Diferència entre les revisions de "Marroc" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 47:

| còdic_ISO = 504 / MAR / MA

| membre_de = [[Lliga Àrap|LA]], [[ONU]], [[UMA]]

| nota1 = 1 També en algunes ~~zonas~~ se parlen dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tamazight]]), el [[Idioma francés|francés]] és molt usual, i; l'[[idioma espanyol|espanyol]] se parla en freqüència en el nort i la costa sur.

| nota1 = 1 També en algunes zones se parlen dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tamazight]]), el [[Idioma francés|francés]] és molt usual, i; l'[[idioma espanyol|espanyol]] se parla en freqüència en el nort i la costa sur.

}}

'''Marroc''', (en [[Llengües berebers|bereber]]: '''Amrruk''', [[idioma àrap|àrap]]: المغرب), oficialment el '''Regne de Marroc''' (en [[idioma àrap|àrap]]: المملكة المغربية), és un país [[Àfrica|africà]] en [[Àfrica del nort]], en costes en l'[[oceà Atlàntic]] i el [[mar Mediterràneu]].

Es troba separat d'[[Europa]] per l'[[estret de Gibraltar]]. Els seus països veïns són [[Algèria]] a l'est (la frontera en Algèria es troba tancada), pel sur el [[Sàhara Occidental]] (que va ocupar majoritàriament) i pel nort [[Espanya]], en qui manté intensos llaços comercials i compartix tant fronteres marítimes com terrestres (ciutats autònomes espanyoles de [[Ceuta]] i [[Melilla]]). Existixen també atres enclavaments [[Espanya|espanyols]] en la costa del [[Mediterràneu]] ([[penyó d'Espígols]], [[penyó de Vélez de la Gomera]] i les [[illes Chafarines]]).

== Orige del nom ==

Llínea 94:

=== Influència europea ===

Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans ~~riquees~~ comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]] mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees.

Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riqueses comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]] mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees.

El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es van convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica Marroc es convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930.

Llínea 102:

Una part de la població marroquina s'opongué a l'ocupació colonial europea. Els francesos van haver de lluitar contra les tropes de [[a l'Hiba]] entre [[1912]] i [[1919]] en la zona de [[Marrakech]]. Els berebers del [[Rif]] es rebelaren contra els espanyols entre els anys 1909 i 1926. En [[1931]] hi hagueren noves rebelions berebers en el [[Atles Mig]] i en el [[Antiatles]].

En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos ( arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de [[ferro]], [[coure]], [[manganés]], [[plom]], [[zinc]] i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.

En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos (arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de [[ferro]], [[coure]], [[manganés]], [[plom]], [[zinc]] i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.

Molts soldats marroquins (''[[goumier]]s'') que servien en l'eixèrcit francés colaboraren en les tropes europees i nortamericanes en la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i la [[Segona Guerra Mundial]].

@@ Llínea 47: / Llínea 47: @@
 | còdic_ISO = 504 / MAR / MA
 | membre_de = [[Lliga Àrap|LA]], [[ONU]], [[UMA]]
-| nota1 = <small><sup>1</sup> També en algunes zonas se parlen dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tamazight]]), el [[Idioma francés|francés]] és molt usual, i; l'[[idioma espanyol|espanyol]] se parla en freqüència en el nort i la costa sur.</small>
+| nota1 = <small><sup>1</sup> També en algunes zones se parlen dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tamazight]]), el [[Idioma francés|francés]] és molt usual, i; l'[[idioma espanyol|espanyol]] se parla en freqüència en el nort i la costa sur.</small>
 }}
 '''Marroc''', (en [[Llengües berebers|bereber]]: '''Amrruk''', [[idioma àrap|àrap]]:  المغرب), oficialment el '''Regne de Marroc''' (en [[idioma àrap|àrap]]: المملكة المغربية), és un país [[Àfrica|africà]] en [[Àfrica del nort]], en costes en l'[[oceà Atlàntic]] i el [[mar Mediterràneu]].
-Es troba separat d'[[Europa]] per l'[[estret de Gibraltar]]. Els seus països veïns són [[Algèria]] a l'est (la frontera en Algèria es troba tancada),  pel sur el [[Sàhara Occidental]] (que va ocupar majoritàriament) i pel nort [[Espanya]], en qui manté intensos llaços comercials i compartix tant fronteres marítimes com terrestres (ciutats autònomes espanyoles de [[Ceuta]] i [[Melilla]]). Existixen també atres enclavaments [[Espanya|espanyols]] en la costa del [[Mediterràneu]] ([[penyó d'Espígols]], [[penyó de Vélez de la Gomera]] i les [[illes Chafarines]]).
+Es troba separat d'[[Europa]] per l'[[estret de Gibraltar]]. Els seus països veïns són [[Algèria]] a l'est (la frontera en Algèria es troba tancada), pel sur el [[Sàhara Occidental]] (que va ocupar majoritàriament) i pel nort [[Espanya]], en qui manté intensos llaços comercials i compartix tant fronteres marítimes com terrestres (ciutats autònomes espanyoles de [[Ceuta]] i [[Melilla]]). Existixen també atres enclavaments [[Espanya|espanyols]] en la costa del [[Mediterràneu]] ([[penyó d'Espígols]], [[penyó de Vélez de la Gomera]] i les [[illes Chafarines]]).
 == Orige del nom ==
@@ Llínea 94: / Llínea 94: @@
 === Influència europea ===
-Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riquees comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]]  mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc  provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]]  incrementà les tensions entre les potències europees.
+Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riqueses comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]]  mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc  provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees.
 El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es van convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i  Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica  Marroc es  convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930.
@@ Llínea 102: / Llínea 102: @@
 Una part de la població marroquina s'opongué a l'ocupació colonial europea. Els francesos van haver de lluitar contra les tropes de [[a l'Hiba]] entre [[1912]] i [[1919]] en la zona de [[Marrakech]]. Els berebers del [[Rif]] es rebelaren contra els espanyols entre els anys 1909 i 1926. En [[1931]] hi hagueren noves rebelions berebers en el [[Atles Mig]] i en el [[Antiatles]].
-En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos ( arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons  adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de [[ferro]], [[coure]], [[manganés]], [[plom]], [[zinc]] i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.
+En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos (arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons  adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de [[ferro]], [[coure]], [[manganés]], [[plom]], [[zinc]] i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.
 Molts soldats marroquins (''[[goumier]]s'') que servien en l'eixèrcit francés colaboraren en les tropes europees i nortamericanes en la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i la [[Segona Guerra Mundial]].