Tríade aventina
La Tríade aventina (també cridada Tríade plebea o Tríade agrícola) és un terme modern per a referir-se al cult conjunt de les deidades romanes Ceres, Líber i Llibera (relacionada en Proserpina). El cult es va establir al voltant del 493 a. C. dins d'un districte sagrat (templum) en el mont Aventino o prop d'ell, tradicionalment associat en la plebe romana. Relats posteriors descriuen la construcció del temple i els seus ritos com d'estil «grec». Alguns historiadors moderns descriuen la Tríade aventina com una antítesis plebea paralela i delliberada de la Tríade arcaica de Júpiter, Mart i Quirino i la posterior Tríade capitolina de Júpiter, Minerva i Juno. La tríade aventina, el temple i els seus ludi (jocs i representacions teatrals) associats varen servir com un foc d'identitat plebea, ocasionalment en oposició a l'èlit gobernant original de Roma, els patricios.
Orígens
[editar | editar còdic]La relació aventina entre Ceres, Liber i Llibera provablement es va basar en primer lloc en les seues funcions com deidades agrícoles i de la fertilitat per a la plebe, com un grup social distint. El deu Liber havia segut companyer tant de Ceres com de Llibera en cults de fertilitat distints i dispars que s'havien estés a lo llarc de tota la península italiana helenizada, molt abans de la seua adopció oficial per part de Roma, o més be, de la seua assimilació parcial, en tant el cult mateix de Ceres sembla haver segut considerat més tractable i cregut que el de Liber. Els cults aventinos de la plebe, descrits en fonts romanes posteriors com de caràcter distintivament grec, poden haver segut reforçats i influenciats adicionalment pels seus similituts percebudes en deidades gregues particulars: Ceres en Deméter, Liber en Dionisio (el Baco romà) i Llibera en Perséfone (la Proserpina romana)[1] o en Ariadna.[2] Conforme a la teologia romana, l'equivalència interna i externa de la Tríade aventina es va mantindre especulativa, àmplia i flexible. Molt despuix del seu establiment, Cicerón va rebujar l'equivalència entre Liber i Dionisio i va afirmar que Ceres era la mare de Liber i Llibera.[3][4]
Fundació
[editar | editar còdic]La Tríade aventina va ser establida poc despuix del derrocament de la monarquia romana i l'establiment de la República romana.[5] La majoria dels ciutadans plebeus de Roma eren governats pels patricios, un chicotet número de poderosos terratinents aristócrates que clamaaban un dret tradicional i exclusiu als més alts càrrecs religiosos, polítics i militars en Roma. Els plebeus no solament servien en les legions romamas, sino que constituïen la columna vertebral de la seua economia – menuts propietaris, treballadors, especialistes calificats, administradors de latifundis, viticultores, importadors i exportadors de gra i vi. En un context de hambruna en Roma, en una imminent guerra contra els llatins i una amenaça de secessió plebea, el dictador Aulo Postumio (c. 499 o 496 a. C) va consagrar un temple a les deidades patrones de la plebe, Ceres, Liber i Llibera en el mont Aventino o en les seues rodalies. L'hambruna va terminar i els soldats i ciutadans plebeus de Roma varen cooperar en la conquista dels llatins. En l'any 493 a. C., un temple recent construït en o prop del Aventino es va dedicar a la Tríade i varen tindre lloc els primers ludi scaenici (obres de teatre religioses) de les que hi haja registre en Roma, en honor a Liber i per a benefici del poble romà. És possible que les festes de Liber, les Liberalia, daten d'esta época.[6]
El domini patricio estava manifest en la Tríade capitolina de Júpiter, Mart i Quirino en la tossal Capitolina, en ple cor de la ciutat. El temple capitolino s'alçava dins dels llímits sagrats de la ciutat (pomerium). El mont Aventino, en canvi, estava fora d'ells. En la majoria de les versions del mit fundacional de Roma, va anar en este mont en a on el desafortunat Rem va perdre davant el seu germà Rómulo quan varen competir per a vore qui era un millor augur per a decidir la fundació, el nom i el liderage de Roma.[7] La consagració de Aulo Postumio ha segut interpretada com un reconeiximent pragmàtic i oportú de la ciutadania plebea com una agrupació social i política distinta i en els seus propis valors, tradicions i interessos; és possible que la seua intenció haja segut la confirmació de que la plebe i les seues deidades eren plenament romanes, pero el seu compliment va centrar la cultura i l'identitat plebees en una tríade de deidades solament parcialment assimilades a la religió romana oficial. Alguns dels aspectes dels seus cults eren encara considerats «no romans» en térmens morals per part de les autoritats de Roma. D'esta manera, la Tríade aventina li va brindar a la plebe lo que els historiadors moderns han descrit de diverses formes com un paralel a la Tríade capitolina oficial i la seua «còpia i antítesis».[8] Entre atres innovacions religioses basades en els seus interessos anticuarios, l'emperador Claudio va tornar a demarcar el pomerium per a que incloguera el mont Aventino.[9]
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cornell, T., The beginnings of Rome: Italy and Rome from the Bronze Age to the Punic Wars (c.1000–264 BC), Routledge, 1995, p. 264: "No podem estar segurs de que estes traces gregues del cult es remonten al 490 a.C., pero el restant de l'evidència fa provable que aixina siga, i els arguments que s'han amprat per a recolzar una data posterior són extremadament dèbils", contra Henri Li Bonniec, Li Culte du Ceres a Rome, París, 1958, p381 per a la data molt més tardana de c. 205 a.C., basada en el polemista cristià Arnobio, Adversus Nationes, 2.73: segons Cornell, Arnobio és una font "molt poc fiable" per a argumentar sobre la naturalea del cult aventino primitiu.
- ↑ The identification of the deified Ariadne with Llibera occurs in Ovid Fasti III (cited in Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».) and also in Hyginus Fabulae CCXXIV.2.
- ↑ Barbette Stanley Spaeth, The Roman goddess Ceres, University of Texas Press, 1996, pp.6 - 8, 44.
- ↑ Vore també T.P. Wiseman, Remus: a Roman myth, Cambridge University Press, 1995, p.133 i notes 20, 22.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats Romanes, 6.17, arreplega una tradició segons la qual la Tríade es va establir per recomanació dels Llibres Sibilinos.
- ↑ T.P. Wiseman, Remus: a Roman myth, Cambridge University Press, 1995, p.133.
- ↑ T.P. Wiseman, Remus: a Roman myth, Cambridge University Press, 1995, 4-17, et passim.
- ↑ Barbette Stanley Spaeth, The Roman goddess Ceres, University of Texas Press, 1996, 6-8, 92, citant a Henri Li Bonniec, Li culte de Cérès à Rome. Dones origines à la fi de la République, París, Librairie C. Klincksieck, 1958, per al cult aventino en el seu deidad femenina central com "còpia i antítesis" de la primitiva Tríade capitolina, enterament masculina, centrada en Júpiter com deidad suprema de Roma. Quan Mart i Quirino varen ser posteriorment substituïts per dos deeses, Júpiter va seguir sent el foc principal del cult capitolino. Si ben el temple aventino i els ludi poden representar un intent patricio de reconciliar o a lo manco aplacar a la plebe, Li Bonniec emfatisa el seu paper en l'oposició religiosa, política i moral de la plebe a la dominació patricia a lo llarc de l'història contemporànea i posteriorment republicana.
- ↑ Clifford Vaig, The Matter of the Gods: Religion and the Roman Empire (University of Califòrnia Press, 2008), p. 118, citant a Aulo Gelio 13.14.7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tríada aventina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.