Chinenc antic

Erro al crear miniatura:

Chinenc antic

El chinenc antic, també denominat chinenc arcaic en les obres antigues, és l'etapa més antiga registrada del idioma chinenc (més exactament de les llengües siníticas), i el ancestro llingüístic de totes les varietats del chinenc modernes. El periodo en el que es va parlar chinenc antic varia segons diferents especialistes. Alguns ho llimiten a l'inici del periodo Zhou, basant-se en la disponibilitat d'evidència documental de la fonologia; uns atres inclouen la totalitat del periodo Zhou, i a sovint fins al final del periodo periodo Shang en les primeres proves d'escritura, mentres que uns atres inclouen els periodos Qin i Han posteriors. Els primers eixemples de chinenc antic són inscripcions adivinatorias en ossos oraculares d'al voltant de 1250 a. C., al final de la dinastia Shang. Les inscripcions en bronze es varen fer abundants durant el següent periodo, la dinastia Zhou. En l'última part del periodo Zhou va florir la lliteratura, incloent obres clàssiques com les Analectas, Mencio i la Crònica de Zuo. Estes obres varen servir de model per a la lliteratura chinenca (o chinenc clàssic), que va permanéixer com a estàndar d'escritura fins als inicis d'el XX, per lo que es va conservar el vocabulari i la gramàtica del chinenc antic. Geogràficament es llimitava en gran mida a la Planura del Nort de China i regions limítrofes.

El chinenc antic s'escrivia en una versió inicial dels caràcters chinencs, en la que cada caràcter representava una paraula monosilábica. Encara que no és una escritura alfabètica, la majoria dels caràcters varen ser creats adaptant un caràcter d'una paraula de sò similar. Els llingüistes han usat l'informació fonètica d'esta escritura i la rima de la poesia antiga per a reconstruir la fonologia del chinenc antic, que correspon aproximadament al periodo de la Dinastia Zhou Occidental, en l'inici del primer mileni a. C. Encara que molts dels detalls permaneixen incerts, la majoria dels llingüistes estan d'acort que el chinenc antic diferix del chinenc mig en la carència d'obstruents retroflexivas i palatals, pero té grups consonàntics inicials d'alguna classe, i consonante nassals sordes i líquides. La majoria de les reconstrucció descriuen al chinenc antic com una llengua no tonal, pero en grups consinánticos al final de les sílabes que es transformarien en les distincions tonals del chinenc mig.

La majoria dels investigadors tracen l'orige del núcleu del vocabulari del chinenc antic fins al sino-tibetano, en molts préstams primerencs de les llengües veïnes. Durant el periodo Zhou el vocabulari monosilábico original es va incrementar en paraules polisilábicas formades per mig de composició i reduplicación. També s'han identificaco varis afijos derivatius. No obstant la llengua carix d'inflexió, per lo que indica la relació gramatical usant l'orde de les paraules i partícules gramaticals.

Classificació

El chinenc mig i els seus veïns meridionals les tai-kadai, les hmong–mien i la branca viética de les llengües austroasiáticas tenen sistemes tonals similars, estructura silàbica i característiques gramaticals similars, i carixen d'inflexió, pero es creu que estes són característiques zonals esteses per difusió més que indicar una descendència comuna. L'hipòtesis més àmpliament acceptada és que el chinenc pertany a la família de llengües sino-tibetanes, junt al birmà, tibetano i atres llengües parlades en l'Himalaya i el massiç del surest asiàtic. Les proves consistixen en uns centenars de cognados, entre els que s'inclou vocabulari bàsic com el següent:

Significat	Chinenc antic	Tibetano antic	Birmà antic
'yo'	吾 ŋa	ṅa Plantilla:Sfnp	ṅā Plantilla:Sfnp
'tu'	汝 **njaʔ		naṅPlantilla:Sfnp
'no'	無 **mja	ma Plantilla:Sfnp	ma Plantilla:Sfnp
'dos'	二 **njijs	gñis Plantilla:Sfnp	nhac < **nhik Plantilla:Sfnp
'tres'	三 **sum	gsum Plantilla:Sfnp	sumḥ Plantilla:Sfnp
'cinc'	五 ŋaʔ	lṅa Plantilla:Sfnp	ṅāḥ Plantilla:Sfnp
'sis'	六 C-rjuk	drug Plantilla:Sfnp	khrok < **khruk Plantilla:Sfnp
'sol'	日 **njit	ñi-ma Plantilla:Sfnp	niy Plantilla:Sfnp
'nom'	名 **mjeŋ	myiṅ < **myeŋ Plantilla:Sfnp	maññ < el meuŋ Plantilla:Sfnp
'orella'	耳 **njəʔ	rna Plantilla:Sfnp	nāḥ Plantilla:Sfnp
'junta'	節 **tsik	tshigs Plantilla:Sfnp	chac < **chik Plantilla:Sfnp
'peix'	魚 ŋja	ña < ṅʲa Plantilla:Sfnp	ṅāḥ Plantilla:Sfnp
'amarc'	苦 kʰaʔ	kha Plantilla:Sfnp	khāḥ Plantilla:Sfnp
'matar'	殺 **srjat	-sad Plantilla:Sfnp	sat Plantilla:Sfnp
'verí'	毒 **duk	dug Plantilla:Sfnp	tok < **tuk Plantilla:Sfnp

Encara que la relació es va propondre per primera volta a principis d'el XIX ara és acceptada en forma generalisada, i la reconstrucció de la família sino-tibetana està molt més desenrollada que famílies com l'indoeuropea o l'austronesias.Plantilla:Sfnp Encara que el chinenc antic és de llunt el primer membre confirmat de la família, la seua escritura logográfica no indica clarament la pronunciació de les paraules.Plantilla:Sfnp Atres dificultats són la gran diversitat de llengües, la carència d'inflexió en moltes d'elles, i els efectes del contacte entre llengües. Ademés moltes de les llengües minoritàries es parlen en zones montanyoses difícils d'investigar per ser zones fronterices sensibles.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Les consonante inicials solen correspondre segons el punt i modo d'articulació, pero la veu i aspiració són molt manco regulars, els prefixos varien entre els idiomes. Alguns investigadors creuen que abdós fenomens reflectixen la pèrdua de les sílabes menors.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp El proto-tibeto-birmà segons ho varen reconstruir Benedict i Matisoff carix de distincions per aspiració en les consonante oclusivas i fricatives inicials. L'aspiració en el chinenc antic a sovint es correspon en les consonante preinicials d'el tibetano i les llengües lolo-búrmicas, i es creu que és una innovació chinenca sorgida dels primers prefixos.Plantilla:Sfnp El proto-sino-tibetano s'ha reconstruït en un sistema de sis vocals com en les reconstrucció recents del chinenc antic, distinguint-se de les llengües tibetà-birmanes que fonen la vocal central mija -ə- en la -a-.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp Les atres vocals es conserven en abdós, en alguna alteració entre la -i- i la -i-, i entre la -o- i la -o-.Plantilla:Sfnp

Història

Llínea de temps del chinenc antic i texts existents
c. 1250 a. C.
c. 1046 a. C.
771 A. C.
476 A. C.
221 A. C.

Els registres més antics dels que es té coneiximent de l'idioma chinenc varen ser trobats en Yinxu prop de la ciutat moderna d'Anyang identificada com l'última capital de la dinastia Shang, i es remonten a l'any 1250 A. C.Plantilla:Sfnp Els mateixos consistixen d'escritura en ossos oraculares, breus inscripcions tallades en closques de tortuga i en escàpulas de bous en propòsits adivinatorios, com també unes poques i breus inscripcions en bronze. L'idioma utilisat correspon indubtablement a una forma primitiva de chinenc, pero és difícil d'interpretar per lo escàs del material i l'elevada proporció de noms propis. Solament ha segut identificat en certea la mitat dels 4.000  caràcters utilisats. Se sap poc sobre la gramàtica d'este idioma, pero semblaria molt manco depenent de partícules gramaticals que el chinenc clàssic.Plantilla:Sfnp

Des de començos de la dinastia Zhou Occidental, cap al 1000 a. C., els texts més importants existents són inscripcions en bronze, moltes d'elles d'extensió considerable. Texts pre-clàssics encara més extensos sobre un ampli ranc de temes també han segut transmesos per mig de la tradició lliterària. Les parts més antigues del Clàssic d'història, el Clàssic de poesia i el I Ching també es remonten al començament del periodo Zhou, i s'assemblen en gran mida a les inscripcions en bronze pel seu vocabulari, sintaxis i estil. S'ha identificat una major proporció d'este vocabulari més variat en comparació al vocabulari del periodo oracular.Plantilla:Sfnp

Els quatre sigles que varen precedir a l'unificació de China en 221 A. C. (el Periodo de les Primaveres i Autumnes i els Regnes Combatents) constituïxen el periodo clàssic chinenc en sentit estricte. Existixen moltes inscripcions en bronze d'este periodo, pero les mateixes són àmpliament superades per la rica lliteratura escrita en tinta sobre tablillas de bambú i (cap a fins del periodo) sobre seda. Si ben estos són materials peridors, i molts llibres varen ser destruïts en la Crema de llibres i sepultura d'intelectuals durant la dinastia Qin, atres texts s'han transmés per mig de còpies. Obres d'este periodo tals com les Analectas, el Clàssic de la pietat filial, el Mencio i el Zuo Zhuan han segut admirats des de la dinastia Han com a models de l'estil en prosa. El chinenc clàssic de dites obres constituïx la base del chinenc lliterari, que va permanéixer com a estàndar de l'escritura culta fins a començos d'el XX.Plantilla:Sfnp

Escritura

Erro al crear miniatura:

Escritura sobre os oracular de la dinastia en una escàpula de bou.

Erro al crear miniatura:

Impressió en tinta d'una inscripció en bronze d'al voltant del 825 a. C.

Erro al crear miniatura:

Escritura per mig de sagells en tablillas de bambú dels Regnes Combatents.

Artícul principal → Escritura chinenca.

Cada caràcter de l'escritura representa una sola paraula del chinenc antic. La majoria dels experts creuen que estes paraules eren monosilábicas, encara que recentment s'ha sugerit que una minoria d'elles tenien presílabas menors.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp El desenroll d'estos caràcters varen seguir les mateixes tres etapes que els jeroglífics egipcíacs, l'escritura cuneïforme i l'escritura maya.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Algunes paraules podien representar-se per dibuixos (més vesprada estilisats) com 日 rì 'sol', 人 rén 'persona' i 木 mù 'arbre, fusta', per símbols abstractes com a 三 sān 'tres' i 上 shàng 'dalt', o per composició de símbols com 林 lín 'bosc' (dos arbres). Al voltant de 1000 dels caràcters dels ossos oraculares, prop d'un quarto del total, són d'este tipo, encara que 300 d'ells encara no han segut dessifrats. Encara que l'orige pictogràfics d'estos caràcters és evident, ya han sofrit una gran simplificació i estandardisació. Versions evolucionades de la majoria d'estos caràcters encara s'usen en l'actualitat.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Despuix, paraules que no poden ser reprentades pictográficamente, com térmios abstractes i partícules gramaticals, que varen ser representades prenent prestats els signes pictogràfics de paraules de sò similar (estratègia pictograma):Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

• La paraula lì 'tremolar' originalment s'escrivia en el caràcter 栗 de lì «castanya».
• El pronom i la partícula modal qí s'escrivia en el caràcter 其 que originalment representava a jī «cistella d'aventar».

A voltes el caràcter prestat es modificaria llaugerament per a diferenciar-ho de l'original, com 毋 wú «no», que deriva de 母 mǔ «mare».Plantilla:Sfnp Posteriorment els préstams fonètics varen ser sistemàticament desambiguados per mig de l'adició d'indicadors semàntics, generalment afegits a la paraula menys comuna:

• La paraula lì «tremolar» posteriorment es va escriure en el caràcter 慄, format afegint el símbol ⺖, una variant de 心 xīn «cor».
• La paraula original pero poc comuna jī «cistella d'aventar» va passar a escriure's en el compost 箕, obtingut en afegir el símbol 竹 zhú «bambú» al caràcter.

Estos caràcters composts fonosemánticos es varen usar abundantment en els ossos oraculares, i la gran majoria dels caràcters creats des de llavors han segut d'este tipo.Plantilla:Sfnp En el Shuowen Jiezi, un diccionari recopilat en el II, el 82% dels 9.353 caràcters es varen classificar com a composts fonosemánticos.Plantilla:Sfnp A la llum de la moderna comprensió de la fonologia del chinenc antic, els investigadors ara creuen que la majoria dels caràcters originalment classificats com a composts semàntics també tenien una naturalea fonètica.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Estos descobriments ya estaven presents en l'escritura dels ossos oraculares,Plantilla:Sfnp lo que possiblement implica que va haver un significatiu periodo de desenroll anterior a eixes inscripcions.Plantilla:Sfnp Açò supondria que abans es va escriure sobre materials peridors, com sugerix l'aparició en els ossos oraculares del caràcter 册 cè «registres». Es creu que el caràcter representa tablillas de bambú o fusta nugades juntes en tires de cuiro, un soport d'escritura conegut per descobriments arqueològics posteriors.Plantilla:Sfnp

El desenroll i la simplificació de l'escritura va continuar durant els periodos preclásico i clàssic. Els caràcters es varen ser fent cada volta menys pictogràfics i més linals i regulars, i els traços redonejats es varen ser reemplaçant per angulosos.Plantilla:Sfnp La llengua va desenrollar paraules compostes, per lo que els caràcters varen passar a representar morfemas, encara que casi totes les morfemes podien usar-se també com a paraules independents. Centenars de morfemes de dos o més sílabes es introdugeron també en l'idioma, i es varen escriure en un caràcter fonosemántico compost per cada sílaba.Plantilla:Sfnp Durant el Periodo dels Regnes Combatents, l'escritura es va generalisar més, i es varen produir més simplificació i variacions, especialment en els regnes de l'est. Una escritura més conservadora va predominar en el regne occidental Qin, que posteriorment impondria el seu estàndart d'escritura a tota China.Plantilla:Sfnp

Fonologia

Artícul principal → Fonologia del chinenc antic.

La fonologia del chinenc antic ha segut reconstruïda a partir de diverses fonts, incloent la fonologia dels caràcters chinencs, la rima del Clàssic de poesia i la pronunciació de les llectures del chinenc mig en obres com el Qieyun, un diccionari de pronunciació i rima publicat en 601 d. C. Encara que molts detalls estan encara en discussió, les formulació recents presenten un consens general sobre els aspectes centrals.Plantilla:Sfnp Per eixemple, les consonante inicials reconegudes per Li Fang-Kuei i William Baxter es proporcionen a continuació, en afegitons de Baxter (principalment conjectura) donades entre paréntesis:Plantilla:SfnpPlantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

		Labial	Dental		Palatal Plantilla:Sfnp	Velar		Laríngea
			plana	sibilant		plana	labial	plana	labial
Oclusiva or africada	sorda	p	t	**ts		k	kʷ	ʔ	ʔʷ
	aspirada	pʰ	tʰ	**tsʰ		kʰ	kʷʰ
	sonora	b	d	**dz		ɡ	ɡʷ
Nassal	sorda	m̥	n̥			ŋ̊	ŋ̊ʷ
	sonora	m	n			ŋ	ŋʷ
Lateral	sorda		l̥
	sonora		l
Fricativa o aproximante	sorda		(r̥)	s	(j̊)			h	hʷ
	sonora		r	(**z)	(j)			(ɦ)	(w)

S'han propost varis grups inicials, especialment els grups de la s- en atres consonante, pero esta àrea permaneix incerta.Plantilla:Sfnp

Bernhard Karlgren i molts atres estudiosos postulen les miges -r-, -j- i la combinació -rj- per a explicar les consonants retroflejas i les palatals obstruents del chinenc mig, com també molts dels contrasts de les seues vocals.Plantilla:Sfnp La -r- és acceptada generalizadamente. No obstant, si be la distinció indicada per -j- és universalment acceptada, la seua realisació com un gir palatal ha segut qüestionat en varis punts, i s'han usat una varietat de diferents interpretacions en les reconstrucció recents.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Les reconstrucció des de la década de 1980 normalment proponen sis vocalés:Plantilla:Sfnp Els diptongos de Li **ia i **ua corresponen a i i o respectivament, mentres que la iə de Li es convertix en i o ə en contexts diferents.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

i	ə	o
i	a	o

Opcionalmente les vocals podien anar seguides per les mateixes codes com en el chinenc mig: un gir -j o -w, una nassal -m, -n o -ŋ, o una oclusiva -p, -t o -k. Alguns acadèmics admeten una coda labiovelar -kʷ.Plantilla:Sfnp La majoria dels acadèmics ara creuen que el chinenc acadèmic caria dels tons que es troben en les etapes posteriors de l'idioma, pero tenia les post-codes optatives -ʔ i -s, que es varen desenrollar en el chinenc mig alçant o variant els tons respectivament.Plantilla:Sfnp

Gramàtica

Se sap molt poc sobre la gramàtica del llenguage dels periodos Oracular i pre-Clàssic, ya que a sovint els texts són de caràcter ritual o exprexiones, i gran part del seu vocabulari no ha segut dessifrat. En contraposició, la rica lliteratura del Periodo dels Regnes Combatents ha segut estudiada en profunditat.Plantilla:Sfnp En carir d'inflexió, el chinenc antic depenia en gran mida de l'orde de les paraules, les partícules gramaticals i el propi tipo de paraules.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Tipos de paraules

La classificació de les paraules del chinenc antic no sempre és unívoca, ya que no estan marcades per funció, els tipos de paraules es solapan, i paraules d'un tipo a voltes poden usar-se en funcions normalment reservades a un atre.Plantilla:Sfnp La tasca és més difícil en els texts escrits que lo que seria per a parlants del chinenc antic, perque la morfologia derivativa a sovint queda amagada despuix del sistema d'escritura.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp Per eixemple, el verp sək «bloquejar» i el nom derivat səks «frontera» abdós s'escrivien en el mateix caràcter 塞.Plantilla:Sfnp

Els pronoms mostren una gran varietat de formes en texts de chinenc antic, possiblement a les variacions dialectals.Plantilla:Sfnp Hi ha dos grups de pronoms de primera persona:Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

1. **ljaʔ 予, **lja 余, **ljə 台 i **lrjəmʔ 朕
2. ŋa 吾 i ŋajʔ 我

En les inscripcions dels ossos oraculares, el pronom l- és usat pel rei per a referir-se a sí mateixa, i la forma ŋ- per al poble Shang en el seu conjunt. Esta distinció pràcticament desapareix en texts posteriors, i les formes l- varen desaparéixer durant el periodo clàssic.Plantilla:Sfnp En el periodo post-Han, 我 va escomençar a usar-se com el pronom de primera persona generalisat.Plantilla:Sfnp

Com pronomobres de segona persona s'usaven **njaʔ 汝, **njəjʔ 爾, **njə 而, **njak 若.Plantilla:Sfnp Les formes 汝 i 爾 varen continuar usant-se de maneera intercanviable fins a la seua substitució per la variant nort-occidental 你 (en mandarín modern nǐ) en el periodo Tang.Plantilla:Sfnp No obstant, en alguns dialectes min el pronom de segona persona deriva de la forma 汝.Plantilla:Sfnp

Les distincions de cas estaven particularment marcades entre els pronoms de tercera persona.Plantilla:Sfnp No hi havia cap pronom de tercera persona per al subjecte, pero **tjə 之, originalment un demonstrative distant, va passar a usar-se com promombre objecte de tercera persona en el periodo clàssic.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp El pronom possessiu originalment era **kjot 厥, i va ser reemplaçat en el periodo clàssic per ɡjə 其.Plantilla:Sfnp El periodo post-Han, 其 va passar a usar-se com el pronom de tercera persona generalisat.Plantilla:Sfnp Va sobreviure en alguns dialectes wu, pero va ser reemplaçat per vàries atres formes en els demés llocs.Plantilla:Sfnp

Hi havia pronoms demostratius i interrogatius, peron no hi havia pronoms indefinits com «ningú» o «res».Plantilla:Sfnp Els pronoms distributius es formaven en el sufix -k:Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

• **djuk 孰 «el qual» a partir de **djuj 誰 «qui»;
• **kak 各 «cada u» a partir de **kjaʔ 舉 «tots»;
• wək 或 «algun» a partir de **wjəʔ 有 «hi ha»;
• **mak 莫 «cap» a partir de **mja 無 «no hi ha».

Com en els idiomes moderns, es poden situar localizadores (dalt, avall) despuix dels noms per a indicar les posicions relatives. També poden precedir als verps per a indicar la direcció de l'acció.Plantilla:Sfnp Els noms que indiquen temps pertanyen a un atre tipo especial (paraules temporals). Solen antecedir al subjecte per a especificar el temps de l'acció.Plantilla:Sfnp No obstant, els classificadors, tan característics del chinenc modern, no es varen fer comuns fins al periodo Han i les Dinasties meridionals i septentrionals posteriors.Plantilla:Sfnp

Els verps del chinenc antic, com el seu homòlec modern, no presentaven temps ni aspecte, que s'indiquen per mig d'adverbis i partícules si era necessari. Els verps poden ser transitius o intransitius. Com en l'idioma modern, els adjectius eren un tipo especial de verp intransitiu, i uns pocs verps transitius també podien eixercir esta funció com auxiliars modals o com preposicions.Plantilla:Sfnp

Els adverbis descriuen l'alcanç de les afirmacions o les diverses relacions temporals.Plantilla:Sfnp Entre ells s'incloïen dos famílies de negatius que escomencen per p- i m-, com **pjə 不 i **mja 無.Plantilla:Sfnp Les varietats septentrionals modernes deriven del negatiu normal de la primera família, mentres que les varietats del sur varen conservar el de la segona.Plantilla:Sfnp El llenguage no va contar en adverbis de grau fins a finals del periodo clàssic.Plantilla:Sfnp

Les partícules són paraules funcionals que servixen per a varis propòsits. Com en l'idioma modern, hi ha partícules de final de sentència que marquen l'imperatiu i les preguntes sí/no. Atres partícules de final de sentència expressen una varietat de connotacions, sent les més importants **ljaj 也, que expressa immovilitat, i ɦjəʔ 矣, que implica canvi. Atres partícules són l'indicador de subordinació **tjə 之 i les partícules que sustantivan **tjaʔ 者 (agent) i **srjaʔ 所 (objecte).Plantilla:Sfnp Les conjuncions podien unir noms o frases.Plantilla:Sfnp

Estructura de les frases

Com en el chinenc modern i l'espanyol, les frases del chinenc antic estaven conformades per un subjeto (part del nom, a voltes sobreentendido) seguit per un predicat, que pot ser verbal o nominal.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Abans del periodo clàssic, els predicats nominals consistien en una partícula copulativa **wjij 惟 seguida d'una frase nominal,Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp com en el següent eixemple:

予	惟	小	子
**ljaʔ	**wjij	**sjewʔ	**tsjəʔ
Yo	ser	menut	chiquet

«Yo soc una persona jove» (Clàssic d'història 27, 9)Plantilla:Sfnp

La còpula negativa **pjə-wjij 不惟 està registrada en les inscripcions dels ossos auriculars, posteriorment fusionada com **pjəj 非. En el periodo clàssic, els predicats nominals es construïen en la partícula de final de frase **ljaj 也 en lloc de la còpula 惟, pero 非 es va mantindre com una forma negativa, en la qual 也 era optativa:Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Sobre disparar a un blanc a un centenar de passos de distància:

其	至	爾	力	也	其	中	非	爾	力	也
ɡjə	**tjits	**njəjʔ	C-rjək	**ljajʔ	ɡjə	k-ljuŋ	**pjəj	**njəjʔ	C-rjək	**ljajʔ
la seua	aplegar	tu	força	PF	el seu	centre	no	tu	força	PF

«Que alcanç depén de la teua força, pero que encertes no depén de la teua força.» (Mencio 10.1/51/13)Plantilla:Sfnp

El verp copulatiu 是 shì del chinenc lliterari i modern data del periodo Han. En chinenc antic la paraula era similar al demostratiu «est».Plantilla:Sfnp

Com en el chinenc modern, pero a diferència de les llengües tibeto-birmanes, l'orde bàsic de les paraules d'una frase era Subjecte verp objecte:Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

孟子	見	梁	惠	王
**mraŋs-**tsəjʔ	**kens	C-rjaŋ	**wets	**wjaŋ
Mencio	vore	Liang	Hui	rei

«Mencio va vore el rei Hui de Liang.» (Mencio 1.1/1/3)Plantilla:Sfnp

Ademés de l'inversió per a emfatisar, hi ha dos excepcions a esta regla: un pronom objecte d'una frase negativa o un pronom interrogatiu objecte se situarien abans del verp:Plantilla:Sfnp

歲	不	我	與
**swjats	**pjə	ŋajʔ	**ljaʔ
any	no	em	esperar

«Els anys no esperen per nosatres.» (Analectas 17.1/47/23)

Una frase d'un nom adicional podria situar-se abans del subjecte per a servir de tema.Plantilla:Sfnp Com en l'idioma modern, les preguntes sí/no es formaven afegint una partícula de final de la frase, i solicitar informació es feya substituint el pronom interrogatiu per l'element solicitat.Plantilla:Sfnp

Modificadores

En general, els modificadores del chinenc antic precedien a les paraules que modificaven. Per això les oracions de relatiu se situaven abans del nom, normalment marcades per la partícula **tjə 之 (en un paper similar al de 的 del chinenc modern:Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

不	忍	人	之	心
**pjə	**njənʔ	**njin	**tjə	**sjəm
no	patir	persona	REL	cor

«... el cor que no pot patir els afligiment d'uns atres.» (Mencio 3.6/18/4)Plantilla:Sfnp

Un eixemple comú d'esta construcció era la modificació adjectival, ya que els adjectius del chinenc antic eren un tipo de verps (igual que en el chinenc modern), pero 之 generalment s'ometia despuix dels adjectius monosilábicos.Plantilla:Sfnp

De forma similar, els modificadores adverbials, incloent vàries formes de negació, generalment se situen abans del verp.Plantilla:Sfnp Com en el chinenc modern, els complementso circunstancials de temps es posen o al principi de la frase o abans del verp, depenent del seu alcanç, mentres que els complements de duració se situen darrere del verp.Plantilla:Sfnp Els complements circunstancials de lloc i d'instrument generalment es posaven darrere del predicat. Estos es varen desplaçar despuix a la posició anterior al verp, com en l'idioma modern.Plantilla:Sfnp

Vocabulari

La millora en la comprensió de la fonologia del chinenc antic ha permés estudiar els orígens de les paraules chinenques (en lloc dels caràcters per mig dels quals estaven escrites). La majoria dels estudiosos consideren que el núcleu del vocabulari es remonta a un idioma ancestral sino-tibetano, en préstams més moderns dels idiomes veïns.Plantilla:Sfnp L'opinió tradicional és que el chinenc antic era una llengua aïllada, sense inflexió ni derivació, pero ara s'ha aclarit que les paraules varen poder formar-se per afixament derivativa, reduplicación i composició.Plantilla:Sfnp La majoria dels autors solament consideren raïls monosilábicas, pero Baxter i Laurent Sagart també varen propondre raïls bisilábicas en les quals la primera sílaba està acurtada, com en el camboyano modern.Plantilla:Sfnp

Préstams

Durant el periodo del chinenc antic, la civilisació chinenca es va expandir des d'una zona restringida al voltant del caixer inferior del riu Wei i el mig del riu Groc cap a l'est per la planura del Nort de China fins a Shandong i després al sur cap a la vall del Yangtzé. No existixen registres de les llengües no chinenques parlades en estes zones ans que l'expansió del chinenc les desplaçara. No obstant, es creu que estes varen contribuir al vocabulari del chinenc antic, i podrien ser la font de moltes de les paraules chinenques l'orige de les quals encara és desconegut.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Jerry Norman i Mei Tsu-lin han identificat préstams austroasiáticos primerencs en el chinenc antic, possiblement dels pobles de la conca del baix Yangtsé coneguts pels chinencs antics com els Yue. Per eixemple, l'antic nom chinenc del Yangtzé, **kroŋ (江 jiāng), que s'usava com la paraula genèrica per a «riu» en el sur de China. Norman i Mei sugerixen que esta paraula és un cognado del vietnamita sông (de krong) i el mon kruŋ «riu».Plantilla:SfnpPlantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Haudricourt i Strecker han propost varis préstams de les llengües hmong-mien. Entre ells s'inclouen térmens relatius al cultiu del arròs, que va escomençar en el caixer mig del riu Yangtzé:

• ʔjaŋ (秧 iāng) «plantón d'arròs» del proto hmong-mien **jaŋ
• **luʔ (稻 dào) «arròs sense descascarillar» del proto hmong-mien **mblau^A

Es creu que atres paraules varen ser preses prestades d'idiomes al sur de China, pero no està clar quin va ser la seua font original, per eixemple

• **zjaŋʔ (象 xiàng) «elefant» pot comparar-se en el coiŋ, el proto tai **jaŋ^C i el birmà chaŋ.
• **ke (雞 jī) «pollet» front al proto tai kəi^B, el proto hmong–mien **kai i el proto proto viet–muong r-ka.

En l'antiguetat la conca del Tarim estava ocupada per parlants indoeuropeos de llengües tocarias, la font de **mjit (蜜 mì) «mel», del proto tocario ḿət(ə) (a on ḿ està palatalizada; cf. en el tocario B mit), cognado de l'espanyol «mel» i l'anglés pixeu. Els veïns septentrionals del chinenc varen contribuir en paraules com **dok (犢 dú) «vedella» – compare's en el mongol el teuɣul i el manchú tuqšan.

Afixament

Els filòlecs del chinenc des de fa temps han observat que hi ha paraules en pronunciació similar i significats relacionats, i que a voltes s'escriuen usant el mateix caràcter.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp Henri Maspero va atribuir algunes d'estes alteracions a grups consonàntics que varen resultar d'afijos derivatius.Plantilla:Sfnp Treballs posteriors han identificat varis d'estos afijos, alguns dels quals segons pareix tenen cognados en atres llengües sino-tibetanes.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Un cas comú és el de «derivació per canvi de to», en el qual les paraules en el to de partida semblen derivar de paraules en atres tons.Plantilla:Sfnp Si s'accepta la teoria d'Haudricourt sobre l'orige del to de partida, estes derivació tonals poden interpretar-se com el resultat d'un sufix derivatiu -s. Com el tibetano té sufixos similars, pot interpretar-se com una herència del sino-tibetano.Plantilla:Sfnp Alguns eixemples són:

• **dzjin (盡 jìn) «agotar» i **dzjins (Plantilla:Linktext jìn) '«agotat, consumit, cendra»
• **kit (結 jié) «agotar» i **kits (髻 jì) «castanya»
• **nup (納 nà) «introduir» i **nuts < **nups (Plantilla:Linktext nèi) «dins»
• **tjək (織 zhī) «teixir» i **tjəks (織 zhì) «roba de seda» (compare's en el tibetano ʼthag «teixir» i thags «teixit, roba»)

Atres alteracions impliquen a verps transitius en una inicial sorda o verps d'estat o passius en una inicial sonora:Plantilla:Sfnp

• **kens (見 jiàn) «mirar» i ɡens (現 xiàn) «aparéixer»
• **kraw (交 jiāo) «mesclar» i ɡraw (殽 yáo) «mesclat, confús»
• **trjaŋ (張 zhāng) «estirar» i **drjaŋ (長 cháng) «llarc»

Alguns investigadors sostenen que els verps transitius en inicials sordes són bàsics i les inicials sonores reflectixen a un prefix nassal que intransitiviza.Plantilla:Sfnp Uns atres sugerixen que els verps transitius deriven d'afegir un prefix causatiu s- a un verp d'estat, que produïx una desonorización a la següent inicial sonora.Plantilla:Sfnp Els dos prefixos proposts tenen corresponents en atres llengües sino-tibetanes, en algunes de les quals encara estan en us.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp Several other affixes have been proposed.Plantilla:SfnpPlantilla:Sfnp

Reduplicación i composició

Els morfemas del chinenc antic originalment eren monosilábicos, pero durant el periodo Zhou occidental es varen introduir moltes paraules noves bisílabas. Per eixemple, al voltant del 30% del vocabulari de Mencio és polisilábo, incloent un 9% de noms propis, encara que les paraules monosílabes són més freqüents, entorn el 80% del text.Plantilla:Sfnp Moltes paraules, especialment adjectius expressius i els advervios, es varen formar per varis tipos de reduplicación:Plantilla:Sfnp

• redupicación total, en la qual la sílaba es repetix, com en ʔjuj-ʔjuj (威威 wēiwēi) «alt i gran» i **ljo-ljo (俞俞 yúyú) «feliç i tranquil» Plantilla:Sfnp
• semireduplicación en rima, en la qual solament es repetix el final, com en ʔiwʔ-liwʔ (窈宨 iǎotiǎo) «elegant, bell».Plantilla:Sfnp L'inici de la segona sílaba en freqüència és l- o r-.Plantilla:Sfnp
• semireduplicación aliterativa, en la qual es repetix l'inicial, com en **tsʰrjum-tsʰrjaj (參差 cēncī) «irregular, desigual».Plantilla:Sfnp
• en alteració de la vocal, especialment de la -i- i la -o-, com en **tsʰjek-tsʰjok (刺促 qìcù) «ocupat» i ɡreʔ-ɡroʔ (邂逅 xièhòu) «despreocupado i feliç».Plantilla:Sfnp

Entre atres morfemes bisílabos es troba el famós ɡa-lep (蝴蝶 húdié) «palometa» del Zhuangzi. Més paraules, especialment noms, es varen formar per composició, com:

• calificació d'un nom en un atre (que es posa davant), com **mok-kʷra (木瓜 mùguā) «codonyer» (lliteralment «arbre-meló» i **trjuŋ-njit (中日 zhōngrì) «migdia» (lliteralment com en espanyol «mig-dia»).Plantilla:Sfnp
• composts verp-objecte, com **sjə-mraʔ (司馬 sīmǎ) «majordom» (lliteralment «manejar-cavall»), i **tsak-tsʰrek (作册 zuòcè) «escriga» (lliteralment «fer-escrits»).Plantilla:Sfnp

No obstant els components del compost no varen fondre les morfemes, per lo que poden usasrse per separat.Plantilla:Sfnp

Part de les sílabes bimorfema varen aparéixer en el periodo clàssic, com a resultat de la fusió de paraules en les partícules no accentuades o pronoms que anaven darrere. Aixina els negatius **pjut 弗 i **mjut 勿 es consideren la fusió dels negadores **pjə 不 i **mjo 毋, respectivament, en el pronom de tercera persona **tjə 之.Plantilla:Sfnp

Vore també

• Reconstrucció del chinenc antic

• Història de l'idioma chinenc

• Liu

Enllaços externs

• [[Archiu:{{#switch:Chinenca|20px|Vore el portal sobre Chinenca]] Portal:Chinenca. Contingut relacionat en Idioma.
• (review of Plantilla:Harvp)
• Miyake, Marc (2011). «amritas. com/110924. htm Why llaure rhinos clapix?».
• Miyake, Marc (2012). «amritas. com/120825. htm#08232359 A slo-lution to the p-ro-blem».
• Miyake, Marc (2013). «amritas. com/130831. htm#08252250 Pri-zu-ner».
• Miyake, Marc (2013). «amritas. com/131109. htm#11042233 Did Old Chinese palatal initials always condition higher vowels?».
• Miyake, Marc (2013). «amritas. com/130817. htm Llaure Old Chinese disharmonic disyllabic words borrowings?».
• Miyake, Marc (2015). «amritas. com/150404. htm#04012336 Did Old Chinese really have baix much (-)r-?».
• (2000).ling. sinica. edu. tw/files/publication/j2000_2_11_9343. pdf «Book Review: The Roots of Old Chinese».Language and Linguistics.1

257–257.Consultat el 31 de març de 2019. (review of Plantilla:Harvp)

• (review of Plantilla:Harvp)
• «lsait. lsa. umich. edu/ The Baxter–Sagart reconstruction of Old Chinese (version 1.1, 20 September 2014)».