Idioma mochica
El mochica (a voltes denominat yunga o muchic, vore glotonimia) és una llengua indígena suramericana parlada en la costa i part de la serra nort del Perú, considerada una llengua aïllada. Fins a el XVII, va ser una de les llengües més extensament parlades dels Vages centrals, i es va extinguir a inicis d'el XX. En l'actualitat, com a producte de proyectes de rescat llingüístic, conta en un centenar de nous parlants, que la seua varietat és a voltes denominada neomochica.[1]
La llengua ha segut atribuïda als señoríos prehispánicos Sicán i Moche. Va ser utilisada en la evangelización per lo manco durant el sigle XVII. Ha segut matèria de vàries hipòtesis sobre les seues possibles relacions filogenético en llengües geogràficament propenques i lluntanes, encara que se li seguix considerat un aïllat llingüístic.[2]Ademés del castellà, va estar en contacte per lo manco en el quechua, el quingnam, les llengües tallanas i el culli. Presenta algunes característiques gramaticals i fonològiques molt poc comuns entre atres llengües de la regió. Entre les llengües extintes de l'actual Perú, és la millor documentada. La seua extinció va ser resultat d'un procés de substitució llingüística en favor de l'espanyol. L'últim parlant del mochica històric va ser Simón Quesquén,[3] que va deixar gravats alguns àudios en 1974.[4]
A inicis d'el XXI, algunes institucions lambayecanas com el capítul local del INC i alguns coleges de Chiclayo han llançat programes d'ensenyança i revitalisació d'esta llengua sobre la base de la bibliografia rescatada pels investigadors, com la gramàtica de De la Carrera.[5]
Glotonimia
[editar | editar còdic]El glotónimo yunga és el preferit per l'única gramàtica colonial de la llengua, del retor diocesà Fernando de la Carrera (1644), qui també usa mochica. De manera similar, Luis Jerónimo de Vaig orar (1607) la denomina la «Mochica dels Iungas». Apareix novament com yunga en el pla de Martínez Compañón (1790). Abdós, mochica i yunga (este últim sent el terme quechua yunka, per a ‘zona càlida’, en sonorización del fonema /k/) semblen haver segut les denominacions usuals de la llengua durant el virreinato. No és clar si el nom mochica està o no relacionat originalment en el topònim Moche.[6]
Una única font, la Crònica moralizadora del agustino Antonio de la Calancha (1638), escriu el glotónimo com muchic. No està clar si era una variant o si es tracta d'una errata. Donant especial pes a esta forma, en 1892 el sabio alemà Ernst Middendorf va cridar a la llengua en alemà dones Muchik. El mateix Middendorf va cridar a la llengua chimú, puix, d'acort en els coneiximents d'aquella época del sigle XIX, es considerava al mochica com la llengua d'els chimos; actualment, eixa associació ha segut descartada, per tractar-se clarament de la llengua quingnam. Per la seua banda, els revitalizadores contemporàneus de la llengua solen preferir el glotónimo muchik,[7] heretat de Calancha i Middendorf.
Aspectes històrics, socials i culturals
[editar | editar còdic]Cultures prehispánicas mochicahablantes
[editar | editar còdic]Tota correlació entre llengües i societats per a temps prehistòrics, carents de registres escrits, és de caràcter hipotètic i indirecte. És hui consensual entre els especialistes l'atribució del mochica a la cultura de Sicán, mentres que és matèria de polèmica si és atribuible o no als de la cultura de Moche. En canvi, la majoria d'especialistes considera més provable que el regne chimú haja segut predominant quingnam en térmens llingüístics.cita requerida
Història
[editar | editar còdic]Abans de l'arribada dels europeus, l'idioma mochica o yunga, era una llengua àmpliament difosa i parlada per un número elevat de naturals de l'ètnia mochica i d'atres comunitats natives. Actualment més de tres sigles i mig des de la publicació del Art de la llengua yunga (1664), escrit per Fernando de la Carrera, dels aproximadament quaranta mil parlants d'eixa llengua, que podien existir a finals d'el XIX s'ha passat a uns pocs parlants en el poble d'Eten, de l'actual regió de Lambayeque i en poblats andinos de Cajamarca.
Segons la llista del vicari de Reque i autor del Art, Fernando de la Carrera, els pobles que en 1644 parlaven la llengua mochica eren els següents:
- En el corregimiento de Trujillo: Santiago, Magdalena de Cao, Chocope, vall de Chicama, Paiján.
- En el corregimiento de Saña: Sant Pedro de Lloc, Chepén, Jequetepeque, Guadalupe, Poble Nou, Eten, Chiclayo, Sant Miguel, Santa Lucía, Parròquia de Saña, Lambayeque en quatre quartos, Reque, Monsefú, Ferreñafe, Túcume, Íllimo, Pacora, Mórrope i Jayanca.
- En el corregimiento de Piura: Motupe, Sals (anex de Penachi), Copis (anex d'Olmos),Fredes i Huancabamba.
- En el corregimiento de Cajamarca: Santa Creu, Sant Miguel de la Serra, Ñopos, Sant Pablo, la doctrina de les basses del Marañón, una parcialitat de Cajamarca, Cachén, Guambos i molts atres llocs de la serra cajamarquina, com la vall de Condebamba.
El vicari de Reque, Fernando de la Carrera afirma:
Alguns historiadors del sigle passat, recolzats en les cròniques de Garcilaso de la Vega, afirmen que els idiomes mochica i quingnam també es varen parlar en les valls del Rímac, Lurín, Mala, Chilca, Cañete i possiblement fins a Chincha. Açò es deu a que abans no distinguien que era yunga, puix Garcilaso afirma que en esta zona de Lima i Ica parlaven yunga; no obstant, cal dir que yunga es referix a qualsevol llengua que es parlava en les «terres càlides», per lo que és una afirmació incorrecta del sigle anterior, pero que hui en dia esta descartat pels llingüistes, més be actualment tota eixa zona es considera com una varietat d'aimara d'acort a la toponímia.
Segons estudis recents la llengua anterior a la conquista incaica de Cajamarca, va ser la llengua culle.
Característiques llingüístiques
[editar | editar còdic]Fonts documentals
[editar | editar còdic]La principal font documental sobre el lèxic i la gramàtica d'esta llengua és el Art de la llengua yunga que va publicar en Lima en 1644 Fernando de la Carrera Daza, cura de Reque. Una de les característiques saltantes de l'art carreriano és l'us d'una ortografia pròpia per a la llengua. És, aixina mateix, important el conjunt d'oracions en mochica publicades com a part del Rituale seu Manuale Peruanum del criollo huamanguino Luis Jerónimo de Vaig orar, publicat en Nàpols en 1607. ya que este últim llibre era un compendio de treballs previs, l'autoria dels seus texts mochicas és insegura. El pla de Martínez Compañón, que forma part de la relació de 1790 encarregada pel bisbe Baltasar Jaime Martínez de Compañón, oferix aixina mateix una llista lèxica en la llengua. Posteriorment, varen poder arreplegar senyes noves sobre la llengua de boca dels seus parlants els sabio Adolf Bastian, Ernst Middendorf, Walter Lehmann, Federico Vila-real, Hans Hinrich Brüning, entre uns atres.
Una volta extinta la llengua, les seues fonts documentals han segut examinades per llingüistes com Alfredo Torero, Rodolfo Cerrón-Palomino, Gertrud Schumacher de Penya, Even Hovdhaugen, José Antonio Sals Carreño, Matthias Urban i Rita Eloranta-Barrera Virhuez.
Fonologia
[editar | editar còdic]La reconstrucció o recuperació de l'inventari de sons del mochica és problemàtica. Els diferents estudiosos que varen treballar en la llengua varen usar notacions diferents. Tant Carrera Daza com Middendorf, dos dels principals estudiosos, varen dedicar molt espai a justificar el valor fonètic dels signes que varen usar, pero cap dels dos va tindre un èxit complet en rebujar els dubtes d'interpretació de dits símbols. De fet les seues interpretacions diferixen notablement, sembrant el dubte sobre alguns sons. Lehman va fer una comparació molt útil de les fonts existents, que va enriquir en les seues observacions de 1929.[8] Les largamente esperades notes de camp de Brüning de 1904–05 se seguixen conservant en el Museu Etnogràfic d'Hamburc, encara que seguixen inèdites.[9] Una complicació adicional en l'interpretació de les ortografia dels diferents estudiosos és el fet de que entre el XVI i el XIX la llengua va experimentar notables precesos fonològics, que fan encara més aventurat usar les senyes més recents per a entendre els materials més antics.
A continuació, es proporciona un resum dels fonema proposts per distints estudiosos del mochica. Est és una taula reproduïda a partir de l'estudi d'Eloranta-Barrera Virhuez.[10]En la primera fila apareixen els símbols que es registren en el Art de la llengua yunga (1644) de Carrera, qui descriu al mochica colonial. Les següents columnes resumixen els valors fonètics postulats per diferents acadèmics. Com es pot apreciar la fonologia del mochica colonial seguix sent un misteri, encara que hi ha consens en els valors de certes grafies. S'han creat enllaços per a cada u dels símbols fonètics del AFI per a millor apreciació del valor fònic.
Per al mochica modern, llengua en procés de resurrecció, tal sembla que la pronunciació és la següent:Plantilla:Falta cita
| Bilabial | Dental | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| sorda | sonora | sorda | sonora | sorda | sonora | sorda | sonora | sorda | sonora | sorda | sonora | sorda | ||
| Nassal | m | /n̪/ n | /ɲ/ ñ | /ŋ/ ng | ||||||||||
| Oclusiva | simple | p | /t̪/ t | /c/ cɥ | ⟨c, qu⟩ /k/ | /ʔ/ ' | ||||||||
| Palatalizado | /t̪ʲ/ tzhi itzh | |||||||||||||
| Africada | /t͡s/ tzh | /t͡ʃ/ ch | ||||||||||||
| Fricativa | simple | /ɸ/ f | /θ/ z | /ð/ d | s | /ʃ/ x | /çxjjx/ xll | /j/ i | /x/ l | |||||
| palatalizado | /θʲ/ çi-iz | |||||||||||||
| Lateral | /ʎ/ ll | |||||||||||||
| Vibrant | simple | /ɾ/ r | ||||||||||||
| múltiple | /r/ rr | |||||||||||||
Vocals
[editar | editar còdic]Carrera Daza i Middendorf donen sistemes no coincidentes que poden posar-se en correspondència aproximada:
| Carrera Daza | a, â | i | i | o, ô | o, û | œ |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Middendorf | a, ā, ă | i (ē) | ī, (i), ĭ | ō, (o), ŏ | o, ū, ŭ | ä, ů |
Registres documentals de la llengua
[editar | editar còdic]Toponímia Mochica
[editar | editar còdic]- Morrope "lloc de la iguana" > murrup
- Ñampaxllæc (hui Lambayeque) potser significaria 'el que es torna en au'.[10]
La Tonada del Chimo, l'única cançó en idioma mochica registrada
[editar | editar còdic]És l'única cançó en lletra que existix en idioma mochica. Va ser registrada pel bisbe de Trujillo Baltasar Martínez de Compañón en el XVIII en un viage que va fer als territoris de la seua diòcesis. És una cançó d'índole religiosa i constituïx una joya de la música barroca peruana. Es troba dins del seu conegut Còdex Trujillo o també cridat Còdex Martínez Compañón. El Magestuoso bayle del Chimo a violí i baix, present en les estampes 179–180, va aixina:[10]
| Versió paleogràfica | Versió neta | Traducció tentativa a l'espanyol |
|---|---|---|
| Ja ya llûnch Ja ya llôch Ja ya llûnch Ja ya lloch. in poc cha tanmuisle pe ca muis li pequen i ne cam.
Ja ya llunch Ja ya llôch Ja ya llûnch i menspocchifama li qui tingues que ansmuisle Cos lens. i menslocunmunon chi perdonar moitin Roc- chon do colo mec chec je el seu christo. po que si fa ma li muis li cos lem. lo quees mu-cho perdo nar em ñe fe chè tas Ja ya llûnch Ja ya llôch D. C. P. |
Ja ya llûnch, Ja ya llôch! (x2)
In poccha tan muisle pequen muisle pequen enecɥæm. Ja ya llûnch, Ja ya llôch, Ja ya llûnch Em ens poc chi famalec tenqueans muislec Cuerpolens emens locunmunon chi perdonar. Moitin rocchondo colo mec chec Jesu Christo lo que és molt perdonar. Mæiñ efe chidas. Ja ya llûnch, Ja ya llôch! D. C. P. |
Ja ya llûnch, Ja ya llôch! (x2)
Qui et crida dient que vingues té açò que dir: ¡Dona-li-ho a la meua ànima, dona-li-ho a la meua ànima! Ja ya llûnch, Ja ya llôch, Ja ya llûnch Un té que dir-ho cridant: ¡Dona-nos el teu amor a la nostra ànima, en el teu cos! La sanc del nostre Senyor Jesucristo es va derramar per mi. Tu has segut el meu pare. Ja ya llûnch, Ja ya llôch! D. C. P. [dona cape?] |
Oracions catòliques en idioma mochica
[editar | editar còdic]- Moxa mic tim, A ca sancta Cruçer oc. Muxh.
xllangmuse, much quich, Escon ños moll puc,
Deu much çiec, Eixe, Eis, spiritu sancto oquenic. Amen Iesus
- En Ritvale, sev Manvale Pervanvm (1607), de Jerónimo de Vaig orar:
- «Mvchef, acazloc, cuçiagnic, çũq oc licum apmucha, Piycan ñof, çũgcuçias, eyipmãg, çung, poleng, munmo vzicapuc, cuçiangnic mun, Ayoyneng. ynengo, much xllon, Piycam ñof allò molun, ef quecan ñof. yxllis, acan mux efco. xllang museyo. much çiòmun, Amus tocum ñof. xllangmuse yz puçèrenic, namnum, els nan, efco, ñof pissin quich. Amen Iesus».
- En el Art de la llengua yunga (1644), de Fernando de la Carrera:
- «Mæich ef, acaz loc cuçiang nic, tzhæng oc mang licæm mæcha, piycan ñof tzhæng cuçias, eiæpmang tzhæng polæng mæn, mo æizi capæc cuçiang nic mæn. Aio ineng, inengô mæich xllon, piy ca ñof allô mo lun. Efque ca ñof ixllæss aie aca naix efco xllãg muss eio mæich, çio mæn. Amoz tocæn ñof xllang muss emællæc zær enicnam næm lecɥ nan ef coñof pissin quich Amen».
- Deu lenas els, Maria, anglech, peño chiz quernico. Deu. ale. canglocap çanglen, canpeñas çang. i çec mech cher. querlé quich, Ayecen. campeño, çung, polenquich. tuxllumudo, çung ez, Jefu Chrifto, sancta Maria, Diosieng, locan molta, yxllis cape much tim, A em xllec, Ayécen, much lu muçerenic Amen Iesus.
Credo
[editar | editar còdic]- Lliquein, en Deu És, yçéc échéch, ayápuc, cuçia vz, caxcópuc, Ayeçenlliquiñ, oneco. çiornayo çunges, muchciecen Iesu Christo, Canang, pucodo, Spiritu fanctong sapmuno, enge, polénic, na top, sancta Maria, enge, polenquich, pilatong, fapmun, Ronómcec, ñoptop, Cruçer cápuc, que sec top, çiung cápuclumtop, xlláumtop, Altop ynfiernongnic, çoc luner nico, choc top, lumapquer, luch quich, puytop cuçianignie, seltop, ech ech, caxcópuco, ong xllum Eixe muchuc, çinche, tache mux, çiamo, lumudo, chipquer. chiçer temud, llique iñ, en el Spiritu sancto, Ayeçen chopunayo, sâcta Mare-Yglesia (...)
Comparació del Pare el nostre mochica per a demostrar la seua característica de llengua aïllada
[editar | editar còdic]Era comuna que en el sigle XIX emparentar principalment al mochica en el mandarín, japonés [12] i quechua,[13] actualment esta descartat i es considera una llengua aïllada[14] , una forma senzilla és utilisant en fins de llingüística comparada les seues pares nostres:
| Versícul en Mateo 6 | Mochica del Art de la llengua yunga[15] | Quechua[16] | Japonés[17] | Chinenc[18] | Espanyol[19] |
|---|---|---|---|---|---|
| Mæich ef, acaz loc cuçiang nic, tzhæng oc mang licæm mæcha | Yayayku, hanaq pachakunapi kaq. Sutiyki muchasqa kachun. | tingues ni mashimasu warera no chichi yo, negawaku wa, el meu na wo agamesase tamae. | wǒmen zaì tuān shang de fù , yuàn rén dōo zūn nǐde míng wéi shèng . | Pare nostre que estes en els cels, santificado siga el teu Nom; | |
| piycan ñof tzhæng cuçias, eiæpmang tzhæng polæng mæn, mo æizi capæc cuçiang nic mæn. | Qapaq kayniyki ñuqaykuman hamuchun. Munayniyki rurasqa kachun, imanam hanaq pachapihinataq, kay pachapipas. | El meu kuni wo kitarase tamae. El meu kokoro no tingues ni naru gotoku, chi ni mo nasase tamae. | Yuàn nǐde guó jiànglín , yuàn nǐde zhǐyì xíng zaì dì shang , rútóng xíng zaì tuān shang . | venja el teu Regne; faça's la teua Voluntat aixina en la terra com en el cel. | |
| Aio ineng, inengô mæich xllon, piy ca ñof allô mo lun. | Punchawninkuna tantaykukta kunan quwayku. | Warera no nichiyō no kate wo kyō mo atae tamae | Wǒmen rìyòng d'iǐnshí , jīnrì cìgĕi wǒmen . | El nostre pa quotidià dona-nos-li hui; | |
| Efque ca ñof ixllæss aie aca naix efco xllãg muss eio mæich, çio mæn. | Huchaykuktari pampachapuwayku, imanam nuqaykupas tutqayktunan huchallikuqlcunakta pampachaykuhina. | Warera ni oime aru mona wo warera ga yurusu gotoku. Warera no oime wo mo yurushi tamae. | La meuaǎn wǒmen de zhaì , rútóng wǒmen la meuaǎn li rén de zhaì . | i perdona-nos nostres deutes, aixina com nosatres hem perdonat als nostres deutors; | |
| Amoz tocæn ñof xllang muss emællæc zær enicnam næm lecɥ nan ef coñof pissin quich | Amataq kachariwaykuchu watiqayman urmanqaykupaq. Yallinraq, mana allimanta qispichiwayku. | Warera wo kokoromi ni awasezu, aku yori sukui idashi tamae | Bú jiào wǒmen yùjiàn shìtan , jiù wǒmen la teuaōlí xiōngè , ( huò zuò la teuaōlí è zhĕ ) iīnwei guódù , quánbǐng , róngyào , quán shì nǐde , zhídào iǒngyuǎn | i no nos deixes caure en tentació, més lliura-nos del mal. |
Revitalisació de l'idioma mochica
[editar | editar còdic]La Gestió de Cultura de la localitat de Mórrope ha llançat un programa d'ensenyança de la llengua mochica, en la finalitat de preservar l'antic llegat cultural en la zona. Dit programa ha segut ben rebut pels pobladors i adoptat per numerosos coleges, i ademés s'han llançat un atre tipo d'activitats com l'elaboració de ceràmiques, mates, etc.[20]
Abans se li considerava llengua morta, ara s'ensenya en 38 coleges i té 80 parlants[21]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eloranta, Rita; Bartens, {{{nom2}}} (2020). «New Mochica and the challenge of reviving an extinct language», Variation and evolution: aspects of language contact and contrast across the Spanish-speaking world, Amsterdam: John Benjamins Publishing Company, pp. 253-273. ISBN 978-90-272-6089-5.
- ↑ Eloranta-Barrera Virhuez (2020). Mochica: grammatical topics and external relations, LOT. ISBN 978-94-6093-348-6.
- ↑ «pe/cultura/283718-lengua-extinta-peruana-revive-gracias-antigua-grabacion [ÀUDIO Aixina sonava el mochica, la milenària llengua peruana extinta fa 80 anys]». Panamericana Televisió. Consultat el 2023-04-09.
- ↑ Consultat el 2023-04-09.
- ↑ youtube. com/watch? v=YiKGu1j7ZkM&feature=related L'Idioma Muchik - Reportage dut a l'aire pel canal peruà Amèrica Televisió
- ↑ Urban, Matthias (2019). Lost languages of the Peruvian North coast, 1. Auflage edició, Berlín: Gebr. Mann Verlag; Ibero-Amerikanisches Institut, p. 116. ISBN 978-3-7861-2826-7.
- ↑ Consultat el 2024-03-13.
- ↑ Publicades per Schumacher de Penya, 1991
- ↑ Cerrón-Palomino, 1995, pp. 66–7
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Leiden University.
- pp. 492–495.
- ↑ Eloranta, Rita. 2013, juny 2013. Revisiting Mochica Phonology. The “Sixth Vowel” [Voliendo a visitar la fonologia mochica. La «sexta vocal»]. Presentat en the Fifth meeting of the ACLC Research group “Revitalising older linguistic documentation” [Quinta trobada del grup d'investigació ACLC «Revitalisant documentació llingüística antiga»] (ROLD). Universitat de Ámsterdam (en Martin Kohlberger).
- ↑ Hoyle, R. L.. google. com. pe/books/edition/L%C3%B3s_mochicas/0kEJAQAAMAAJ? hl=es&gbpv=1&bsq=lambayeque+japones+mochica&dq=lambayeque+japones+mochica&printsec=frontcover Lós mochicas, Casa editora “La Crònica” i “Varietats”, s. a. ltda., pp. 42.
- ↑ Douay, L.. google. com. pe/books/edition/%C3%89tudes_%C3%A9tymologiques_sur_l_antiquit%C3%A9/SVoTAAAAYAAJ? hl=es&gbpv=1&dq=%22llampallik%22&pg=PA103&printsec=frontcover Études étymologiques sur l’antiquité américaine, J. Maisonneuve, pp. 103.
- ↑ lotpublications. nl/Documents/563_fulltext. pdf Mochica: grammatical topics and external relations, LOT, pp. 15. ISBN 978-94-6093-348-6.
- ↑ Sals García, J. A.. “El Pare El nostre en la llengua mochica”. Bolletí de l'Acadèmia Peruana de la Llengua: 69–111. doi:. ISSN 2708-2644.
- ↑ google. com. pe/books/edition/Words_and_Worlds_Turned_Around/NlY_DwAAQBAJ? hl=es&gbpv=1&dq=yayayku+hanaq&pg=PA88&printsec=frontcover Words and Worlds Turned Around: Indigenous Christianities in Colonial Latin America, University Press of Colorat. ISBN 978-1-60732-684-7.
- ↑ org/details/shinyakuzenshon00unkngoog Shin yaku zensho : New Testament in romaji, being a transliteration of the Japanese Authorized Version, [Plau of publication not identified] : American Bible Society, Japan Agency, pp. 11.
- ↑ wordproject. org/bibles/pn/40/6. htm#0 «Matthew 6 of the Chinese Pinyin Bible».
- ↑ bibliacatolica. com. br/es/la-biblia-de-jerusalen/mateo/6/ «Mateo, 6 - La Bíblia de Jerusalem».
- ↑ http://www. youtube. com/watch? v=oBru1X3PDWo
- ↑ https://larazon. pe/la-lengua-muchik-ya-tiene-80-muchik-hablantes/
Fonts
[editar | editar còdic]- De la Carrera (1644). google. com. pe/books/edition/Arte_de_la_Lengua_Yunga_de_los_valles_de/1VRpAAAAcAAJ? hl=es&gbpv=1&dq=Arte+de+la+lengua+yunga&printsec=frontcover Art de la llengua yunga (1644), Reque, Perú.
- Eloranta, Rita (2020). lotpublications. nl/Documents/563_fulltext. pdf Mochica: grammatical topics and external relations, Amsterdam, Paises baixos.
- Villareal, Federico (1921). bne. es/viewer. vm? id=0000120059 La Llengua Yunga o Mochica, Llima, Perú.
- De la Carrera (1939). Art de la llengua yunga (1644) / Reedició, en introducció i notes per Radamés A. Altieri., Tucumán: Institut d'Antropologia de l'Universitat Nacional de Tucumán.
- Schumacher de Penya (1991). El vocabulari mochica de Walter Lehmann 1929, comparat en atres fonts lèxiques, Llima, Perú.
- Cerrón-Palomino (1995). La llengua de Naimlap (reconstrucció i obsolescència), Llima: Fondo Editorial de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. ISBN 84-8390-986-3.
- Adelaar, Willem F. H. (1999). «Unprotected languages, the silent death of the languages in Northern Peru», Anita Herzfeld i Yolanda Llastra (ed.). Les causes socials de la desaparició i del manteniment de les llengües en les nacions d'Amèrica: Treballs presentats en el 49° Congrés Internacional d'Americanistas, Quito, Equador, Juliol 7-11, 1997, Hermosillo: USON. ISBN 968-7713-70-4.
- Larco Hoyle (2001). «La llengua», Els mochicas, Llima: Fundació Telefònica. ISBN 9972-9341-0-1.
- (2011) com/kelycampos/docs/libro_20tuk_20muchik Tuk Muchik. Manual bàsic per a l'aprenentage de l'idioma Mochica, Perú.
- Serrepe Ascencio (2018). El Parla dels Mochicas. Tom I i II, Chiclayo, Perú.
- Brüning, Hans Heinrich (2004). Mochica Wörterbuch / Diccionari mochica: Mochica-castellà, castellà-mochica. Lima: Universitat Sant Martín de Porres.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Gramàtiques
[editar | editar còdic]- google. com. pe/books/edition/Arte_de_la_Lengua_Yunga_de_los_valles_de/1VRpAAAAcAAJ? hl=es&gbpv=1 Art de la llengua yunga (1644) en Google Books, eixemplar variant al Rei procedent de la Biblioteca Britànica.
Diccionaris
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma mochica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.