Anar al contingut

Sebastia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sebastia

Sebastia (àrap سبسطية, Sabastiyah; grec: Σεβαστη, Sevastee; Plantilla:Lang-he, Sebasti; llatí: Sebaste), també conegut com Sabastia o Sabastiya, és un poble palestí ubicat en la Governació de Nablus, en la Cisjordània ocupada (Palestina), a uns 12 quilómetros al noroest de la ciutat de Nablus.[1] La superfície municipal és de 4.810 dunums (4,81 quilómetros quadrats), en una zona urbanisada de 150 dunums,[2] i segons les proyeccions de població de l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, a mitan de 2024 tenia una població de 3628 habitants.[3] La majoria dels terrenys municipals es troben en la denominada Zona C, administrada directament per Israel.[4]

En Sebastia es troben un important número de jaciments arqueològics entre els que destaca la Mesquita de Nabi Yahya, construïda sobre una antiga catedral creuada que, segons la tradició, guarda els restants de Juan el Batiste.[4] Sebastia va ser proposta en 2012 com a candidata per a ser inscrita en la llista del Patrimoni Mundial de l'Unesco. El 24 de juliol de 2026, va anar oficialment inscrita com a Patrimoni Mundial i simultàneament, en la Llista del Patrimoni Mundial en Perill, pese a l'oposició expressada pel Govern d'Israel durant el procés d'evaluació. [5]

Història

[editar | editar còdic]

Antiguetat

[editar | editar còdic]
Mosaic de l'any 785 que mostra l'antiga ciutat de Sebastia en l'Iglésia de Sant Esteban en Umm Rases, Jordània

Les excavacions realisades en Sebastia indiquen que el lloc va començar a estar habitat en l'Era Calcolítica, entorn a l'any 4000 a. C.[1] Segons Flavio Josefo, ans que Herodes I renombrase el poble en honor a César Augusto, el seu nom original havia segut Samaría.[6] En el canvi de nom, Herodes el Gran volia dedicar la ciutat a l'emperador Augusto (l'adjectiu llatí "augustus" en grec es diu sebastos, d'on ve el seu nou nom). Segons la Bíblia Hebrea, el nom de Shomrón (Samaría) es deu a que el terreny a on es va construir la ciutat li l'hauria comprat el rei Omrí a un tal Shémer cap a l'any 876.[7] El rei convertiria la nova ciutat en capital del Regne d'Israel durant els sigles IX i VIII a. C. El seu successor, Ajab, va construir un temple en honor a Baal baixe l'influència de la seua esposa fenicia Jezabel, temple que seria posteriorment destruït per Jehú. La ciutat va alcançar el seu màxim apogeu durant el regne de Jeroboam II (784-748 a. C.).[8] En l'any 722 o 721 a. C., Samaria va ser conquistada per les forces de l'emperador assiri Sargón II despuix de tres anys de sege, suponent el fi del Regne d'Israel i convertint-se en la capital de la província asiria de Samaria.[9] Els israelitas varen ser duts com a esclaus a Babilonia mentres que la ciutat de Samaria era repoblada en caldeos. Quan els perses varen conquistar la regió, Samaria va continuar sent la capital de la província de Palestina central.[9]

La ciutat va ser destruïda dos voltes en poc més de dos siglesː primer per Alejandro Magne en l'any 332 a. C., que reconstruiria les muralles i afegiria una torre circular,[9] assentant-se molts macedonios en la ciutat,[8] i despuix per Juan Hircano I en el 107 a. C.[9] Pompeyo la va reconstruir en el 63 a. C., incorporant-la a la província romana de Síria, i César Augusto li la va entregar a Herodes I en l'any 27 a. C.[9] Herodes la va expandir i va renovar, i del seu regnat daten la basílica, el fòrum, l'estadi i l'aqüeducte, duent sis mil nous habitants i renombrándola "Sebaste", que significa "Augusto", en honor a l'emperador.[9] Herodes I va celebrar un dels seus molts matrimonis en Sebastia i va fer dur als seus fills Alejandro i Aristóbulo a la ciutat per a poc despuix, en l'any 7 a. C., estrangular-los per la seua orde despuix d'un juí celebrat en Berytus.[10] Durant la primera guerra judeo-romana, els judeus varen cremar la ciutat en l'any 66 d. C. Septimio Sever li va concedir l'estatus de colónia en l'any 200 d. C., construint una basílica encara major i una columnata a lo llarc del carrer del mercat en res menys que 600 columnes.[9] Al començament de el III es va construir un teatre en la ciutat.[9]

Edat Mija

[editar | editar còdic]

Sebastia va ser la sèu d'un bisbat durant l'época en la que l'Imperi Bizantí va controlar Palestina,[9] aixina com durant el Regne creuat de Jerusalem. En 1165, els creuats varen construir una catedral sobre els restants d'una basílica bizantina en les criptes de la qual es mantenien els restants de Juan el Batiste i relíquies d'Abdías i Eliseo.[1] Despuix de la reconquista del Regne de Jerusalem de mans musulmanes, el presbiteri i l'àbsit de la catedral es varen usar com a base per a construir una mesquita en 1187.[1] Apareix citada en els escrits de Yaqut al-Hamawi (1179-1229), que la va situar com a part de la província Filastin de Jerusalem, ubicada a dos dies de la ciutat, en el districte de Nablus. Ademés, el famós geógrafo siri afigː "Ací estan les tombes de Zacaryyah i Yahya, els fills de Zakariyyah (Juan el Batiste), i de molts atres profetes i sants.[11]

Época otomana

[editar | editar còdic]

Sebastia va passar a formar part del Imperi Otomà en 1517 junt en el restant de Palestina, i en 1596 apareixia en els registres d'imposts com a part de la nahiya de Jabal Sami, del liwa de Nablus. Tenia una població de 20 llars i 3 fadrins, tots ells musulmans. Els seus habitants pagaven imposts per blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres, ingressos ocasionals, cabres o panales d'abelles.[12]

L'explorador francés Victor Guérin va visitar el poble en 1870 i va deixar anotat que tenia menys de mil habitants.[13] En 1882, el Estudi de Palestina Occidental realisat pel Fondo per a l'Exploració de Palestina descrivia a Sebastiaː

Ruïnes de Sebastia (1910)

Mandat britànic de Palestina

[editar | editar còdic]

A la conclusió de la Primera Guerra Mundial, i despuix de la derrota de l'Imperi Otomà a mans de les tropes aliades, la província otomana de Palestina va passar a constituir el Mandat britànic de Palestina. En el cens de 1922, realisat ya per les autoritats del Mandat, Sabastia tenia una població de 572 habitants; 562 musulmans i 10 cristians.[14] La població va créixer en el cens de 1931, quan el llogaret tenia 753 habitants, classificats per les seues creències com 731 musulmans, 20 cristians i 2 judeus, que vivien en un total de 191 cases.[15]

En el cens de 1945, segons un estudi oficial de terra i població, Sebastia tenia ya una població d'1.020 habitants, tots ells àraps, en 5.066 dunams de superfície.[16] D'estos, 1.284 estaven considerats plantacions o terra de regadiu, 3.493 s'usaven per a collir cereals,[17] i 86 dunams constituïen terreny urbanisat.[18]

Ocupació jordana

[editar | editar còdic]

La negativa àrap a acceptar la resolució 181 de l'Assamblea General de les Nacions Unides el 29 de novembre de 1947, que establia la divisió de l'antic mandat britànic de Palestina en dos estats, un d'àrap (Palestina) i un de judeu (Israel), va desembocar en la guerra àrap-israelita de 1948. Despuix del armistici de 1949, Cisjordània va quedar baix un règim d'ocupació militar jordana. El 24 d'abril de 1950, Jordània es anexionaba formalment Cisjordània i Jerusalem Este, si ben este moviment va ser considerat illegal segons les normes internacionals i tan sol va ser reconegut per tres païsosː Regne Unit, Iraq i Pakistan.[19]

Plaça del poble (2011)

Ocupació israelita

[editar | editar còdic]

Despuix de la guerra dels Sis Dies de 1967, Israel va ocupar militarment Cisjordània, la Franja de Gaza, Jerusalem Este, els Alts del Golán i la Península del Sinaí. Si be esta última va ser tornada a Egipte despuix dels Acorts de Pau de Camp David de 1978 i la Franja de Gaza va ser parcialment evacuada en 2005, tant esta com Cisjordània, Jerusalem Este i els Alts del Golán seguixen estant considerades a dia de hui com territoris ocupats per Israel.

A finals de 1976, el moviment colonial israelita Gush Emunim, va intentar establir un assentament en l'estació de tren otomana. El govern israelita no va aprovar dita mida i el grup que va ser desestajat del lloc va ser posteriorment estajat en l'assentament d'Elon Moreh, propenc a Nablus.[20]

Durant les numeroses visites que els turistes israelites realisen al jaciment arqueològic de Sebastia, especialment durant les vacacions judeues, la zona es convertix en un lloc d'accés "solament per a israelites". En agost de 2020, alguns d'ells es varen queixar de la bandera palestina que onejava en la plaça principal del municipi, per lo que l'eixèrcit israelita va ordenar a l'ajuntament que la retirara de colp i repent perque "és necessari per a mantindre la seguritat en la regió". La renovació de la plaça, inclosa la colocació de l'asta i de la bandera, ha segut finançada per Bèlgica i havia segut aprovada per les autoritats militars israelites en 2018.[21]En juliol de 2023, tropes israelites varen matar a un jove de 19 anys, Fawzi Makhalfeh, mentres conduïa en un amic cap a la fàbrica del seu pare. Els meges que varen realisar l'autòpsia varen traure més de 50 bales del seu cos.[22]


En 2024, en el context de la guerra Israel-Gaza, l'alcalde de Sebastia, Mohamed Azem, va denunciar que la ciutat havia segut cercada per tropes israelites i que s'estaven fent cada volta més freqüents els atacs dels colon, els qui vandalizaban els llocs arqueològics i furtaven restants històrics. A mitan de maig de 2025, les autoritats israelites varen donar començ a una nova excavació en la zona en la finalitat de crear un parc arqueològic en lo que consideren que és l'antiga ciutat de Shomron, que serà solament accessible per a israelites.[23]

Geografia

[editar | editar còdic]

El poble de Sebastia es troba a uns 10 quilómetros al noroest de Nablus, enquadrat administrativamente en la governació homònima. Està situat en un tossal a 439 metros per damunt del nivell de la mar, en un creuament de camins clau entre dos grans vies històriquesː la que unia Nablus en Yenín i la que duya del vall del Jordán fins a la costa del mar Mediterrànea.[9] En un dia clar es pot vore el Mediterràneu des d'ella.

Sebastia es troba rodejada d'assentaments israelites. El més propenc d'ells és Shavei Shomron, a menys de dos quilómetros de distància.[22] Segons els Acorts d'Oslo, el poble de Sebastia es troba entre les Àrees A i B, baix cert grau de control palestí; no obstant, els jaciments arqueològics de la localitat estan en l'Àrea C, baix control israelita.[22] Açò significa que les autoritats locals no poden accedir a ells sense autorisació israelita, i no poden desenrollar en ells llabors de manteniment i millora.[22]

Demografia

[editar | editar còdic]

Segons el cens de 2007 de l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Sebastia (Sabastiya) tenia una població de 2.614 habitants, dels que 1.308 eren dònes i 1.306 hòmens. Hi havia un total de 515 unitats familiars, en una mija de 5,1 persones per família.[24]

Turisme

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 27 since caps block 28 - panoramio.jpg
Columnes d'época herodiana

El jaciment arqueològic de Sebastia és un dels més importants de tota la regió.[4] En Sebastia es troben numerosos jaciments arqueològics que s'estenen per aproximadament un quilómetro quadrat.[4] L'antic jaciment de Samaria-Sebaste està ubicat per damunt de la zona urbanisada del poble actual, en l'ala oriental del tossal. Les ruïnes s'expandixen per casi tota l'ala i contenen restants de sis cultures que es varen assentar successivament en la zona des de fa més de 10.000 anysː cananea, israelita, helenística, herodiana, romana i bizantina.[25]


Entre els més importants restants encara visibles en Sebastia destaquen la Mesquita de Nabi Yahya, construïda sobre una catedral de temps creuats que a la seua volta va ser erigida sobre el lloc a on es troben els restants de Juan el Batiste; una ciutat romana que conta en un teatre, un tribunal, un fòrum, una torre helenística, un Temple d'Augusto, una basílica construïda per Septimio Sever i una llarga columnata a lo llarc del camí d'entrada; els restants de la ciutat de Samaria, capital del Regne d'Israel durant els sigles VIII i IX, que inclouen el palau d'Omrí, sobirà de dit regne durant part de el IX; i les tombes d'atres profetes (aparte de Juan el Batiste), com Absías o Eliseo, també baixe la Mesquita de Nabi Yahya.[4] Ademés, hi ha dos muralles exteriors,[9] tombes reals romanes i una iglésia bizantina, aixina com uns quants edificis d'época medieval i molts uns atres d'época otomana que es conserven en bon estat.[4] També es va descobrir en una de les habitacions una important colecció de peces de marfil.[9]

Prop del fòrum romà s'ha construït un centre d'interpretació del jaciment.[4] No obstant, últimament ha sofrit l'abandó de les administracions israelita i palestina, responsables abdós del jaciment segons els Acorts d'Oslo de 1995.[4] Per un atre costat, ha sofrit varis atacs per part de lladres d'antiguetats.[4] "El jaciment de Sebastia està abandonat i sense cap tipo de control des de l'any 2000", afirma l'arqueòlec palestí Osama Hamdam.[4] Des de 2012, Sebastia es troba en la llista de candidats a Patrimoni de la Humanitat a proposta de Palestina.[23]

Excavacions

[editar | editar còdic]

Les excavacions varen començar a principis de el XX, primer quan Palestina pertanyia a l'Imperi Otomà i després baixe el Mandat britànic de Palestina.[4] La primera d'elles, organisada i desenrollada per arqueòlecs de l'Universitat d'Harvard, va ser liderada per G. A. Reisner i C. S. Fisher i es va expandir entre els anys 1908 i 1910.[9][23] Durant estes excavacions es varen descobrir 75 ostraca en el palau de Ajab. La segona, que va tindre lloc entre 1931 i 1935, va ser una expedició conjunta dirigida per J. Crowfoot.[9] En 1967, una nova campanya arqueològica va ser portada a terme per les autoritats jordanes, que varen restaurar, entre uns atres, el teatre romà.[4][9]

Juan el Batiste

[editar | editar còdic]

Segons la tradició, Sebastia va ser la ciutat a on va ser enterrat Juan el Batiste, venerat tant per cristians com per musulmans.[4][22] Els seus restants es troben baix una catedral de l'época de les Creuades reconvertida en mesquita, de la que encara es mantenen visibles l'àbsit, grans porcions del mur, una part considerable de la frontera occidental i un grapat de pilars.[1] En Sebastia hi ha també una iglésia de temps bizantino dedicada a Juan el Batiste.[4]

Sèu arzobispal

[editar | editar còdic]

L'archidiòcesis de Sebastia és part del Patriarcat Grec Ortodox de Jerusalem. El seu arquebisbe ha segut Theodosios (Hanna) des de 2005.[26]

Galeria

[editar | editar còdic]
  • Teatre romà
    Teatre romà
  • Mesquita de Nabi Yahya
    Mesquita de Nabi Yahya
  • Columnes encara en peu
    Columnes encara en peu
  • Columnata en un camí propenc
    Columnata en un camí propenc
  • Restants de la ciutat antiga
    Restants de la ciutat antiga
  • Catedral creuada
    Catedral creuada
  • Baixada a les tombes dels sants
    Baixada a les tombes dels sants
  • La basílica i el fòrum
    La basílica i el fòrum
  • Temple d'Augusto
    Temple d'Augusto

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Travelpalestine. «Atraccions en Nablusː Afores de Nablus» (en anglés). Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2017. Consultat el 25 d'agost de 2017.
  2. ↑ "Shavei Shomron's buffer zone legalized by Israel's supreme court". Applied Research Institute Jerusalem. 1 de juliol de 2006.
  3. ↑ Oficina Central d'Estadístiques de Palestina. «Projected Mid -Year Population for Nablus Governorate by Locality 2017-2026». Consultat el 30 de juny de 2024.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 «[1]». Consultat el 24 d'agost de 2017.
  5. ↑ «Tong-Hyung, K. (2026, 24 de juliol). UNESCO adds West Bank site and Lebanese castles to World Heritage List despite Israeli objections. AP News. https://apnews.com/article/unesco-sebastia-lebanon-mount-amel-israel-heritage-12c558a4b6aa03fa40ad33ffb6i54b89».
  6. ↑ Josefo, Antiguetats (Llibre xv, capítul viii, vers 5)
  7. ↑ 1 Reis 16:24
  8. ↑ 8,0 8,1 Visit Palestine. «Sebastia» (en anglés). Consultat el 24 d'agost de 2017.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 UNESCO. «Sebastia» (en anglés). Consultat el 24 d'agost de 2017.
  10. ↑ Flavio Josefo. "Antiguetats" Llibre 16, capítul 11, paràgraf 7
  11. ↑ Li Strange, 1890, pág. 523.
  12. ↑ Hütteroth i Abdulfattah, 1977, p. 129
  13. ↑ Guérin, 1875, págs. 188–96
  14. ↑ Barron, 1923, Taula IX, Subdistrito de Nablus, p.24
  15. ↑ Mills, 1932, p. 64
  16. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat en Hadawi, 1970, p. 61
  17. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat en Hadawi, 1970, p. 107
  18. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Citat en Hadawi, 1970, p. 157
  19. ↑ Benveniśtî, Eyāl (2004). The international law of occupation. Princeton University Press. p. 108. ISBN 0-691-12130-3. «This purported annexation was, however, widely regarded as illegal and void, by the Arab League and others, and was recognized only by Britain, Iraq, and Pakistan.»
  20. ↑ «[2]». Consultat el 26 d'agost de 2017.
  21. ↑ «[3]». Consultat el 29 d'agost de 2020.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 «[4]».
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 «[5]».
  24. ↑ Oficina Central d'Estadístiques de Palestina. «Cense per municipi» (en anglés). Consultat el 25 d'agost de 2017.
  25. ↑ "Holy Land Blues". Al-Ahram Weekly. 11 de giner de 2006.
  26. ↑ Patriarcat de Jerusalem. «Bisbes» (en anglés). Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 26 d'agost de 2017.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sebastia&oldid=793318»