Poble croata
Els croates (
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Lang-hr» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) són un poble eslau del Sur, assentats en els Balcans, principalment en Croàcia i Bòsnia-Hercegovina. Hi ha, aixina mateix, una notable comunitat croata en l'estranger, tant en Europa Occidental com en Chile, Estats Units, Argentina, Brasil, Austràlia i Nova Zelanda. Els croates són majoritàriament catòlics i parlen l'idioma croata.
Situació geogràfica
[editar | editar còdic]Croàcia és la nació-estat dels croates, encara que molts viuen en la veïna Bòsnia-Hercegovina a on són una de les tres nacions constitutives del país junt a bosníacos i serbis.
Aixina mateix, existixen minories croates en:
- Voivodina: província nortenya de Sèrbia, a on els croates Šokci (grup de major antiguetat) i Bunjevci (assentats en la regió despuix del buit de poder posterior a la retirada otomana) són junt als hongaresos una important minoria. Són especialment numerosos en la regió de Bač@ka.
- Les comunitats Šokci i Bunjevci en el comtat hongarés de Bács-Kiskun.
- Els de Boka Kotorska en la costa occidental de Montenegro (especialment Bokelji) en Kotor i Tivat, aixina com atres grups prop d'ahí, com en la ciutat de Budva i Bar.
- Una menuda minoria existix en la regió de Carso i Trieste, en la frontera italiana. Es tracta de l'àrea més septentrional en presència croata, encara que la població es troba prou assimilada en la nació italiana. No obstant, conserven encara llinages i topònims d'orige eslau.
- En la costa eslovena, en les regions de Primorska, Prekmurje i en Metlika, Dolenjska.
- En els comtats hongaresos fronteriços de Zala, Baranya i Somogy.
Antigament també hi havia població croata, com a resultat de migracions en:
- Burgenland en Àustria oriental i en els comtats limítrofs hongaresos de Vas i Győr-Moson-Sopron aixina com en Eslovàquia. La comunitat croata de la regió era cridada Gradišći.
- En la zona rumana del Banato, els autodenominats Krashovani.
- En Kosovo (Janjevci i Letničani)
- En la zona de Molise, en Itàlia
- En Szentendre, Hongria, encara que estaven prou magiarissats.
En total, sumen quatre millons en Croàcia i 600 000 en Bòsnia-Hercegovina (un 17 % del país). La comunitat en l'estranger és difícil de quantificar de manera exacta, primerament donada la falta d'estadístiques i documents oficials i/o fiables, i la naturalización que varen alcançar grans masses en nacions com Estats Units i Chile que no permeten el discernir qui i a que nacionalitat va pertànyer, pero les aproximacions van dins dels de l'un milló i mig fins als dos millons d'emigrats.
La major comunitat croata en Europa, fòra dels Balcans, és la que se situa en Alemània, a on prop de 350 000 persones tenen ancestros i/o raïls croates. Aixina mateix, en els Estats Units es concentra el major número de descendents de croates (1,2 millons, concentrats principalment en l'àrea metropolitana de Nova York i en la regió dels Grans Lagos). En Chile al voltant de 400 000 persones tenen ancestros croates, la major comunitat en Llatinoamèrica, concentrats principalment en les zones de Magallanes, Santiago i Antofagasta.[1]
Atres comunitats importants són les que existixen en Austràlia, en les majors concentracions en Sídney, Melbourne i Perth; i en Canadà: (Sur d'Ontario, Columbia Britànica, Alberta).
Història
[editar | editar còdic]El primer estat croata va ser el Principat de Dalmacia, el príncip del qual Trpimir es va autodenominar duc dels croates en 852. Esta cridada Croàcia Roja era vaga en els seus llímits incloent a voltes als habitants de Neretva i de Zahumlje. En 925, el duc croata de Dalmacia, Tomislav de Trpimir va unificar a tots els croates i va crear un estat despuix d'anexionarse el Principat de Panonia.
Des de l'unió dinàstica en Hongria en 1102, els croates varen sofrir d'una magiarización. Despuix de la Batalla de Mohács, la majoria del Regne d'Hongria va ser ocupat pels otomans, recaent la corona en els Habsburgo. Esta unió en Àustria va supondre una germanización. Ademés, la divisió del territori entre els otomans i els Habsburgo va separar les terres croates. Una cantitat important de croates vivia en Eslovènia, Istria, Rijeka, Hercegovina i Bòsnia. En els sigles, l'emigració croata també va crear comunitats en Molise (Itàlia), Burgenland (Àustria) i, en el temps, en els Estats Units d'Amèrica.
Despuix de la Primera Guerra Mundial, el territori croata va ser finalment unificat com a part del regne paneslavo de Yugoslàvia, resultant de l'anexió per part del Regne de Sèrbia de la part eslava del Imperi austrohúngaro. Varen ser una de les nacions constituents del país, i des de 1939, varen gojar d'autonomia en la creació del Banato de Croàcia.
En la Segona Guerra Mundial, les forces del Eix va crear l'estat títaro cridat Estat Independent de Croàcia, dirigit pel partit fasciste i ultranacionaliste Ustachá. En resposta, molts croates es varen unir al moviment partisano antifascista organisat pel Partit Comuniste de Yugoslàvia, que va terminar per expulsar-els del país. 40.000 croates varen perdre la vida durant la guerra.
En la posguerra, es va constituir en l'antic regne la República Federal Socialista de Yugoslàvia, de caràcter federal, a on de les sis repúbliques, els croates eren poble constituent en Croàcia i Bòsnia Hercegovina. No obstant, la minoria croata de la província autònoma sèrbia de Voivodina mai va alcançar eixe estatus. En l'era post-Tito, la democratisació del país es va vore acompanyada de conflictes ètnics.
En 1990, la República de Croàcia es va declarar independent, en lo que va marcar el començ de la Guerra Croata d'Independència contra la seua minoria sèrbia respalada per Sèrbia i l'Eixèrcit Popular Yugoslavo, en una guerra que va causar prop de 550.000 desplaçats.
La Guerra en Bòsnia, que va seguir al conflicte croata, va vore com la minoria croata de Bòsnia Hercegovina tractava de crear el seu propi estat (Herzeg-Bòsnia), que finalment seria part de la Federació de Bòsnia Hercegovina.
La política governamental croata postbélica tracte de facilitar la tornada dels descendents d'emigrants croates, sent particularment important l'arribada dels refugiats de Bòsnia i Voidovina (Bač@ka i Srijem). Despuix de la pau de 1995, la majoria dels refugiats varen tornar a les seues llars.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada» (en anglés). Republic of Croatia: State Office for Croats Abroad. Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2013. Consultat el 20 de juliol de 2013. «The largest number of Chilean Croats and their descendants still live in Santiago. However, the presence of Croatians and their share in the overall population in Chile, particularly in Punta Arenes (about 60,000 Croatian descendants) and in Antofagasta, is also lleve considerable. There is a somewhat smaller Croatian community in Iquique, in Serena, in Concepcion and in Vini de Mar, although Croats ca be found virtually all over Chile.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo croata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.