Diferència entre les revisions de "Suràfrica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 6:

| image_mapa = 250px-LocationSouthAfrica svg.png

| lema_nacional = ''!ke e: ǀxarra ǁke'' ([[/Xam]]: «Unitat en la diversitat»)

| himne_nacional =''[[Nkosi Sikelel' iAfrika]]''

| himne_nacional =''[[Nkosi Sikelel' iAfrika]] ''

| capital = [[Pretòria]], [[Ciutat del Cap]] i [[Bloemfontein]]<sup>1</sup>

| capital_població = 2.893.251 ([[2001]])

Llínea 55:

== Història ==

Suràfrica conta en alguns dels jaciments [[paleoantropologia|paleoantropològics]] més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d'''[[Australopithecus]]'' com testifiquen les restes trobades en les Coves de [[Sterkfontein]] i [[Kromdraai]]. Els succeiren diverses espècies de ''Homo'', incloent ''[[Homo habilis]]'', ''[[Homo ergaster]]'' i l'home modern (''[[Homo sapiens]]''). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el [[sigle IV]] i [[sigle V|V]] més al sur del [[riu Limpopo]]. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de [[KwaZulu-Natal]], on es troba la fosa més antiga que data de [[1050]]. Els [[xhosa]] foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el [[riu Fish]] en el que és la [[província del Cap Oriental]]. Estes poblacions més avançades, en l'[[edat de ferro]] desplaçaren pobladors [[caça-recolecció|caçadors-recolectors]] més antics.

Suràfrica conta en alguns dels jaciments [[paleoantropologia|paleoantropològics]] més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d'''[[Australopithecus]] '' com testifiquen les restes trobades en les Coves de [[Sterkfontein]] i [[Kromdraai]]. Els succeiren diverses espècies de ''Homo'', incloent ''[[Homo habilis]] '', ''[[Homo ergaster]] '' i l'home modern (''[[Homo sapiens]] ''). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el [[sigle IV]] i [[sigle V|V]] més al sur del [[riu Limpopo]]. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de [[KwaZulu-Natal]], on es troba la fosa més antiga que data de [[1050]]. Els [[xhosa]] foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el [[riu Fish]] en el que és la [[província del Cap Oriental]]. Estes poblacions més avançades, en l'[[edat de ferro]] desplaçaren pobladors [[caça-recolecció|caçadors-recolectors]] més antics.

L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps.

Llínea 66:

Els Bòers es resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.

Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]] i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades després de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys després de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]]'' major després de la guerra.

Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]] i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades després de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys després de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major després de la guerra.

En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]]'', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:

En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:

* Dret al [[vot]], reservat únicament per als blancs,

Llínea 186:

El Regne Floral del Cap ha sigut identificat com un dels punts més polèmics de la biodiversitat, ya que serà sériament afectat pel [[canvi climàtic]] i té una enorme diversitat de vida. [[Sequie]]s, aument de l'intensitat i freqüència d'[[incendi]]s i grans escalades de les temperatures portaran a l'[[extinció]] de moltes d'estes [[espècie exòtica|espècies exòtiques]]. El llibre [[Scorched: South Africa's changing climate]] utilisa gran part del model realisat per la SANBI i presenta una recopilació d'ensajos d'estil narració de viages.<ref> http://www.scorched.co.za Scorched : South Africa's changing climate</ref>

'''Suràfrica''' alberga moltes espècies animals endèmiques, com el [[conill]] riberenc (''[[Bunolagus monticullaris]]'') que es troba en perill crític d'extinció en el [[Karoo]].

'''Suràfrica''' alberga moltes espècies animals endèmiques, com el [[conill]] riberenc (''[[Bunolagus monticullaris]] '') que es troba en perill crític d'extinció en el [[Karoo]].

== Economia ==

Llínea 237:

[[Image:180px-Nelson_mandela.jpg|180px|right|thumb|Monument a [[Nelson Mandela]] en Sandton.]]

* [[Shaka Zulú]], sobirà de la nació zulú.

* [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]]''.

* [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]] ''.

* [[Christiaan Neethling Barnard|Christian Barnard]], mege (va realisar el primer transplant de cor).

* [[Nelson Mandela]], líder revolucionari i primer president negre.

@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 | image_mapa = 250px-LocationSouthAfrica svg.png
 | lema_nacional = ''!ke e: ǀxarra ǁke'' ([[/Xam]]: «Unitat en la diversitat»)
-| himne_nacional =''[[Nkosi Sikelel' iAfrika]]''
+| himne_nacional =''[[Nkosi Sikelel' iAfrika]] ''
 | capital = [[Pretòria]], [[Ciutat del Cap]] i [[Bloemfontein]]<sup>1</sup>
 | capital_població = 2.893.251 ([[2001]])
@@ Llínea 55: / Llínea 55: @@
 == Història ==
-Suràfrica conta en alguns dels jaciments [[paleoantropologia|paleoantropològics]] més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d'''[[Australopithecus]]'' com testifiquen les restes trobades en les Coves de [[Sterkfontein]] i [[Kromdraai]]. Els succeiren diverses espècies de ''Homo'', incloent ''[[Homo habilis]]'', ''[[Homo ergaster]]'' i l'home modern (''[[Homo sapiens]]''). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el [[sigle IV]] i [[sigle V|V]] més al sur del [[riu Limpopo]]. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de [[KwaZulu-Natal]], on es troba la fosa més antiga que data de [[1050]]. Els [[xhosa]] foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el [[riu Fish]] en el que és la [[província del Cap Oriental]]. Estes poblacions  més avançades, en l'[[edat de ferro]] desplaçaren pobladors [[caça-recolecció|caçadors-recolectors]] més antics.
+Suràfrica conta en alguns dels jaciments [[paleoantropologia|paleoantropològics]] més antics d'Àfrica. Fa tres millons d'anys estava habitada per grups d'''[[Australopithecus]] '' com testifiquen les restes trobades en les Coves de [[Sterkfontein]] i [[Kromdraai]]. Els succeiren diverses espècies de ''Homo'', incloent ''[[Homo habilis]] '', ''[[Homo ergaster]] '' i l'home modern (''[[Homo sapiens]] ''). Agricultors i ganaders bantús es van establir en el [[sigle IV]] i [[sigle V|V]] més al sur del [[riu Limpopo]]. Més tart es traslladaren més al sur, l'actual província de [[KwaZulu-Natal]], on es troba la fosa més antiga que data de [[1050]]. Els [[xhosa]] foren el grup que més al sur es va establir, conseguint el [[riu Fish]] en el que és la [[província del Cap Oriental]]. Estes poblacions  més avançades, en l'[[edat de ferro]] desplaçaren pobladors [[caça-recolecció|caçadors-recolectors]] més antics.
 L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps.
@@ Llínea 66: / Llínea 66: @@
 Els Bòers es  resistiren en ferea, pero els britànics finalment van derrotar a les forces Bòers, usant la seua superioritat numèrica i l'abastiment extern d'equipament, ademés de la controvertida tàctica de [[terra cremada]]. El [[tractat de Vereeniging]] declarava sobirania britànica total sobre les repúbliques surafricanes, i el govern britànic acordà assumir el deute de 3 millons de lliures dels governs Afrikaner. Una de les principals disposicions del tractat era que als negres no se'ls permetria votar excepte en la colònia del Cap.
-Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades després de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys després de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]]'' major després de la guerra.
+Després de quatre anys, es creà l'[[Unió Surafricana]] a partir de la [[Colònia del Cap]], la [[KwaZulu-Natal|Colònia de Natal]] i les repúbliques del [[estat lliure d'Aurenja]]  i el [[Transvaal]] (estes dos últimes anexades després de la [[Guerra AngloBòers]] en la [[Colònia del Riu Aurenja]] i el [[Transvaal]]), el [[31 de maig]] de [[1910]], just deu anys després de la fi de la segona guerra bòer. En [[1934]] el partit surafricà i els partits nacionals es van fusionar per a formar el partit unificat, que buscava la reconciliació entre els Afrikaners i els blancs angloparlants, pero es va escindir en [[1939]] en la decisió sobre l'entrada en la [[Segona Guerra Mundial]] com a aliat del [[Regne Unit]]. L'ala més conservadora del partit nacional simpatisava en l'[[Alemanya nazi]] durant la guerra i buscà una segregació racial o ''[[apartheid]] '' major després de la guerra.
-En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]]'', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:
+En [[1948]] el [[Partit Nacional (Suràfrica)|Partit Nacional]] aplegà al poder. Advocant un sistema segregacioniste i raciste, este va iniciar l'''[[apartheid]] '', paraula que en Afrikaans significa "separació". Es creà un vast sistema jurídic i social per a separar a les races blanca i negra, en ventaja per a la primera, a la que se li concedien privilegis irritants:
 * Dret al [[vot]], reservat únicament per als blancs,
@@ Llínea 186: / Llínea 186: @@
 El Regne Floral del Cap ha sigut identificat com un dels punts més polèmics de la biodiversitat, ya que serà sériament afectat pel [[canvi climàtic]] i té una enorme diversitat de vida. [[Sequie]]s, aument de l'intensitat i freqüència d'[[incendi]]s i grans escalades de les temperatures portaran a l'[[extinció]] de moltes d'estes [[espècie exòtica|espècies exòtiques]]. El llibre [[Scorched: South Africa's changing climate]] utilisa gran part del model realisat per la SANBI i presenta una recopilació d'ensajos d'estil narració de viages.<ref> http://www.scorched.co.za Scorched : South Africa's changing climate</ref>
-'''Suràfrica''' alberga moltes espècies animals endèmiques, com el [[conill]] riberenc (''[[Bunolagus monticullaris]]'') que es troba en perill crític d'extinció en el [[Karoo]].
+'''Suràfrica''' alberga moltes espècies animals endèmiques, com el [[conill]] riberenc (''[[Bunolagus monticullaris]] '') que es troba en perill crític d'extinció en el [[Karoo]].
 == Economia ==
@@ Llínea 237: / Llínea 237: @@
 [[Image:180px-Nelson_mandela.jpg|180px|right|thumb|Monument a [[Nelson Mandela]] en Sandton.]]
 * [[Shaka Zulú]], sobirà de la nació zulú.
-* [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]]''.
+* [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]] ''.
 * [[Christiaan Neethling Barnard|Christian Barnard]], mege (va realisar el primer transplant de cor).
 * [[Nelson Mandela]], líder revolucionari i primer president negre.