Diferència entre les revisions de "Sant Jordi (sant)"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''». | En [[494]] Jorge de Capadòcia fon canonisat pel papa [[Gelasio I]], mes ho va incloure junt en «...''aquells els noms dels quals són justament reverenciats, pero els actes dels quals només són coneguts per Déu''». | ||
Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[ | Esta afirmació no evitaria la creació de diverses històries [[apòcrif|apòcrifes]] sobre la seua vida, diverses d'elles plenes de [[milacre]]s. d'acort en la ''Enciclopèdia Catòlica'', el text més antic preservat sobre la vida del sant es troba en el ''[[Acta Sanctorum]]'', identificat per estudiosos com un [[palimpsest]] del [[sigle V]], «''ple d'extravagàncies i meravelles més enllà de qualsevol credibilitat''». | ||
Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de | Cap a finals del [[sigle VI]], el [[abat]] [[Irlanda|irlandés]] [[Adomnanus]] de la [[abadia]] de l'illa de [[Iona]] relata algunes de les llegendes orientals de Jordi arreplegues pel [[bisbe]] [[Gal (Gàlia)|galo]] [[Arkulf]] en el seu [[pelegrinage]] a [[Terra Santa]] l'any [[680]]. | ||
En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[ | En els començaments del [[islam]], el sant cristià es va unir —A través del [[sincretisme]] religiós i cultural— En el [[profeta]] [[judaisme|judeu]] [[Elías]], el predicador jueu [[Samaria|samaritano]] [[Pineas]] i el [[sant]] islàmic [[al-Hadr]] ('el vert', del [[idioma àrap|àrap]] ''hadir'') per a formar una figura religiosa que era i encara és venerada en les tres grans [[religió|religions]] [[monoteiste]]s. | ||
El nom de ''[[al-Hadr]]'' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]]'' o ''[[al-Khadir]]'', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]]'' o ''[[al-Jidr]]''. | El nom de ''[[al-Hadr]]'' és més correntment transcrit com ''[[al-Khidr]]'' o ''[[al-Khadir]]'', mentres per a la parla hispana seria més correcte ''[[al-Jadir]]'' o ''[[al-Jidr]]''. | ||
L'història de ''[[al-Jidr]]'' en el profeta [[Moisés]] en el [[Sagrat Alcorà]] àrap: ''[[al-Qur'an al-Karim]]'' a on se'l nomena [[Musa]] es troba en la torba 18, [[Surat al-Kahf]]. És una història característica per a les realitats místiques i gnòstiques del [[sufisme]], la ciència esotèrica de l'islam. | |||
== La llegenda del dragó == | == La llegenda del dragó == | ||
[[Archiu:Neuschwanstein. St George.jpg|thumb|250px|[[Pintura]] mural de [[Sant Jordi]] matant al dragó, en el | [[Archiu:Neuschwanstein. St George.jpg|thumb|250px|[[Pintura]] mural de [[Sant Jordi]] matant al dragó, en el Castell de [[Neuschwanstein]], [[Baviera]].]] | ||
En el [[sigle IX]] apareix una | En el [[sigle IX]] apareix una atra popular història: Sant Jordi a cavall com a vencedor d'un [[dragó]]. Esta història, que és part de la ''[[La llegenda dorada]]'', també és coneguda com «Sant Jordi i el dragó», i és el provable orige de tots els [[contes de fades]] sobre princeses i dragons en [[Occident]]. | ||
Ha de tindre's en conte que la llegenda es relata en diverses parts de [[Europa]] i [[Àsia Menor]] com pròpia (i inclús en el [[Japó]], on es pot equiparar Jorge en el déu del tro Susano-oh, a la princesa en la donzella Kushinada i al dragó en [[Yamata-no-Orochi]]), aixina que els detalls varien segons la tradició local. | Ha de tindre's en conte que la llegenda es relata en diverses parts de [[Europa]] i [[Àsia Menor]] com pròpia (i inclús en el [[Japó]], on es pot equiparar Jorge en el déu del tro Susano-oh, a la princesa en la donzella Kushinada i al dragó en [[Yamata-no-Orochi]]), aixina que els detalls varien segons la tradició local. | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
* Alguns historiadors laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganismo|paganos]]. Un candidat a predecesor de Jorge de Capadòcia és el déu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc. | * Alguns historiadors laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. En [[Capadòcia]], com una de les primeres regions a adoptar el sant, potser hi hauré hagut una integració d'elements [[paganismo|paganos]]. Un candidat a predecesor de Jorge de Capadòcia és el déu [[Sabaci]], pare celestial dels [[frigi]]s, conegut com ''Sabazius'' pels [[roma]]nos. Evidentment la seua image a cavall enrotllant a una serp és l'orige de la popular image de Sant Jordi sobre un cavall blanc. | ||
* D'atra banda, la història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós cassos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre | * D'atra banda, la història de Jorge i el dragó té molts elements comuns en l'antic mite grec de la princesa [[Etiopía|etíope]] [[Andròmeda (mitologia)|Andrómeda]] i el seu salvador i posterior espòs [[Perseu]], vencedor de la [[Gorgona]] [[Medusa (mitologia)|Medusa]]. En abdós cassos hi ha un dragó / Gorgona en la seua decapitació, una princesa i una recompensa, en un cas el matrimoni, en l'atre la conversió de la ciutat. Algunes de les llegendes sobre Jordi i el dragó situen l'acció en [[Líbia]] (antigament, tota [[Àfrica]] del nort a l'oest de [[Egipte]]), és dir, l'acció en abdós cassos se situa en distents regnes «màgics». | ||
* Finalment, l'orige podria estar en una manifestació alternativa de [[Miguel Arcàngel]], que està al | * Finalment, l'orige podria estar en una manifestació alternativa de [[Miguel Arcàngel]], que està al cap de les hosts celestials. | ||
== Popularitat | == Popularitat en Occident == | ||
[[Archiu:Paolo_Uccello_047b.jpg|thumb|250px|San Jorge, per [[Paolo Uccello]], c. [[1450]].]] | [[Archiu:Paolo_Uccello_047b.jpg|thumb|250px|San Jorge, per [[Paolo Uccello]], c. [[1450]].]] | ||
Es pot demostrar que en el [[regne Franc]] [[merovingi]] ya es venerava | Es pot demostrar que en el [[regne Franc]] [[merovingi]] ya es venerava a Jordi de Capadòcia en el [[sigle VI]]. No obstant, no fon fins a la [[Alta Edat Mija]], l'época de les [[creuada]] de la cavalleria, que s'estendrà el cult en Europa. | ||
Jordi es va convertir en el protector dels creuats en la conquista de [[Jerusalem]] ([[15 de juliol]] de [[1099]]). Com a ''soldat Christi'', és dir, 'soldat de Crist', es va convertir en patró dels [[cavaller]]s i soldats, i en protector d'algunes [[Órdens militares|órdens religioses militars]], com l'[[Orde Teutònica]] ([[sigle XII]]) o els [[templer]]s. | |||
Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]]'', una colecció de faules sobre distints sants. La història de | Cap al sigle XII, la llegenda àuria es va estendre per Europa. [[Santiago de la Voràgine]] (cap a [[1230]] – [[13 de juliol]] de [[1298]]), [[arquebisbe]] de [[Gènova]] va escriure la ''[[Legenda sanctorum]]'', una colecció de faules sobre distints sants. La història de Jordi de Capadòcia destacava entre atres. El llibre, pel valor que tenia a ulls dels [[llector]]s del [[sigle XIII]], va acabar coneixent-se com ''Legenda àuria''. | ||
L'informació continguda en els seus 177 capítuls (que en atres edicions són 182) actualment es considera falsa, pero de notable valor lliterari. S'estima que el llibre va tindre una profunda influència en l'extensió de la llegenda en Occident, tant a nivell popular com en la [[lliteratura]] i la [[pintura]] d'[[Europa Occidental]]. | |||
En els últims sigles de l'Edat | En els últims sigles de l'Edat Mija, Jordi es va convertir en patró de ciutats, [[burc]]s i cases nobles; també va arribar a ser el primer dels 14 sants rababans com a protector dels [[mascota|animals domèstics]]. | ||
== | == Jordi de Capadòcia en [[Euràsia]] == | ||
=== [[Alemanya]] === | === [[Alemanya]] === | ||
En el [[sigle IX]] (o potser posteriorment el [[sigle XI]]) apareix a Alemanya la ''Cançó de Sant Jordi''. La cançó, basada en precedents [[ | En el [[sigle IX]] (o potser posteriorment el [[sigle XI]]) apareix a Alemanya la ''Cançó de Sant Jordi''. La cançó, basada en precedents [[llatí|llatins]] i redactada en [[alt alemà]], conte el [[martiri]] del sant. És atribuïda al primer poeta conegut en llengua alt alemana, [[Otfrid Von Weißenburg]] (cap a [[800]] – † després de [[870]]), encara que només es pot demostrar l'existència de la cançó a partir del sigle XI. L'orige podria estar en el monasteri de [[Prüm]], a que e l'[[emperador]] [[Lotario I]] ([[840]]–[[855]]) va donar un braç retallat i dissecat, dient que era una [[relíquia]] de Sant Jordi. Això ho va convertir en el centre de veneració dels [[Franc (poble)|francs]]. | ||
[[ | No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— van arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'església de Sant Jordi. | ||
Esta iglésia, declarada en el sigle XX [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucristo]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]]. | |||
Esta | |||
=== [[França]] === | === [[França]] === | ||
Existixen 81 [[localitat]] | Existixen 81 [[localitat]]s i diversos centenars d'iglésies en el nom de ''[[Saint-georges]]''. | ||
=== [[Geòrgia]] === | === [[Geòrgia]] === | ||
Sant Jordi és el patró de Geòrgia. La bandera actual és una Creu de Sant Jordi i l'escut té una representació del sant a cavall matant al dragó. | Sant Jordi és el patró de Geòrgia. La bandera actual és una Creu de Sant Jordi i l'escut té una representació del sant a cavall matant al dragó. | ||
Els georgians s'autodenominen ''Kartvelebi'' (??????????) i el seu país ''Sakartvelo'' (??????????). El nom occidental de Geòrgia es deriva | Els georgians s'autodenominen ''Kartvelebi'' (??????????) i el seu país ''Sakartvelo'' (??????????). El nom occidental de Geòrgia es deriva de l'[[idioma persa|persa]] ???? ''Gurji'' a través de l'[[idioma àrap|àrap]] ''Jurj''. | ||
L' | L'escritura del nom ha segut influenciada per l'arrel [[idioma grec|grec]] ''Georg-'' (?E???-, la mateixa arrel de Ge?????? 'Georgios') i per [[etimologia]] popular es va creure que el nom prové de Sant Jordi, patró del país. | ||
La paraula persa ???? ''Gurji'' i la relacionada [[idioma | La paraula persa ???? ''Gurji'' i la relacionada [[idioma armeni|armeni]] ''Vrastan'' pareixen estar relacionades en el nom [[Ibèria caucàsica|Iberia]], en pèrdua de la ''i-'' inicial i substitució de la ''b'' per ''w'' o ''v''. | ||
Per als georgians, Sant Jordi se celebra el [[14 d'agost]], tradició que prové directament de la festa del | Per als georgians, Sant Jordi se celebra el [[14 d'agost]], tradició que prové directament de la festa del dèu [[Luno (déu)|Luno]] (Jordi blanc). | ||
=== [[Grècia]] === | === [[Grècia]] === | ||
Jordi de Capadòcia continua sent venerat a Grècia, on se li ha donat el nom de [[Gran Màrtir]]. | |||
Per als [[eslau]]s de [[ | Per als [[eslau]]s de [[Corinto]], la celebració del «Sant Jordi Vert» presa l'aspecte [[folclor|folclòric]] d'un rito per a obtindre [[pluja]]. | ||
=== [[Espanya]] i [[Portugal]] === | === [[Espanya]] i [[Portugal]] === | ||
En la [[Edat | En la [[Edat Mija]], Jordi va passar a ser patró de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Portugal]]. | ||
===== La [[Corona d'Aragó]] ===== | ===== La [[Corona d'Aragó]] ===== | ||
[[Archiu:Escudo_d'Aragón.svg|thumb|150px|El escut d'Aragó Luce la [[creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter.]] | [[Archiu:Escudo_d'Aragón.svg|thumb|150px|El escut d'Aragó Luce la [[creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter.]] | ||
En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] | En [[1096]], les hosts del rei [[Sancho Ramírez d'Aragó]] saquejaven la ciutat de [[Alcoraz]], prop d'[[Osca]]. Després de rebre ajuda des de [[Saragossa]], els saquejats conseguixen matar el rei, pero guanyen la [[batalla d'Alcoraz]], segons la tradició, gràcies a l'aparició de Sant Jordi. Posteriorment el rei [[Pere I d'Aragó]] conquista Osca després d'invocar l'ajuda del sant. Conta la llegenda que el mateix dia va estar ajudant als creuats en Antioquia i que, en un moment de la batalla, va pujar a la grupa del seu cavall a un cavaller teutó descavalcat; més tart, eixe mateix cavaller es va vore embolicat en la batalla d'Alcoraz. | ||
Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne. | Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne. | ||
Aixina, [[Jaume I el | Aixina, [[Jaume I el Conquistador]] conta que en la conquiste de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] va aparéixer el sant: «Es va aparéixer Sant Jordi en molts cavallers del [[paraís]], que van ajudar a véncer en la batalla, en la que no va morir cap cristià». | ||
Més | Més tart, el rei Jaume conta de la conquista de [[Mallorca]] que «''segons li van contar els [[sarraí]]s, estos van vore entrar primer a cavall a un cavaller blanc en armes blanques''», que ell identifica en Jordi. | ||
El patrocini de | El patrocini de Jordi de Capadòcia sobre els reis d'Aragó i, per extensió, sobre tota la Corona d'Aragó es reconeix oficialment a mitat del [[sigle XV]] durant el regnat de Joan II d'Aragó i Navarra, que ho nomena patró del Regne i de la Diputació del General, principal institució foral en cas de no estar convocades les Corts. | ||
* [[Aragó]] | * [[Aragó]] | ||
:Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu | :Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]]. | ||
:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres van ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]). | :La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres van ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]). | ||
| Llínea 138: | Llínea 134: | ||
:A Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa [http://llegendabanyeres.ppcc.cat/ ''Llegenda del dragó i la princesa''], organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''. | :A Banyeres, ademés, s'escenifica cada tres anys la famosa [http://llegendabanyeres.ppcc.cat/ ''Llegenda del dragó i la princesa''], organisada per la ''Associació de la llegenda de Sant Jordi''. | ||
=== [[Anglaterra]] === | === [[Anglaterra]] === | ||