Temple d'Apolo Patroos

Temple d'Apolo Patroos

El Temple d'Apolo Patroos (en griego: Ναός Απόλλωνος Πατρώου) és un chicotet temple jónico en ruïnes, situat al noroest del Àgora d'Atenes, prop de l'Estoa de Zeus.

Patrôos significa Patern, en el sentit de pertanyent als antepassats. Este deu es considera pare d'Ion, fundador de la raça jonia, que incloïa als atenienses, i protector de les famílies. El sobrenom de Patroos hauria segut donat al deu pels atenienses despuix de l'arribada d'Ion, quan es va establir en Atenes en ser els seus reis uns ineptos per a la guerra.

Història i descripció

El temple actual és la segona construcció del lloc. Està situat en el costat oest de l'Àgora, baixe el Colon Agoraios (tossal de l'Àgora) i el Temple de Hefesto. L'Estoa de Zeus]] es troba immediatament al nort. Al sur hi havia un espai obert i després el Metroón. L'espai a l'est va estar obert, fins a l'época romana, quan es va construir allí el Temple de Llaures. L'identificació d'estos restants arqueològics com el Temple d'Apolo Patroos es va basar inicialment en el relat de Pausanias, que menciona el temple despuix de la Stoa de Zeus i abans del Metroon.

Temple arcaic

El primer temple de l'emplaçament està atestat per sangues excavades en la roca mare, que sostenien fonaments de pedra. Estava orientat cap a l'est i tenia un àbsit d'uns 8,50 metros de diàmetro en l'extrem oest. En l'eix central d'este àbsit hi havia un bloc de poros grisa que provablement sostenia una estàtua de cult o tal volta una columna. La ceràmica trobada en les sangues dels fonaments indica que la construcció es va realisar cap a mediats de el VI Els fragments de marbre de Desocupacions trobats en la farcidura potser procedixquen de la construcció d'este temple. Un pou al sur contenia fragments d'un mòle utilisat para fondre una estàtua de bronze d'un varó nuet, tal volta l'estàtua de cult del temple. Estava en ruïnes abans de la construcció de l'Estoa de Zeus. Provablement va ser destruït durant la destrucció aqueménida d'Atenes en 480/79 a. C.

Charles Hedrick qüestiona que este edifici fora realment un temple, pero no oferix cap alternativa.

Periodo clàssic

Despuix d'açò, la zona va quedar buida, com indica un conjunt de bancs construïts darrere del temple a mitan de el V, mirant a l'est sobre l'Àgora.

Un mojón (horos) de el V du l'inscripció «mojón d'Apolo Patroos» (Agora XIX n.º 11, número d'inventari I 5569). Açò sembla indicar que la zona seguia sent sagrada per al deu. Homer Thompson supon un santuari a l'aire lliure en esta época. En la primera mitat de el IV, es va nivellar la zona i es va construir un mur que recorre el costat oest de la zona durant 11,5 metros i després corre cap a l'est durant 17 metros, per damunt dels restants del temple arcaic. Esta bisecció de l'estructura arcaica du a Charles Hedrick a dubtar de que la zona fòra sagrada en este periodo o en el periodo arcaic. A mitan de el IV es va excavar un bothros (fos per a ofrenes peridores) en la partix nort de la zona. El chicotet temple de Zeus Fratrio i Atenea Fratria es va construir sobre este bothros en la segona mitat de el IV. Lawall i Stewart sugerixen que inicialment es va dedicar a Apolo Patroos.

L'altar del santuari va ser dorat per Neoptólemo, fill de Anticles, en els anys 330 o 320 a. C. IG II² 4984 en l'inscripció «D'Apolo Patroos» pot ser part d'este altar.

Temple helenístico

El temple actual està orientat a l'est i era un temple hexástilo próstilo, lo que significa que tenia sis columnes a lo llarc de la frontera. Es creu que va ser construït en orde jónico basant-se en quatre fragments arquitectònics que semblen ajustar-se a les dimensions del temple. L'estructura principal medix 10,13 m d'ample i 16,76 mde llarc. D'eixa llongitut, 4,88 m corresponen al pronaos i 9,28 metros a la cella. En el costat dret de la cella, en la part posterior, hi ha una porta que conduïx a una atra cambra, que medix 4,93 m d'ample de nort a sur i 5,62 m de llarc d'est a oest. Esta sala funcionava com ádyton, el santuari més interior. El chicotet temple de Zeus Fratrio i Atenea Fratria es troba en l'espai que hi ha davant d'esta sala atrassera.

Els fonaments del temple consistien en un apilamiento de blocs de pedra calcàrea sense treballar que descansaven sobre la roca mare. La toicobato és de conglomerat i l'eutinteria de poros durs. Les parets eren de pedra calcàrea. S'han trobat fragments de marbre de la superestructura: escalons del pòrtic, la base jónica d'una pilastra i un fragment del geison.

Es va construir provablement entorn als anys 306-300 a. C. Un ánfora Tasos trobada en els seus fonaments situa la data de construcció despuix del 313 a. C. i les escultures del frontón s'han datat estilísticament en l'última década de el IV Andrew Stewart propon que la construcció del temple formava part d'un esforç per emfatisar els llaços d'Atenes en les ciutats jonias de l'oest d'Àsia Menor, a les que considerava els seus colónies, despuix de passar a formar part del regne d'Antígono I Monóftalmos i Demetrio Poliorcetes, que tenia la seua sèu en Àsia Menor, en l'any 306 a. C. Com a pare d'Ion, Apolo representava el herència jonia d'Atenes.

Estàtua de cult

Estàtua colossal d'Apolo (Àgora inv. S 2154), possiblement l'estàtua de Eufránor

L'escritor i viager de el II Pausanias informa de que el temple contenia una estàtua de cult tallada per Eufránor. Esta s'ha identificat en una estàtua colossal d'Apolo (Agora inv. S 2154), que provablement es va trobar prop del temple, partida verticalment en dos peces. Representa una figura masculina en peplo i himation; el cap i abdós braços s'han perdut, pero el llarc cabell de l'estàtua es conserva parcialment en el seu muscle esquerre. En el seu estat actual, medix 2,54 m d'altura. El bloc de marbre original tindria uns 2,8 m d'altura, 1,2 m d'esgambi i 0,75 m de profunditat, i pesava unes 6,5 tonellades. El cap i la gobanella esquerra (abdós s'han perdut) estaven fets de peces de marbre separades. Hi ha restants d'una cavitat en l'aixella esquerra que provablement es va utilisar per a sostindre una cítola que portava l'estàtua. Es pot datar a mitan de el IV per raons estilístiques. El revers està toscament llaurat i no estava pensat per a que es vera, lo que indica que estava adossat una paret. Es coneixen imitacions, com una estatuilla votiva contemporànea de l'Àgora i estàtues d'época romana.

S'ha debatut molt si esta és l'estàtua de Eufránor. Els arguments a favor de l'identificació són el fet de que estava adossada a una paret, que és una obra de gran calitat, que provablement es va trobar prop del temple, que és molt gran i que es va copiar en freqüència. Andrew Stewart propon que es va construir per a emfatisar els llaços atenienses en les ciutats de Jonia en els últims anys de la Segona Lliga ateniense. L'estàtua va ser provablement danyada durant el saqueig dels hérulos en 267 d. C. i posteriorment va ser tallada per la mitat verticalment, provablement com a preparació per a carregar-l'en un forn de calç.

Pausanias menciona atres dos estàtues d'Apolo: una realisada per Leocares, que provablement era de bronze, i un Apolo Alexicaco ("alejador del mal") realisat per Cálamis. Pausanias afirma que este últim va ser dedicat en acció de gràcies pel fi de la Plaga d'Atenes en l'any 427 a. C, pero açò és difícil de conciliar en atres evidències que situen la seua floruit a mitan de el V. Pausanias diu que estes estàtues estaven «davant del temple»; no està clar si açò significa que estaven situades a l'est de l'estructura o en el pronaos, a on els bancs a lo llarc de la part davantera de la paret travessera podrien haver acomodat les bases de les estàtues.

Dos ónfalo sde marbre trobats en el cantó suroest del Metroón i atres dos trobats al nort podrien ser exvotos entregats a Apolo Patroos.

Escultura de frontón

El frontón sobre la frontera este del temple tindria uns 9 m d'ample i 1,125 m d'alt en el centre. Dos escultures trobades en l'Àgora s'han relacionat en este frontón, que sembla haver representat una epifanía d'Apolo. Una d'elles és la part inferior d'una figura femenina en quitón i himatión assentada sobre una roca i mirant cap a la seua esquerra (inv. S 1530). Thompson la va identificar com una musa, i Stewart la data cap a 310-300 a. C. L'atra és la part inferior d'una figura masculina en un llarc quitón i himatión, assentat en un tro, possiblement en els braços alçats (inv. 2110), que Stewart data cap a 310-300 a. C. i identifica com Apolo. Estan en la mateixa escala i semblen ser dels mateixos escultors que varen tallar l'altar del Asclepeion de Cos (provablement els fills de Praxíteles).

Acrotera

La Nióbida de Chiaramonti, còpia romana del mateix tipo d'estàtua que l'acroterio millor conservat del temple.

S'han identificat tres de les quatre acroteras. Representen l'assessinat dels nióbidas per Apolo i Artemisa.

L'acroteria del cantó dret era una chicona corrent en quitón, un peplo àtic i himatión (inv S 440). Provablement es tracte d'una nióbida, inspirada en el tipo Uffizi/Chiaramonti, que es coneix per moltes còpies romanes; l'original provablement formava part del Monument de Trasilo, que va ser construït en 320/319 a. C.

Les demés acroteras es conserven solament menuts fragments. Una part del drapeado del peplos argivo/dòric d'una atra nióbida fugida (inv. S 1877) forma part de l'acrotera del cantó esquerre. Una part del pit d'una figura femenina (inv. S 3330), provablement Artemisa, provablement va formar part de l'acrotera central, ya que és llaugerament més gran que les demés. Provablement l'acompanyava una escultura d'Apolo, pero no s'han trobat restants d'ella. Estilísticamente, totes estes escultures daten de l'última década de el IV.

Cult

En Atenes hi havia varis santuaris de diferents aspectes d'Apolo. Apolo Patroos (‘dels pares’) representava el paper d'Apolo com a protector de famílies, tribus, gene, ad fratrias, i com a progenitor dels atenienses, com a pare d'Ion, antepassat dels jonios. Les fonts lliteràries ho identifiquen a sovint en Apolo Pitio, que era venerat en Atenes en el Pitión. Els chiquets atenienses que eren admesos en una fratría] (associació de cult) eren introduïts en un santuari d'Apolo Patroos com a part d'una cerimònia anomenada Meión; és provable que açò ocorreguera en santuaris separats pertanyents a les fratrías en qüestió. Alguns gene (un atre tipo d'associacions de cult) i fratrías, com els gefiros, therriiclidas i elasidas, tenien els seus propis santuaris i sacerdots d'Apolo Patroos; uns atres, com els salaminios, provablement li sacrificaven en este temple. Els atenienses seleccionats com arcont epónimo devien demostrar que tenien el seu propi cult a Apolo Patroos i indicar on estava ubicat abans de poder assumir el càrrec. Durant el regnat de l'emperador Claudio (41-54 d. C.), el cult a l'emperador es va fusionar en el d'Apolo Patroos.

Varis sacerdots del temple estan atestats en inscripcions:

• Nom perdut (ca. 100 a. C.: Agora XV 260)
• Teodosio fill de Va donar de Laciadas (ca. 100 a. C., IG II² 2871)
• Policarmo fill d'Eucles de Marató (30-37 d. C.: IG II² 3530), simultàneament sacerdot del emperador romà Tiberio
• Dionisodoro fill de Sófocles de Sunio (41-54 d. C.: IG II² 3274)
• Nom perdut de Gargetto (186 d. C.: Agora XV 411)
• Afrodisio, fill de Eudemo de File (finals de el II: IG II² 3630)
• Publio Elio Zenón de Berenicidas (ca. 230 d. C.: IG II² 3697)

El sacerdot de l'Apolo Patroos també tenia un assent designat en el Teatre de Dioniso

Bibliografia

• “The Campaign of 1934” (en) . Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens 4 (3): 352–354. doi:10.2307/146457. ISSN 0018-098X.
• “Buildings on the West Side of the Agora” (en) . Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens 6 (1): 77–115. doi:10.2307/146486. ISSN 0018-098X.

• “Excavations in the Athenian Agora: 1951” (en) . Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens 21 (2): 109–110. doi:10.2307/146780. ISSN 0018-098X.
• The Athenian Agora III: Literary and Epigraphical Testimonia (en en), Princeton, NJ: American School of Classical Studies at Athens.
• Technique of Greek Sculpture in the Archaic and Classical Periods (en en), London: Thames and Hudson, pp. 94–97.
• Pictorial Dictionary of Ancient Athens: John Travlos (en en), Praeger, pp. 96–99. ISBN 978-0-500-05012-5.
• Euphranor (en en), Leiden: Brill. ISBN 90-04-05932-6.
• “The Temple and Cult of Apollo Patroos in Athens” (en) . American Journal of Archaeology 92 (2): 185–210. doi:10.2307/505629. ISSN 0002-9114.
• The Athenian Agora: A Short Guide (en en), ASCSA. ISBN 978-0-87661-643-7.
• “Apollo Patroos and the Phratries” (en) . L'Antiquité Classique 75: 41–69. ISSN 0770-2817.
• “The Temple of Apollo Patroos Dated by an Amphora Stamp” (en) . Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens 78 (3): 387–403. ISSN 0018-098X.
• “Hellenistic Sculpture from the Athenian Agora, Part 4: The East Pediment and Akroteria of the Temple of Apollo Patroos” (en) . Hesperia: The Journal of the American School of Classical Studies at Athens 86 (2): 273–323. doi:10.2972/hesperia.86.2.0273. ISSN 0018-098X.