Anar al contingut

Evidències empíriques de la forma esfèrica de la Terra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
 Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.
La canica blava. Famós fotografia de la Terra capturada en la missió Apolo 17 (1972).

La forma aproximadament esfèrica de la Terra (geoide o elipsoide achatado en els pols) ha segut demostrada durant sigles des de l'Edat Antiga[1] i es pot evidenciar empíricamente per molts tipos diferents d'observacions, tant a simple vista des del nivell del sol com en vol o en òrbita. La forma esfèrica causa una série d'efectes i fenomens que combinats refutan les creències modernes de la Terra plana. Estos inclouen: la visibilitat d'objectes distants en la superfície terrestre; els eclipses llunars; l'apariència de la lluna; l'observació de certes estreles fixes des de diferents llocs; l'observació del Sol; la navegació de superfície terrestre; els sistemes meteorològics; la gravetat; i les fotografies de la Terra. Estos fenomens i observacions no serien possibles en una Terra plana o en qualsevol atra forma en el seu conjunt. Les lleis de la gravetat, la química i la física que expliquen la formació i la forma redona de la Terra estan ben provades a través d'experiments i s'apliquen en èxit a moltes tasques d'ingenieria.

Visibilitat d'objectes distants en la superfície de la Terra

[editar | editar còdic]
Artícul principal → HorisóDistancia a l'horisó.
Archiu:Terre plate ou ronde?.png
(Fig. 1) En una Terra plana els objectes disminuiria progressivament cap a l'horisó, mentres que en una Terra esfèrica serien ocultats per l'horisó.

En una Terra plana sense obstrucció, el sol mateix mai enfosquiria els objectes distants; seria possible vore tot el camí fins a la vora del món. Una superfície esfèrica té un horisó que està més prop quan es veu des d'una altitut més baixa. En conseqüència, quant més llunt un objecte estiga s'anirà ocultant en l'horisó d'avall a dalt (Fig. 1).[2]

Archiu:Image 398 of CAPS 1 Blundeuile his exercises.png
(Fig. 2) Els antics mariners podien detectar objectes a la lluntea des d'un niu de cuervos. Este fet solament pot explicar-se en una Terra esfèrica. Image de M. Blundeuile his exercises (1613).

El geógrafo grec Estrabón va descriure esta observació en la seua obra Geografia, a on va sostindre que la forma esfèrica de la Terra es demostra per l'experiència dels navegants els qui, escriu, no poden vore les llums d'una costa lluntana si estan a l'altura dels seus ulls, pero sí resulten visibles si estan elevades o si el punt d'observació se situa més dalt, de la mateixa manera que quan els mariners s'acosten a terra, lo que al principi semblava ser terra baixa es revela com a elevada, tot la qual cosa explica assumint la curvatura de la Terra (Fig. 2).[3] Per esta raó els fars es construïxen a gran altura, com penya-segats (Fig. 3).[4]

Archiu:Skrivareklippan fyr 1890.jpg
(Fig. 3) Els fars es construïxen a gran altura per a que la seua llum siga visible més allà del horisó, encara estant amagats per la curvatura de la Terra.[5]

L'astrònom Ptolomeo descriu estes observacions com a prova de la esfericidad terrestre en la seua Almagesto:

"Hi ha una consideració posterior de que si nosatres naveguem cap a les montanyes o cap a llocs elevats des d'i cap a qualsevol atra direcció, estos [llocs] són observats aumentant gradualment en tamany com si ixqueren pròpiament de la mar, en el quin tindrien que haver estat prèviament sumergits: açò és per la curvatura de la superfície de l'aigua".[6]

Quan l'atmòsfera està en calma i la seua temperatura és homogénea, es poden observar els efectes visuals que generalment s'esperen d'una Terra esfèrica. Per eixemple, els barcos que viagen sobre grans masses d'aigua (com l'oceà) desapareixen en l'horisó progressivament, de modo que la part més alta del barco encara es pot vore inclús quan les parts més baixes ya no es veu, proporcionalment la distància de l'observador. Aixina mateix, en els dies dels barcos de vela, un mariner es pujava a un màstil per a vore més llunt (Fig. 1). Açò no seria possible si la Terra fòra plana.[2] El càlcul de la distància de l'horisó permet a mariners estimar sense radar l'alcanç d'un contacte distant entre atres naus.[7]

Archiu:Rising over the horizon.jpg
Seqüència de fotos d'un buc tanc navegant a lo llarc de l'Estret de Magallanes, Chile, aguaitant sobre l'horisó a mida que s'acosta a l'observador. Distància de la primera foto a l'observador és d'uns 18 km lo que implicaria una baixa de l'horisó d'uns 23 m. Llarc del barco és 186 m.
  • Fotografies de barcos amagats en l'horisó per la curvatura terrestre
Archiu:Ship sailing under the horizon.jpg
Barco carguero navegant a lo llarc de l'Estret de Magallanes, Chile en direcció paralela a l'horisó parcialment amagat per la curvatura de la Terra. Distància a l'observador és d'uns 15 km.
Archiu:Aerial view of the Cascade Range in Oregon (Mount Jefferson, Hood, Adams, and Rainier).jpg
Vistes de la Cordillera de les Cascades. El mont Adams (3,743 m) i mont Rainier (4,392 m) es troben per baix del més menut mont Hood (3,425 m). Este fenomen és possible per la curvatura terrestre.[8]

Lo mateixa ocorre quan es veu el cim d'una montanya pero no la seua falda o peu quan es veu des d'un barco o des de l'atre costat d'un gran llac o terreny pla.[9] Per eixemple, en el primer episodi de la série PBS Genis, per Stephen Hawking es va observar que un helicòpter en la vora del llac Tahoe, Nevada (EE. UU.) no era visible des de l'atra vora fins que es va elevar uns 24 peus (7,31 m).[10]

Alguns atres eixemples d'objectes ocultant-se sobre la distància són el volcà Tunupa en el salar de Uyuni,[11][12] la ciutat de Toronto sobre el llac Ontario, la ciutat Chicago sobre el llac Míchigan,[13] l'edifici Turning Tors ocultat pel mar Bàltica[14] o torres elèctriques sobre el llac Pontchartrain.[15]

Efectes de la refracció atmosfèrica

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Refracció atmosfèrica.
Archiu:Horizon distance graphs.svg
(Fig. 4) Representació logarítmica de distàncies de l'horisó verdader en la Terra per a una altura h donada, a on s és la distància a lo llarc de la superfície de la Terra, d és la distància en llínea recta i d és la distància aproximada en llínea recta suponent que h és molt menor que el radi de la Terra, 6371 km. Es pot desplaçar el cursor sobre un gràfic per a resaltar-ho en la image SVG

En teoria, una persona de peu en la superfície en els ulls situats a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. per damunt del sol, pot vore el terreny fins a uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de distància, pero una persona en la part superior de la Torre Eiffel, situada a una altura de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., pot divisar el terreny situat fins a uns 58,98 km de distància (vejau el gràfic de l'esquerra). Este fenomen proporciona una forma de confirmar que la superfície de la Terra és localment convexa: si es determina que el grau de curvatura és el mateix en tots els llocs de la superfície de la Terra i es determina que eixa superfície és lo suficientment gran, la curvatura constant mostraria que la Terra és esfèrica. (Fig. 4).

Archiu:Looming with towering and mirage of Farallon Islands.jpg
(Fig. 5) Tres fotos d'Els Farallones des de la mateixa ubicació, que mostren la diferència de visibilitat baix distints efectes de la refracció atmosfèrica.

En la pràctica, este método no és del tot fiable per les variacions causades per la refracció atmosfèrica, l'efecte pel que l'atmòsfera desvia la llum que viaja a través d'ella. La refracció pot donar l'impressió de que la superfície de la Terra és plana, que la seua curvatura és més convexa de lo que ho és en realitat (o inclús cóncava; vore experiment de Bedford Level).

El fenomen de la refracció atmosfèrica es pot vore quan els objectes distants semblen estar trencats en péntols o inclús al revés. El físic Jason Steffen va explicar que “sobre l'aigua, la humitat és una miqueta més elevada, per lo que l'índex de refracció és més alt i faria que la llum es desviara cap a la superfície de la Terra”.[16]


Açò es veu a sovint la vespradeta, quan la forma del Sol es distorsiona, pero també s'ha fotografiat passant lo mateix des dels barcos, i ha provocat que la ciutat de Chicago semble normal, al revés, i trencada en péntols quan es prenen imàgens des de l'atre costat del llac Míchigan (des d'a on es veu normalment per baix de l'horisó, i pot divisar-se des d'una distància d'inclús 100 km).[17][18] La raó per la que els edificis són visibles a grans distàncies és per un espillisme (Fig. 5), que es produïx quan l'aire sobre la superfície de l'aigua és més fret que l'aire que es troba més dalt i refracta els rajos de llum cap a avall.[19] "Si la terra fòra plana, l'horisó de Chicago seria visible a través del llac Míchigan casi tots els dies rebujats, pero no és aixina".[20]

Un atre eixemple és el Record Guiness de "la llínea de visió més llarga de la Terra", a on el mont Pic Gaspard (3867 m) dels Alps (França) és fotografiat des del mont Pic de Finestrelles (2826 m) dels Pirineus (Espanya) a uns 443 km.[21][22] Esta foto va ser possible per l'índex de refracció atmosfèrica. Ademés, la foto mostra Pic Gaspard més menut en relació en els atres picos visibles, lo que demostra la esfericidad de la Terra.[23]

Experiment de Bedford Level

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Experiment de Bedford Level.
Archiu:Rowbotham–curvature.jpg
(Fig. 6) Diagrama de l'experiment de Samuel Birley Rowbotham en Bedford Level del seu llibre Earth Not a Globe.

l'experiment de Bedford Level va ser realisat en 1838 per Samuel Birley Rowbotham. En este experiment, Rowbotham va observar en el riu Old Bedford que una bandera colocada en un màstil de 3 peus (0,9 m) d'altura sobre una barca era totalment visible des de 6 milles (9,7 km) de distància. Rowbotham va afirmar que havia demostrat que la Terra era plana en este experiment (Fig. 6).

Archiu:Wallace-bedford-level-diagram.svg
(Fig. 7) Diagrama de la prova desenrollada per Wallace per a demostrar la curvatura de la Terra: [1] Observació esperable si la Terra és esfèrica (resultat obtingut). [2] Observació esperable si la Terra anara plana (resultat no obtingut).

No obstant, el científic Alfred Russel Wallace va ajustar el método de Rowbotham per a evitar els efectes de la refracció atmosfèrica. Wallace va utilisar tres marques de referència situades a la mateixa altura, 13 peus (4 m) per damunt del nivell de l'aigua, en un tram rectilíneo del canal de Bedford ubicat entre dos ponts, separats entre sí per sis milles de distància: una senyal situada sobre el canal en un punt intermig formada per un disc (acompanyat per un segon disc auxiliar, situat per davall); i dos bandes negres, una en cada pont. Wallace va realisar observacions des dels dos ponts, i va comprovar en un telescopi que els discs sempre apareixien per damunt de les marques negres, concloent que el resultat era consistent en una Terra esfèrica (Fig. 7, [1]).[24][25]

Un experiment paregut va ser realisat en el documental de Netflix de 2018 Behind the Curve, a on un "terraplanista" va colocar una cambra alineada en tres taulons perforats a 17 peus (5 m) d'altura, situats en una alliniació de 3,88 milles (6,24 km) i li va demanar a un amic que sostinguera en l'extrem opost una llum a la mateixa altura. Si la Terra fòra plana, la llum es voria passant a través dels forats, pero no va anar aixina, i solament va ser visible quan li va demanar al seu amic que alçara la llum a uns 23 peus (7 m) d'altura.[26][27]

En el primer episodi de la série PBS Genis, per Stephen Hawking es va realisar un atre experiment similar en un punter làser sobre el llac Tahoe, Nevada (EE. UU.). La busca nivellada a una altura de 2 peus i 7 polzades (66 cm) en la vora del llac era vist des d'un barco a una distància de 3 milles (4,82 km) a uns 6 peus (182,88 cm) d'altura.[10]


Experiments similars fets en punters làser per terraplanistas carixen de consistència i rigor científic en ignorar factors ambientals que "poden fer que un raig làser es doble o es refracte" (vore dalt Efectes de la refracció atmosfèrica) i que les distàncies són massa menudes. És a gran escala com en l'Observatori de detecció d'ones gravitatorias (LIGO) a on dos tubos de buit perpendiculars de 4 km pel que passen rajos làser "la curvatura de la Terra va ser un factor complicat en instalar-los per a que els làsers funcionaren correctament".[16] Ademés, tots els rajos electromagnètics posseïxen una divergència del fes, que "durant la propagació del fes, la mateixa cantitat d'energia es dissemina sobre un àrea major".[28] En els làsers és d'1 miliradianes i a 10 km de distància un làser tindrà un esgambi de fes de 10 m.[29]

Càlcul de l'altura amagada baix l'horisó per la curvatura de la Terra

[editar | editar còdic]
Archiu:Calculation for How Much of a Distant Object is Visible to Observer.jpg
(Fig. 9) Càlcul de la visibilitat d'un far de 130 peus d'altura per a un observador a 6 peus a nivell de la mar des de 15 milles de distàncies (sense tindre en conte la refracció atmosfèrica).

En algunes ocasions s'ha afirmat a l'hora de calcular l'altura amagada per la curvatura de la Terra que hi ha una caiguda de 8 polzades per cada milla al quadrat.[30][31] Esta fòrmula és utilisada per Samuel Rowbotham en Zetetic Astronomy[32] i per la Flat Earth Society[33] per a afirmar que certs objectes visibles a distància demostren que la Terra és plana, ya que deurien estar amagats pel horisó. Existixen varis problemes en esta fòrmula:

  • En primer lloc, descriu una paràbola en lloc d'una circumferència, per lo que estos càlculs solament són aproximacions precises en la pràctica per a distàncies inferiors a 400 km.[34][35]
  • Dita fòrmula calcula la caiguda de la curvatura de la Terra, que és tangencial a la superfície en l'observador. Esta no correspon a l'altura amagada per l'horisó, ya que els objectes s'inclinen en la distància, i com resultat la desviació entre ells creix exponencialment. L'aproximació s'utilisa "per a distàncies inferiors a 258,5 km o 160,2 el meu", a on el marge d'error és inferior al 0,1 %.[34] Considerant 3960 milles (el radi de la Terra) el marge d'error és del 21 %.[36]
  • Finalment, la fòrmula no pren en conte dos factors importants: l'altura de l'observador, que permet vore objectes més distants quant major siga (Fig. 8 i 9); i la refracció atmosfèrica, que en condicions atmosfèriques normals doblen els rajos de llum cap a avall en un arc sèt voltes més gran que la curvatura de la Terra, lo que fa visibles objectes situats darrere de l'horisó.[34][37][38]

La següent equació permet conéixer l'altura amagada per l'horisó (___MATH_0___) tenint en conte l'altura de l'observador i la refracció atmosfèrica:[34]Plantilla:Per a

Observació de la Lluna

[editar | editar còdic]

Eclipses llunars

[editar | editar còdic]
Archiu:Partial Lunar Eclipse 2019-07-16.jpg
(Fig. 10) Fotomontaje del eclipse llunar de juliol de 2019. En combinar imàgens, s'obté una bona impressió de la vora redona de l'umbra terrestre

Al voltant de el 330 a. C. el filòsof grec Aristóteles va sugerir que la Terra deu ser una esfera basant-se en la forma de l'ombra de la Terra que va observar durant els eclipses llunars.[39] L'ombra de la Terra sobre la Lluna durant un eclipse llunar és sempre un círcul obscur que es mou d'un costat a un atre de la Lluna (parcialment roçant-la durant un eclipse parcial). L'única forma que proyecta una ombra redona (Fig. 10) sense importar en quina direcció apunte és una esfera, i els antics grecs varen deduir que açò deu significar que la Terra és esfèrica.[40][41] L'efecte podria ser produït per un disc que sempre enfronta a la Lluna de front durant l'eclipse, pero açò és inconsistente en el fet de que la Lluna rara volta està directament sobre el cap durant un eclipse. Per a cada eclipse, la superfície local de la Terra apunta en una direcció diferent. L'ombra d'un disc sostingut en àngul és un óval, no un círcul com es veu durant l'eclipse. L'idea de que la Terra és un disc també és inconsistente en el fet de que un eclipse llunar donat solament és visible des de la mitat de la Terra al mateix temps.

The Flat Earth Wiki, un lloc web administrat per la Flat Earth Society, afirmen que un "objecte ombra" invisible quan no està front a la lluna causa els eclipses llunars, pero no s'oferixen "detalls sobre el seu tamany, forma, composició o orige".[42][43]

Les diferències horàries de l'observació d'eclipses llunars en distints llocs va ser decrita per Hiparco "com un mig per a medir en precisió les diferències de llongitut, i Manilio, Plinio, Teón, Ptolomeo i Cleómedes varen citar el mateix procediment com a prova de la esfericidad de la terra".[44]

Defensors de la terra plana sugerixen que l'existència d'eclipses llunars quan el Sol és encara visible contradiuen una terra esfèrica.[45] Este fenomen cridat eclipse selenelion ocorre per la refracció atmosfèrica, que és capaç d'elevar la verdadera posició planetària geomètrica dels objectes celests propencs a l'horisó, al voltant de 0,5° (vore (vejau fals amanecer i vespradeta).[45][46] Este efecte és més apreciable en un terreny elevat.[46]

Apariència de la Lluna

[editar | editar còdic]
Archiu:Tidal locking of the Moon with the Earth.gif
(Fig. 11) La Lluna bloquejada per marees a la Terra (esquerra) i cóm seria sense el bloqueig per marees (dreta).

l'acoplament de marea de la Lluna sobre la Terra dona com a resultat que la Lluna sempre mostre el mateix costat a la Terra (Fig. 11). Si la Terra fòra plana, en la Lluna surant sobre ella, la porció de la superfície de la Lluna visible per a les persones en la Terra variaria segons l'ubicació en la Terra, en lloc de mostrar un "costat de la cara" idèntic per a tots. Una volta més, si la Terra fora plana, en la Lluna girant a la seua entorn bloquejada per marees, açò duria com a conseqüència que la Lluna es voria simultàneament en tots els llocs de la Terra al mateix temps, pero el seu tamany aparent, la part que mira a l'espectador i l'orientació del costat opost canviarien gradualment per a cada espectador, a mida que es mou pel cel a lo llarc de la nit.[20][47][48] Pero la Lluna es veu pràcticament idèntica des de qualsevol part de la Terra a causa de la seua gran distància sobre l'observador (a uns 384 400 km).

Archiu:Orientación de la Luna.jpg
(Fig. 12) Diagrama de l'orientació de la Lluna respecte a la posició de l'observador.


L'orientació de la Lluna diferix depenent de l'ubicació de l'observador per la esfericidad de la Terra (Fig. 12).[49] Per eixemple, en l'hemisferi nort quan la Lluna està en fase creixent es troba allumenada pel costat dret (en forma de D), mentres que en fase menguante està allumenat pel costat esquerre (en forma de C). En l'hemisferi sur, és al revés. Lo mateixa ocorre en atres fases (Fig. 13).


Segons el raper terraplanista B.o.B. la Lluna és un astre que genera la seua pròpia llum.[50] Tal afirmació és falsa. Lluna és allumenada parcialment pel Sol i en ella es proyecten ombres sobre la seua superfície rocosa, com es pot vore a través de telescopis, especialment en els seus cràters, o en els eclipses llunars. A la seua volta, el plasma no seria capaç de bloquejar la llum solar i proyectar ombres en la Terra com ocorre en els eclipses solars.


De la mateixa manera que la Terra, la Lluna té una forma esfèrica (vore: Libración de la Lluna), i els canvis aparents de la porció visible allumenada són deguts al canvi de posició de la Lluna sobre la Terra i al Sol. Açò és lo que es denomina com les fases llunars i estes coincidixen en les ombres d'una esfera. Una observació que demostra cóm les fases de la Lluna estan relacionades en el moviment orbital és observar un objecte esfèric, com una pilota, en la mateixa posició a on es troba la Lluna de dia i vore que la seua ombra coincidix en la fase llunar corresponent.[43] Este fenomen no pot explicar-se en el model de la Terra plana ya que solament és possible si el Sol està llunt i tant la Lluna com la pilota estan allumenades per ell.

L'aparent inclinament de la fase llunar en relació en l'amanecer i el vespradeta també solament és explicable en una Terra esfèrica.[51]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Spherical Earth | Description & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2023-05-05.
  2. ↑ 2,0 2,1 «10 easy ways you ca tell for yourself that the Earth is not flat».
  3. ↑ Strabo. The Geography of Strabo, in Eight Volumes, Loeb Classical Library edició, London: William Heinemann., Vol.I Bk. I para. 20, pp.41, 43. An earlier edition is available online.
  4. ↑ «Why llaure lighthouses different colours and heights?» (en en-gb). Trinity House. Consultat el 2023-12-23.
  5. ↑ «Lighthouses and the Loom of the Light» (en en-us). FlatEarth.ws. Consultat el 2024-01-04.
  6. ↑ «Almagesto: Llibre I - Capítul 04 - Wikisource». és.wikisource.org. Consultat el 2023-05-31.
  7. ↑ Manuals Combined: Lookout Training Handbook NAVEDTRA 12968-D & Lookout Training Handbook NAVEDTRA 12968-B (en en), Jeffrey Frank Jones, pp. 20-21.
  8. ↑ «The Alignment of Mountain Peaks is Evidence that Earth is a Sphere» (en en-us). FlatEarth.ws. Consultat el 2026-02-12.
  9. ↑ «How We Know the Earth Is Actually Round». Heads Up by Scout Life.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Where Llaure We? Ch. 1 The Circumference of the Earth | Genius by Stephen Hawking» (en en). PBS LearningMedia. Consultat el 2023-06-01.
  11. ↑ Fotografies panoràmiques del volcà Tunupa des de Google Maps a distintes ubicacions [1][2][3]
  12. ↑ «Salar de Uyuni» (en en-us). Metabunk. Consultat el 2023-04-13.
  13. ↑ «Views of Toronto from Hamilton and Fort Niagara Illustrate Earth's Curvature» (en en-us). Metabunk. Consultat el 2023-04-16.
  14. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  15. ↑ «Power lines over Lake Pontchartrain elegantly demonstrate the curvature of Earth» (en en-us). ZME Science. Consultat el 2023-04-14.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Fact check: Laser beam tests done over water llaure skewed by refraction, don't prove Earth is flat» (en en-us). USA TODAY. Consultat el 2023-04-25.
  17. ↑ «The Perfectly Scientific Explanation for Why Chicago Appeared Upside Down in Michigan». PBS.
  18. ↑ «Mirage of Chicago skyline seen from Michigan shoreline» (en anglés). ABC57.
  19. ↑ «Fighting flat-Earth theory». Physics World. Consultat el 6 de febrer de 2021.
  20. ↑ 20,0 20,1 «[4]». Consultat el 2023-04-12 (en en-US).
  21. ↑ «Longest line of sight on earth photographed» (en en-gb). Guinness World Records. Consultat el 2023-05-31.
  22. ↑ «443 KM | Finestrelles, Pyrenees – Pic Gaspard, Alps» (en en). Beyond Horizons. Consultat el 2023-06-01.
  23. ↑ «Pic Gaspard» (en en-us). FlatEarth.ws. Consultat el 2023-06-01.
  24. ↑ «Wallace’s Woeful Wager: How a Founder of Modern Biology Got Suckered by Flat-Earthers» (en en). Scientific American Blog Network. Consultat el 2023-04-19.
  25. ↑ «Recreating the Bedford Level Experiment» (en en-us). Metabunk. Consultat el 2023-04-19.
  26. ↑ «Flat Earthers Disprove Themselves in 'Behind the Curve'» (en en). Newsweek. Consultat el 2023-04-19.
  27. ↑ «Flat Earther spends $20k on experiment that proves Earth is round». Mail Online. Consultat el 2023-04-19.
  28. ↑ «Rami Arieli: "The Laser Adventure" Chapter 7 Section 2, page 1». Universitat de Múrcia.
  29. ↑ «Flat-Earth Laser Tests llaure Misleading» (en en-us). FlatEarth.ws. Consultat el 2023-10-26.
  30. ↑ «Curvature of the Earth». mathcentral.uregina.ca. Consultat el 2023-04-16.
  31. ↑ Sullivan, Robert Joseph (1874). «Nota "a" al peu de pàgina», Geography Generalized; Or, An Introduction to the Study of Geography on the Principles of Classification and Comparison (en en), Sullivan Brothers, p. 17.
  32. ↑ Parallax (1865). Zetetic Astronomy, Earth Not a Globe!: An Experimental Inquiry Into the True Figure of the Earth, Proving it to be a Plane Without Axial Or Orbital Motion, and the Only Material World in the Universe! (en en), Simpkin, Marshall and Company, p. 8.
  33. ↑ «https://twitter.com/flatearthorg/status/936226165588725761?lang=zh-Hant» (en zh-hant). Twitter. Consultat el 2023-04-16.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 «Eight Inches per Mills squared Formula Derivation». walter.bislins.ch. Consultat el 2023-04-16.
  35. ↑ «Earth Curvature Calculator - Calculate the curve you should see». earthcurvature.com. Consultat el 2023-04-16.
  36. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  37. ↑ «Refutando la Terra Plana: L'errònea "taula de curvatura"». Refutando la Terra Plana. Consultat el 2023-04-16.
  38. ↑ «Distance to the Horizon». aty.sdsu.edu. Consultat el 2023-04-16.
  39. ↑ Sobre el cel, 297b23–297b30
  40. ↑ «Ancient Myths Revised with Llunar Eclipse» (en anglés). University of Maryland. Consultat el 2 d'octubre de 2014.
  41. ↑ «Fact check: Flat Earth claim misunderstands Earth's motion, shape, gravity» (en en-us). USA TODAY. Consultat el 2023-04-24.
  42. ↑ «How Flat-Earthers Explain Total Llunar Eclipses» (en en). Space.com. Consultat el 2023-04-12.
  43. ↑ 43,0 43,1 Ana V. Aceves. «WHAT ARE THE PHASES OF THE MOON?». skyandtelescope.
  44. ↑ Bakker, Fredericus Antonius (2016-06-27). Epicurean Meteorology: Sources, Method, Scope and Organization (en en), BRILL, pp. 171-175. ISBN 978-90-04-32158-8.
  45. ↑ 45,0 45,1 «The Impossible Eclipse» (en en-us). FlatEarth.ws. Consultat el 2024-01-17.
  46. ↑ 46,0 46,1 «Selenelion Eclipse» (en en-us). Science Notes and Projects. Consultat el 2024-01-17.
  47. ↑ Archivat en Ghostarchive i el «Destroying Flat Earth Without Using Science - Part 1: The Moon» (en anglés). YouTube. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2020. Consultat el 30 d'octubre de 2022.: «Destroying Flat Earth Without Using Science - Part 1: The Moon» (en anglés). YouTube.
  48. ↑ «Flat Earth theory simple debunking by the moon's appearance» (en en-us). Metabunk. Consultat el 2023-04-12.
  49. ↑ «Why Does The Moon Look Upside Down From Austràlia?» (en en). Forbes. Consultat el 2023-04-12.
  50. ↑ «B.o.B., raper i escèptic, opina sobre l'eclipse i creu que la lluna “emet la seua pròpia llum”». jenesaispop.com. Consultat el 2023-04-12.
  51. ↑ www.seas.upenn.edu..18.(18.)
    53–59.ISSN 1331-1611.Consultat el 2023-10-26.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Evidències_empíriques_de_la_forma_esfèrica_de_la_Terra&oldid=732350»