Pobles grecolatinos

Els pobles grecolatinos o grecorromanos són un històric grup etnolingüístico entre els pobles grec i llatí que, originaris del sur d'Europa, s'identifiquen per compartir la cultura grecorromana, més l'us del idioma grec (que pertany a la branca grega de les llengües indoeuropeas) i les llengües romançades (un subgrup de la família llingüística indoeuropea que es diversificaron a partir del llatí).

Història cultural

El propi Imperi romà, construït en la base cultural i social de l'Antiga Grècia, ha tingut una influència duradora en un ampli alcanç geogràfic en una gran varietat d'aspectes culturals, incloses les institucions estatals, la llei, els valors culturals, les creències religioses, els alvanços tecnològics, ingenieria i llenguage. Este llegat va sobreviure despuix de la caiguda del propi Imperi (V en l'oest i XV en l'est) i va continuar donant forma a atres civilisacions europees, un procés que continua fins als nostres dies. Les ciutats com Aleixandria (Egipte), Atenes (Grècia) i Roma (Itàlia) eren la civitas (etimologia de la paraula "ciutat") durant l'Edat Antiga i conectades en la cultura occidental, sobre la qual es varen construir les cultures posteriors. Fòra de Itàlia, els territoris més romanizados varen ser les províncies romanes instaurades en Dacia, Galia i Hispania.

Un llegat principal és la llengua llatina de l'Antiga Roma, personificada pel llatí clàssic utilisat en la lliteratura llatina, que va evolucionar durant l'Edat Mija i permaneix en us en l'Iglésia catòlica com llatí eclesiàstic. El llatí vulgar, la llengua comuna utilisada per a les interaccions socials regulars, va evolucionar simultàneament a les diverses llengües romàniques que existixen hui en dia (principalment: espanyol, francés, italià, portugués i rumà). Encara que l'Imperi romà d'Occident va caure en el V despuix de les conquistes dels pobles germànics, l'Imperi bizantí (Imperi romà d'Orient), en la seua capital en Constantinopla, va continuar fins a la seua caiguda pels otomans en el XV i va consolidar la llengua grega en moltes parts del Mediterràneu; inclús despuix de les primeres conquistes musulmanes de el VII Encara que va haver una chicoteta renaixença moderna de la religió helenística en el Helenisme, l'antic paganisme romà va ser desplaçat en gran mida pel cristianisme despuix de el IV i la conversió cristiana del emperador romà, Constantino I (r. 306-337 AD). La fe cristiana de l'Imperi romà tardà va continuar evolucionant durant l'Edat Mija i seguix sent una faceta important de la religió i la psique del món occidental modern.

l'arquitectura de l'Antiga Roma durant la Pax Romana, gran part en deute en l'arquitectura de l'Antiga Grècia del periodo helenístico, ha influït en l'arquitectura del món occidental, especialment durant el Renaixença (XV-XVI) de l'Edat Moderna i el Neoclassicisme (XVIII-XIX) de l'Edat Contemporànea. La democràcia ateniense i el dret romà (des de l'época de la República romana) han deixat un llegat perdurable. El calendari juliano de l'Antiga Roma va formar les bases per a l'estàndart del calendari gregoriano modern, mentres que les institucions, l'art, la filosofia, els cànons basats en la mitologia, la lliteratura, la ciència, la matemàtica, els invents de l'ingenieria romana (com la construcció de cúpules de formigó), i els models militars i colonialista romans varen continuar influyendose despuix de la caiguda de Roma.

Bibliografia

• Smith, William (editor), Dictionary of Greek and Roman Geography, Spottiswoode and Co;, London, 1873
• (2003) Oxford Classical Dictionary (en anglés), Oxford University Press. ISBN 0-19-866172-X.