Diferència entre les revisions de "Deute públic de la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiqueta: Edició visual canviada)
Llínea 3: Llínea 3:
 
== Evolució històrica ==
 
== Evolució històrica ==
 
Des de 2004 fins a 2025, el deute viu s'ha multiplicat, passant d'aproximadament 9 420 millons d'euros a 60 368 millons a 31 de març de 2025, segons senyes del Banc d'Espanya i la Conselleria de Facenda i Economia.<ref>[https://elpais.com/opinion/2025-02-27/la-quita-y-la-reforma.html?utm_source=chatgpt.com La quita y la reforma]</ref><ref>[https://gvaoberta.gva.es/es/deuda-publica?utm_source=chatgpt.com gvaoberta.gva.es]</ref> Este increment es va intensificar despuix de la crisis de 2008 i la pandèmia, aixina com a raïl d'events climàtics com la *DANA d'octubre de 2023, que varen motivar l'aprovació d'un increment adicional de deute en 700 millons per a reconstrucció.
 
Des de 2004 fins a 2025, el deute viu s'ha multiplicat, passant d'aproximadament 9 420 millons d'euros a 60 368 millons a 31 de març de 2025, segons senyes del Banc d'Espanya i la Conselleria de Facenda i Economia.<ref>[https://elpais.com/opinion/2025-02-27/la-quita-y-la-reforma.html?utm_source=chatgpt.com La quita y la reforma]</ref><ref>[https://gvaoberta.gva.es/es/deuda-publica?utm_source=chatgpt.com gvaoberta.gva.es]</ref> Este increment es va intensificar despuix de la crisis de 2008 i la pandèmia, aixina com a raïl d'events climàtics com la *DANA d'octubre de 2023, que varen motivar l'aprovació d'un increment adicional de deute en 700 millons per a reconstrucció.
 
  
 
En 2012, la Comunitat Valenciana fon la primera autonomia en recórrer al Fondo de Liquidea Autonòmic (FLA), un mecanisme de finançació extraordinari creat pel Govern d'Espanya per a ajudar a les comunitats autònomes en dificultats per a accedir als mercats financers.
 
En 2012, la Comunitat Valenciana fon la primera autonomia en recórrer al Fondo de Liquidea Autonòmic (FLA), un mecanisme de finançació extraordinari creat pel Govern d'Espanya per a ajudar a les comunitats autònomes en dificultats per a accedir als mercats financers.
Llínea 39: Llínea 38:
 
* [[Fondo de Liquidea Autonòmica]] (FLA)
 
* [[Fondo de Liquidea Autonòmica]] (FLA)
 
* [[Deute públic d'Espanya]]
 
* [[Deute públic d'Espanya]]
 +
 +
{{Regne de Valéncia}}
 +
 +
[[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana|*]]

Revisió de 07:52 21 jul 2025

El deute públic de la Comunitat Valenciana reflectix el volum total de compromisos financers adquirits per la Generalitat Valenciana per mig de préstams, emissions i fondos, en particular a través del Fondo de Liquidea Autonòmica (FLA) i atres mecanismes extraordinaris.

Evolució històrica

Des de 2004 fins a 2025, el deute viu s'ha multiplicat, passant d'aproximadament 9 420 millons d'euros a 60 368 millons a 31 de març de 2025, segons senyes del Banc d'Espanya i la Conselleria de Facenda i Economia.[1][2] Este increment es va intensificar despuix de la crisis de 2008 i la pandèmia, aixina com a raïl d'events climàtics com la *DANA d'octubre de 2023, que varen motivar l'aprovació d'un increment adicional de deute en 700 millons per a reconstrucció.

En 2012, la Comunitat Valenciana fon la primera autonomia en recórrer al Fondo de Liquidea Autonòmic (FLA), un mecanisme de finançació extraordinari creat pel Govern d'Espanya per a ajudar a les comunitats autònomes en dificultats per a accedir als mercats financers.

Senyes actuals

Segons senyes del Banc d'Espanya, la Comunitat Valenciana va tancar 2024 en un deute públic del 40,7% del PIB, 60.332 millons.[3]

A lo llarc de 2024, la Comunitat Valenciana va registrar un aument de més de 2 000 millons en el seu endeutament (4 % interanual).[4]

Comparativa nacional

En térmens absoluts, la Comunitat Valenciana es troba entre les comunitats en major volum de deute, solament per darrere de Catalunya, Andalusia i la Comunitat de Madrit. No obstant, en relacionar el deute en el seu PIB, la Comunitat Valenciana presenta un dels nivells més elevats del país.[5]

Factors determinants

Diversos factors han contribuït a l'elevat endeutament valencià:

  • Infrafinanciació autonòmica: Experts i autoritats autonòmiques han denunciat reiteradament que la Comunitat Valenciana rep menys recursos per habitant en comparació a la mija nacional a través del sistema de finançació autonòmica.[6]
  • Elevada despesa estructural: Els servicis públics bàsics, com a sanitat i educació, absorbixen una part substancial del presupost, i la seua finançació ha requerit endeutament adicional.
  • Cost de grans proyectes: A lo llarc dels anys 2000, la Generalitat va promoure proyectes de gran envergadura (com la Ciutat de les Arts i les Ciències, events deportius i culturals, i atres infraestructures) que varen generar una elevada despesa d'inversió i manteniment.

Repercussions i sostenibilitat

L'elevat nivell de deute llimita la capacitat de maniobra presupostària de la Generalitat Valenciana i condiciona el seu accés a la finançació en els mercats. Bona part del presupost autonòmic es destina al pagament d'interessos i amortisació de deute, lo que reduïx el marge disponible per a polítiques públiques.[7]

Ademés, la dependència del FLA implica una estreta supervisió per part del Ministeri de Facenda i l'obligació de presentar plans d'ajust i estabilitat presupostària.

En 2025, per primera volta en més d'una década, el Govern central no va autorisar nous desembossos del FLA extraordinari, lo que va obligar a la Generalitat a solicitar un crèdit bancari de 1 816 millons d'euros per a cobrir pagaments a proveïdors i saldar aproximadament 147 millons adeutats a farmàcies.[8]

Perspectives de futur

La reforma del sistema de finançació autonòmica és una de les principals demandes del govern valencià per a millorar la sostenibilitat financera de la comunitat. Aixina mateix, s'han plantejat propostes per a la reestructuració o condonació parcial del deute autonòmic, especialment l'associada al FLA, com a part d'un nou marc de coordinació fiscal entre l'Estat i les comunitats autònomes.

Referències

Vore també