Diferència entre les revisions de "Història de la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 9: Llínea 9:
  
 
=== [[Tavernes de la Valldigna]], [[Vilafamés]] i [[Oropesa]] ===
 
=== [[Tavernes de la Valldigna]], [[Vilafamés]] i [[Oropesa]] ===
 
 
Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en la [[Cova de Bolomor]] ([[Tavernes de la Valldigna]]), el [[Tossal de La Font]] ([[Vilafamés]]) i la [[Cova de Borràs]] ([[Oropesa]]).
 
Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en la [[Cova de Bolomor]] ([[Tavernes de la Valldigna]]), el [[Tossal de La Font]] ([[Vilafamés]]) i la [[Cova de Borràs]] ([[Oropesa]]).
  
Llínea 19: Llínea 18:
  
 
=== De [[Xàtiva]] a [[Gandia]] ===
 
=== De [[Xàtiva]] a [[Gandia]] ===
 
 
Paleolític Mig:
 
Paleolític Mig:
  
Llínea 30: Llínea 28:
  
 
===El primer Art Valencià===
 
===El primer Art Valencià===
 
 
Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.
 
Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.
  
Llínea 36: Llínea 33:
  
 
*L'[[Art Parpallonenc]] (o del Paleolític Superior)
 
*L'[[Art Parpallonenc]] (o del Paleolític Superior)
 
 
*L'[[Art del Mesolític Inicial]]  
 
*L'[[Art del Mesolític Inicial]]  
 
 
*L'[[Art Rupestre Valencià]]  
 
*L'[[Art Rupestre Valencià]]  
 
 
*L'[[Art Esquemàtic]] (o del Neolític i Enolític)
 
*L'[[Art Esquemàtic]] (o del Neolític i Enolític)
  
Llínea 46: Llínea 40:
  
 
''L'[[Art Rupestre Valencià]] '' i ''l'[[Art Esquemàtic]] '' tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques.
 
''L'[[Art Rupestre Valencià]] '' i ''l'[[Art Esquemàtic]] '' tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques.
 
  
 
A banda d'estos quatre arts, existixen també un par de formes artístiques diferents dels estils grans del moment en que s'inclou cadascú:
 
A banda d'estos quatre arts, existixen també un par de formes artístiques diferents dels estils grans del moment en que s'inclou cadascú:
  
 
*Els gravats rupestres fusiformes.
 
*Els gravats rupestres fusiformes.
 
 
*L'art llineal geomètric de la [[Cova de la Cuina]].
 
*L'art llineal geomètric de la [[Cova de la Cuina]].
 
  
 
==== L'Art Parpallonec====
 
==== L'Art Parpallonec====
 
 
''L'[[Art Parpallonenc]] '' es correspon en el Paleolític superior.
 
''L'[[Art Parpallonenc]] '' es correspon en el Paleolític superior.
  

Revisió de 20:26 10 jun 2015


Història de la Comunitat Valenciana
Escudo de la Comunidad Valenciana.svg
Formació geològica
Prehistòria
Periodo íber
Periodo cartaginés
Periodo romà
Periodo visigot
Edat Mija (Periodo musulmà)
Conquista omeya
Valiat de l'Àndalus
Emirat de Qurtuba
Califat de Qurtuba
Emirat d'Alpont
Emirat de Balansiya
Emirat de Dàniyya
Regne de Valéncia
Conquista de Valéncia
Sigle d'or
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borbó
Història contemporànea
Història de Valéncia
Llista de presidents de la Generalitat

Trayectòria històrica del Poble valencià des dels seus orígens fins als nostres dies.

Prehistòria i Protohistòria

Artícul principal → Prehistòria en la Comunitat Valenciana.

Els orígens de la civilisació valenciana en els seus testimonis més antics, des de l'aparició de l'home en les nostres terres, fins la plasmació del seu caràcter artístic en les coves i utensilis.

Tavernes de la Valldigna, Vilafamés i Oropesa

Nos tenim que situar en el Paleolític Inferior (fa uns 300.000 anys) per a trobar les recialles humanes més antigues fins al moment . Estos s'han trobat en la Cova de Bolomor (Tavernes de la Valldigna), el Tossal de La Font (Vilafamés) i la Cova de Borràs (Oropesa).

D'estos habitants se conec molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com J. Aparicio Pérez. Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos. Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada. La seua dieta principal eren fruits i raïms silvestres.

Si comparem els descobriments d'estes troballes en atres del restant del món, veem que es tractava de “Pitecàntrops”, hominits que ya anaven a peu i també posseïen un semblant humà.

De Xàtiva a Gandia

Paleolític Mig:

És en esta época quan ya ha aparegut la caça i l'us del foc, com es comprovà en la Cova Negra de Xàtiva. Dins d'esta cova s'han trobat ossos d'animals, clares víctimes dels caçadors, aixina com puntes de sílex i raspadors de múltiples usos. També un famós parietal que correspon a un chiquet Neanderthal de sis ans. Pero lo més significatiu de tot és l'irrupció de l'art en terres valencianes.

Valéncia és terra d'artistes de d'époques prehistòriques. L'investigador Fullola Pericot, afirma que la Cultura Valenciana d'aquells temps tenia “una personalitat pròpia fortíssima”.

En Gandia se donà un pas transcendental en lo devindre històric: s'inventà una punta de flecha d'aletes i pedúnculs, en contraposició de l'antiga flecha de puntes de cara plana.

El primer Art Valencià

Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.

Inclou:

Els arts Parpallonenc i el del Mesolític Inicial , tenen com a soport peces de pedra chicotetes i de fàcil transport (plaquetes o lloses calcàrees).

L'Art Rupestre Valencià i l'Art Esquemàtic tenen com a soport parets en coves o abrics rupestres. També ossos i ceràmiques.

A banda d'estos quatre arts, existixen també un par de formes artístiques diferents dels estils grans del moment en que s'inclou cadascú:

  • Els gravats rupestres fusiformes.
  • L'art llineal geomètric de la Cova de la Cuina.

L'Art Parpallonec

L'Art Parpallonenc es correspon en el Paleolític superior.

En la Cova del Parpalló de Barig (molt prop de Gandia) és a on s'ha trobat tot el material conegut. 20.000 plaquetes calcàrees, de tonalitats ocre en dibuixos i gravats d'animals.

Es creu que els dibuixos en les plaquetes se feen per a simbolisar el triumfo dels caçadors. Els macs de la tribu dibuixaven l'animalet que volien atrapar i despuix trencaven la plaqueta en l'intenció simbòlica de representar la seua mort.

Els animals representats són cérvols, cabres, gamuces, bous, cavalls, porcs salvages i aus. S'han trobat plaques sanceres i trencades.

L'Art Rupestre Valencià

L'Art Rupestre Valencià mos oferix una documentació excepcional dels antics pobladors d'estes terres. En les roques mos deixaren un llegat que mos obri les portes d'un univers humà fascinant.

Escenes de caçadors, de batalles entre les tribus, desfilades de guerrers, i també testimonis de la famosíssima recolecció de la mel, (única en tota la Prehistòria del planeta), que mos permet conéixer que els nostres antepassats ya aprofitaven els treballs de les abelles.

Ad este art, també se li ha donat un significat religiós, de tipo màgic per a sometre a la Naturalea.

Alguns també l'interpreten com un art històric en el que els humans reflexen els acontenyiments per a, aixina, commemorar-los. Atres també els donen un valor totèmic o diví, encara que potser foren representacions en fins educatius, iniciàtiques o, simplement, per a diferenciar les classes socials, donant prestigi als que tingueren les coves decorades en estes obres d'art.

Edat Antiga

Detall de la Dama D'Elig
Artícul principal → Edat Antiga en la Comunitat Valenciana.

Els Íbers

Artícul principal → Íbers.

Els Íbers (s. VII-I a. C.) foren els primers en habitar la Comunitat Valenciana. Se desconeix la seua procedència, s'han sugerit tres teories:

  • Una teoria sugerix que arribaren a la Península en el periodo Neolític de les regions mediterrànees situades més al est., i la seua arribada se data des del quint milenari ans de Crist al tercer milenari adés de Crist.
  • Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'Àfrica. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el restant de la Península Ibèrica.
  • Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'Europa occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari adés de Crist d'Irlanda, Gran Bretanya i França.

Els íbers construiren ciutats amurallades situades en llocs elevats per a defendre's dels seus enemics. Eixemples són Sagunt, Llíria o Elig. També establiren relacions en navegants fenicis i grecs que establiren colònies en les seues costes. L'idioma íber encara no ha segut capaç de traduir-se fins al moment. En l'escultura de bronze i pedra nos han deixat grans obres com la Dama d'Elig o el guerrer de Moixent. També foren experts en l'art de la ceràmica.

Els Cartaginesos

Mapa de la ruta seguida per Aníbal durant la seua invasió.

Cartago era el centre comercial del sigle III més important del Mediterràneu occidental. Estava enfrontada en Roma pel control del Mediterràneu occidental. Per això decidí conquistar Hispània per a despuix entrar en Itàlia. Sagunt era la ciutat mé próspera del Íbers i amiga i aliada de Roma. La ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, Aníbal el major cap militar de Cartago, sitià la ciutat impedint aixina que poguera abastir-se. En aacabant de huit mesos els saguntins preferiren cremar la ciutat i matar-se adés de entregar-se als cartaginesos. L'herència dels cartaginesos fon la fundació de la ciutat de Cartago Nova actualment Cartagena.

L'Época romana

La conquista romana

La conquista romana durà tres sigles des del sigle III a. C. fins al sigle I a. C.. Publio Cornelio Ecipion fon el militar romà que derrotà als cartaginesos. Conquistà la franja mediterrànea d'Hispània en ciutats com Cartago Nova (Cartagena) i Gades (Cadis). Els íbers costaren de sometre lo que no ocorregué fins a 150 anys despuix (70 a. C.). Els íbers s'enfrontaren junt en Sertori contra Roma per lo qual el Senat Romà envià al general Pompeu. Ell els destruí i els romanisà per complet.

La Ciutat de Valentia

Columna del fòrum de Valentia

Dècim Juni Brut fon els fondador de la ciutat de Valentia hui Valéncia en l'any 137 a. C.. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de Viriat un rebel de la Lusitània, als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el rui Túria.

Ecut de Valentia

Fon destruida per Pompeu en el 70 a. C., sent reconstruida 50 anys més tart en l'any 20. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el Cardo i el Decumanus que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el fòrum. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el temple principal de la ciutat dedicat a Minerva, Júpiter i Juno. En les afores hi havien grans edificis com l'anfiteatre, lo circ, teatre o termes. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació. La millor herència que nos deixaren fon el llatí, la llengua de tot l'Imperi

Edat Mija

Artícul principal → Edat Mija en la Comunitat Valenciana.


Bàrbars i Musulmans

La Valéncia romana és atacada per les tribus del nort d'Europa: els visigots. Després arribaran els primers invasors del nort d'Àfrica. Valéncia se convertix en un cresol de cultures.

La Valéncia Musulmana

Integració de Valéncia en l'Islam i constitució de lo Regne de Valéncia. Grans aportacions culturals i socials. El Sit i els atacs cristians.

El Rei En Jaume

Aparició d'un personage providencial que posarà les bases de l'institucionalisació moderna del Regne en els seus Furs i autogovern. Obra jurídica d'un conquistador universal.

L'esplendor del Regne de Valéncia

Archiu:Lmina10sxiiiwc8.jpg
Mapa d'Europa en el segle XIII a on es pot vore l'extensió del Regne de Valéncia

En plena autonomia dins de la Corona d'Aragó, el Regne de Valéncia es convertix en el territori més pròsper de tot el Mediterràneu. Gran creiximent cultural i comercial. Valéncia allumena i és eixemple del món.

Edat Moderna

Artícul principal → Edat Moderna en la Comunitat Valenciana.


L'integració peninsular

En Carles I el Regne de Valéncia s'integra en l'Imperi dels Àustries, conseguint l'unitat peninsular d'Espanya. Proseguix el gran desenroll intelectual i humà d'un territori singular i de gran personalitat.

Guerra de Successió i Ilustració

En la mort de Carles II lo Regne de Valéncia es veu immers en la guerra civil entre austracistes i borbonistes. Finalment, Felip V anula l'autonomia valenciana i devé una etapa difícil que no serà mitigada fins a l'irrupció de l'Ilustració.

Edat Contemporànea

Artícul principal → Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana.


El Sigle XIX

Valéncia durant l'invasió napoleònica i posteriors guerres carlistes. Revolucions, primera república i primera reinstauració borbònica. Valéncia posa les bases del seu desenroll agrícola i social.

El Sigle XX

Valéncia sofrix les convulsions naturals de l'història d'Espanya fins a la segona reinstauració. La Constitució espanyola de 1978 i l'Estatut d'Autonomia en el definitiu reconeiximent de l'identitat valenciana i la seua Comunitat Autònoma.

Vore també