Diferència entre les revisions de "Àustria" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 90:

[[Carlemany]] va conquistar la zona en [[788]] i va encorajar a la colonisació i el cristianisme. Com a part oriental de l'imperi Franco, els principals àmbits que ara comprenen Àustria varen ser llegats a la casa de [[Babenberg]]. La zona era coneguda com la ''Marchia Orientalis'' i va ser entregada a [[Leopoldo I d'Àustria (Babenberg)|Leopoldo I d'Àustria]] en [[976]].

El primer vestigi en el nom d'Àustria és de [[996]], en el que està inscrit com ''Ostarrîchi'', referint-se al territori de la marca dels Babenberg. El terme occidental "Àustria" no és històricament determinat, encara que, segons pareix, és una traducció de "Marchia orientalis", que ~~només~~ va aplegar molt més vesprada.

El primer vestigi en el nom d'Àustria és de [[996]], en el que està inscrit com ''Ostarrîchi'', referint-se al territori de la marca dels Babenberg. El terme occidental "Àustria" no és històricament determinat, encara que, segons pareix, és una traducció de "Marchia orientalis", que a soles va aplegar molt més vesprada.

En la [[Edat Mija]], el [[Imperi carolingi]] es va establir en la regió. Des del [[sigle X]] al [[sigle XIII|XIII]] Àustria va estar baix el domini dels [[Babenberg]], que varen ser succeïts per la casa dels [[Habsburc]], l'història dels quals a partir d'este moment i fins al final de la [[Primera Guerra Mundial]] es fon en la d'Àustria.

Llínea 101:

=== Habsburc ===

[[Archiu:Wappen röm.kaiser.JPG|thumb|left|Escude d'armes d'un Emperador Habsburc.]]

En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen començar a acumular atres províncies en les proximitats del [[Ducat d'Àustria]]. En [[1438]], el duc [[Alberto V d'Àustria]] va ser elegit com a successor del seu sogre, el [[Segismundo del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador Segismundo]]. Encara que el propi Alberto ~~només~~ va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.

En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen començar a acumular atres províncies en les proximitats del [[Ducat d'Àustria]]. En [[1438]], el duc [[Alberto V d'Àustria]] va ser elegit com a successor del seu sogre, el [[Segismundo del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador Segismundo]]. Encara que el propi Alberto a soles va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.

Aixina mateix, els Habsburc varen començar a acumular territoris llunt de les seues terres hereditàries. En [[1477]], el [[Maximiliano I d'Habsburc|archiduc Maximiliano]], fill únic de l'emperador [[Federico III d'Habsburc|Federico III]], es va casar en l'hereua de [[Ducat de Borgonyaorgoña|Borgonya]] i, per lo tant, va adquirir la major part dels [[Paisos Baixos]] per a la família. El seu fill [[Felipe I de Castella|Felipe el Bell]], casat en [[Juana la Loca]], hereua de la [[Corona de Castella]] i de [[Corona d'Aragó|Aragó]], va ampliar les possessions territorials dels Habsburc, sobretot dels espanyols. En [[1526]], a raïl de la [[batalla de Mohács]], els governants d'Àustria varen ampliar els seus territoris, en lo que la part de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] no ocupada pels [[Imperi otomà|otomans]] va quedar baix el seu domini. L'expansió otomana en Hongria va donar lloc a freqüents conflictes entre els dos poders, particularment evident en la cridada [[Guerra Llarga]] de [[1593]] a [[1606]].

Llínea 171:

[[Archiu:Wolfgang-amadeus-mozart 1.jpg|thumb|upright|[[Wolfgang Amadeus Mozart]].]]

Àustria, es va proclamar en el passat com a gran potència europea, i el seu entorn cultural han generat una indispensable enorme contribució a la cultura europea a través de les diverses formes d'art, molt especialment en la música. Viena va ser des de fins del s.XVIII fins a la [[Primera Guerra Mundial]] la capital cultural d'Europa (~~només~~ superada per París).

Àustria, es va proclamar en el passat com a gran potència europea, i el seu entorn cultural han generat una indispensable enorme contribució a la cultura europea a través de les diverses formes d'art, molt especialment en la música. Viena va ser des de fins del s.XVIII fins a la [[Primera Guerra Mundial]] la capital cultural d'Europa (a soles superada per París).

Àustria ha segut el lloc de naiximent de molts compositors famosos, com [[Gluck]], [[Mozart]], [[Haydn]], [[Schubert]], [[Bruckner]], [[Hugo Wolf|Wolf]], [[Johann Strauss (pare)|Johann Strauss]] pare, [[Johann Strauss (fill)|Johann Strauss]] fill i [[Mahler]], aixina com membres de la Segona Escola de [[Viena]], com [[Schönberg]], [[Anton von Webern]], [[Alexander von Zemlinsky]], [[Siegmund von Hausegger]] i [[Alban Berg|Berg]]. Viena ha segut des de fa molt temps un important centre de l'innovació musical.

@@ Llínea 90: / Llínea 90: @@
 [[Carlemany]] va conquistar la zona en [[788]] i va encorajar a la colonisació i el cristianisme. Com a part oriental de l'imperi Franco, els principals àmbits que ara comprenen Àustria varen ser llegats a la casa de [[Babenberg]]. La zona era coneguda com la ''Marchia Orientalis'' i va ser entregada a [[Leopoldo I d'Àustria (Babenberg)|Leopoldo I d'Àustria]] en [[976]].
-El primer vestigi en el nom d'Àustria és de [[996]], en el que està inscrit com ''Ostarrîchi'', referint-se al territori de la marca dels Babenberg. El terme occidental "Àustria" no és històricament determinat, encara que, segons pareix, és una traducció de "Marchia orientalis", que només va aplegar molt més vesprada.
+El primer vestigi en el nom d'Àustria és de [[996]], en el que està inscrit com ''Ostarrîchi'', referint-se al territori de la marca dels Babenberg. El terme occidental "Àustria" no és històricament determinat, encara que, segons pareix, és una traducció de "Marchia orientalis", que a soles va aplegar molt més vesprada.
 En la [[Edat Mija]], el [[Imperi carolingi]] es va establir en la regió. Des del [[sigle X]] al [[sigle XIII|XIII]] Àustria va estar baix el domini dels [[Babenberg]], que varen ser succeïts per la casa dels [[Habsburc]], l'història dels quals a partir d'este moment i fins al final de la [[Primera Guerra Mundial]] es fon en la d'Àustria.
@@ Llínea 101: / Llínea 101: @@
 === Habsburc ===
 [[Archiu:Wappen röm.kaiser.JPG|thumb|left|Escude d'armes d'un Emperador Habsburc.]]
-En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen començar a acumular atres províncies en les proximitats del [[Ducat d'Àustria]]. En [[1438]], el duc [[Alberto V d'Àustria]] va ser elegit com a successor del seu sogre, el [[Segismundo del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador Segismundo]]. Encara que el propi Alberto només va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.
+En els sigles XIV i XV, els Habsburc varen començar a acumular atres províncies en les proximitats del [[Ducat d'Àustria]]. En [[1438]], el duc [[Alberto V d'Àustria]] va ser elegit com a successor del seu sogre, el [[Segismundo del Sacre Imperi Romà Germànic|emperador Segismundo]]. Encara que el propi Alberto a soles va regnar durant un any, a partir de llavors tots els emperadors del Sacre Imperi Romà varen ser Habsburc, en una sola excepció.
 Aixina mateix, els Habsburc varen començar a acumular territoris llunt de les seues terres hereditàries. En [[1477]], el [[Maximiliano I d'Habsburc|archiduc Maximiliano]], fill únic de l'emperador [[Federico III d'Habsburc|Federico III]], es va casar en l'hereua de [[Ducat de Borgonyaorgoña|Borgonya]] i, per lo tant, va adquirir la major part dels [[Paisos Baixos]] per a la família. El seu fill [[Felipe I de Castella|Felipe el Bell]], casat en [[Juana la Loca]], hereua de la [[Corona de Castella]] i de [[Corona d'Aragó|Aragó]], va ampliar les possessions territorials dels Habsburc, sobretot dels espanyols. En [[1526]], a raïl de la [[batalla de Mohács]], els governants d'Àustria varen ampliar els seus territoris, en lo que la part de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] no ocupada pels [[Imperi otomà|otomans]] va quedar baix el seu domini. L'expansió otomana en Hongria va donar lloc a freqüents conflictes entre els dos poders, particularment evident en la cridada [[Guerra Llarga]] de [[1593]] a [[1606]].
@@ Llínea 171: / Llínea 171: @@
 {{AP|Cultura d'Àustria}}
 [[Archiu:Wolfgang-amadeus-mozart 1.jpg|thumb|upright|[[Wolfgang Amadeus Mozart]].]]
-Àustria, es va proclamar en el passat com a gran potència europea, i el seu entorn cultural han generat una indispensable enorme contribució a la cultura europea a través de les diverses formes d'art, molt especialment en la música. Viena va ser des de fins del s.XVIII fins a la [[Primera Guerra Mundial]] la capital cultural d'Europa (només superada per París).
+Àustria, es va proclamar en el passat com a gran potència europea, i el seu entorn cultural han generat una indispensable enorme contribució a la cultura europea a través de les diverses formes d'art, molt especialment en la música. Viena va ser des de fins del s.XVIII fins a la [[Primera Guerra Mundial]] la capital cultural d'Europa (a soles superada per París).
 Àustria ha segut el lloc de naiximent de molts compositors famosos, com [[Gluck]], [[Mozart]], [[Haydn]], [[Schubert]], [[Bruckner]], [[Hugo Wolf|Wolf]], [[Johann Strauss (pare)|Johann Strauss]] pare, [[Johann Strauss (fill)|Johann Strauss]] fill i [[Mahler]], aixina com membres de la Segona Escola de [[Viena]], com [[Schönberg]], [[Anton von Webern]], [[Alexander von Zemlinsky]], [[Siegmund von Hausegger]] i [[Alban Berg|Berg]]. Viena ha segut des de fa molt temps un important centre de l'innovació musical.