Diferència entre les revisions de "Catedral de Valéncia"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 87: | Llínea 87: | ||
Just al costat del [[Micalet]] se troba la porta principal, nomenada dels Ferros per la reixa de [[ferro]] que circumda l'atri d'entrada. És la més moderna, iniciada en l'any [[1703]] per l'escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en l'archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Successió se n'anà en ell, puix que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en l'any [[1707]], que foren acabades en [[1713]] pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. D'atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa. | Just al costat del [[Micalet]] se troba la porta principal, nomenada dels Ferros per la reixa de [[ferro]] que circumda l'atri d'entrada. És la més moderna, iniciada en l'any [[1703]] per l'escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en l'archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Successió se n'anà en ell, puix que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en l'any [[1707]], que foren acabades en [[1713]] pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. D'atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa. | ||
[[ | [[File:Porta ferros.jpg|thumb|centre|300px|<center>Porta dels ferros.</center>]] | ||
Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Se tracta d'u dels pocs eixemples de l'aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de l'época, churriguerescs, en planta tradicional i gran profusió decorativa. | Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Se tracta d'u dels pocs eixemples de l'aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de l'época, churriguerescs, en planta tradicional i gran profusió decorativa. | ||