Anar al contingut

Kentucky Fried Chicken

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kentucky Fried Chicken

KFC Corporation, coneguda oficialment per les seues sigles KFC i també pel seu nom històric Kentucky Fried Chicken, és una cadena de restaurants de menjar ràpit nortamericà especialisada en pollet fregit. En sèu en Louisville, Kentucky, és el segon major grup mundial de restauració per darrere de McDonald's, en més de 30 000 locals franquiciados en 150 països.[1][2][3]KFC és una empresa subsidiària de Yum! Brands.

Va ser fundada pel Coronel Harland Sanders, un empresari que havia montat un restaurant de pollet fregit en North Corbin durant la Gran Depressió. En setembre de 1952 va obrir la seua primera franquícia en Salt Lake City, Utah. Per a distinguir-se de la competència, Sanders va promocionar els seus restaurants en una recepta secreta i va adoptar una image personal característica en mostacho, perilla i trage blancs.[4] En 1964, abrumar pel ràpit creiximent del negoci, Sanders va vendre KFC a un grup d'inversors i es va mantindre com a embaixador vitalici fins al seu decés en 1980. L'image del Coronel Sanders seguix associada als símbols corporatius de l'empresa i forma part de la cultura popular nortamericana.[5]

Es considera que KFC va ajudar a popularisar el pollet fregit com a menjar ràpit en un mercat fins a llavors dominat per les hamburgueses.[6] L'empresa va ser també pionera en expandir-se a l'estranger, en obertures en Europa i Amèrica a partir dels anys 1960, i la primera cadena occidental en obrir franquícies en China.[7] Des de la seua venda KFC ha tingut distints propietaris: en 1971 va ser traspassat al grup Heublein, més tart absorbit per R. J. Reynolds, i en 1986 va passar a ser controlat per PepsiCo.[5] Des de 1997 els negocis de menjar ràpit de Pepsi varen ser escindits a la divisió Yum! Brands, propietària d'atres cadenes com Pizza Hut i Paraulota Bell.[5]


El producte més característic de KFC és el pollet fregit a pressió, sazonado en una recepta pròpia de «onze espècies i herbes aromàtiques» que es manté baix secret. Les porcions grans se servixen en una cubeta de cartó, convertida en un símbol de l'empresa des de la seua introducció en 1957 per part de Pete Harman, el primer franquiciado de la companyia.[8] Des dels anys 1990, KFC ha expandit el seu menú a atres productes com sándwiches de pollet, wraps, ensalades i complements com papes fregides, gravy i ensalada de col.

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de KFC.

Orígens

[editar | editar còdic]
Archiu:Col. Harland Sanders' Portrait Commissioned by Winston CAPS 21 Shelton.jpg
Retrat d'Harland Sanders, fundador de KFC.

L'història de KFC sorgix entorn a la figura d'Harland Sanders, fill d'una família de grangers d'Henryville (Indiana). Orfe de pare des dels cinc anys, va tindre que quedar-se al recapte de les seues germanes mentres la seua mare treballava en una fàbrica d'envasaments. Als sèt anys li varen ensenyar a cuinar, i en tretze es va marchar de casa per a ajudar a la seua família en distintes ocupacions, en el context de la Gran Depressió que va assolar Estats Units en aquella época.[5][9]

En 1930 va assumir el control d'una menuda gasolinera en North Corbin (Kentucky) i va habilitar un chicotet menjador al que va cridar «Sanders Cafe». Allí va començar a servir plats de pollet fregit, filetes i cuixot campestre. A raïl del seu bo acolliment en l'estat, el governador estatal Ruby Laffoon va aplegar a condecorar a Sanders en el títul honorari de Coronel de Kentucky en 1936.[10] L'empresari va invertir els guanys del seu negoci per a obrir en 1937 un restaurant en motel prop de la U.S. Route 25, «Harland Sanders Court and Cafe».[5]

Frontera del restaurant de North Corbin a on el Coronel Sanders va començar a preparar pollet fregit.

Al principi Sanders feya el seu pollet fregit en una paella, per lo que el menjar tardava mija hora en estar llista. En 1939 va comprar una de les primeres gorcs a pressió industrials, en principi pensades per a verdures, i la va modificar per a fregir pollet. El nou método de cocció li va permetre reduir considerablement els temps d'espera. Un any més tart va patentar una recepta pròpia d'onze espècies i herbes aromàtiques.[5][9]

El restaurant de Sanders va sofrir varis contratemps; en 1939 va haver de ser reconstruït a raïl d'un greu incendi, i durant la Segona Guerra Mundial es va vore afectat pel descens del turisme interior i el racionament de gasolina.[9]

Kentucky Fried Chicken

[editar | editar còdic]
En els primers anys de franquícia de KFC, molts restaurants varen adoptar la seua pròpia image. En la foto, el KFC de Marietta (Geòrgia).[11]

Al començament dels anys 1950, Sanders va vendre el seu restaurant de North Corbin en previsió de que la nova Interestatal 75 reduïra el trànsit a on el seu local estava assentat.[5] D'esta manera, va optar per expandir el seu negoci de pollet fregit a través de restaurants franquiciados. El primer d'ells va ser obert en setembre de 1952 per part de Pete Harman, amo de vàries hamburgueserías en Salt Lake City (Utah), i va adoptar el nom de «Kentucky Fried Chicken» (KFC) perque evocava l'hospitalitat meridional.[8][12] Harman també va introduir l'idea de vendre les peces de pollet en gavetes de cartó.[8] Sanders va rentabilisar les franquícies per mig d'un sistema en regalías per cada peça venuda, i va viajar per tot Estats Units per a fer presentacions en les que anava abillat en mostacho, perilla i un trage completament blanc.[5]

En els seus primers dèu anys de vida, KFC havia superat les 600 franquícies en Estats Units i Canadà, en un benefici anual de 300 000 dólars bruts, i va popularisar el pollet fregit com menjar ràpit en un mercat fins a llavors dominat per les hamburgueses.[6] No obstant, Sanders tenia problemes per a manejar el volum de negoci i controlar l'estàndart de tots els restaurants, donada la seua ràpida expansió.[5] En 1964, el fundador va vendre KFC a un grup inversor local encapçalat per John Y. Brown Jr. i Jack C. Massey, en una oferta de 2 millons de dólars i un salari vitalici per a Sanders com a embaixador de la marca.[5] Encara que ya no tenia poder eixecutiu, el fundador continuava influint com una espècie d'autoritat moral.[5]

Els nous propietaris varen apostar per estandardisar la marca KFC, en un model inspirat en el primer restaurant obert per Pete Harman. Despuix de traure la companyia a bossa en 1966, l'empresa es va fer en el control de les franquícies i va impondre una image corporativa unificada de color roig i blanc, en restaurants sense taules que apostaren per la menjar per a dur. Ademés, es varen establir cursos per a assegurar que tots els franquiciados seguien el mateix método de treball. A finals de la década de 1960, KFC ya estava present en tots els estats d'Estats Units i s'havia expandit a atres països. No obstant, la nova propietat va tindre problemes en assentar el seu model i va haver discrepàncies en Sanders relatives a la gestió.[5] Brown va utilisar l'image del Coronel per a diversificarse en idees que no varen funcionar, tals com una cadena de restaurants de rosbif —Kentucky Roast Beef— i un servici de motels —Colonel Sanders Inn— tancats en menys d'un any.[13][14][15]


En 1971, Brown va vendre el negoci al grup Heublein, especialisat en begudes alcohòliques, per més de 285 millons de dólars. En un primer moment, els nous amos es varen centrar exclusivament en KFC, pero varen tindre problemes pel seu inexperiencia en la restauració. En acabant de que el Coronel Sanders criticara públicament a Heublein, l'empresa va contractar en 1977 com a director eixecutiu a Michael A. Mills, qui va reconduir les relacions en el fundador i va confiar en ell com a assessor.[5]

Consolidació de KFC

[editar | editar còdic]
Archiu:CAPS 41 signs - Old and New.jpg
Lletrer de KFC en els anys 1980, en una gaveta de pollet en la part superior.

A finals dels anys 1970, Mills va apostar per un menú centrat solament en pollet fregit; va introduir un sistema de contabilitat digitalisat per a controlar les despeses, i va recuperar les taules en els seus restaurants per a atraure a la clientela familiar.[5][16][17] Este model també es va estandardisar a nivell internacional, en obertures en tot lo món i un especial èxit en Regne Unit, Austràlia i Japó.[5] L'èxit de KFC va coincidir en els últims anys de vida del Coronel Sanders, qui es va mantindre en actiu fins al seu decés en 1980, als 90 anys. L'image del Coronel es va convertir en un símbol de marca i es va adoptar un nou eslògan, We Do Chicken Right («Fem el pollet ben»), que va impulsar els beneficis de la marca.[5]

En 1983, el grup multinacional tabaquer R. J. Reynolds es va fer en el control de Heublein per 1300 millons de dólars i va absorbir tots els seus actius, entre ells KFC. Michael Mills va deixar la direcció eixe mateix any per a assumir un càrrec en Kraft Foods i va ser reemplaçat per Richard Mayer, qui va mantindre la política conservadora de menús.[5] A lo llarc dels anys 1980, Reynolds va impulsar una ampliació de capital i va consolidar el creiximent de KFC com la segona major franquícia de menjar ràpit, en 4500 locals en Estats Units i més de 1000 en l'estranger, solament superada en número per McDonald's.[5]

En juliol de 1986, Reynolds va vendre KFC al grup PepsiCo per més de 850 millons de dólars. En aquella época PepsiCo ya posseïa atres cadenes com Pizza Hut i Paraulota Bell, i tenia interés en expandir-se dins del menjar ràpit per a incrementar les vendes dels seus refrescs. La nova propietat va mantindre a Mayer com a director general i va impulsar l'expansió internacional de KFC, en fites com l'obertura en novembre de 1987 del primer restaurant en China, alguna cosa inèdit per a un negoci occidental.[7] L'empresa va terminar la década en un benefici de 280 millons de dólars. A partir de 1991, les sigles KFC es varen convertir en la marca oficial.[5]

Situació actual

[editar | editar còdic]

En 1997, KFC va quedar integrada en Tricon Global —actual Yum! Brands—, una divisió independisada de PepsiCo que passaria a gestionar tot el negoci de menjar ràpit. Durant els anys 1990 la cadena es va animar a fer canvis en el menú, en nous productes com les tires de pollet (crispy strips) i la empanada pot peu. Ademés, per primera volta el negoci internacional havia superat en establiments a Estats Units, per lo que la direcció va impulsar més obertures en l'estranger.[5][3]


El domini de KFC dins del pollet fregit es va vore qüestionat en els anys 2010 per l'irrupció d'atres companyies com Chick-fil-A i Popeyes, que s'han quedat part de la seua quota de mercat en Estats Units.[18] Des de llavors, la marca ha renovat els seus establiments i recuperat el nom complet en algunes promocions.

Restaurants i distribució mundial

[editar | editar còdic]
Archiu:CAPS 63 map.svg
Mapa del món en ubicacions de KFC, a octubre de 2025.

KFC és una empresa pertanyent a Yum! Brands, una de les majors companyies de restaurants de menjar ràpit. La seua sèu es troba en Louisville, Kentucky, en un edifici d'aspecte colonial conegut popularment com «la Casa Blanca» per la seua semblança en la residència oficial del mateix nom.[19]

En març de 2024, KFC va afirmar contar en més de 30 000 franquícies a nivell mundial, presents en 145 països.[3] Esta sifra inclou restaurants, punts de venda sense taules i atres emplaçaments. Un de cada tres es troben en la República Popular China, el seu major mercat per davant inclús dels Estats Units.[3]

KFC està present en casi tots els països de parla hispana. El primer a on va establir un restaurant va ser Mèxic, en l'obertura de la seua primera franquícia en el país en Monterrey, Nou León en 1963.[20] Li varen seguir Puerto Rico (1967), Panamà (1969), Espanya (1970), Costa Rica (1970), Colòmbia (1971), Veneçola (1973), Equador (1975), Argentina (1980), Perú (1981), Chile (1992), la República Dominicana (1997), El Salvador (2004), Hondures (2004), Guatemala (2009), Bolívia (2014), Paraguay (2014), Uruguay (2025) i Nicaragua (2026).[21][22] En Cuba no hi ha KFC, pero existix un punt de venda per als soldats nortamericans de la base de Guantánamo.[23] Tampoc hi ha establiments de KFC en Guinea Equatorial.


L'empresa va estar present en Rússia des de 1993 fins a 2022, quan va tancar les seues 70 restaurants per l'invasió russa d'Ucrània i les distintes sancions econòmiques internacionals. En octubre de 2022 va vendre el negoci als dos majors franquiciadores de KFC en eixe país, els qui varen anunciar la reobertura baix una nova marca russa, «Rostic’s», gestionada pel grup Smart Service LTD.[24][25] KFC es va assegurar una opció de recompra durant els següents quinze anys, de forma similar a McDonald's en la seua tongada Vkusno i tochka.[25][26]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «KFC: Restaurants Worldwide» (en en). Statista. Consultat el 2021-01-25.
  2. ↑ «10 maiores rets fast-food do món» (en pt-br). Forbes Brasil. Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2013. Consultat el 14 de febrer de 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «KFC Surpasses 30,000 Restaurants Worldwide». KFC. Consultat el 2025-01-20.
  4. ↑ «Ha mort el coronel Sanders, fundador de l'imperi de el "pollet fregit"» (en espanyol). El País. Consultat el 30 de giner de 2013.
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 «KFC Corporation History» (en anglés). Funding Universe. Consultat el 22 d'agost de 2010.
  6. ↑ 6,0 6,1 Smith, Andrew F.. The Oxford Companion to American Food and Drink, Oxford University Press, p. 341. ISBN 978-0-19-530796-2.
  7. ↑ 7,0 7,1 «How a Taiwanese businessman introduced KFC to China» (en en). South China Morning Post. Consultat el 2025-01-20.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Mor el creador de la primera franquícia Kentucky Fried Chicken» (en és). Cinc Dies. Consultat el 2025-01-20.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Doing Chicken Right Since 1932» (en anglés). Road Trip Beimers. Consultat el 22 d'agost de 2010.
  10. ↑ «Colonel Harland Sanders Biography» (en anglés). Biography. Consultat el 14 d'agost de 2018.
  11. ↑ Roadside America (ed.): «The Big Chicken» (en anglés). Consultat el 22 d'agost de 2010.
  12. ↑ «Merging KFC's iconic brand with convenience» (en en). DEPT®. Consultat el 2025-01-20.
  13. ↑ «Kentucky Roast Beef? When KFC was in the concept creation game» (en en). Restaurant Business. Consultat el 2025-01-20.
  14. ↑ «The Failed KFC Spin-Off You Probably Forgot About» (en en). Mashed. Consultat el 2025-01-20.
  15. ↑ «Motel Monday: Sanders Court & Colonel Sanders’ Inns» (en en). Stuckey's. Consultat el 2025-01-20.
  16. ↑ «[1]». Consultat el 2025-01-20 (en en).
  17. ↑ «International HRM: managing diversity in the workplace» (en anglés). Consultat el 22 d'agost de 2010.
  18. ↑ «KFC vs. Chick-Fil-A: The Colonel Losing Market Share Despite Double Down, Other Gimmicks» (en en). HuffPost. Consultat el 2025-01-20.
  19. ↑ «I Went To KFC Headquarters And Here Llaure My Finger Lickin' Thoughts» (en en). Yahoo Life. Consultat el 2025-01-21.
  20. ↑ «L'història de KFC en Mèxic: evolució, desafius i guanys en el sector d'aliments i begudes» (en és). The Food Tech. Consultat el 2025-01-20.
  21. ↑ «KFC desembarca en Uruguay: inauguració del primer local en Punta Carretas Shopping» (en és). Montevideo Portal. Consultat el 2025-07-14.
  22. ↑ «Confirmat, esta és l'ubicació exacta del primer KFC en Carretera a Masaya, Managua» (en és). Nicaragua Investiga. Consultat el 2026-07-18.
  23. ↑ «The Military Spent $1.45 Million Opening a Starbucks and a KFC/Paraulota Bell in Guantanamo Bay» (en en). Eater. Consultat el 2025-01-21.
  24. ↑ «seu-negoci-a-rusia-que-renombrar%C3%A1-la-ret-com-rostic-s/48005554 KFC ven el seu negoci a Rússia, que renombrará la ret com Rostic's» (en és). SWI swissinfo.ch. Consultat el 2025-01-20.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Часть точек KFC отказались менять название на Rostic's» (en ru). RBC Group. Consultat el 2025-01-20.
  26. ↑ «McDonald’s restaurants in Russia reopen under new brand» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-09-08.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kentucky_Fried_Chicken&oldid=790181»