Diferència entre les revisions de "Marroc"
m Text reemplaça - 'muntanyes' a 'montanyes' |
|||
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
Marroc conta en quatre cordilleres: el [[Rif]], l'[[Atles]] Mig, el Gran Atles i l'[[Antiatles]]. La montanya més alta és el [[Jbel Toubkal|Toubkal]], que alcança els 4.162 metros d'altitut. Entre el Rif i l'Atles Mig està la vall del Sebou. Des de Larache fins a Agadir està la plana atlàntica i entre l'anterior i l'Atles Mig n'hi ha un altiplà situat por damunt dels 500 metros d'altitut. Al sur de l'Antiatles ya escomença el desert del Sàhara. | Marroc conta en quatre cordilleres: el [[Rif]], l'[[Atles]] Mig, el Gran Atles i l'[[Antiatles]]. La montanya més alta és el [[Jbel Toubkal|Toubkal]], que alcança els 4.162 metros d'altitut. Entre el Rif i l'Atles Mig està la vall del Sebou. Des de Larache fins a Agadir està la plana atlàntica i entre l'anterior i l'Atles Mig n'hi ha un altiplà situat por damunt dels 500 metros d'altitut. Al sur de l'Antiatles ya escomença el desert del Sàhara. | ||
El clima és mediterràneu, en una distribució clarament hivernal de les precipitacions (que oscilen entre 300 i 800 mm (i 1000 mm en la regió de [[Tànger-Tetuan]]) i unes temperatures de giner que ronden els 12 - 13ºC en la costa i els 10ºC en [[Fes (El Marroc)|Fez]], [[Meknes]], [[Ujda]] i [[Marrakech]]. Les temperatures de juliol ronden els 25ºC en la costa i llocs de l'interior. En les | El clima és mediterràneu, en una distribució clarament hivernal de les precipitacions (que oscilen entre 300 i 800 mm (i 1000 mm en la regió de [[Tànger-Tetuan]]) i unes temperatures de giner que ronden els 12 - 13ºC en la costa i els 10ºC en [[Fes (El Marroc)|Fez]], [[Meknes]], [[Ujda]] i [[Marrakech]]. Les temperatures de juliol ronden els 25ºC en la costa i llocs de l'interior. En les montanyes les precipitacions són més abundants i les temperatures més baixes. En el Sàhara el clima ya és desèrtic. | ||
Els rius principals: [[Sebou]], [[Moulouya]], [[Rbia]] i [[Draa]]. | Els rius principals: [[Sebou]], [[Moulouya]], [[Rbia]] i [[Draa]]. | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
El bioma dominant en Marroc és el [[bosc mediterràneu]], dividit per [[World Wide Fund for Nature|WWF]] en tres [[Ecorregió|ecorregions]]: el [[bosc mediterràneu nortafricà]], al nort, l'[[estepa arbustiva mediterrànea]], en el centre-est, i el [[bosc sec mediterràneu i matoll suculent d'acàcies i erguenes]], al suroest. | El bioma dominant en Marroc és el [[bosc mediterràneu]], dividit per [[World Wide Fund for Nature|WWF]] en tres [[Ecorregió|ecorregions]]: el [[bosc mediterràneu nortafricà]], al nort, l'[[estepa arbustiva mediterrànea]], en el centre-est, i el [[bosc sec mediterràneu i matoll suculent d'acàcies i erguenes]], al suroest. | ||
També estan presents el [[bosc montanyés nortafricà]] de coníferes, l'[[estepa de ginebres del Gran Atles]], en les | També estan presents el [[bosc montanyés nortafricà]] de coníferes, l'[[estepa de ginebres del Gran Atles]], en les montanyes, i l'[[estepa del Sàhara septentrional]], més [[Desert|desèrtica]], en el surest. | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 81: | Llínea 81: | ||
=== Marroc romana i post-romana === | === Marroc romana i post-romana === | ||
El nort africà i Marroc foren lentament dibuixats dins del món [[Mediterràneu]] per les colònies d'intercanvi i poblats fenicis en el periodo clàssic. L'arribada dels fenicis anuncià un llarc domini en l'ample [[Mediterràneu]], encara que esta estratègica regió formava part de l'[[Imperi romà]], coneguda com [[Mauritània Tingitana]]. En el [[sigle V]] [[d.C.]], al caure l'Imperi romà, la regió caigué baix domini de [[vàndal]]s, [[visigot]]s i, posteriorment, baix l'[[Imperi Bizantí]] en una ràpida successió. No obstant, durant este temps, els territoris de les altes | El nort africà i Marroc foren lentament dibuixats dins del món [[Mediterràneu]] per les colònies d'intercanvi i poblats fenicis en el periodo clàssic. L'arribada dels fenicis anuncià un llarc domini en l'ample [[Mediterràneu]], encara que esta estratègica regió formava part de l'[[Imperi romà]], coneguda com [[Mauritània Tingitana]]. En el [[sigle V]] [[d.C.]], al caure l'Imperi romà, la regió caigué baix domini de [[vàndal]]s, [[visigot]]s i, posteriorment, baix l'[[Imperi Bizantí]] en una ràpida successió. No obstant, durant este temps, els territoris de les altes montanyes permaneixqueren davall el domini dels habitants berebers. | ||
=== Primers temps islàmics === | === Primers temps islàmics === | ||