Jaciments cámbricos de Murero
Els jaciments cámbricos de Murero són un conjunt de nivells fosilíferos de finals del Cámbrico inferior a mitan del Cámbrico mig que s'ubiquen en el municipi de Murero (Saragossa, Espanya). Els jaciments, coneguts des de mediats de el XIX, són de tipo Konservatlagerstätte, és dir, en fòssilés excepcionalment preservats, incloent restants de parts blanes. S'han identificat més de huitanta espècies de trilobites, aixina com uns atres aracnomorfos, bradoríidos, paleoescolécidos, lobópodos, equinoderms, hiolítidos, esponges, algas i uns vint icnotaxones (pistes d'animals).[2]
La successió estratigráfica té prop de 200 metros de gruixa i registra un lapsus de temps continu d'uns huit millons d'anys, entre prop de 511 a prop de 503 millons d'anys arrere. Gràcies al contingut paleontológico, principalment trilobites, s'han pogut establir catorze biozonas, la biozonación més precisa per a este interval temporal en tot lo món. Aixina mateix registra en detalle el denominat event Valdemiedes, l'episodi d'extinció massiva de finals del Cámbrico inferior.[2]
Varen ser declarats Be d'Interés Cultural en la categoria de «Lloc Històric» el 8 de juliol de 1997 baix la denominació «Jaciments del Cámbrico de la Rambla de Valdemiedes i Valdenegro», en el còdic RI-54-0000056.[3] Aixina mateix estan declarats com a «Lloc d'interés geològic espanyol de rellevància internacional» (Geosite) pel Institut Geològic i Miner d'Espanya, en la denominació «PZ-001: Cámbrico de Murero», dins de la categoria «Series estratigráficas del Paleozoico Inferior i Mig del Massiç Ibèric».[4] En 2022 varen ser considerats per la National Geographic Society com un dels 17 jaciments paleontológicos més importants de la península ibèrica.[5]
Els estudis actuals sobre els jaciments s'estan portant a terme per l'equip del denominat «Proyecte Murero», dirigit pel paleontòlec Eladio Liñán i baix els auspicis del Ministeri de Ciència i Innovació, el Govern d'Aragó i l'Universitat de Saragossa, entre atres institucions.[6]
Història
[editar | editar còdic]La primera cita dels fòssils de Murero es deu al paleontòlec francés Edouard de Verneuil, que en 1862 reconeix una «fauna primordial» similar a la que pocs anys abans havia descrit Joachim Barrande en Bohemio. En ella identifica trilobites paradoxídidos i conocorífidos.[7][8]
Felipe Martín Donayre fa la primera descripció de la successió estratigráfica del Cámbrico de Murero en 1873,[9] ampliada en 1898 pel geólogo Alfred Dereims (Universitat de París) en la seua tesis doctoral sobre el Paleozoico del sur d'Aragó.[10]
El primer treball detallat sobre l'estratigrafia i els trilobites de Murero és el de Franz Lotze (estratigrafia) i Klaus Sdzuy (trilobites), els qui varen publicar en 1961 una extensa monografia, dividida en dos parts, sobre el Cámbrico espanyol.[11][12] Posteriorment, en 1986, Liñán i Gozalo revisen i amplien la bioestratigrafía i paleontologia dels trilobites d'estos jaciments.[13]
A partir de 1986 comencen a descriure's en Murero fòssils en registre de parts blanes (tipo «pissarres de Burgess»), procedents de varis nivells entre el Cámbrico inferior i el mig, resultant una de les poques localitats en este tipo de registre i, ademés, dels més continus per a este interval de temps.[14][15][16]
Liñán i colaboradors establixen en 1992 la litoestratigrafía formal de la successió, descrivint les diferents formacions geològiques.[17]
En 1997 els jaciments varen ser declarats Be d'Interés Cultural,[3] sent la primera localitat estrictament paleontológica (sense restants arqueològics associats) en rebre esta distinció.
El detallat registre geològic (fòssil i estratigráfico) de les seccions de Murero varen dur en 2013 a Gozalo i colaboradors a propondre a la Subcomisión Internacional de l'Estratigrafia del Cámbrico la candidatura de Murero per a l'establiment de la secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per al Pis 5 del Cámbrico (encara sense nom formal), que és al mateix temps la base de la Série 3 del Cámbrico (també sense nom formal encara).[18] Atres candidates en les que tindrà que competir Murero per al citat GSSP estan en China (secció de Wuliu-Zengjiayan, a l'est de Guizhou), en Rússia (secció del riu Molodo, al nort de Yakutia) i en Estats Units (secció de Split Mountain, Nevada).[19][20]
Geologia
[editar | editar còdic]Els jaciments se situen en el sector surest de la Cadena Ibèrica Occidental del Sistema Ibèric, en un dels afloraments del basamento varisco pertanyents a la Zona Asturoccidental-Lleonesa del Massiç Ibèric.[21][8]
La successió del Cámbrico en Murero aflora en la rambla de Valdemiedes i el seu afluent, la rambla de Valdenegro, i està alguna cosa inclinada, buzando uns 30° cap al suroest. Es compon principalment de lutitas, areniscas de gra molt fi, nivells en nòduls de carbonat i esporàdics nivells de dolomías. S'han distinguit diferents formacions geològiques, de base a sostre: part superior de la Formació Valdemiedes (Bilbiliense superior a pur de el Leoniense), Fm. Mansilla (Leoniense superior a inici del Cesaraugustiense) i Fm. Murero (Cesaraugustiense), que conformen el Grup Posades, i el tram inferior de la Fm. Borobia (Languedociense al Cámbrico superior), pertanyent al Grup Acón.[2][8][22]
| Cronoestratigrafía del Cámbrico | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Escala global[19] | Pisos regionals de la província mediterrànea (correlació segons Gozalo et al. 2010)[23] | ||||
| Era Eratema |
Periodo Sistema |
Época Série |
Edat Pis |
Inici, en millons d'anys | |
| rowspan="12" style="background:Plantilla:Period color" | Paleozoico | |||||
| rowspan="12" style="background:Plantilla:Period color" | Cámbrico | rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Furongiense | style="background:Plantilla:Period color" | Chafe / Edat 10 | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | 489,5[24] | ||
| style="background:Plantilla:Period color" | Jiangshaniense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg494 | ||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Paibiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg497 | ||||
| rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Miaolingianiense | style="background:Plantilla:Period color" | Guzhangiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg500,5 | Languedociense Cesaraugustiense Leoniense | ||
| style="background:Plantilla:Period color" | Drumiense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg504,5 | ||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Wuliuense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg509[24] | ||||
| rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Serie / Época 2 | rowspan="2" style="background:Plantilla:Period color" | Chafe / Edat 4 | rowspan="2" valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | 514[24] | Bilbiliense | ||
| Marianiense | |||||
| style="background:Plantilla:Period color" | Chafe / Edat 3 | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | 521[24] | Ovetiense | |||
| rowspan="2" style="background:Plantilla:Period color" | Terreneuviense | style="background:Plantilla:Period color" | Chafe / Edat 2 | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | 529[24] | Cordubiense | ||
| style="background:Plantilla:Period color" | Fortuniense | valign="bottom" style="background:Plantilla:Period color" | Archiu:Clavo dorado.svg538,8±0,2 | ||||
El depòsit d'estos sediment es va produir en ambients marins del oceà Rhéico, en la plataforma continental de l'antic continent Gondwana. El conjunt del Grup Posades es compon principalment de lutitas i areniscas molt fines en intercalació de nòduls de carbonat, dolomías i calcàreas.[22] Els trams inferiors de la Fm. Valdemiedes, de colors verdosos i abundants nòduls carbonatados, reflectixen un ambient sublitoral restringit en una etapa transgresiva, mentres que el sostre d'esta unitat i la Fm. Mansilla, composta per dolomías marrons, calcàrees, i lutitas púrpures i violáceas, en presència de facies griotte, registren ambients d'alt fondo de tipo periarrecifal en una etapa regresiva (regressió del Leoniense). La Fm. Murero, més uniforme, formada per lutitas verts en nòduls de carbonat, que van desapareixent cap a sostre, i areniscas molt fines, reflectix un ambient sublitoral més profunt, en el marc d'una atra etapa transgresiva i presenta el sostre diacrònic a nivell regional. La Formació Borobia, del Grup Acón, es compon principalment de areniscas en alternança de lutitas, sense carbonat intercalados.[21][22][25]
| Secció de Murero (rambla de Valdemiedes) | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Cronoestratigrafía regional[26] |
Litoestratigrafía[21][22] | Bioestratigrafía[8][26] (biozonas de trilobites) | |||
| Cámbrico mig |
Languedociense | Grup Acón | Fm. Borobia | ||
| Grup Posades |
Fm. Murero | Biozona Solenopleuropsis thorali + S. marginata | |||
| Cessar- augustiense |
superior | Biozona Solenopleuropsis simula | |||
| Biozona Solenopleuropsis verdiagana + S. rubra | |||||
| Biozona Solenopleuropsis ribeiroi + S. verdiagana | |||||
| Biozona Solenopleuropsis ribeiroi | |||||
| mig | Biozona Pardailhania sdzuyi | ||||
| Biozona Pardailhania multispinosa | |||||
| Biozona Pardailhania hispida | |||||
| inferior | Biozona Badulesia granieri | ||||
| Fm. Mansilla | Biozona Badulesia tenera | ||||
| Leoniense | superior | Biozona Eccaparadoxides asturianus | |||
| mig | Biozona Eccaparadoxides sdzuyi | ||||
| Fm. Valdemiedes | |||||
| inferior | Biozona Acadoparadoxides mureroensis La seua base en esta secció va ser proposta en el seu dia com GSSP de la base de la Série 3 (=base del Pis 5) del Cámbrico.[18] Finalment es va elegir un GSSP en China (Wuliuense). | ||||
| Cámbrico inferior |
Bibiliense | EVENTO VALDEMIEDES Biozona Protolenus jilocanus | |||
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Angoy García, José Luis (2012) «Un trilobite [sic] d'or en camp de azur». El romeral (accés: 26 de novembre de 2013)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gámez Vintaned, J. A.; Liñán, E. i Gozalo, R. (2013) «Els trilobites cámbricos de la Biota de Murero (Saragossa, Espanya)». Quaderns de Paleontologia Aragonesa, 7: 5-27
- ↑ 3,0 3,1 Lanzuela Marina, Santigo i Bielza de Ory, Vicente (12 de setembre de 1997) «Decret 119/1997, de 8 de juliol, pel que es declara Be d'Interés Cultural, en la categoria de lloc històric, el parage en valor paleontológico dels jaciments del Cámbrico de les rambles de Valdemiedes i Valdenegro, en el termine municipal de Murero, de la província de Saragossa». BOE, 219(19783): 27143-44.
- ↑ Institut Geològic i Miner d'Espanya. «Llocs d'interés geològic espanyols de rellevància internacional (Geosites)». Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2021. Consultat el 27 d'octubre de 2013.
- ↑ Crespo Garay, Cristina. «17 jaciments paleontológicos que pinten el passat de la península ibèrica». National Geographic. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2025. Consultat el 12 de març de 2025.
- ↑ Proyecte Murero [1] archivat en Wayback Machine. Universitat de Saragossa.
- ↑ Verneuil, E. de (1862) «Descobriment de la fauna primordial en la província de Saragossa». Revista Minera, 13: 479
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Liñán, E.; Gámez Vintaned, J. A.; Dies Álvarez, M. E.; Chirivella Martorell, J. B.; Mayoral, E.; Yu Zhuravlev, A.; Andrés, J. A. i Gozalo, R. (2013) «150 anys del descobriment del jaciment cámbrico de Murero (Cadenes Ibèriques, NE Espanya) [2] archivat en Wayback Machine.». Geogaceta, 53: 25-28
- ↑ Martín Donayre, F. (1873) «Bosqueig d'una descripció física i geològica de la província de Saragossa». Memòries de la Comissió del Mapa Geològic d'Espanya, 1: 1-128
- ↑ Dereims, A. (1898): Notes sur els terraines paléozoiques d´Espagne. Recherches géologiques dans li Sud de l´Aragó. Lille: Li Bigot frères. Annales Hébert, 2: 198 págs.
- ↑ Lotze, Franz (1961) «Dones Kambrium Spaniens. Teil I: Stratigraphie». Akademie der Wissenschaften und der Literatur, Abhandlungen der mathematisch-naturwissenschaftlichen Klasse, 1961(6): 283-498 (1-216)
- ↑ Sdzuy, Klaus (1961) «Dones Kambrium Spaniens. Teil II: Trilobiten». Akademie der Wissenschaften und der Literatur, Abhandlungen der mathematisch-naturwissenschaftlichen Klasse, 1961(7-8): 499-690 (217-408)
- ↑ Liñán, E. i Gozalo, R. (1986). «Trilobites del Cámbrico. Inferior i Mig de Murero (Cordillera Ibèrica) [3] archivat en Wayback Machine.». Memòries del Museu Paleontológico de l'Universitat de Saragossa, 2: 1-104
- ↑ Conway Morris, S. i Robison, R. A. (1986) «Middle Cambrian priapulids and other soft-bodied fossils from Utah and Spain». The University of Kansas Paleontological Contributions, 117: 1-22
- ↑ Liñán, E.; Gámez Vintaned, J. A. i Gozalo, R. (1996) «Troballa d'una biota tipo Burgess Shale en el Cámbrico Inferior tardà de Murero (Saragossa) [4] archivat en Wayback Machine.». En: Palaus, T. i Gozalo, R. (eds.) Comunicacions de les XII Jornades de Paleontologia: Badajoz, 30 d'octubre-2 de novembre de 1996. Universitat d'Extremadura, Servici de Publicacions, Càceres: 77-78
- ↑ Liñán, E.; Gozalo, R.; Dies, M. E.; Gámez Vintaned, J. A.; Mayoral, E.; Chirivella, J.; Esteve, J.; Zamora, S.; Zhuravlev, A. Yu. i Andrés, J. A. (2008) «Post-Conference Field Trip. Lower and Middle Cambrian trilobites of selected localities in Cadenes Ibèriques (NE, Spain)
- Archivat el 15 de setembre de 2012 archivat en Wayback Machine.». Fourth International Trilobite Conference, Trilo 08. Toledo, Spain, 2008. Saragossa: Universitat de Saragossa: 52 págs. ISBN 978-84-92522-01-9
- ↑ Liñán, E.; Gozalo, R.; Gámez, J. A. i Álvaro, J. J. (1992) «Les formacions del Grup Posades (Cámbrico Inferior-Mig) en les Cadenes Ibèriques». III Congrés Geològic d'Espanya i VIII Congrés Llatinoamericà de Geologia, Salamanca 1992, Actes, 1: 517-523
- ↑ 18,0 18,1 Gozalo, G.; Dies Álvarez, M. E.; Gámez Vintaned, J. A.; Zhuravlev, A. Yu.; Bauluz, B.; Pujaves, I.; Chirivella J. B.; Mayoral, E.; Gursky, H. J.; Andrés, J. A. i Liñán, E. (2013). «Proposal of a reference section and point for the Cambrian Séries 2–3 boundary in the Mediterranean subprovince in Murero (Spain) and its intercontinental correlation». Geological Journal, 48(2-3): 142-155 doi:10.1002/gj.1330
- ↑ 19,0 19,1 International Commission on Stratigraphy GSSP Table - All Periods.
- ↑ Rozanov, A. Yu.; Parkhaev, P. Yu.; Shabanov, Yu. Ya.; Pegel, T. V.; Raevskaya, E. G.; Zhuravlev, A. Yu.; Gámez Vintaned, J. A. i Ergaliev, G. Kh. (2008) The 13th International Field Conference of the Cambrian Stage Subdivision Working Group. Episodes, 31(4): 440-441
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Liñán, E.; Gozalo, R.; Andrés, J. A.; Chirivella Martorel, J.; Dies Álvarez, M- E.; Esteve, J.; Gámez Vintaned, J. A.; Mayoral, E.; Zamora, S. i Zhuravlev, A. Yu. (2012) «Excursió al Cámbrico de Murero. Primer jaciment espanyol declarat be d'interés cultural (BIC). (I) Estratigrafia [5] archivat en Wayback Machine.». Geo-Temes, 12: 151-154
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Liñan, E.; Gozalo, R.; Palaus, T.; Gámez Vintaned, J. A., Ugidos, J. M. i Mayoral, E. (2002) «Cambrian». En: Gibbons, W. i Moreno, T. (eds.) The geology of Spain. Bath: The Geological Society Publishing House: 17-30 ISBN 1-86239-110-6
- ↑ Gozalo, R.; Andrés, J. A.; Chirivella, J. B.; Dies Álvarez, M. E.; Esteve, J.; Gámez Vintaned, J. A.; Mayoral, E.; Zamora, S. i Liñán, E. (2010) «Murero i l'explosió del Cámbrico: controvèrsia sobre este acontenyiment [6] archivat en Wayback Machine.». Ensenyança de les Ciències de la Terra, 18(1): 47-59
- ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Alguns pisos o edats del Cámbrico són unitats informals, pendents d'establir per la Comissió Internacional d'Estratigrafia.
- ↑ Gozalo, R.; Liñan, E.; Gámez-Vintaned, J. A. i Dies, M. E. (2004). «La transgressió cámbrica i les seues fluctuacions (Cordilleres Ibèrica i Coster-Catalana. El basamento prealpino)», Vora Torres, J. A. (ed.). Geologia d'Espanya, Societat Geològica d'Espanya i Institut Geològic i Miner d'Espanya, pp. 471-473. ISBN 84-7840-546-1.
- ↑ 26,0 26,1 Gozalo, R., Chirivella Martorell, J. B., Esteve, J. i Liñán, E. (2011). «Correlation between the base of Drumian Stage and the base of middle Caesaraugustan Stage in the Iberian Chains (NE Spain)». Bulletin of Geosciences, 86(3): 545–554
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yacimientos cámbricos de Murero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.