Polinisador
Un polinisador és un vector animal que trasllada polen de l'antera al estigma permetent que s'efectue l'unió del gamet masculí en el gra de polen en el gamet femení del òvul, procés conegut com fertilisació o singamia.[1]
l'antecologia és l'estudi de la polinisació, aixina com de les relacions entre les flors i els seus polinisadors.[2]
Tipos de polinisadors
[editar | editar còdic]La vasta majoria dels polinisadors pertany a un dels quatre grups majors d'insectes. Estos són: Hymenoptera (abelles, avespes i formigues), Diptera (mosques i mosquits), Lepidoptera (palometes i palometes nocturnes o arnes) i Coleoptera (escarabats). Alguns insectes pertanyents a atres grups també són polinisadors. Finalment hi ha vàries aus i mamífers que actuen com a polinisadors, especialment en regions tropicals i fins a existix una espècie de sangrantana polinizadora.[3]
Hymenoptera
[editar | editar còdic]Abelles
[editar | editar còdic]Els polinisadors més eficients són les abelles de numeroses espècies, en especial l'abella melífera o abella domèstica. Les abelles estan altament adaptades a la polinisació perque, a diferència dels seus parents les avespes que són carnívores, les abelles són herbívores i depenen de les flors per a alimentar a les seues crío. A la seua volta numeroses flors estan adaptades a les visites de les abelles pel seu aroma, color, disseny, etc. És un cas de coevolució.
Són de notar les següents adaptacions:
Pèls
[editar | editar còdic]Les abelles són velludas, en pèls plumosos, no simples; ademés duen càrrega electrostàtica. Tot açò contribuïx a que el polen s'adherixca als seus cossos.
Equip per a colecció de polen
[editar | editar còdic]Unes poques espècies d'abelles més primitives carregen el polen, mesclat en néctar en el buche. Pero les demés abelles té òrguens especialisats. l'escopa és un raspall que consistix d'abundants bolets llarcs. En la majoria de les espècies les scopas estan localisats en les pates posteriors, pero en les abelles de la família Megachilidae es troben en la part ventral del abdomen. Les abelles domèstiques, els abellots i atres abelles relacionades en estes, de la família Apidae posseïxen òrguens més especialisats que les scopas, cridats corbículas (o canastres de polen) en les pates posteriors. Ademés de polen les abelles cullen néctar, que és un aliment altament energètic pel seu contingut en sucre. El polen, en canvi és ric en proteïnes i una bona font de nutrició per a les larves.
Aparat bucal
[editar | editar còdic]Les peces bucals estan adaptades a succionar el néctar, en components allargats, formant un tubo. No obstant, és un tubo molt diferent al dels lepidòpters. Les abelles considerades més primitives tenen una “llengua” curta i solament poden libar néctar de flors en corola oberta. Les abelles més especialisades, de la família Apidae, tenen una “llengua” llarga que aplega a parts de flors més profundes.
Òrguens dels sentits
[editar | editar còdic]Els òrguens visuals i de l'olfat de les abelles estan adaptats a trobar i identificar a les flors pels seus perfums, colors i dissenys. Les antenes són òrguens olfatoris. Els ulls perceben la llum ultravioleta i moltes flors tenen dissenys que solament són visibles en este tipo de visió.
La majoria de les espècies d'abelles són solitàries, és dir, cada femella cuida a les seues pròpies crío. Solament unes poques espècies viuen en colónies o colmenas i tenen numeroses obreres que compartixen les tasques. Són les abelles eusocialés; el millor eixemple d'elles és l'abella melífera. Les abelles eusociales necessiten grans cantitats de néctar i polen; visiten numeroses flors, per això són polinisadors molt eficients.
Algunes espècies d'abelles poden colectar néctar i polen de gran varietat de flors; unes atres són prou específiques en les seues preferències per polen, són “oligolécticas”.
Els mascles de les abelles de les orquídees o Euglosinas coleccionen aromes florals que usen per a atraure a les femelles i, d'esta manera, polinizan certes espècies d'orquídees. Les femelles d'este grup polinizan atres flors de la forma habitual.
Un atre eixemple de coadaptaació especial és el de les orquídees Ophrys d'Europa i els mascles de certes espècies d'abelles (o d'avespes). La flor presenta l'apariència i un aroma similar a les feromonas de les femelles de tals espècies d'abelles (mimentisme) i els mascles tracten de aparearse en elles.
Avespes
[editar | editar còdic]
A diferència de les abelles, les larves d'avespes s'alimenten principalment d'insectes o aranyes. No obstant, els membres d'este grup també visiten numeroses flors per a libar el néctar pel seu valor energètic. Est és un grup en numeroses espècies que inclou a les “avespes” parasíticas i les “verdaderes” avespes tals com les de les famílies Sphecidae i Vespidae.
Alguns eixemples d'especialisada coadaptaació són les avespes que visiten a les orquídees Ophris, ya mencionades. Un atre eixemple és el de les avespes de les figues (família Agaonidae). Est és un cas molt particular en que l'avespa femella penetra la chicoteta figa, en l'interior de la qual es troben numeroses i diminutes flors. Posa els seus ous en algunes de les futures llavors i visita les atres depositant el polen que va dur de la figa en a on va nàixer.
Formigues
[editar | editar còdic]Les formigues viuen en colónies, és dir que són insectes socials; visiten flors freqüentment i chuplen néctar. No obstant, molt poques són polinizadoras; les obreres no tenen ales aixina que no apleguen llunt i rarament visiten diferents plantes; solament en el cas d'algunes plantes rastreras, per eixemple Euphorbia, poden efectuar la polinisació creuada.[4]
Diptera
[editar | editar còdic]
Hi ha moltes mosques o dípters que són polinisadors, en especial les mosques de les flors, de la família Syrphidae.[5] Visiten flors de corola oberta principalment pel néctar, pero també pel polen, especialment les femelles que necessiten proteïna per a la maduració dels seus ous. No estan tan ben adaptades a la polinisació com les abelles, no són tan vellosas ni tenen òrguens per a transport de polen, pero també efectuen la polinisació.
Les mosques de les famílies Empididae i Bombyliidae (especialment estes últimes) tenen una llarga probòscide que els permet aplegar al néctar de flors tubulars, profundes i són polinisadors importants de tals flors.
Certes plantes estan exclusivament adaptades a la polinisació per mosques. Les atrauen en engany, tenen olors i color i apariència de carn podrida i les mosques carroñeras o mosques de la carn depositen els seus ous allí. Atres flors oloren com a fongos i atrauen a un atre tipo de mosques. Les flors del cacao són polinizadas per unes chicotetes mosquitas de la família Ceratopogonidae.
Lepidoptera
[editar | editar còdic]
Molts Lepidòpters, o siga les palometes, palometes nocturnes i arnes, també són polinisadors. En general, les flors polinizadas per lepidòpters són tubulars, adaptades a l'aparat bucal de les mateixes. Els seus òrguens bucals formen un llarc tubo especialisat per a libar el néctar de les flors, els adults no poden menjar sòlits. Solament unes poques espècies de palometes poden també alimentar-se en polen, i això solament despuix de dissoldre els seus nutrients en el néctar i absorbir-los com a líquits. Algunes palometes diürnes polinizan flors de plantes tals com la madreselva (Lonicera) i els sirimomos (Syringa).
Les palometes nocturnes polinizan flors que s'òbrin de nit o a la vespradeta o amanecer com algunes de les famílies Convolvulaceae i Caryophyllaceae. Les famílies de palometes nocturnes Noctuidae, Geometridae i Sphingidae contenen moltes espècies de polinisadors.
Un cas interessant de polinisació per arnes és el de la yuca i de l'arna Tegeticula de la família Prodoxidae. Les yucas són polinizadas específicament per espècies d'estes arnes que depositen els seus ous en l'ovari de la flor i després visiten el pistil i depositen polen, assegurant aixina la formació de llavors que alimentaran a les seues crío.
Coleoptera
[editar | editar còdic]
Els escarabats estan menys adaptats a la polinisació que atres insectes, les seues peces bucals són masticatorias i no són adequades per a libar néctar. No obstant, són importants polinisadors de certes plantes, especialment en regions tropicals o de climes àrits i càlits. A voltes causen considerable dany a les flors quan les visiten. Els òvuls de flors polinizadas per escarabats estan ben protegits. És possible que alguns dels primers polinisadors, quan es va desenrollar per primera volta esta relació, hagen segut escarabats. Algunes plantes com les roselles, magnolias, nenúfarés, etc., són polinizadas per escarabats.
Atres insectes
[editar | editar còdic]Atres grups d'insectes, per eixemple Thysanoptera, també polinizan flors, pero ho fan molt rarament.
Aus
[editar | editar còdic]
Entre les aus, els polinisadors més comuns, especialment en Amèrica tropical, són els colibríes o picaflores els picos dels quals i llengües estan adaptats a beure el néctar de flors tubulars o en forma de trompeta. Els melífagos d'Austràlia i Nova Zelanda i els pardals sol d'Àfrica també són polinisadors.
Mamífers
[editar | editar còdic]Entre els mamífers que servixen de polinisadors podem trobar tant a mamífers voladores com els rat penat, com a mamífers no voladores, per eixemple alguns marsupials arbòreus i rosegadors que polinizan vàries espècies en Austràlia i Suràfrica; marsupials en Austràlia; lémurs en Madagascar; o els micos en l'Amazones que polinizan algunes espècies de la Família Bombacaceae com Ceiba pentandra, Matisia cordata i Ochroma pyramidale.
Els rat penat són polinisadors d'un número de flors que s'òbrin de nit, tenen un fort aroma i produïxen abundant néctar, per eixemple molts tipos de cactus, el pal borracho i unes atres. Alguns atres vertebrats, tals com a lémurs, mones i alguns rosegadors visiten flors i efectuen la polinisació. Parlant en sentit ampli les rates polinizan majorment flors color blanc-rosat en un aroma tènue, que òbrin de dia o de nit i produïxen molt néctar (Rodentofilia).
Un eixemple més sobre polinisació de mamífers no voladores és el cas de la rata Oryzomys devius que poliniza l'epífita Blakea chlorantha, en Costa Rica, planta en flor verda en molt néctar que obri de nit. El polen bota explosivament a la cara del rosegador.[6]
Síndromes florals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Síndrome floral.
És possible agrupar a diverses flors en síndromes florals segons la seua estructura i segons el tipo de polinisadors de que se servixen.[7]
Es parla de síndromes de polinisació o florals quan existix una relació entre les característiques de la flor i el vector de polinisació. Els síndromes florals generals han segut identificats sobre la base d'observacions directes de la polinisació. Rares voltes els mutualisme entre el vector de polinisació i la planta són d'una sola espècie vegetal en un sol vector per la qual cosa els síndromes es referixen als vectores principals, encara que existixen casos de flors més especialisades que unes atres respecte al vector (Vore Xanthopan morganii praedicta). Igualment, alguns polinisadors són altament especialisats.[8][9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fægri, K. and L. van der Pijl. 1979. The principles of pollination ecology. Oxford: Pergamon.
- ↑ Baker, Herbert G. (1983). «An Outline of the History of Anthecology, or Pollination Biology», Leslie Real (ed.). Pollination Biology, Academic Press, p. 8.
- ↑ Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols. Museu Nacional de Ciències Naturals CSIC. Lagartija balear - Podarcis lilfordi (Günther, 1874): [1]
- ↑ Discover Pollination. Ants
- ↑ Ssymank, A. et al. Pollinating Flies (Diptera): A major contribution to plant diversity and agricultural production
- ↑ Lumer, C. Brittonia. Rodent Pollination of Blakea
- ↑ Bascompte, J., Jordà, P., Melián, C. J., & Olesen, J. M. (2003). The nested assembly of plant–animal mutualistic networks. Proceedings of the National Academy of Sciences, 100(16), 9383-9387. : [2]
- ↑ Bastolla, U., Fortuna, M. A., Pascual-García, A., Ferrera, A., Luque, B., & Bascompte, J. (2009). The architecture of mutualistic networks minimizes competition and increases biodiversity. Nature, 458(7241), 1018-1020. : [3]
- ↑ Lever, J. J., Nes, E. H., Scheffer, M., & Bascompte, J. (2014). The sudden collapse of pollinator communities. Ecology letters, 17(3), 350-359. : [4]
- Barth, F. (1985) Insects and Flowers. The Biology of a Partnership. Princeton University Press. Princeton, NJ. ISBN 0-691-08368-1 (En anglés)
- Faegri, K. and L van der Pijl (1979) The principles of pollination ecology. Pergamon Press: Oxford. ISBN 0-08-021338-3 (En anglés)
- Meeuse, B. & Morris, S. (1984) The Sex Life of Flowers. The Rainbird Publishing Group ltd. London. ISBN 0-87196-907-6 (En anglés)
- Proctor, M., Yeo, P. & Lack, A. (1996). The Natural History of Pollination. Timber Press, Portland, OR. ISBN 0-88192-352-4 (En anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polinizador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.