Anar al contingut

Anex:Cronologia de la navegació astronòmica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

A continuació una taula cronològica de la navegació astronòmica:

Les dates, en sigles, són indicacions aproximades.

  • XII - La brúixola fa la seua aparició en el Mediterràneu
  • XIV - La latitut s'obté medint l'altura de l'estrela polar en l'astrolabio nàutic, i a continuació, en l'anell astronòmic, el arbalestrillo, el quarto nàutic...
  • 1416 - L'infant Don Enrique de Portugal, per al perfeccionament de l'art de la navegació, va fundar en Sagres, Portugal, una Acadèmia. Gràcies a això, els navegadors s'acostumen a la llectura de cartes nàutiques

Fins de el XV

[editar | editar còdic]
  • 1471 - Dos navegants varen creuar l'equador
  • 1485 - Martin de Behaim, astrònom del rei Juan II de Portugal propaga l'us generalisat de les taules pràctiques de declinació del Sol permetent, als navegants, de deduir fàcilment la latitut d'un lloc en l'ajuda de l'altura meridiana de sol.
  • 1487 - El portugués Bartolomé Díaz contornea Àfrica pel sud, descobrint el veta de Bona Esperança
  • 1492 - Cristóbal Colón ocupa les Antilles
  • 1498 - El portugués Vasc de Gama va aplegar a Calcuta, en l'Índia, despuix de completar una gira per Àfrica
  • 1499 - El pilot florentino Americo Vespucio, al servici d'Espanya i de Portugal, propon l'observació de les ocultació d'estreles per a determinar la llongitut. Va ser, sembla ser el primer en haver tingut l'idea del método de les distàncies llunars per a la mateixa determinació. Totes les navegació s'estimaven en part en l'observació rectificada de la latitut (fins a finals de el XVIII)
  • 1714 - El Parlament britànic va prometre una recompensa considerable per a trobar que una solució acceptable al problema de determinar la llongitut en la mar
  • 1731 - Creació per Hadley del octant lo que obriria l'era de la medició de la "distància llunar"
  • 1735-1736 - Eixides respectivement a Perú de Godin, Bouguer, La Condamine; i a Laponia (Maupertuis, Clairaut, Camus, Li Monnier) d'expedicions encarregades de la mida d'un arc de meridiano
  • 1736 - Primer «cronómetro marí per a llongituts» de John Harrison
  • 1749 - D'acort en Mannevilette, es va utilisar el método de les distàncies llunars per a determinar la llongitut en naus
  • 1766-1769 - Regrés al món a través del estret de Magallanes i del Veta de Bona Esperança de Bougainville
  • 1767 - Les distàncies llunars són registrades en el «Nautical Almanac»
  • 1767 - Proves en la mar de cronómetros de Pierre li Roy
  • 1768 – Noves proves en la mar de cronómetros de Ferdinand Berthoud
  • 1768 - Partida de la primera expedició de Cook; i que serien tres viages per a explorar tot el Pacífic
  • 1774 - Les distàncies llunars són proposts per «Connaissance dones Temps» (Coneiximent del Temps)
  • 1775 - Tobie Mayer va inventar el círcul de reflexió, que va deure ser abandonada a fins de el XIX
  • 1785 - Partida de l'expedició de la Pérouse pel Pacífic

Des del fi de el XVII, el método general per a determinar un punt en la mar en cronómetros consistent en obtindre la latitut per una altura meridiana del sol i la llongitut de la zona d'altura (vell método del punt a migdia)

En la segona mitat de el XIX va vore l'èxit dels temporisadors de les distàncies llunars per a determinar la llongitut.

  • 1837 - El capità nortamericà Sumner descobrix la «altura adequada»
  • 1875 - Marcq Saint-Hilaire va publicar el seu método de el "punt propenc" per a determinar els elements d'una navegació astronòmica
  • 1875-1880 - En lloc de determinar per sepaardo latitut i llongitut, es comença a navegar, especialment a partir de certa época, usant l'altura recta

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Frédéric Marguet. Histoire générale de la navigation du XVe au XXe siècle, Société d’éditions géographiques, maritimes et colonials, Paris, 1931
  • Frédéric Marguet. Cours de navigation et de compas de l’école navale, Augustin Challamel éditeur. París. 1921

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]