Anar al contingut

Riu Hamza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El riu Hamza és una massa d'aigua subterrànea que fluïx llentament baix la conca de l'Amazones, per lo que s'ha propost que es tracta d'un riu subterràneu,[1][2] encara que hi ha els qui afirmen que no se li pot considerar un riu.[3]

Encara que corre baix la terra en el mateix sentit que el ric Amazones (oest a este), les seues aigües es filtren per les roques sedimentarias a una velocitat molt menor.[1] El riu Hamza naix en els Vages peruans i es creu que desemboca en l'oceà Atlàntic despuix d'un recorregut d'uns 6000 km, per lo que podria ser el riu subterràneu més llarc del món.[2]

Erro al crear miniatura:
El riu Hamza és usat per a pous i agricultura en les zones a on està prop de la superfície, similar a com fa este qanat.

De la mateixa manera que el riu Amazones, el riu Hamza naix en la cordillera dels Vages en el Perú. De fet, alguns poblats del departament del Cuzco accedixen als seus aigües subterrànees per mig d'excavacions per a fer pous o per a rec.[2]

El curs del riu Hamza s'ha observat en les conques sedimentarias d'Acre, Solimõés, Amazones, Marajó i Barreirinhas, en Brasil, pero podria travessar també atres regions.[4]

El fluix subterràneu de l'aigua és casi vertical fins que alcança una profunditat de 2.000 m, i gradualment es torna horisontal conforme descendix a profunditats majors, podent alcançar els 4.000 m en alguns punts. Este curs horisontal, d'oest a est, inicia en l'estat brasiler d'Acre i es creu que termina en l'Atlàntic, en els voltants de la desembocadura del ric Amazones en les costes d'Amapá i Pará, també en Brasil. De ser aixina, la llongitut total del trayecte seria d'uns 6.000 km.[2]

Sistema subterràneu

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Les molèculas d'aigua es filtren llentament pels poros de les roques, com esta partícula en una ret.

El riu Hamza constituïx el fluix subterràneu dels dos sistemes de descàrrega d'aigües de l'Amazònia. L'atre sistema, el superficial, és el riu més llarc del món:[5] l'Amazones.[4] El riu Hamza és el més ample dels dos sistemes, puix la distància entre les seues màrgens és de 200 a 400 km, mentres que l'esgambi de l'Amazones està entre 1 i 100 km.


No obstant, el seu cabal de 3.090 m³/s és molt més llent que el del sistema superficial, puix alvança només de 10 a 100 metros per any, mentres que l'Amazones fluïx a una velocitat entre 0,1 i 2 metros per segon.[1] Açò es deu a que les aigües del riu Hamza no corren a lo llarc d'una cova subterrànea, sino que permean pels poros de les roques sedimentarias,[4] i és una de les raons per la que existix polèmica sobre considerar-ho un riu (vore avall).[3]

A pesar de la seua llentitut, el riu Hamza provablement descàrrega enormes cantitats d'aigua en l'oceà Atlàntic, puix encara que desemboca en parts profundes de la mar,[1] podria ser el responsable de les zones de baixa salinitat observades fins a 150 km mar adins i que inclús modifiquen l'ecosistema permetent l'existència d'espècies d'aigua dolça en esta regió.[2] No obstant, hi ha els qui asseguren que no pot existir aigua dolça en les profunditats que alcança el riu Hamza, i que la seua aigua és salina.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 [enllaç trencat]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Novo rio subterrâneo na Amazônia pode ser o maior do món» (en portugués). Globo Natureza. Consultat el 27 d'agost de 2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 «El "riu" misteriós que fluïx baix l'Amazones». BBC Món. Consultat el 28 d'agost de 2011.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Descoberto rio subterrâneo embaixo do Rio Amazones» (en portugués). Inovação Tecnològica. Consultat el 27 d'agost de 2011.
  5. http://news.nationalgeographic.com/news/2007/06/070619-amazon-river.html