Anex:Cronologia de la navegació astronòmica

A continuació una taula cronològica de la navegació astronòmica:

Edat Mija

Les dates, en sigles, són indicacions aproximades.

• XII - La brúixola fa la seua aparició en el Mediterràneu
• XIV - La latitut s'obté medint l'altura de l'estrela polar en l'astrolabio nàutic, i a continuació, en l'anell astronòmic, el arbalestrillo, el quarto nàutic...
• 1416 - L'infant Don Enrique de Portugal, per al perfeccionament de l'art de la navegació, va fundar en Sagres, Portugal, una Acadèmia. Gràcies a això, els navegadors s'acostumen a la llectura de cartes nàutiques

Fins de el XV

• 1471 - Dos navegants varen creuar l'equador
• 1485 - Martin de Behaim, astrònom del rei Juan II de Portugal propaga l'us generalisat de les taules pràctiques de declinació del Sol permetent, als navegants, de deduir fàcilment la latitut d'un lloc en l'ajuda de l'altura meridiana de sol.
• 1487 - El portugués Bartolomé Díaz contornea Àfrica pel sud, descobrint el veta de Bona Esperança
• 1492 - Cristóbal Colón ocupa les Antilles
• 1498 - El portugués Vasc de Gama va aplegar a Calcuta, en l'Índia, despuix de completar una gira per Àfrica
• 1499 - El pilot florentino Americo Vespucio, al servici d'Espanya i de Portugal, propon l'observació de les ocultació d'estreles per a determinar la llongitut. Va ser, sembla ser el primer en haver tingut l'idea del método de les distàncies llunars per a la mateixa determinació. Totes les navegació s'estimaven en part en l'observació rectificada de la latitut (fins a finals de el XVIII)

XVI

• 1503 - Juan de Bermúdez descobrix les Bermudes
• 1519-1522 - Regrés al món del portugués Fernando de Magallanes (que va passar al servici d'Espanya) a través del estret de Magallanes i del veta de Bona Esperança
• 1524 – L'armador dieppés Jean Ango finança viages d'exploració a les costes d'Amèrica del Nort, i després de la Florida, fins a l'actual Nova Escòcia, Canadà.
• 1534 - Jacques Cartier, de Saint-Mal, explora Canadà
• 1569 - Publicació de "La carte du monde à l'usage dones navigateurs" (Mapamundi per a l'us de navegadors) de Gerardus Mercator
• 1577 - Descripció per primera volta en Anglaterra, de el "barco de llac" (en el llibre de William Bourne)
• 1586 - Invenció de telescopis (largavistas) per Porta
• 1594 - John Davis va informar en un chicotet llibre l'oferir un nou instrument per a medir ànguls, el "«quartier anglés»"
• 1596 - El navegador holandés Barents va tractar d'usar els rellongeés

XVII

• 1604 - Fundació de la Companyia francesa d'Índies
• 1610 - Primeres observacions astronòmiques en telescopi, per Galileo Galilei
• 1616 - El veta de Forns, vist pel navegant anglés Francis Drake en 1578, també avistar pels navegants holandesos Jacob Li Maire i Willem Schouten donant-li el nom de la ciutat natal de Schouten: Hoorn
• 1631 - Invenció del vernier.
• 1635 - Norvood realisa la mida directa de la llongitut d'un arc de meridiano, entre York i Londres
• 1657 - Huyghens va introduir el péndola com a regulador dels rellongeés
• 1668 - J.D. Cassini publica taules d'eclipses dels satèlits de Júpiter, descoberts en 1610, per Galileo
• 1669-1670 - Picard medix un arc de meridiano, entre París i Amiens
• 1675 - Huyghens utilisa el resort en espiral com a regulador dels rellonges
• 1687 - Publicació de "Principes mathématiques de la philosophie naturelle", per Isaac Newton

XVIII

• 1714 - El Parlament britànic va prometre una recompensa considerable per a trobar que una solució acceptable al problema de determinar la llongitut en la mar
• 1731 - Creació per Hadley del octant lo que obriria l'era de la medició de la "distància llunar"

• 1735-1736 - Eixides respectivement a Perú de Godin, Bouguer, La Condamine; i a Laponia (Maupertuis, Clairaut, Camus, Li Monnier) d'expedicions encarregades de la mida d'un arc de meridiano
• 1736 - Primer «cronómetro marí per a llongituts» de John Harrison
• 1749 - D'acort en Mannevilette, es va utilisar el método de les distàncies llunars per a determinar la llongitut en naus
• 1766-1769 - Regrés al món a través del estret de Magallanes i del Veta de Bona Esperança de Bougainville
• 1767 - Les distàncies llunars són registrades en el «Nautical Almanac»
• 1767 - Proves en la mar de cronómetros de Pierre li Roy
• 1768 – Noves proves en la mar de cronómetros de Ferdinand Berthoud
• 1768 - Partida de la primera expedició de Cook; i que serien tres viages per a explorar tot el Pacífic
• 1774 - Les distàncies llunars són proposts per «Connaissance dones Temps» (Coneiximent del Temps)
• 1775 - Tobie Mayer va inventar el círcul de reflexió, que va deure ser abandonada a fins de el XIX
• 1785 - Partida de l'expedició de la Pérouse pel Pacífic

XIX

Des del fi de el XVII, el método general per a determinar un punt en la mar en cronómetros consistent en obtindre la latitut per una altura meridiana del sol i la llongitut de la zona d'altura (vell método del punt a migdia)

En la segona mitat de el XIX va vore l'èxit dels temporisadors de les distàncies llunars per a determinar la llongitut.

• 1837 - El capità nortamericà Sumner descobrix la «altura adequada»
• 1875 - Marcq Saint-Hilaire va publicar el seu método de el "punt propenc" per a determinar els elements d'una navegació astronòmica
• 1875-1880 - En lloc de determinar per sepaardo latitut i llongitut, es comença a navegar, especialment a partir de certa época, usant l'altura recta

Bibliografia

• Frédéric Marguet. Histoire générale de la navigation du XVe au XXe siècle, Société d’éditions géographiques, maritimes et colonials, Paris, 1931
• Frédéric Marguet. Cours de navigation et de compas de l’école navale, Augustin Challamel éditeur. París. 1921

Vore també

• Història de la navegació astronòmica
• Història de l'aviació
• Anex:Cronologia de l'aviació
• Navegació
• Almanac nàutic
• Sextant
• Recta d'altura
• Algoritmes de navegació
• Sextant Bris

Enllaços externs

• Esquema-resumixen del procés de reducció d'observacions pel método de St. Hilaire
• Agència Geoespacial Nortamericana Seleccionant Publications i després Sight reduction tables for marine navigation pot descarregar-se les taules de reducció H.O. 229
• Observatori Naval Nortamericà. Introduint l'hora (UT) i posició estimada (lat. i lon.) produïx un llistat en GHA i dec. de varis astres aixina com Hc i Zn per a la posició seleccionada.
• Navisfera - Suporte a la Navegació Astronòmica(en portugués)