Mali

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:14 25 set 2023 per Valencian (Discussió | contribucions) (→‎Enllaços externs)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
République du Mali
República de Mali
Bandera de Mali Escut de Mali
Bandera Escut
Lema: Un peuple, un but, une foi
(francés: «Un poble, una meta, una fe»)
himne nacional: Pour l'Afrique et pour toi, Mali
(francés: «Per Àfrica i per tu, Mali»)
 
Situació de Mali
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Bamako
1.690.471
n/d
ciutat més poblada Bamako
Idioma oficial Francés
Forma de govern República semipresidencialista
Ibrahim Boubacar Keïta
Modibo Keita
Independència
 •  • Data
de França
22 de setembre de 1960
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 24º
1.240.000 km2
1,6 %
7.243 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 72º
14,5 millons (2009)
9,1 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
PIB (PPA)
 • Total (2010)
 • PIB per càpita
Lloc 128º
US$16.872 millons
n/d
IDH (2013) 0,407 (176º) – Baix
Moneda Franco CFA d'Àfrica Occidental (FCFA, XOF)
‎Gentilici
Fus horari
 • en estiu
UTC + 0
No aplica
Domini Internet .ml
Prefix telefònic +223
Prefix radiofònic TZA-TZZ
Còdic ISO 466 / MLI / ML
Membre de: ONU, UA, CEDEAO

Mali,[1] el nom oficial del qual és República de Mali, és un estat sense litoral d'Àfrica occidental. Mali és el sèptim país més extens d'Àfrica, i llimita al nort en Algèria, a l'est en Níger, a l'oest en Mauritània i Senegal, i al sur en Costa d'Ivori, Guinea i Burkina Faso. El seu tamany és de 1.240.000 km2, i la seua població estimada és d'en torn de 12.000.000 d'habitants. La seua capital és Bamako.

Constituïda per 8 regions, Mali té les seues fronteres, al nort, en el mig del Sàhara, mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de Níger i Senegal. L'estructura econòmica del país se centra en l'agricultura i la peixca. Alguns dels recursos naturals de Mali són l'or, l'urani i la sal. Mali és considerada una de les nacions més pobres del món.

L'actual territori de Mali fon seu dels tres imperis d'Àfrica occidental que controlaven el comerç transaharià: l'Imperi de Ghana, l'Imperi de Mali (del qual Mali pren el seu nom), i l'Imperi Songhay. A finals del sigle XIX, Mali va caure baix el control de França, passant a formar part del Sudan francés. En l'any 1959, Mali conseguí l'independència junt en Senegal, convertint-se aixina en la Federació Mali. Un any despuix, la Federació Mali es va convertir en la nació independent de Mali. Despuix d'un temps en que a soles hi hagué un partit polític, un colp en l'any 1991 va portar a l'escritura d'una nova constitució, i a l'establiment de Mali com una nació democràtica en un sistema pluripartidiste. En torn a la mitat de la població viu devall del llindar de la pobrea internacional, establit en 1.25 US$ per dia.[2]

Història[editar | editar còdic]

En l'antiguetat, el territori de l'actual Mali fon seu dels tres grans imperis d'Àfrica occidental que controlaven el comerç transaharià de sal, or i atres matèries primeres precioses.[3] Estos regnes sahelians mancaven tant de llímits geopolítics com d'identitats ètniques delimitades clarament.[3] El primer d'estos imperis fon l'Imperi de Ghana, fundat pels Soninké, un poble de parla mandé.[3] El regne es va expandir a través d'Àfrica occidental des del Sigle VIII fins a 1078, quan fon conquistat pels almoràvits.[4]

L'Imperi de Mali anà format despuix en el curs superior del Riu Níger, i va conseguir el seu màxim poder en el transcurs del sigle XIV.[4] Baix el regnat de l'imperi de Mali, les antigues ciutats de Djenné i Tombuctú varen ser importants centres de comerç i aprenentage islàmic.[4] El regnat declinà posteriorment com a resultat de conflictes interns, sent finalment reemplaçat per l'Imperi Songhai.[4] El poble Songai és originari de l'actual noroest de Nigèria. L'Imperi Songhai havia segut durant molt de temps una potència d'Àfrica Occidental baix el control de l'imperi de Mali.[4]

L'extensió de l'Imperi de Mali

A finals del sigle XIV, l'Imperi Songhai va guanyar gradualment independència de l'imperi de Mali, comprenent finalment la regió oriental d'est imperi.[4] La caiguda d'est imperi fon resultat de l'invasió bereber en 1591,[4] i marcà el final de la funció regional d'encreuament comercial.[4] Despuix de l'establiment de rutes marítimes per part de les potències europees, les rutes de comerç transaharianes varen perdre rellevància.[4]

En l'era colonial, Mali va caure baix el control francés a finals del sigle XIX.[4] Cap a 1905, la major part de la zona estava baix el control de França formant part del Sudan Francés.[4] Al començament de l'any 1959, Mali (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la Federació de Mali. La Federació de Mali va obtindre la seua independència de França el 20 de juny de 1960.[4] El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Mali el 22 de setembre de l'any 1960. Modibo Keita, qui fon cap de govern de la Federació de Mali fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.[4] Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.[4]

En l'any 1968, com a conseqüència del creixent decliu econòmic, el mandat de Keita fon derrocat en un cruent colp militar dirigit per Moussa Traoré.[5] El subsegüent règim militar, en Traoré com a president, tractà de reformar l'economia. A pesar d'açò, els seus esforços varen ser frustrats per l'agitació política i una sequia devastadora que va transcórrer entre 1968 i 1974.[5] El règim de Traoré enfrontà disturbis estudiantils que varen escomençar a finals dels 70, aixina com tres tentatives de colp d'estat. No obstant, els dissidents foren reprimits fins al final de la década del 80.[5]

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.[5] En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.[5] En l'any 1990, escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts Tuaregs a Mali.[5]

Protestes en contra del govern ocorregudes en l'any 1991 varen conduir a un colp d'estat, seguit d'un govern de transició i la realisació d'una nova constitució.[5] En 1992, Alpha Oumar Konaré guanyà les primeres eleccions presidencials democràtiques de Mali. Despuix de la seua reelecció en 1997, el president Konaré va impulsar reformes polítiques i econòmiques i lluità contra la corrupció. En 2002, va anar reemplaçat per Amadou Toumani Touré, un general retirat que liderà el colp d'estat en contra dels militars i va impondre la democràcia en 1991.[6] En l'actualitat, Mali és un dels països més estables d'Àfrica en l'àmbit polític i social.[7]

Govern i política[editar | editar còdic]

Mali és una democràcia constitucional governada per la constitució del 12 de giner de 1992, que fon revisada en l'any 1999.[8] La constitució establix una divisió de poders entre l'eixecutiu, el llegislatiu i el judicial.[8] El sistema de govern pot ser descrit com "semi-presidencial".[8]

El poder eixecutiu és representat pel president, qui fruïx d'un mandat de 5 anys i està llimitat a dos térmens.[8][9] El president oficia també de cap d'estat i comandant en cap.[8][10] El primer ministre designat pel president eixercix com a cap de govern i nomena a la seua vegada als integrants del Consell de ministres.[8][11] L'Assamblea Nacional unicameral és l'únic cos llegislatiu de Mali i està integrat per diputats triats per a un mandat de 5 anys.[12][13] Despuix de les eleccions de 2007, l'Aliança per la Democràcia i Progrés va conseguir 113 dels 160 bancs de l'assamblea.[14] L'assamblea celebra dos sessions regulars cada any, durant les quals es debaten i voten les llegislacions presentades per un membre o pel govern.[12][15]

La constitució de Mali establix l'independència jurídica,[12][16] pero el poder eixecutiu eixercix influència sobre el poder judicial en virtut de la seua facultat de designar juges i supervisar tant les funcions judicials com l'aplicació de llei.[12] Els tribunals maliencs de major jerarquia són el Tribunal Suprem, que té competències judicials i administratives, i un Tribunal Constitucional independent que proporciona control jurisdiccional dels actes llegislatius i servix com a àrbit electoral.[12][17] N'hi han diversos tribunals menors, encara que els caps de les aldees i els ancians s'encarreguen de resoldre conflictes més locals en les aldees.[12]

Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]

Regions i districtes

Mali està dividit en huit regions administratives i un districte. Estes divisions porten el nom de la ciutat principal de cada zona. Les tres regions del nort, Gao, Kidal i Tombuctú, representen dos terços de la superfície del país, en a soles el 10% de la seua població. El sur del país està dividit en les regions de Kayes, Kulikoró, Mopti, Segú, Sikasso i el districte de Bamako.

Actualment està en curs una reforma de descentralisació, que té per objectiu la transferència de les competències a les colectivitats administratives a fi que els interessos locals siguen gestionats lo més prop possible de la població. Esta reforma vol acabar en la divisió territorial heretada de la colonisació. Consta d'un procés de consulta popular que ha permés la creació de comunes, les quals reunixen uns quants pobles i fraccions de territori seguint criteris ben definits.[18]

Existixen 703 comunes en Mali, de les quals 684 foren creades en 1996. Una llei de l'any 1999 confirma esta reorganisació administrativa i territorial de Mali, en la creació dels círculs (reagrupament de vàries comunes) i les regions (reagrupament de círculs).[19]

L'estat Mali ha creat una direcció nacional de les colectivitats territorials en el si del Ministeri de l'Administració Territorial i de la Colectivitats locals (MATCL). Esta institució està encarregada del seguiment i posada en marcha de la descentralisació i el reforç de les capacitats colectives territorials, aixina com dels dispositius de soport tècnic i de soport financer.

En l'any 2005, en el quadro de la política nacional, fon adoptat un document de descentralisació previst per als anys 2005-2014. Consta de quatre eixos principals:

  • El desenroll de les capacitats colectives humanes;
  • La millora de la desconcentració dels servicis de l'Estat;
  • El desenroll de la ciutadania;
  • El desenroll de les prestacions privades de servicis a nivell local.

Eixe mateix any fon creada l'octava institució de la República de Mali, l'Alt Consell de les Colectivitats territorials, que assegura la representació nacional de les colectivitats territorials. La seua finalitat és respondre a les qüestions que concernixen al desenroll local i regional, a la protecció del mig ambient i a la millora de la calitat de vida dels ciutadans en el si de les colectivitats territorials.[19]

Geografia[editar | editar còdic]

Image satelital de Mali
Mapa de Mali.
Tomba dels Askia

Mali és un estat sense litoral situat en Àfrica occidental, al suroest d'Algèria. En una superfície de 1.240.000 millons de quilómetros quadrats, Mali es troba en el lloc número 24 de la llista de països per superfície, i el seu tamany és semblant al de Suràfrica i Angola. La major part del país forma part del sur del Sàhara, per lo qual és calorós i, comunament, es formen les tormentes d'arena harmattan durant les estacions seques.[20] El país s'estén al suroest a través del Sahel fins a la sabana sudanesa. Mali és principalment plana, encara que esta està trencada de vegades per tossals rocosos. El Adrar dels Iforas es troba en el nordest, i els relleus més importants són els Montes d'Hombori que ésel punt més elevat (1.155 metros d'altitut) al surest i els Monts Bambouk i Manding, al suroest.

Els recursos naturals d'este país són considerables, i l'or, l'urani, els fosfats, el caolí, la sal i la pedra calcàrea són els més explotats. Mali ha de fer front a problemes migambientals com la desertificació, la deforestació, l'erosió del sol, i l'aigua contaminada.

Clima[editar | editar còdic]

El clima del país varia de subtropical en el sur a àrit en el nort.[20] La major part del país patix d'insignificants precipitacions, per lo qual les sequies són freqüents.[20] Des de finals de juny a principis de decembre és la temporada plujosa. Durant este espai de temps, les inundacions del riu Níger són comuns.[20]

Ecologia[editar | editar còdic]

Els principals biomes presents en Mali són el desert, al nort, i la sabana, al sur. Segons WWF, les principals ecorregions de Mali són, de nort a sur:

Ademés, estan presents la montanya xeròfila del Sàhara occidental en les montanyes del nort (Adrar dels Iforas), i la sabana inundada del delta interior del Níger-Bani en la confluència d'eixos dos rius, en el centre del país.

Relacions exteriors i eixèrcit[editar | editar còdic]

El president malienc Amadou Toumani Touré en l'ex-president nortamericà George W. Bush

Despuix de l'independència conseguida en l'any 1960, Mali seguí el camí del socialisme i va estar alineada ideològicament en el bloc comuniste, pero en el pas del temps, la seua política de relacions exteriors ha passat a ser cada vegada més pragmàtica i prooccidental.[21]Des de l'establiment d'una forma democràtica de govern l'any 2002, les relacions en l'oest en general i en Estats Units en particular, han millorat significativament.[21] Mali té una relació de llarc temps pero a la seua vegada ambivalent en França, una ex-potència en matèria de colònies.[21]

Mali és activa en organisacions regionals com l'Unió Africana.[21] Una de les principals metes de la política de relacions exterior malienca és treballar per a controlar i resoldre conflictes regionals en països com Costa d'Ivori, Libèria i Serra Lleona.[21] Mali se sent amenaçada pel potencial de propagació de conflictes en els estats llimítrofs, i les seues relacions en estos són a sovint reticents.[21] L'inseguritat general respecte a les fronteres del nort, incloent el bandolerisme i terrorisme transfronterer, és un tema preocupant en les relacions regionals.[21]

L'eixèrcit de Mali esta constituït per les forces terrestres i la força aérea,[22] aixina com la Gendarmeria paramilitar i la Guàrdia republicana, tots estos baix el control del Ministeri de Defensa i Veterans, comandat per un civil.[23] Els militars estan mal pagats, pobrament equipats i en necessitat de racionalisació.[23]

L'organisació ha patit l'incorporació de forces irregulars tuareg en l'eixèrcit seguint un acort firmat en 1992 entre el govern i les forces rebels tuareg.[23] Els militars han mantengut un baix perfil des de la transició democràtica de 1992. L'actual president, Amadou Toumani Touré, és un ex-general de l'eixèrcit i, segons els reports, goja de soport militar generalisat.[23]

Durant el report anual de drets humans realisat en l'any 2003, el Departament d'Estat d'Estats Units va calificar el control civil de les forces de seguritat com eficaç, pero pren nota d'alguns "cassos en que els elements de seguritat actuaren sense autoritat de l'autoritat governamental".[23]

Economia[editar | editar còdic]

Mercat en Kati
Porter carrejant fenaç

Mali és un dels països més pobres del món.[22] El sou anual mig és de 1500 dólars.[24] Entre 1992 i 1995, Mali va implementar un programa d'ajust econòmic que resultà en el creiximent de l'economia i la reducció de balanços negatius. El pla va incrementar les condicions econòmiques i socials, i li permeté a Mali unir-se a l'OMC el 31 de maig de 1995.[24] El producte brut intern (PBI) s'ha elevat des de llavors. En 2002, el PBI va ascendir a 3.4 mil millons de dólars,[25] i es va incrementar a 5.8 mil millons de dólars en 2005,[24] donant com a resultat una taxa de creiximent anual del 17.6%, aproximadament.

La clau de l'economia de Mali és l'agricultura. El cotó és la collita més exportada del país, i s'exporta a Senegal i Costa d'Ivori.[26][27] Durant 2002, 620.000 tonellades de cotó foren produïdes en este país, pero els preus d'este cultiu varen disminuir significativament des del 2003.[27][26] Ademés de cotó, Mali produïx arròs, mill, dacsa, verdura, tabac i collites d'arbre. L'or, el ganado i l'agricultura sumen el 80% de les exportacions de Mali.[24] El 80% dels treballadors són empleats en l'agricultura, mentres que el 15% ho fan en el sector de servicis.[27] No obstant, les variacions estacionals deixen sense ocupació temporal a treballadors agropecuaris.[28]

En 1991, en ajuda de l'AIF, Mali va relaixar el compliment dels còdics d'explotació minera, lo qual portà a un interés renovat i inversió estrangera en l'indústria minera.[29] L'or s'extrau en el sur, i Mali té la tercera producció d'or més gran d'Àfrica (despuix de Suràfrica i Ghana).[26] L'aparició de l'or com el principal producte d'exportació des de l'any 1999 ha ajudat a mitigar l'impacte negatiu de la crisis del cotó i de Costa d'Ivori.[30] atres recursos naturals són el caolí, la sal, el fosfat i la calcàrea.[24]

L'electricitat i l'aigua són mantenguts per Energie Du Mali, o EDM, i els textils són produïts per l'Industry Textile Du Mali, o ITEMA.[24] Mali fa un us eficient de la hidroelectricitat, que proveïx més de la mitat de l'energia elèctrica del país. En 2002, 700 kWh d'energia hidroelèctrica varen ser generats en Mali.[27]

El govern participa en l'implicació estrangera, que comprén comerç i privatisació. Mali començà la seua reforma econòmica firmant acorts en 1988 en el Banc Mundial i el Fondo Monetari Internacional.[24] Entre 1988 i 1996, el govern malienc va reformar en gran part les empreses públiques. Des de l'acort, 16 empreses foren privatisades, 12 parcialment privatisades i 20 liquidades.[24] En 2005, el govern de Mali li va concedir una companyia de ferrocarrils a la corporació Savage, que està assentada en Salt Lake City, Utah, Estats Units.[24]

Mali és membre de l'Organisació per a l'Harmonisació en Àfrica del Dret Mercantil (OHADA).[31]

Demografia[editar | editar còdic]

Evolució de la població entre els anys 1961 i 2003
Una chiqueta Borrisol en Bamako

En juliol de 2009, la població de Mali estava estimada en 13 millons, en un creiximent anual del 2.7%.[22] La població és predominantment rural (68% en 2002), i entre el 5% i 10% és nómada.[32] Més del 90% de la població viu en el sur del país, especialment en Bamako, que té més de 1 milló d'habitants.[32]

En l'any 2007, en torn del 48% dels habitants de Mali tenia menys de 15 anys, el 49% entre 15 i 64 anys, i el 3% restant 65 o més.[22] L'edat mija era de 15.9 anys.[22] La taxa de natalitat en 2007 fon de 49.6 naiximents cada 1000 habitants, i la taxa de fertilitat 7.4 naiximents per dòna.[22] La taxa bruta de mortalitat en 2007 fon de 16.5 morts cada 1000 habitants.[22] L' esperança de vida al nàixer fon de 49.5 anys (47.6 per als hòmens i 51.5 per a les dònes).[22] Mali té una de les taxes de mortalitat infantil més altes del món,[32] en 106 morts cada 1000 naiximents vius en 2007.[22]

La població malienca comprén a un número de grups ètnics subsaharians, dels quals la majoria posseïxen concordances històriques, culturals, llingüístiques i religioses.[32] El Bambara, per llunt, és el grup ètnic més extens, formant part del 36.5% de la població.[32] En grup, el Bambara, el Soninké, el Khassonké i el malinké, la major part del grup mandé, constituïxen el 50% de la població de Mali. Atres grups significatius són el Peul (17%), el Voltaic (12%), el Songaic (6%), i el Tuareg i Moor (10%).[22] Històricament, Mali ha gojat de bones relacions interètniques; no obstant, n'hi ha tensions entre els Songhai i els Tuareg.[32]

El llenguage oficial de Mali és el francés, pero una cantitat numerosa (40% o més) de llengües africanes són àmpliament usades per diversos grups ètnics.[32] Prop del 80% de la població de Mali es pot comunicar en bambara, que és la principal llengua vehicular i idioma de comerç.[32]

Religió[editar | editar còdic]

Religió en Mali

El 90% dels maliencs és, segons estimacions, musulmà i la major part d'estos són sunís; aproximadament el 5% de la població és cristiana (dos terços de l'iglésia catòlica i un atre terç protestant); el 5% restant correspon a creences animistes tradicionals o indígenes.[33] L'ateisme i l'agnosticisme no són molt comuns entre els maliencs, dels quals la majoria practica la seua religió diàriament.[34]

D'acort al report anual del Departament d'Estat dels Estats Units sobre llibertat religiosa, l'islam practicat en Mali pot ser considerat moderat, tolerant i adaptat a les condicions locals.[34] Les dònes participen en activitats econòmiques, socials i polítiques, i generalment no porten posat vels.[34] La constitució establix que Mali és un estat llaic i proporciona llibertat religiosa, i el govern respecta en gran part este dret. La relació entre musulmans i practicants de minories religioses pot considerar-se amigable, i els grups de missioners estrangers (tant musulmans com no musulmans) són tolerats.[34]

Salut i educació[editar | editar còdic]

Mali fa front a numerosos desafiaments en l'àmbit de la salut relacionats a la pobrea i la desnutrició; i a higiene i sanejament ambiental inadequat[35]. Els indicadors de salut i desenroll de Mali es troben entre els pijors del món[35]. L'any 2000, a soles el 62-63% de la població tenia accés a aigua potable, i el 69% a algun tipos de servici sanitari[36]. En 2001, la suma dels gastos del govern en salut varen promediaren els US$4 per càpita a un tipos de canvi mig[35]. Les instalacions mèdiques malienques són molt llimitades, i la disponibilitat de medicines és molt escassa[36]. La malària i atres malalties transmeses per artròpodos són freqüents en Mali, aixina com el número de malalties infeccioses com el còlera i la tuberculosis[36]. La població de Mali també patix d'una alta taxa de desnutrició infantil i una baixa taxa d'immunisació[36]. Segons una estimació, eixe any el 1.9% de la població adulta i infantil estava afectada pel HIV/SIDA, una de les taxes més baixes d'Àfrica[36].

Estudiants secundaris en Kati, Mali

L'educació en Mali és gratuïta i obligatòria durant 9 anys, entre els 7 i els 16[35]. El sistema comprén sis anys d'educació primària, que comença als set, seguits de sis anys d'educació secundària. No obstant, la taxa d'inscripcions en l'escola primària és baixa, en gran part perqué les famílies no tenen els recursos necessaris per a cobrir el cost d'uniformes, llibres i atres requisits necessaris per a assistir a classe[35]. L'any escolar 2000-2001, la taxa d'inscripció a l'escola primària era del 61% (71% en chiquets i 51% en chiquetes); a finals de la década de 1990, la cantitat d'inscrits a l'educació secundària era a soles del 15% (20% hòmens i 10% dònes)[35]. El sistema educatiu patix de carència d'escoles en zones rurals, aixina com escassea de materials i professors[35]. Estimacions revelen que entre el 27% i el 46.4% dels habitants patixen d'analfabetisme, en un descens significatiu d'este percentage en les dònes respecte als hòmens.

Turisme[editar | editar còdic]

En els últims anys , Mali esta experimentant un creiximent gradual del turisme. La regió de Dogon ,breçol d'una milenària civilisació atrau cada any a decenes de mils de turistes. També la ciutat de Tombouctou atrau turistes, especialment en giner ,quan té lloc un festival de musica Africana en el desert. Mali exigix visat als nacionals de casi tots els països. Encara que les autoritats insistixen en la necessitat d'obtindre el visat en antelació, en la practica s'expedix en l'acte en tots els llocs fronterers i en el mateix aeroport de Bamako. Mali no exigix Carnet de passage per a l'importació temporal de vehículs de turistes, per a estàncies no superiors a 30 dies.

Cultura[editar | editar còdic]

Les tradicions musicals malienques deriven dels griots (o Djeli), coneguts com "Guardians de la memòria",[37] que eixercixen la funció de transmetre l'història del seu país. La música de Mali és diversa i posseïx diferents gèneros. Alguns músics influents són Toumani Diabaté, intérpret de kora, el guitarriste Ali Farka Touré, qui combinava música tradicional de Mali en blues, el grup musical Tuareg nomenat Tinariwen i diversos artistes afropop com Salif Keita, el duo Amadou & Mariam, Oumou Sangaré i Habib Koité.

Encara que la lliteratura d'este país és manco coneguda que la seua música,[38] Mali ha segut sempre un dels centres intelectuals més actius d'Àfrica.[39] La tradició lliterària malienca és divulgada principalment de manera oral, en jalis recitant o cantant històries de memòria.[40][39]Amadou Hampâté Bâ, l'historiador de Mali més conegut, va passar molt de temps de la seua vida escrivint estes històries per a que el món les conserve.[40] La novela més coneguda d'un autor de Mali és Li devoir de violence, escrita per Iene Ouologuem, que guanyà en l'any 1968 el Premi ReRenaudot, encara que el seu llegat fon danyat per acusacions de plagi.[40][39] atres escritors coneguts són Bava Traoré, Modibo Sounkalo Keita, Massa Makan Diabaté, Moussa Konaté i Fily Dabo Sissoko.

La variada cultura diària dels maliencs reflexa diversitat ètnica i geogràfica del país.[41] La majoria dels seus habitants usen trages fluïts i colorits nomenats boubou, que són típics d'Àfrica occidental. Els maliencs participen a sovint en festivals, danses i celebracions tradicionals.[41] L'arròs i el mill són importants en la cuina de Mali, que es basa principalment en grans de cereal.[42][43] Els grans són preparats generalment en salses fetes en fulles, com les de l'espinac o l'adansonia, en tomaca o en salsa de cacauet, i poden estar acompanyats de carn torrada (típicament pollastre, corder, vaca i cabra).[42][43] La cuina de Mali varia regionalment.[42][43]

Celebracions[editar | editar còdic]

Data Festa Comentaris
1 de giner Any Nou
20 de giner Festa d'eixèrcit
26 de març Dia dels Màrtirs Caiguda del règim del General Moussa Traoré
1 de maig Festa del Treball
25 de maig Festa d'Àfrica Creació de l'Organisació de la Unitat Africana
22 de setembre Dia de l'Independència Independència de França en 1960
25 de decembre Nadal Naiximent de Jesucrist

Deports[editar | editar còdic]

Chiquets maliencs jugant al fútbol en una aldea de la tribu Dogón

El deport més popular en Mali és el fútbol[44][45], que cobrà més importància des de que Mali estajà la Copa Africana de nacions 2002[44][46]. La major part de les ciutats tenen competicions regulars, i els equips més populars nacionalment són el Djoliba AC, el Stade Malien, i el Real Bamako, tots situats en la capital del país[45]. Partits informals són jugats a sovint pels jóvens en boles de drap com a pilota[45]. El país ha aportat diversos jugadors notables a equips francesos, incloent a Salif Keita i Jean Tigana. Frédéric "Fredi" Kanouté, nomenat com el Jugador Africà de l'Any 2007, juga actualment en la Primera Divisió d'Espanya, per al Sevilla FC. Atres jugadors que actualment formen part d'algun equip important de Espanya, són Mahamadou Diarra, capità de la selecció nacional de Mali, per al Real Madrid i Seydou Keita per al FC Barcelona. Ademés, jugadors oriunts de Mali que participen en equips europeus són Mamady Sidibe per al Stoke City Football Club, Mohammed Sissoko per a la Juventus, Sammy Traoure en el Paris Saint-germain, Galanteja Coulibaly en el AJ Auxerre, Kalifa Cisse i Jimmy Kebe per al Reading Football Club, i Dramane Traoré per al Lokomotiv Moscou[44][45]. El basquet és un atre deport important en Mali[45];[47] la Selecció femenina de basquet de Mali, liderada per Hamchetou Maiga, jugadora dels Sagrament Monarchs, va competir en els Jocs Olímpics de Beijing 2008.[48] La lluita (la lutte), també és un joc practicat habitualment, encara que en els últims anys ha anat decaent la seua popularitat[46]. El Oware, una variant del mancala, és un passatemps comú[45].

Referències[editar | editar còdic]

  1. Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana. Anex III. Toponímia i gentilicis internacionals. Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat. Any 2015. ISBN 978-84-96068-63-6
  2. Human Development Índexs, Table 3: Human and income poverty, p. 35. 22 d'agost del 2009
  3. 3,0 3,1 3,2 Mali country profile, p. 1.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Mali country profile, p. 2.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Mali country profile, p. 3.
  6. Mali country profile, p. 4.
  7. USAID Àfrica: Mali. USAID. Last accessed: 14 d'octubre del 2009. Retrieved on: June 3, 2008.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Mali country profile, p. 14.
  9. Constitution of Mali, Art. 30.
  10. Constitution of Mali, Art. 29 & 46.
  11. Constitution of Mali, Art. 38.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Mali country profile, p. 15.
  13. Constitution of Mali, Art. 59 & 61.
  14. (en francés) Koné, Denis. Mali: "Résultats définitifs des Législatives". Les Echos (Bamako) (August 13, 2007). Retrieved on June 24, 2008.
  15. Constitution of Mali, Art. 65.
  16. Constitution of Mali, Art. 81.
  17. Constitution of Mali, Art. 83-94.
  18. Modibo Kéita et Kò Samaké (Réseau Réussir la Décentralisation), Rebromege sur l'Historique de la Décentralisation au Mali
  19. 19,0 19,1 Haut Conseil des Collectivités territorials, Mise en oeuvre de la décentralisation au Mali : « Bilan et perspectives »
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 Mali country profile, p. 5.
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 Mali country profile, p. 17.
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 22,8 22,9 CIA world factbook. CIA. Revisat el 3 de setembre del 2009.
  23. 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Mali country profile, p. 18.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 24,6 24,7 24,8 «Mali». U.S. State Department (May de 2008). Consultat el 2008-06-04.
  25. Mali country profile, p. 9.
  26. 26,0 26,1 26,2 Plantilla:Cita publicació
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 Cavendish, p. 1367.
  28. May, p. 291.
  29. Campbell, p. 43.
  30. African Development Bank, p. 186.
  31. Plantilla:Citation
  32. 32,0 32,1 32,2 32,3 32,4 32,5 32,6 32,7 Mali country profile, p. 6.
  33. International Religious Freedom Report 2008: Mali
  34. 34,0 34,1 34,2 34,3 Mali country profile. Library of Congress Federal Research Divisió (January 2005). This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
  35. 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 35,6 Mali country profile, p. 7.
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 Mali country profile, p. 8.
  37. Michelle Crabill and Brose Tiso. Mali Resource Website. Fairfax County Public Schools. January 2003. Retrieved on June 4, 2008.
  38. Velton, p. 29.
  39. 39,0 39,1 39,2 Milet & Manaud, p. 128.
  40. 40,0 40,1 40,2 Velton, p. 28.
  41. 41,0 41,1 Pye-Smith & Drisdelle, p. 13.
  42. 42,0 42,1 42,2 Velton, p. 30.
  43. 43,0 43,1 43,2 Milet & Manaud, p. 146.
  44. 44,0 44,1 44,2 Milet & Manaud, p. 151.
  45. 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 DiPiazza, p. 55.
  46. 46,0 46,1 Hudgens t'al., p. 320.
  47. "Malian Men Basketball". Africabasket.Com. Retrieved June 3, 2008.
  48. Chitunda, Juliol. "Ruiz looks to strengthen Mali roster ahead of Beijing". FIBA.Com (March 13, 2008). Accessed on June 24, 2008.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncip    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    Chad    República Democràtica del Congo    Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea    Etiopia    Jibuti    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Eswatini    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Zàmbia    Zimbàbue