Diferencia entre pàgines "Algemesí" i "Alginet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox pobles
 
{{Infobox pobles
|image_país = [[File:Localització d'Algemesí respecte del País Valencià.png    |175px]]  
+
|image_país = [[Image: Localisació_d'Alginet_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]  
|image_província = [[File:Localització d'Algemesí respecte de la Ribera Alta.png|170px]]  
+
|image_província = [[Image: Localisació_d'Alginet_respecte_de_la_Ribera_Alta.png‎|160px]]  
|nom =  Algemesí
+
|nom =  Alginet
|image_escut = [[File:Coat of Arms of Algemesí.svg|90px]]  
+
|image_escut = [[File:Escut d'Alginet.svg|90px]]  
 
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Ribera Alta]]
+
|comarca = [[La Ribera Alta]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alzira]]  
+
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Carlet]]  
|coor =  39°7′12″N 0°29′52″O  
+
|coor =  39°15′38″N 0°28′10″O  
|superfície = 41,5 km²
+
|superfície = 24,1 km²
|altitut = 17 msnm
+
|altitut = 150 msnm
|població = 27.511 hab.
+
|població = 13.186 hab.
|densitat = 662,91 hab./km²
+
|densitat = 547,13 hab./km²
|gentilici = Algemesinenc/a   
+
|gentilici = Alginetí/na     
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46680
+
|còdic_postal = 46230
|festes = Última semana de setembre
+
|festes = Segon quinzena d'agost
|alcalde = Vicent Ramón García Mont ([[PPCV]])  
+
|alcalde = Enrique Girona Climent ([[PPCV]])  
|uep = [http://www.algemesi.es Web Oficial d'Algemesí]
+
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46031 Web oficial d'Alginet]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
  
'''Algemesí''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]].
+
'''Alginet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Situat en la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]]. Conta en 13.186 habitants ([[INE]] [[2017]]).
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
El riu [[Magre]], afluent del [[Xúquer]], abraça el núcleu urbà  i confluïx en aquell dins del terme, en el parage natural municipal de la ''Chopera'', l'únic parc natural pertanyent a Algemesí, ya que lo restant del terme és una enorme estora verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, albercoquers, etc. En l'extrem nordest del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del [[samaruc]] (chicotet peix autòcton valencià), superfície de 11.800 m² que abans s'utilisava per al cultiu de l'[[arròs]] i ara, per estar inclosa en el [[Parc Natural de l'Albufera]], se dedica a la recuperació d'esta espècie que se troba en perill d'extinció. També se treballa en flora i fauna autòctona que necessita protecció com per eixemple el ''fartet'', el ''mossegadoret'', el ''pechinot'', la ''gamba camaró'', la ''gamba gavacha'', etc.  
+
Situat en la zona de transició entre [[La Ribera Alta]] i [[L'Horta de Valéncia]]. S'estén des de la zona de marjals riberenya de l'[[Albufera]] cap a la chicoteta serra de la Falaguera. La superfície del terme és montanyosa, a excepció d'un chicotet sector al noroest. Creua el terme, de sur a nort, la Sequia Real del [[Xúquer]]. La vila se troba en terreny montanyós. És una població extensa.
 +
El clima és fret en [[hivern]] -2 ºC / 5 ºC sol nevar en hivern de forma dèbil i [[Estiu|estius]] templats en temperatures de 15 °C i 25 °C.
  
El clima és [[clima mediterràneu]]; estius calorosos en temperatures que oscilen entre 30º i 38º, en tormentes estivals a finals d'[[agost]], hiverns suaus que varien entre 14º i 4º, en primavera d'hivern pluges intenses típicament dites "gotes fredes".
+
Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de [[MetroValencia]]
 
 
S'accedix a Algemesí des de [[Valéncia]], a través de la [[V-31]] prenent despuix la [[CV-42]]. Conta també en estació de [[ferrocarril]] de la llínea de [[Rodalies Valéncia]] C-2 de Valéncia ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]), per l'[[AP-7]] ([[E-15]]) eixida Algemesí.
 
 
 
=== [[Barri]]s i [[pedanie]]s ===
 
En el [[terme municipal]] d'Algemesí se troben també els següents núcleus de població ([[pedanies]]):
 
*'''El Carrascalet'''.
 
*'''El Raval'''.
 
I els següents barris:
 
*'''El Pla'''.
 
*'''El Teular'''.
 
*'''Plaça de la Ribera'''.
 
*'''Bernart Guinovart'''.
 
*'''Parc Salvador Castell'''.
 
*'''Plaça d'Alacant'''.
 
*'''Barri de Santa Bàrbara'''.
 
*'''Barri de Muntanya'''.
 
*'''Barri de Capella'''.
 
*'''El Mercat'''.
 
 
 
I els històrics poblats de:
 
*'''Pardines'''.
 
*'''Cotes'''.
 
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] d'Algemesí llimita en les següents localitats:
+
Alginet llimita en les següents localitats:
 +
[[Alfarp]], [[Algemesí]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Carlet]], [[Guadassuar]] i [[Sollana]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
  
[[Albalat de la Ribera]], [[Alzira]], [[Alginet]], [[Guadassuar]], [[Polinyà]] i [[Sollana]], totes elles de la [[província de Valéncia]]
+
Alginet conta en vàries urbanisacions:
 +
*Urbanisació Sant Patrici.
 +
*Urbanisació ''Los Lagos'', una de las més grans per no dir la més gran en quant a extensió de totes les urbanisacions d'[[Europa]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
De fundació islàmica com [[alqueria]], el seu topònim té com significat ''lloc solejat'' ya que és dels pocs pobles de la zona, en el que no hi ha ninguna montanya prop que li lleve llum solar. Poblat en cristians nous despuix de la seua conquista pel rei [[Jaume I d'Aragó]] i la seua primera cita és en el [[Llibre del Repartiment]], en l'any [[1243]]. Formà part del municipi d'[[Alzira]], fins a que en l'any [[1473]] obtingué l'independència, reservant-se [[Alzira]] la jurisdicció criminal i mer imperi. En l'any [[1574]], [[Felip II d'Espanya]] li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, despuix de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. En [[1608]], se li concedix el títul de Vila Real, s'introduïx el sistema d'insaculació per a proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi real de cogovernar en [[Alzira]] la [[Sequia Real del Xúquer]] i, el 12 de novembre, el rei li concedix la celebració de fira anual durant vint dies.  
+
De fundació [[musulmana]], el seu topònim prove de l'[[àrap]] ''Al-janna'', que significa terra de regadiu–horts. El rei [[Jaume I d'Aragó]] li la dona a Pere Garcia Herrera en l'any [[1250]]. [[Jaume II]], el 24 de [[novembre]] de [[1304]], la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en [[1360]]. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les [[Corts Valencianes]] de l'any [[1604]] el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en l'any [[1609]] iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En l'any [[1622]] acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En [[1648]] el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de [[1645]] l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En l'any [[1819]], en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En l'any [[1885]] un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.
  
L'[[expulsió dels moriscs]] i la compra de Cotes, feren que el [[sigle XVII]] fora de fort endeutament per a Algemesí. En les Corts Valencianes de [[1626]], el Braç Real demanà la revisió dels llímits d'Algemesí, degut als pleits que tenien des de la seua segregació d'[[Alzira]]. La vila d'Algemesí demanà l'aument de salari del justiciat, del seu assessor i del mustassaf.
+
== Demografía ==
 +
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 +
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
  
== Administració ==
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2017]]   
{{Alcaldes_Espanya
+
|-
  | Alcalde_1 = Joan Girbés Masià
+
| align=center| 12.184 || align=center| 11.685 || align=center| 12.035 || align=center| 11.632 || align=center| 12.062 || align=center| 12.069 || align=center| 11.661 || align=center| 12.587 || align=center| 12.499 || align=center| 12.605 || align=center| 13.057 || align=center| 13.186 
  | Partit_1 = Independents per Algemesí (IPA)
+
|}
  | Alcalde_2 = Joan Girbés Masià
 
  | Partit_2 = Independents per Algemesí (IPA)
 
  | Alcalde_3 = Emili Gregori Tarazona
 
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_4 = Emili Gregori Tarazona
 
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_5 = Emili Gregori Tarazona
 
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_6 = Emili Gregori Tarazona
 
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]  
 
  | Alcalde_7 = Emili Gregori Tarazona
 
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_8 = Vicent Ramón García Mont
 
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 
}}
 
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la [[Sequia Real del Xúquer]] introduí el cultiu de la [[morera]] i l'[[arròs]] que donaren una bona espenta al creiximent de la vila. Les terres dedicades al cultiu aumenten, sobre tot les dedicades a l'[[arròs]], unes 14.000 fanecades i atres 16.000 de [[morera]], [[blat]], [[dacsa]], [[ordi]], [[fava|faves]] i atres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels [[cítric]]s ha anant guanyant terreny al de l'arròs.
+
Els cultius de regadiu, [[cereal]]s, [[hortalices]] (principalment [[Tomata|tomates]]), [[cacau]]s, [[taronja|tarongers]], etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'[[aigua|aigües]] subterrànees. Se rega en aigües de la Séquia Real del [[Xúquer]] i la de ''Aledua''; també s'utilisen les aigües del riu [[Magre]], del qual el curs esta regulat pel pantà de Forata. Les industries són derivades de l'agricultura: almagasens de fruta, etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialisada en l'exportació de [[tomata|tomates]] i taronges. Durant el [[sigle XX]] degut a l'extensió dels regadius, la població aumentà un 400 per cent.
 
 
En les últimes décades l'indústria s'ha desenrollat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atres a numeroses empreses de tota la regió, fomentant aixina, el desenroll econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a us industrial. Algemesí és, despuix d'[[Alzira]], la ciutat en més número d'empreses de la comarca de la [[Ribera Alta]].
 
 
 
En l'actualitat s'està construint un nou parc industrial que destinarà 350.000 m² exclusivament a empreses agrícoles
 
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
[[File:Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí (Museu Valencià de la Festa).jpg|thumb|250px|Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí]]
+
*'''Castell dels ''Cabanyelles'''''. De l'any [[1417]], reconstruït en el [[sigle XVI]]. En [[1875]] fon comprat i eliminats els dos torrellons que el flanquejaven per a instalar l'ajuntament.
 
+
[[File:Torre Luengo 1..jpg|thumb|200px|Torre de Luengo]]
*'''Parròquia de [[Sant Pio X]] '''. Regentada pels pares Escolapis.
+
*'''Torres de Luengo i del Borrero'''. Aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
*'''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]] '''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del [[sigle XVIII]] ([[1789]]) i recoberta modernament ([[1890]] i [[1927]]). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferència  d'atres iglésies en que a l'entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc a on se personifica la presència de Deu i des d'a on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí ''retallar'' un tros de l'iglésia, just a on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa paisages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre [[1603]] i [[1610]] i completat per [[José Segrelles]] en [[1954]].
+
[[File:Alginet - Ermita San José 02.jpg|thumb|200px|Ermita de Sant Josep]]
*'''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]] '''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit vàries reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la [[Guàrdia Civil]] fins a asil. Ha segut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.
+
*'''Ermita de Sant Josep'''. Neogótica del [[sigle XIX]], en un retaule de gran valor. A on se venera una image de Sant Josep, original del [[sigle XV]]. L'ermita se construí sobre atra més antiga, d'estil gòtic.
 +
*'''Iglésia Parroquial'''. ([[1654]]-[[1699]]) construïda sobre l'antiga, de l'any [[1330]]. El campanar i la capella de la comunió són del [[sigle XVIII]].
  
== Festes locals ==
+
Hi ha que senyalar que queden alguns eixemples de la casa típica de llaurador en entrada per a carro, l'estable per als animals, la palliça, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljup per a suministrar-se aigua. També queden algunes cases de terratinents de finals del [[sigle XVIII]] i algunes atres de la chicoteta burguesia agrícola que florí a finals del [[sigle XIX]] en el cultiu de la taronja.
*'''[[Falles]] ''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].
 
*'''La [[Semana Santa]] ''', en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.
 
*'''Fira de [[Sant Onofre]] ''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.
 
[[File:Nova Muixeranga d'Algemesí.jpg|thumb|250px|[[Muixeranga]] d'Algemesí]]
 
*'''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha segut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[File:Concierto plaza de toros Algemesí.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]] la ''processoneta''. Les danses dels ''Bastonets'', la ''Carchofa'', els ''Arquets'', ''els Boleros o Llauradors'' (www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]'', les ''Pastoretes'', els ''Tornejants'' i, sobre tot, la ''[[Moixaranga]] '' (Castells humans i balls).
 
*'''[[Semana Taurina d'Algemesí]] '''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.
 
  
== Gastronomia ==
+
== Festes ==
En l'apartat gastronòmic destaquen, com en tota [[la Ribera]], els arrossos. És de destacar també en dolços ''els rollets d'anís'', ''les fogassetes'' (són un tipo de galletes mijanes d'anís),''[[coca fina]]'', ''[[coca cristiana]] '', ''coca bova'', ''[[torró]] de panets'' o torró de gat, ''rollet de carabassa''...i en salat cap nomenar ''la coca en sal'' (un tipo una coca de pa en [[oli]] i [[sal]]), ''les coquetes de cacau'', ''els migets'', ''les rosquilletes''...entre atres.
+
*'''[[Sant Antoni Abat]]'''. Protector del ganado gastat per a les faenes agrícoles. Les fogueres, la bendició han subsistit no obstant la creixent despersonalisació dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.
  
Ademés en la semana de bous que se celebra les dos últimes semanes de setembre, és popular ''el colpet'', és una beguda un poc més gran que un chupito, composta per Vodca, Granadina i Tònica, que se pren tapada en una torcaboca i plegant-li al got 3 colps abans de pendre-lo.
+
*'''Festes Patronals'''. Se celebren durant la segona quinzena d'[[agost]], i destaquen per la seua implicació. Els sopars (normalment 3 en dies alterns) se celebren a lo llarc del carrer (antiga carretera) que creua tot el poble d'extrem a extrem, i a on cada veí d'Alginet trau les seues cadires i taules al carrer per a sopar en companyia d'amics, familiars i el restant de veïns.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.algemesi.es Pàgina web de l'Ajuntament]
 
*[http://www.museuvalenciadelafesta.com Pàgina web d'''El Museu de la Festa'']
 
*[http://www.pelechano.com/sma/ Pàgina web de la Societat Musical d'Algemesí]
 
*[http://www.muixeranga.net Pàgina web de ''La Moixaranga'']
 
*[http://www.novamuixeranga.com Pàgina web de ''La Nova Moixaranga'']
 
*[http://www.setmanadebous.com Semana de bous d'Algemesí]
 
*[http://sketchup.google.com/3dwarehouse/details?mid=c18ee4cd0b688b9efcb884512384c642&prevstart=0 Modelo 3D Basílica de Sant Jaume Apòstol (Google Earth)]
 
 
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 +
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
*[http://www.alginet.es/ Ajuntament d'Alginet]
 +
*[http://www.webalginet.com/web/index.php Web d'Alginet].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Traduït de|es|Algemesí}}
+
{{Traduït de|es|Alginet}}
{{Municipis de La Ribera Alta}}
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 15:09 6 jun 2021

Alginet
95px Escut d'Alginet.svg
160px
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Ribera Alta
Partit judicial: Carlet
Ubicació: 39°15′38″N 0°28′10″O
Altitut: 150 msnm
Superfície: 24,1 km²
Població: 13.186 hab.
Densitat: 547,13 hab./km²
Gentilici: Alginetí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46230
Festes majors: Segon quinzena d'agost
Alcalde: Enrique Girona Climent (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alginet és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta. Conta en 13.186 habitants (INE 2017).

Geografia

Situat en la zona de transició entre La Ribera Alta i L'Horta de Valéncia. S'estén des de la zona de marjals riberenya de l'Albufera cap a la chicoteta serra de la Falaguera. La superfície del terme és montanyosa, a excepció d'un chicotet sector al noroest. Creua el terme, de sur a nort, la Sequia Real del Xúquer. La vila se troba en terreny montanyós. És una població extensa. El clima és fret en hivern -2 ºC / 5 ºC sol nevar en hivern de forma dèbil i té estius templats en temperatures de 15 °C i 25 °C.

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de MetroValencia

Localitats llimítrofs

Alginet llimita en les següents localitats: Alfarp, Algemesí, Almussafes, Benifayó, Carlet, Guadassuar i Sollana, totes elles de la província de Valéncia.

Alginet conta en vàries urbanisacions:

  • Urbanisació Sant Patrici.
  • Urbanisació Los Lagos, una de las més grans per no dir la més gran en quant a extensió de totes les urbanisacions d'Europa.

Història

De fundació musulmana, el seu topònim prove de l'àrap Al-janna, que significa terra de regadiu–horts. El rei Jaume I d'Aragó li la dona a Pere Garcia Herrera en l'any 1250. Jaume II, el 24 de novembre de 1304, la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en 1360. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les Corts Valencianes de l'any 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en l'any 1609 iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En l'any 1622 acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de 1645 l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En l'any 1819, en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En l'any 1885 un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.

Demografía

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2017
12.184 11.685 12.035 11.632 12.062 12.069 11.661 12.587 12.499 12.605 13.057 13.186

Economia

Els cultius de regadiu, cereals, hortalices (principalment tomates), cacaus, tarongers, etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànees. Se rega en aigües de la Séquia Real del Xúquer i la de Aledua; també s'utilisen les aigües del riu Magre, del qual el curs esta regulat pel pantà de Forata. Les industries són derivades de l'agricultura: almagasens de fruta, etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialisada en l'exportació de tomates i taronges. Durant el sigle XX degut a l'extensió dels regadius, la població aumentà un 400 per cent.

Monuments

  • Castell dels Cabanyelles. De l'any 1417, reconstruït en el sigle XVI. En 1875 fon comprat i eliminats els dos torrellons que el flanquejaven per a instalar l'ajuntament.
Torre de Luengo
  • Torres de Luengo i del Borrero. Aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
Ermita de Sant Josep
  • Ermita de Sant Josep. Neogótica del sigle XIX, en un retaule de gran valor. A on se venera una image de Sant Josep, original del sigle XV. L'ermita se construí sobre atra més antiga, d'estil gòtic.
  • Iglésia Parroquial. (1654-1699) construïda sobre l'antiga, de l'any 1330. El campanar i la capella de la comunió són del sigle XVIII.

Hi ha que senyalar que queden alguns eixemples de la casa típica de llaurador en entrada per a carro, l'estable per als animals, la palliça, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljup per a suministrar-se aigua. També queden algunes cases de terratinents de finals del sigle XVIII i algunes atres de la chicoteta burguesia agrícola que florí a finals del sigle XIX en el cultiu de la taronja.

Festes

  • Sant Antoni Abat. Protector del ganado gastat per a les faenes agrícoles. Les fogueres, la bendició han subsistit no obstant la creixent despersonalisació dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.
  • Festes Patronals. Se celebren durant la segona quinzena d'agost, i destaquen per la seua implicació. Els sopars (normalment 3 en dies alterns) se celebren a lo llarc del carrer (antiga carretera) que creua tot el poble d'extrem a extrem, i a on cada veí d'Alginet trau les seues cadires i taules al carrer per a sopar en companyia d'amics, familiars i el restant de veïns.

Enllaços externs

Referències


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló