Diferència entre les revisions de "Serres i montanyes de la Comunitat Valenciana"
(→Llista) |
|||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
{{Regne de Valéncia}} | {{Regne de Valéncia}} | ||
| − | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana | + | [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]] |
Revisió de 12:34 14 ago 2025
La Comunitat Valenciana posseïx un relleu variat, caracterisat per la presència de sistemes montanyosos que recorren gran part del territori i que influïxen de manera decisiva en el seu clima, hidrografia i activitats humanes. Estes montanyes són importants tant des del punt de vista geogràfic com a ambiental, cultural i turístic.
Sistemes montanyosos principals
Entre els principals sistemes montanyosos de la Comunitat Valenciana destaquen:
- Sistema Ibèric: S'estén per l'interior nort de la regió i conté serres com la de Javalambre i la de Calderona. Estes montanyes posseïxen altituts moderades i presenten una geomorfologia variada, en barrancs, replanells i picos .
- Cordillera Costera i Prellitoral: Comprén montanyes pròximes a la costa, incloent la Serra d'Aitana, la Serra de Mariola i la Serra Calderona. Estes serres presenten un relleu més suau prop del llitoral i són conegudes pels seus boscs de pi, carrasca i garrofera.
- Cordilleres Bètiques i Prebètiques: S'estenen pel sur i surest, incloent la Serra d'Aitana, la Serra de Mariola i la Serra de Crevillent.
Altitut i geologia
Les montanyes valencianes presenten altituts que rara volta superen els 1.500 metros, sent Aitana, en Alacant, el cim més alt de la regió en 1.558 metros. La geologia d'estes montanyes és variada, predominant calcàrees, margues i algeps, lo que ha donat lloc a formacions càrstiques, coves i barrancs que són objecte d'estudi geològic i turístic.
Relleu i paisage
Les montanyes i serres valencianes presenten una gran varietat paisagística, des de cims rocosos i abruptes fins a llomes més suaus cobertes de xara i bosc mediterràneu. Les valls i barrancs intercalats faciliten el desenroll de microclima i hàbitats diversos, propicis per a espècies vegetals i animals endèmiques.
Flora i fauna
En estes montanyes predominen pinades, carrascals, aixina com xares mediterrànees adaptades a la sequia estival. Entre la fauna destaquen rapaces com l'àguila real i el muçol real, mamífers com la cabra hispànica i diverses espècies de reptils i amfibis. Moltes serres formen part d'espais naturals protegits, com el Parc Natural de la Serra d'Espadà o el Parc Natural de la Serra Calderona.
Clima i ecosistemes
El relleu montanyós condiciona el clima de la Comunitat Valenciana, generant microclima que afecten a la vegetació i a la fauna. En les serres interiors predominen boscs mediterràneus i de ribera, mentres que en les zones més altes es troben espècies adaptades a temperatures més baixes i sols rocosos. Estes montanyes són refugi d'espècies autòctones i espais per a la conservació de la biodiversitat.
Us humà i turisme
Les montanyes valencianes han segut tradicionalment utilisades per a l'agricultura de montanya, pastoreig i explotació forestal. Actualment, el senderisme, l'escalada, el cicloturisme i atres activitats a l'aire lliure constituïxen una important font de turisme rural i de naturalea, destacant parcs naturals com la Serra d'Espadà o la Serra Calderona.
Patrimoni cultural
Ademés del seu valor natural, moltes serres alberguen jaciments arqueològics, castells i ermites que reflectixen l'ocupació històrica i cultural del territori. Estes montanyes han servit com a refugi i defensa en diferents moments històrics, des de l'antiguetat fins a l'Edat Mija.
Llista
- Castelló
- Serra d'Espadà – Sistema Ibèric
- Serra de Irta – Cordillera Costera
- Serra de la Calderona (partix nort) – Cordillera Costera
- Penyagolosa (1.813 m) – Pico més alt de la província, Sistema Ibèric
- Serra de Borriol – Cordillera Costera
- Serra de la Sarratella – Cordillera Costera
- Valéncia
- Serra de la Calderona (partix sur) – Cordillera Costera
- Serra de Martés – Sistema Ibèric
- Serra de Enguera – Sistema Ibèric/Prebètic
- Serra de Chiva – Sistema Ibèric
- Serra de Utiel – Sistema Ibèric
- Serra de Malacara – Sistema Ibèric
- Alacant
- Serra d'Aitana (1.558 m) – Prebètic, pico més alt de la província
- Serra de Mariola – Prebètic
- Serra de Crevillent – Prebètic
- Serra de Bernia – Prebètic
- Serra de la Carrasqueta – Prebètic
- Serra d'Oriola – Prebètic
- Serra Gelada – Cordillera Costera
| ||||||||||||||||||||||