Símbols de les monedes imperials romanes
Els símbols de les monedes imperials romanes són els motius que apareixen en les monedes falcades en l'época del Imperi.
Des de finals de el I, en l'anvers de les monedes imperials romanes, la majoria de les voltes, sol figurar el símbol que representa a l'autoritat, com el cas del emperador.
El revers pot mostrar:
- Les activitats oficials del sobirà: revistes militars, discurss, llarguea imperials.
- Ardits d'armes: trofeus, captius encadenats, alegorias de pobles conquistats.
- Distintes divinitats venerades per la religió de l'Imperi: Juno, Júpiter, Vesta, Ceres, etc.
- Atributs associats als distints emperadors, que a sovint eren considerats deus vivents: instruments de sacrifici, corona cívica.
- Personificacions alegóricas de les creències o les virtuts associades al sobirà i la seua família: Fertilitat, Abundància, Bona Fortuna, etc.
Els materialés més comuns per a falcar monedes durant l'época imperial anaren:
En menor mida, l'oricalco i les aleacions de coure, bronze i argent.
Símbols personificados
[editar | editar còdic]La següent és una llista de deidades que personifican conceptes en les monedes, principalment en la ceca de la ciutat de Roma. En la part occidental de l'imperi s'utilisava el llatí para casi totes les inscripcions monetàries des del principat d'Octavio fins a aproximadament el III (en algunes excepcions):[1]
- Abundantia: abundància. Figura femenina que sosté o derrama generosament un banya de l'abundància.
- Aequitas: equitat, conducta lleal. Figura femenina que sosté una balança, una banya de l'abundància o un ceptre.
- Aeternitas: eternitat, estabilitat. Figura femenina que porta un globo terráqueo, una antorcha, un au fénix i un ceptre, o que du els caps del sol i la lluna.
- Annona: collita de gra. Figura femenina que sosté mechons i una cornucopia, normalment en un mascarón de proa i un modio al seu costat.
- Bonus Eventus: similar a la Fortuna, presenta a un jove nuet que sosté una gavilla de mechons i una cornucopia en la mà esquerra i una pátera en la dreta, que aboca sobre un altar allumenat.
- Caritas: Dos mans en signe de salutació.
- Clementia: clemència, pietat. Figura femenina que sosté una branca i un ceptre, i a sovint apareix recolzada en una columna.
- Concòrdia: harmonia. Figura femenina que pot sostindre una cornucopia, un ceptre, dos estandarts o 2 mans entrellaçades.
- Constantia: constància, perseverança.
- Claritas: noblea.
- Fecunditas: fertilitat. Generalment es referix a l'emperatriu. Figura femenina en ceptre, acompanyada de chiquets al seu costat o entre les seues mans.
- Felicites: prosperitat. Figura femenina en caduceo i/o cornucopia o ceptre.
- Fides: confiança. Figura femenina jove en vel blanc que pot sostindre una pátera, tortuga, cornucopia, branca d'olivera, mechons de gra o una ensenya militar.
- Fides Militvm o Fides exercitum: la llealtat dels soldats o de l'eixèrcit. Figura femenina portant estandart i ceptre.
- Fortuna: Figura femenina que sosté una cornucopia i un timó, a sovint colocat sobre una esfera. A voltes du una branca d'olivera o una pátera.
- Genius: el Geni. Figura masculina nueta o en un mant, un modio en el cap i una cornucopia. La figura del Geni va aparéixer per primera volta baix Nerón i per última volta baix Helena, esposa de Juliano.
- Hilaritas: alegria. Figura femenina que sosté una palma i una cornucopia, un ceptre o una pátera. A voltes acompanyada de chiquets.
- Honos: honor. Home semidesnudo en cornucopia, acompanyat a voltes en la deidad Virtus, en el peu sobre un caixco. La representació del honor comença en els bronzes de Vitelio i termina en els d'Antonino Pío.
- Indulgentia: indulgència, clemència, caritat. Figura femenina que porta una pátera i un ceptre.
- Iustitia: justícia. Matrona assentada portant pátera i ceptre. Apareix per primera volta baix Livia, esposa d'Augusto, i per última volta en una moneda pòstuma de Constantino I, a la que s'afig el títul venerabilis.
- Iuventas/Iuventus: joventut. Les representacions d'esta moneda comencen en els acunyament de Marco Aurelio, que representen a una jove semidesnuda llançant una ofrena de gra i incens des d'una pátera. Caracalla, per la seua banda, es va representar a sí mateixa en la llegenda juventa imperii. El títul de Princeps juventutis (Príncip de la Joventut) es reserva tradicionalment als fills de l'emperador quan són césares.
- Jucunditas: alegria, plaure. Ha aparegut fins a hui en un únic eixemplar alejandrino de Sever Alejandro, és similar a l'Hilaritas i la Laetitia.
- Laetitia: alegria, goig. Figura femenina que du una guirnalda i un ceptre (existixen variants).
- Liberalitas: llarguea, generositat, distribució de diners. Figura femenina que sosté una taula de contar o una tablilla quadrada en mànec i una cornucopia.
- Llibertes: llibertat. Figura femenina en llança i píleo que sosté en la mà dreta, en lloc de dur-ho en el cap.
- Nobilitas: noblea. Figura femenina que sosté un paladi i un ceptre.
- Ops: opulencia. Figura femenina en mechons de gra i ceptre.
- Patientia: paciència, tolerància. Figura femenina que sosté un ceptre.
- Pax: pau. Figura femenina que sosté una branca d'olivera i un ceptre.
- Pietas: obediència, pietat, comportament religiós. Figura femenina, a sovint velada.
- Providentia: providència, previsió. Figura femenina que du un bastó en el que senyala una esfera als seus peus.
- Pudicitia: modèstia, dignitat de l'ama de casa, pudor, castitat. Figura femenina que porta el ceptre, generalment en vés-ho.
- Salus: salut, seguritat, benestar. Figura femenina que porta un ceptre i una pátera en la que alimenta una serp.
- Securitas: confiança, seguritat. Figura femenina que sosté una pátera o un ceptre.
- Spes: esperança. Figura femenina que sosté una flor.
- Uberitas - Ubertas: fertilitat. Figura femenina que du una cornucopia, una bossa o una arracada de raïms.
- Victoria: victòria. Figura femenina que du una corona i una palma (existixen vàries variants)
- Virtus: corage, valor militar. Figura masculina, generalment l'emperador en armadura que porta una llança i un escut, o be, Hércules.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Trouvailles et leurs histoires. Li Fouilleur (ed.): «Els déesses et dieux sur els monnaies romaines» (en fr). Consultat el 14 de juny de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fabio Pettazzoni, I simboli nelle monete antiche, Bari, Edizioni D'Andrea, 2024.
- Ascanio Modena Altieri, Impere in Moneta. Simboli i allegorie nel conio romà dona Augusto a Diocleziano, Roma, Arbor Sapientiae Editore, 2025, ISBN: 979-12-81427-77-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Símbolos de las monedas imperiales romanas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.