est d'El Salvador. Els antepassats d'este grup varen construir urbs importants durant el periodo Preclásico mesoamericano, ya que varen ser punts importants de comerç entre l'àrea mesoamericana i intermija, tals com Els Tarongers i Yarumela. A partir del Periodo Clàssic varen fundar llocs com Tenampúa o Chalchuapa. Durant la conquista d'Amèrica central, este poble va decidir unir-se per a lluitar contra els conquistadors espanyols baix el mando del cacic Lempira.
• Els taínos varen ser un conjunt de pobles originaris procedents de l'actual territori de Veneçola, encara que a lo llarc dels sigles varen ser poblant les distintes illes de l'arc antillano. Entre ells es poden distinguir entre els taínos clàssics i els taínos occidentals (o taínos-siboneyes).
• Els caribes, també cridats caríbals o galibi en alguns documents històrics, denominacions derivades del protocaribe **karipona 'home(s)', varen anar un conjunt de pobles que, en el moment del contacte colombino en el XVI, ocupaven el noreste de Veneçola i vàries de les Antilles Menors. En les illes del Carib varen desaparéixer com a ètnia independent com a conseqüència de la colonisació europea, encara que en les Guayanas, Veneçola i Brasil varen continuar donant lloc als kali'ñas (galibis) moderns i atres pobles.
• El territori de Costa Rica va estar ocupat per diversos pobles aborigen que reflectixen el paper de pont cultural que va tindre el país: la cultura de Nicoya, en l'actual província de Guanacaste, d'influència mesoamericana, es va destacar per la calitat de la ceràmica i la talla del jade; i dos cultures de l'Àrea Intermija: la cultura de Llínea Vella-Huetar, que va agrupar a varis grups del Entanque Central, el Pacífic central i el Carib, com els huetares, suerres, pococes, bribris i cabécarés, distinguits principalment per la seua treball en pedra, ceràmica i or; i la cultura del Diquís, en el Pacífic sur, que varen elaborar les esferes de pedra i gran cantitat de treballs metalúrgics en or.

Vages Centrals: Perú i Bolívia

Vore també: Civilisacions andinas

Machu Picchu és un dels eixemples més representatius de l'arquitectura de la civilisació inca.

Entre les principals civilisacions prehispánicas en els Vages Centrals es troben els carals, els paracas, els naixques, els moches, els tiahuanacotas, Chimú, la Confederació Muisca, cultura mollo, Imperi incaico entre uns atres. En l'últim terç del XV, l'Imperi incaico, o en quechua conegut com Tawantinsuyu, es va constituir en l'Estat indígena suramericà més important, estenent-se per un territori d'uns dos millons de quilómetros quadrats, ocupat per centenars de pobles. Va crear un nou orde de govern basat en una ideologia solar, en una eficiència econòmica, administrativa i militar inigualable en Amèrica prehispánica. En el seu cim expansiu va estar dividit en quatre quartos o suyus: el Chinchaysuyo (quechua Chinchaysuyu) pel nort de Perú i Equador; el Antisuyo (quechua Antisuyu) per l'alce, comprenent part del altiplano i la regió dels moxitanos o els chunchos, en les yungas peruà-bolivianes; el Contisuyu (quechua Kuntisuyu) pel ponent coster del Pacífic de Perú. Finalment, el Collasuyo (quechua Qullasuyu) austral, incloent parts de Bolívia, Chile i del nort andino d'Argentina. En eixe territori varen dominar centenars de pobles o ètnia, totes conectades per més de 40000 km de rets vials conegudes com el Qhapaq Ñan (del quechua 'poderós camí').

Religió, política i societat

Per un atre costat, en els Vages, els incas també varen establir una societat teocràtica. El Sapa Inca, o emperador, era considerat el fill del sol i governava en autoritat divina. La religió inca se centrava en l'adoració de la naturalea i els elements, i es realisaven rituals i sacrificis per a mantindre l'equilibri i l'harmonia en la societat. Els sacerdots incas, ademés del seu paper religiós, tenien influència en atres àmbits, com l'agricultura, i se'ls atribuïa coneiximents alvançats en àrees com l'arquitectura i l'astronomia.

Economia

La economia de les cultures més complexes socialment es basava en el cultiu de caraotas, o porotos en algunes parts, i carabassa o auyama en Mesoamérica; mentres que en l'àrea andina es destacaven també el dacsa, els frijolés i les carabasses aixina com tubèrculs com la papa, i a pavos en el cas d'Amèrica del Nort (Mèxic). En Amèrica del Sur, i més precisament en l'àrea Central Andina (cultura Inca), varen destacar el cuy (coneguts com conejillos d'Índies pels espanyols), les flames, una varietat de camélidos de la regió andina que conformaven una atra espècie animal domesticada per a transportar càrrega poden carregar uns 40 quilos en els Vages, a on les necessitats de transport de càrrega eren molt grans. La alpaca es va domesticar per a l'obtenció de la seua abundant llana i carn, la qual sempre va ser molt apreciada. En canvi, la vicuña i el guanac eren espècies semblants a les flames, encara que més chicotetes, pero que no es varen aplegar a domesticar i eren caçades per a l'obtenció de carn, llana i pellés. Totes estes espècies de camélidos eren més be escasses i seguixen sent-ho, la qual cosa és una espècie de paradoxa, ya que totes les espècies de camélidos existents en el món procedixen del continent americà i varen travessar l'Estret de Bering fa casi 40 millons d'anys, en sentit invers al de la migració molt més recent.

Característiques comercials

• Dinamizador econòmic: tant en Mesoamérica com en els vages, la funció comercial va ser un dinamizador econòmic crucial, les rets comercials varen alcançar un gran desenroll i varen conseguir prolongar-se a grans distàncies. L'intercanvi de bens i productes va permetre el desenroll d'una economia diversa i pròspera en abdós regions, eixercitant un paper crucial en el desenroll econòmic de les societats precolombinas. La creació de rets comercials va permetre l'intercanvi de bens i productes entre diferents regions, fomentant el creiximent econòmic i la diversificació de la producció. A través del comerç, es facilitava l'obtenció de recursos naturals, aliments i matèries primeres que no estaven disponibles en totes les regions. Per eixemple, en Mesoamérica, s'intercanviaven productes com cacao, obsidiana i plomes precioses, mentres que en els Vages es comerciava en productes com la quinua, el dacsa i la argent.

• Element integrador: el comerç va permetre l'integració cultural i social entre les diferents regions i grups ètnics. A través de l'intercanvi de bens, es varen establir relacions comercials i es varen difondre idees, tecnologies i pràctiques culturals. Contribuint a la formació d'una identitat colectiva i a la creació de rets de comunicació i cooperació. Per eixemple, en Mesoamérica, el comerç va fomentar l'intercanvi de coneiximents en àrees com l'agricultura, l'arquitectura i l'artesania.

• Intercanvi de bens: el comerç permetia l'intercanvi de productes entre diferents regions i cultures. Açò fomentava la diversificació econòmica i permetia a les comunitats obtindre productes que no estaven disponibles localment. El comerç permetia l'intercanvi de productes entre diferents regions i cultures. Es comerciava una àmplia varietat de bens, com , matèries primeres, artesania, ferramentes, armes, joyes, aliments, textils i ceràmiques. Promovent la diversificació de les economies locals.

• Desenroll de rets comercials: el comerç contribuïa a la creació d'extenses rets comercials que conectaven a diverses cultures i regions. Estes rets promovien el contacte cultural, la difusió de coneiximents i l'interacció entre les comunitats.. Estes rets podien comprendre grans distàncies i estar formades per rutes terrestres i marítimes.

• Distribució d'excedents: el comerç facilitava la distribució dels excedents de producció. Les comunitats podien intercanviar els seus excedents agrícoles, artesanals o d'un atre tipo per bens que necessitaven. Açò permetia l'aprofitament eficient dels recursos i contribuïa a l'estabilitat econòmica de les societats.

• Expressió d'estatus i prestigi: alguns productes de lux adquirien un valor simbòlic i s'utilisaven per a demostrar estatus i prestigi dins de la societat, com certs tipos de ceràmica fina, textils elaborats o joyes exquisites, adquirien un valor simbòlic i s'utilisaven per a expressar estatus i prestigi dins de la societat. El comerç d'estos productes de lux permetia a les èlits demostrar el seu poder econòmic i social

• Circulació d'idees i coneiximents: a través del comerç, també es difonien idees, tecnologies i coneiximents entre diferents cultures. Açò permetia l'adopció i la millora de tècniques agrícoles, métodos de producció, sistemes d'escritura i alvanços en l'arquitectura. i els métodos de producció de ceràmica. El comerç va eixercitar un paper important en abdós regions. En Mesoamérica, els azteca varen establir una ret comercial extensa, utilisant un sistema de trueque i tributs. En els Vages, els incas també tenien una economia basada en l'intercanvi de bens i la redistribució centralisada.

Tecnologia i contactes a llarga distància

L'absència d'animals de càrrega, l'absència de rius navegables d'importància aixina com la configuració predominantment nort-sur del continent americà varen dificultar l'integració d'àmplies àrees del continent en estats extensos i va llimitar els contactes entre les diferents cultures sorgides. En Eurasia algunes de les principals cultures agrícoles (Mesopotamia, Antic Egipte i China) varen sorgir en les conques de grans rius, i els primers estats importants varen estar lligats a la construcció cooperativa a gran escala de grans obres hidràuliques. Açò contrasta en el desenroll agrícola i dels primers estats en Amèrica, que en general no varen estar lligats a les grans conques fluvials. Per una atra part, l'arribada de l'home a Amèrica va supondre extincions massives d'animals de tamany gran i mijà per la caça excessiva. Això dificultaria la domesticació d'animals que pogueren ajudar a l'agricultura i el transport de llargues distàncies en époques posteriors. En la regió andina es va domesticar la flama, pero en modo algun va poder fer-se d'ella un us similar al que es va fer en Eurasia del ruc o el cavall. Finalment, Eurasia és un continent la dimensió principal del qual va d'est a oest, i açò permetia que els desenrolls tecnològics en una certa latitut generalment es difongueren a grans distàncies sobre la mateixa latitut, en existir climes similars. En canvi, en Amèrica el clima varia de manera important en estendre's de nort a sur, per lo que les adaptacions particulars de pobles en certes latitut podien no ser útils per als pobles d'una atra latitut diferent.

Vore també

• Amerindios
• Arawak
• Aridoamérica
• Oasisamérica
• Àrea Intermija
• Civilisacions andinas
• Història genètica dels indígenes d'Amèrica
• Incas
• Mapuches
• Mayas
• Azteca

Bibliografia

• Adams, Richard I. W. (2000). Les antigues civilisacions del Nou Món, ed. Crítica Arqueologia, Barcelona, ISBN 84-8432-105-3.
• González de Pérez, María Stella (2010) archive. org/web/20140425004201/http://archivos. cubun. org/images/5/5f/La_escritura_en_Am%C3%A9rica_precolombiana.pdf «Cap a una reflexió sobre l'escritura en Amèrica precolombina.»
• Hayes, Gary (2002). The early settlement of North America. Cambridge: Cambridge University Press.
• Meltzer, David (1995). «Clocking the first Americans.» En Annual Review of Anthropology, 24:21-45.
• Moscol-Gonzals, J.: «El coneiximent anatòmic en el Perú preincaico.» Revista de l'Associació Mèdica Argentina 131 (4): 4-11, 2018. ISSN 0004-4830. ama-med. org. ar/uploads_archivos/1511/Rev-4-2018-Pag-4-11-Moscol%20Gonzals.pdf
• Vela, I. (2000). El comerç prehispánico en Mesoamérica. Fondo de Cultura Econòmica
• Murra, J. (1995). The Inca Empire: The Formation and Disintegration of a Pre-Capitalist State. University of Texas Press.
• Hirth, K. G. (2009). Trade and Exchange in Early Mesoamerica. University of New Mexico Press.
• Quilter, J. (2013). The Ancient Central Vages. Routledge.
• Love, J. L. (1989). Trade, Tribute, and Transportation: The Sixteenth-Century Political Economy of the Valley of Mexico. American Ethnologist, 16(3), 508-524.
• Boone, I. (2007). Cycles of Clave and Meaning in the Mexican Books of Fate. University of Texas Press.
• Hassig, R. (1992). Aztec Warfare: Imperial Expansion and Political Control. University of Oklahoma Press.
• Baines, C., & Mácha, P. (Eds.). (2008). Cultural and Social Change in Central Mexico: Tlatelco as a Case Study. University of Oklahoma Press.
• Burger, R. L. (2008). The Life and Writings of Catechists in New Spain. University of Arizona Press.
• Bauer, B. S. (1998). The Sacred Landscape of the Inca: The Cusco Ceque System. University of Texas Press.
• Moseley, M. I. (2001). The Incas and Their Ancestors: The Archaeology of Peru. Thames & Hudson.
• Smith, M. I. (2003). The Aztecs (2nd ed.). Blackwell Publishing.
• McCafferty, G. G., & McCafferty, S. D. (2009). The Anatomy of a Conquest: The Political and Religious Incorporation of the Yucatec Maya into the Spanish Colonial System. Cambridge Archaeological Journal, 19(1), 135-156.
• Salomon, F., & Urioste, G. (Eds.). (1991). The Huarochirí Manuscript: A Testament of Ancient and Colonial Andean Religion. University of Texas Press.
• D'Altroy, T. N. (2002). The Incas. Blackwell Publishing.

Enllaços externs

• tiwanakuarcheo. net/10_prehistory/GUIAintro. html Central Vages Prehistoric Sequence tiwanakuarcheo. net/10_prehistory/GUIAintro. html archivat en Wayback Machine.
• museocaprai. it/en/tecnica_Tessuti_Precolombiani. htm Pre-Columbian textils – Virtual Museum of Textile Arts
• archive. org/web/20120714022423/http://www. precolumbian. us/ McGuiness Publishing site on pre-Columbian archaeological topics
• laiesken. net/arqueologia/index_en. html Arqueologia Iberoamericana – Open access international scientific journal devoted to the archaeological study of the American and Iberian peoples. It contains numerous research artículs on pre-Columbian America
• usal. es/node/189566 Història d'Amèrica Prehispánica i Indígena - Guia acadèmica de l'Universitat de Salamanca
• ucm. es/estudios/2024-25/grado-historia-plan-801779 Història d'Amèrica Prehispánica - Guia acadèmica de l'Universitat Complutense de Madrit