Diferència entre les revisions de "Senegal"
Sin resumen de edición |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = ''République du Sénégal''<br />República de Senegal | | nom_oficial = ''République du Sénégal''<br />República de Senegal | ||
| image_bandera = | | image_bandera = Flag of Senegal.svg|125px | ||
| image_escut = | | image_escut = Coat of arms of Senegal.svg | ||
| image_escut_tamany = 125px | | image_escut_tamany = 125px | ||
| image_mapa = | | image_mapa = Senegal (orthographic projection).svg | ||
| lema_nacional =Un Peuple, Un But, Une Foi<br />([[Idioma francés|Francés]]: Un Poble, Un Objectiu, Una Fe'' | | lema_nacional =Un Peuple, Un But, Une Foi<br />([[Idioma francés|Francés]]: Un Poble, Un Objectiu, Una Fe'' | ||
| himne_nacional =''[[Pincez tous vos koras, frappez les balafons]] '' | | himne_nacional =''[[Pincez tous vos koras, frappez les balafons]] '' | ||
| Llínea 67: | Llínea 67: | ||
Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - varen competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés. | Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - varen competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés. | ||
En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de Malí]], que es va convertir en una nació totalment independent el [[20 de juny]] de [[1960]], com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en [[França]] el [[4 d'abril]] de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el [[20 d'agost]] de [[1960]]. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Malí) proclamaren la seua independència. [[Léopold Senghor]], un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en [[agost]] de 1960. | En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de Malí]], que es va convertir en una nació totalment independent el [[20 de juny]] de [[1960]], com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en [[França]] el [[4 d'abril]] de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el [[20 d'agost]] de [[1960]]. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Malí) proclamaren la seua independència. [[Léopold Senghor]], un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en [[agost]] de l'any 1960. | ||
Despuix de la dissolució de la [[Federació de Malí]], el president Senghor i el Primer ministre Mamadou Dia varen governar junts baix un sistema parlamentari. En [[decembre]] de [[1962]], la seua rivalitat política va propiciar un intent de colp d'Estat per part del Primer ministre. El colp fon reduït sense derramament de sanc i Dia fon arrestat i empresonat. Senegal adoptà una nova constitució que va consolidar el poder del president. En l'any [[1980]], el president Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a dit, [[Abdou Diouf]], en [[1981]]. | |||
Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en 1989. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional. | Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en l'any [[1989]]. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional. | ||
Abdou Diouf fon el president entre 1981 i [[2000]]. Va fomentar una més que àmplia participació política, reduí l'intervenció del govern en l'economia i va ampliar els compromisos diplomàtics de Senegal, particularment en atres nacions en desenroll. La política interna a vegades es va desbordar en violència en el carrer, tensions en les fronteres i un moviment separatiste violent en la regió del sur de Casamance. No obstant, el compromís de Senegal en la democràcia i els drets humans s'ha consolidat en el temps. Diouf va servir quatre mandats com a president. En l'elecció presidencial de l'any 2000, fon derrotat en lliure i justa competència pel líder de l'oposició [[Abdoulaye Wade]]. Senegal experimentà la seua segona transició al poder pacífica i la primera d'un partit polític a un atre. | Abdou Diouf fon el president entre els anys 1981 i [[2000]]. Va fomentar una més que àmplia participació política, reduí l'intervenció del govern en l'economia i va ampliar els compromisos diplomàtics de Senegal, particularment en atres nacions en desenroll. La política interna a vegades es va desbordar en violència en el carrer, tensions en les fronteres i un moviment separatiste violent en la regió del sur de Casamance. No obstant, el compromís de Senegal en la democràcia i els drets humans s'ha consolidat en el temps. Diouf va servir quatre mandats com a president. En l'elecció presidencial de l'any 2000, fon derrotat en lliure i justa competència pel líder de l'oposició [[Abdoulaye Wade]]. Senegal experimentà la seua segona transició al poder pacífica i la primera d'un partit polític a un atre. | ||
El [[30 de decembre]] de l'any [[2004]] el president [[Abdoulaye Wade]] va anunciar que firmaria un tractat de pau en dos faccions separatistes del ''[[Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance]] '' (MFDC) en la regió de la Casamance. | El [[30 de decembre]] de l'any [[2004]] el president [[Abdoulaye Wade]] va anunciar que firmaria un tractat de pau en dos faccions separatistes del ''[[Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance]] '' (MFDC) en la regió de la Casamance. | ||
| Llínea 91: | Llínea 91: | ||
== Organisació polític-administrativa == | == Organisació polític-administrativa == | ||
[[Image: | [[Image:Regions of Senegal svg.png|thumb|right|300px|Territoris de Senegal.]] | ||
En 2009 Senegal conta en 14 regions, 45 departaments, 46 comunes de districte, 113 comunes de ciutat i 370 mancomunitats rurals. Dirigits per un cap, els pobles són les cèlules base d'esta organisació. | En 2009 Senegal conta en 14 regions, 45 departaments, 46 comunes de districte, 113 comunes de ciutat i 370 mancomunitats rurals. Dirigits per un cap, els pobles són les cèlules base d'esta organisació. | ||