Diferència entre les revisions de "Esclavitut"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
== L'esclavitut en l'antiguetat == | == L'esclavitut en l'antiguetat == | ||
Els primers escrits en els que es té constància de la presència d'esclaus en una gran civilisació és en [[Mesopotàmia]] durant l'época [[sumèria]], si be molt llimitada. En l'[[Antic Egipte]] un número d'esclaus suficient com per a tindre certa importància social es va donar a soles en alguns periodos, especialment en l'Imperi Nou. L'orige dels esclaus provenia de les conquistes i no existia una regulació jurídica sobre els mateixos. Estava un atre periodo també cridat [[Cicle de Ceso]]. | Els primers escrits en els que es té constància de la presència d'esclaus en una gran civilisació és en [[Mesopotàmia]] durant l'época [[sumèria]], si be molt llimitada. En l'[[Antic Egipte]] un número d'esclaus suficient com per a tindre certa importància social es va donar a soles en alguns periodos, especialment en l'Imperi Nou. L'orige dels esclaus provenia de les conquistes i no existia una regulació jurídica sobre els mateixos. Estava un atre periodo també cridat [[Cicle de Ceso]]. | ||
[[File:Slaves ruvuma.jpg|thumb|250px|Comerç àrap d'esclaus]] | |||
L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]). | L'esclavitut com a pràctica social i econòmica fon usual en l'antiguetat greco-romana, i les dos poden considerar-se les primeres societats "esclavistes" a l'estar sustentada la seua base econòmica per este sistema. L'[[estatus social]] i el paper dels esclaus era considerat inferior o inexistent en relació a una persona lliure. La societat de l'[[Antiga Grècia]] tenia fonamentada filosòficament l'[[Esclavitut en l'Antiga Grècia|esclavitut]] que, per a [[Aristòtel]] era la garantia indispensable per a que els hòmens lliures pogueren dedicar el seu temps a la política i bon govern de la ciutat. En l'[[Antiga Roma]] la pràctica de l'esclavitut es regula, en algunes ocasions al mínim detall, establint-se la [[manumisió]] com a fòrmula de lliberació dels esclaus, sempre en causa. Del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] al [[sigle I]] és l'época de més implantació i extensió de l'esclavitut. Durant l'[[Imperi Romà]] escomença a remetre sobretot per l'esgotament de les fonts tradicionals de suministrament de nous esclaus com a resultat de la finalisació de l'expansió territorial romana ([[sigle I]]). | ||