Citrus fruit
El taronger nano, taronger chinenc, taronja cherry o kumquat (Fortunella spp.), cridat quinoto en Paraguay, Argentina i Uruguay, molt freqüentment confòs en la varietat d'arbre cítric cridada «quinoto», és un gènero d'arbreés i arbusts frutales de la família de les rutáceas, estretament emparentats en els cítrics (Citrus spp.),[1] en els que són capaços d'hibridarse.
És originari de China; el seu nom prové del cantonés gam1 gwat1 (Plantilla:Zh-cp, "mandarina dorada"). Varen ser introduïts en Europa en el XIX. Hui es cultiven en el sur d'Europa i en algunes regions d'Estats Units, Argentina, Mèxic i Brasil com frutal, ademés d'en la seua zona d'orige.
La confusió en el «chinotto» ([kinóto], citrus myrtifolia) és generalisada, a tal punt que el nom «quinoto» ha desplaçat en gran part al de «kumquat», per eixemple en Argentina. Els chinottos, no obstant, són taronges agres de forma esfèrica i en una decena de gajos, a diferència de les kumquats que són ovoides i en 4 gajos.
Característiques
[editar | editar còdic]Les kumquats són arbres o arbusts perennifolios, de creiximent llent, que alcancen els 5 m d'altura. Estan densament ramificats; les branques són angulosas, planes o a voltes espinoses. Les fulls són lanceoladas, alternes, finamente dentadas prop de l'àpiç, vert obscur pel fes i alguna cosa més clares pel envés, coriáceas, alternes, d'entre 4 i 9 cm de llarc. Les florés són axilars, solitàries o en arracades d'1 a 4, pentámeras, fragants, de color blanc, hermafroditas.[2]
El frut és un hesperidio oblongo o ovoide, de fins a 5 cm de llarc, cobert per una fina i aromàtica pell groga, anaranjada o roja en glándulas oleicas clarament visibles, comestible. La polpa està segmentada, i és llaugerament àcida, de color taronja.[3] Les llavors són escasses, oblongas o esferoidals, blanquecinas, en l'interior vert. Apareix al començament de l'autumne i madura cap a fins d'este o començos de l'hivern segons l'espècie.
Hàbitat i distribució geogràfica
[editar | editar còdic]La kumquat no es coneix en estat selvat. Li'l presumix originari de China, a on hi ha registres del seu cultiu des de el XII; en Japó era ya un cultiu assentat per a el XVIII. Les primeres referències en Europa daten de 1646, quan varen ser descrits per misionero portuguesos que els havien conegut en China.[4][5] No varen ser importats fins a mediats de el XIX, quan el coleccioniste Robert Fortune, de la London Horticultural Society va dur els primers eixemplars al Regne Unit ,[6] i després a Estats Units.
Hui els principals focs de cultiu fora del Lluntà Orient són el sur dels Estats Units (Califòrnia, Teixixques i Florida), alguns països de la conca mediterrànea (en especial Grècia), Brasil, Colòmbia, Surinam, Argentina, Uruguay, Guatemala, Austràlia i Suràfrica. En ocasions s'usa com planta ornamental per la bellea del seu frut i la seua flor, de rica fragància. Es cultiva també com bonsái.
Cultiu
[editar | editar còdic]El kumquat rara volta es cultiva de llavor per a us frutal, per la llentitut del seu desenroll i el seu escàs vigor. Normalment es reproduïx per esgall sobre base de taronja trifoliada (Poncirus trifoliata), taronja amarga (Citrus × aurantium) o naronja (toronja) (Citrus × paradisi). Es planten en cuadrícula o renc, en una separació d'al voltant de 3,5 m En eixes condicions, tolera ben sols relativament pobres, pero requerix de bona humitat constant, i prou sol. És llaugerament acidófila.
Encara que preferix un estiu càlit, soporta les gelades molt millor que els citrus; Citrus margarita tolera fins a 10 °C baix zero en hivern, més encara que la satsuma o mikan (Citrus x unshiu), per lo que es cultiva com frutal en les regions nortenyes de China. La hibernación és profunda; durant vàries semanes al començ de la primavera l'arbre permaneix encara retret, i no tira flors ni brots durant este periodo. Les gelades en primavera poden resultar-li molt amoladores.
El kumquat és resistent a la cancrosis, pero atres plagues dels cítrics li afecten, en especial Elsinoë fawcetti, Cephaleuros virescens, Cercospora citri-grisea, Colletotrichum gloeosporioides, Diaporthe citri i Physalospora rhodina.
Multiplicació
[editar | editar còdic]La multiplicació no és senzilla, puix es realisa per esgall sobre un llima espinosa (Poncirus trifoliata), propagació per acodo o esqueje o per llavors, el procés de les quals és prou llent:
- La sembra s'ha de practicar en minihivernàcul calfat entre 20 i 24 °C per a assegurar una bona emergència.
- En estiu també es pot tallar un talle semileñoso per a esquejes en un lloc càlit, en ombra. Una hormona de enraizamiento incrementarà les possibilitats d'èxit. Deu prendre's el esqueje pronte en l'estació de creiximent i plantar-ho en una mescla de test de bona calitat. S'ha de colocar en un lloc càlit i solejat.
- En general, la millor forma de propagació és per mig d'esgall en una llima espinosa.
Classificació sistemàtica
[editar | editar còdic]Classificades inicialment entre els Citrus, Walter Tennyson Swingle les va traslladar al gènero Fortunella en 1915, posteriorment David Mabberley torna a classificar-los en el gènero Citrus en 1998. Es reconeixen hui quatre espècies: C. crassifolia, cridada 'Meiwa'; C. hindsii, cridada 'kumquat d'Hong Kong'; C. japonica, cridada 'Marumi'; i C. margarita, cridada 'Nagami':
- Citrus japonica: arbust ramificat que pot alcançar els 4 metros d'altura, en frutes de color groc or;
- Citrus japonica 'sol raer': fulls grocs i fruts de color groc-crema veteado de vert;
- Citrus margarita: fruts ovalats de color taronja lluenta;
- Citrus obovata: híbrit robust més fret, carn amarga i pell dolça.
Existixen també varis híbrits de Citrus i Poncirus.
Filogenia
[editar | editar còdic]L'anàlisis de loci de cloroplastos i microsatélites nuclears permet reconstruir (2022) una filogenia independent de Fortunella en el grup dels cítrics i dividir el gènero en 2 poblacions: kumquats cultivats Fortunella spp. (F. marguerita, F. crassifolia i F. japonica); i el kumquat selvat d'Hong Kong (Fortunella hindsii). Els primers tenen una baixa diversitat genómica que resultaria de la selecció antropogénica.[7] Fortunella està més prop de Citrus que de Poncirus i calamondin, el kumquat Changshou (F. obovata = Citrus obovata), l'ornamental i el portainjerto Wenguangju són híbrits en la mare Fortunella.
Els autors plantegen l'hipòtesis d'un orige geogràfic de Fortunella en les montanyes costeres del nort d'Hong Kong, en les montanyes Nanling; La diferenciació del gènero Citrus fa uns 5 o 6 millons d'anys a partir d'una Fortunella primitiva hauria evolucionat fins a formar protogrupos aïllats baix l'acció de la fredor i la sequia. Una evolució adaptativa és l'espés albedo ric en sucre i els metabòlits secundaris que protegixen les llavors de la congelació, mentres que cap al sur un coll de botella mantenia el fenotip primitiu del frut. La selecció per agricultura del grup del nort va donar com a resultat Luo Fu o Nagami (F. margarita), Jin Donen o Meiwa (F. crassifolia) i Luo Wen o Marumi (F. japonica).[7]
El ancestro de Fortunella va evolucionar com un linaje independent en el sur de China donant com resultat l'actual F. hindsii que, en un clima menys sever, va mantindre el fenotip primitiu durant l'Edat del Gèl Cuaternaria, lo que va dur a Chenqiao Zhu et al. (2022) a escriure que les espècies cultivades de Fortunella no poden domesticar-se directament a partir de F. hindsii selvat.[7]
Us
[editar | editar còdic]La taronja nana, kumquat, en especial la varietat Meiwa es consumix com a fruta fresca; en atres espècies la polpa és massa àcida, i es menja solament la pell. Més freqüent és la preparació en almibre, per ad açò li'ls deixa secar llaugerament, es maceran en bicarbonato de sodi o calç i es couen a molt baixa temperatura en un almibre dens; el kumquat en esta preparació és una darreria típica de la cuina d'Hong Kong. Es preparen també com encurtidos, siguen àcits —conservats en una mescla de vinagre i salmorra durant unes 8 semanes— o dolces, en una base líquida de vinagre, almibre, tacha d'olor (Syzygium aromaticum) i canella (Cinnamomum verum).
S'ampren també per a l'elaboració de melada i una salsa similar al chutney, en kumquat, taronja, mel, sal, sagí i espècies. Alguns productes moderns inclouen el licor de kumquat.
En Guangdong els kumquats es conserven en sal, obtenint una fruta reduïda i arrugada que s'ampra com a medicina per als dolors de gola, antitusivo i estimulant una volta tornada a hidratar.
Oli essencial
[editar | editar còdic]l'oli essencial del clafoll del kumquat conté gran part de l'aroma de la fruta, i està compost principalment per limoneno, que constituïx al voltant del 93% del total.[8] Ademés de limoneno i alfa-pineno (0,34%), abdós considerats monoterpenos, l'oli és inusualment ric (0,38% total) en sesquiterpenos com α-bergamoteno (0. 021%), cariofileno (0,18%), α-humuleno (0,07%) i α-muuroleno (0,06%), que contribuïxen al sabor picante i amaderado del frut. Els composts carbonilos constituïxen la major part del restant i són responsables de gran part del sabor característic. Estos composts inclouen #éster com el propanoato de isopropilo (1,8%) i l'acetat de terpinilo (1,26%); cetones com la carvona (0,175%); i una série d'aldehits com el citronelal (0,6%) i el 2-metilundecanal. Atres composts oxigenados són el nerol (0,22%) i l'òxit de trans-lialool (0,15%).[8]
Farmacopea - salut
[editar | editar còdic]En etnomedicina, medicina tradicional, la planta és carminativa antiflogística, estimulant, i el frut, tradicionalment antitusivo i expectorante cuit al vapor en sucre, tracta els dolor en Vietnam.[9] En Japó, els fruts inmaduros collits en octubre-novembre i picats sancers es hervir en sucre, lo que dona com resultat una melada que s'utilisa per a tractar la febra, la tós i els refredats.[10]
Investigacions actuals han permés a Clarice Silva de Souza et al. (2020) escriuen que “el consum de kumquat és una bona alternativa a la pren de suplements rics en nutrients i composts bioactivos, [...] el kumquat és una bona font de fibra i vitamina A, i per la seua capacitat antioxidant i la presència d'atres nutrients essencials i beneficiosos [...] esta fruta és una alternativa dietètica viable, i es deu fomentar el seu consum”.[11] Publicacions chinenques indiquen un gran potencial de desenroll i aplicacions.[12]
En perfumeria
[editar | editar còdic]Mary Firestone (2022)[13] descriu l'aroma del kumquat com energizante. És fresc, alimonado, afrutado, en una nota verda (aldehits) en la descripció de Givaudan, vivaz, alimonado i fresca que evoca la ralladura de fruta en la descripció de Firmenich.[14] Va ser el perfumista creatiu Gérard Anthony qui va tindre l'idea en 2003[15] de combinar l'aroma del kumquat en notes vegetals o aquàtiques per a obtindre numerosos èxits en perfumeria.[16]
l'oli essencial dels fulls i brots frescs, a voltes, també s'ampra en perfumeria.
Us com a planta ornamental
[editar | editar còdic]Els kumquats són símbols de sòrt en Àsia. Àmpliament cultivades en jardins i parcs, s'oferixen coberts de fruta madura per a la festa del Any Nou Llunar. A partir d'ells també s'elaboren bonsáis.[9]
Etimologia
[editar | editar còdic]Fortunella és el nom genèric otorgat en referència al botànic Robert Fortune.
Denominacions del frut
[editar | editar còdic]Quinoto, taronja nana, naranjita chinenca, taronja chinenca, kumquat, cherry de taronja.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lotte Burkhardt: Verzeichnis eponymischer Pflanzennamen. Erweiterte Edition. Teil 1. Botanischer Garten und botanisches Museum Berlin, Freie Universität Berlin, 2018, ISBN 978-3-946292-26-5, S. 406,
- ↑ «Kumquat (Citrus japonica)» (en en) (2015).
- ↑ (2002) Encyclopedia of Foods: A Guide to Healthy Nutrition, Elsevier, p. 182. ISBN 9780080530871.
- ↑ Julia F Morton. «Kumquat, Fortunella sp. Swingle; In: Fruits of Warm Climates, Miami, FL» págs. 182–185. NewCROP, New Crop Resource Online Program, Center for New Crops and Plant Products, Purdue University.
- ↑ "citrus fruit". Germplasm Resources Information Network. Agricultural Research Service, United States Department of Agriculture.
- ↑ «Robert Fortune». The Royal Parks.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Chenqiao Zhu, Peng Chen, Junli Ye i Hang Li«New insights into the phylogeny and speciation of kumquat (Fortunelle spp.) based on chloroplast SNP, nuclear SSR and whole-genome sequencing».Frontiers of Agricultural Science and Engineering.9(4)
- 627–641.doi:10.15302/J-FASE-2021436.Consultat el 10 giner 2023.
- ↑ 8,0 8,1 “Constituents volàtils de l'oli essencial de kumquat” (1983). Journal of Food Science 48 (6): 1807-1812. Wiley & Sons. doi:.
- ↑ 9,0 9,1 (2012-06-11) [1] (en anglés), Springer Science & Business Mija, pp. p 649. ISBN 978-94-007-4053-2.
- ↑ «キンカン - 日本薬学会 (Kumquat - Societat Farmacèutica de Japó)» (en ja). pharm.or.jp. Consultat el 2023-01-14..
- ↑ (2020).«Kumquat (Fortunella margarita): A Good Alternative for the Ingestion of Nutrients and Bioactive Compounds».Proceedings.70(1)
- 105.ISSN 2504-3900.doi:10.3390/foods_2020-07590.Consultat el 2023-01-13.
- ↑ «Recent Development in Bioactive Compounds and Health Benefits of Kumquat Fruits».Food Reviews International.0(0)
- 1–21.ISSN 8755-9129.doi:10.1080/87559129.2021.2023818.Consultat el 2023-01-13.
- ↑ (2022-08-23) [2] (en en), Sounds True. ISBN 978-1-68364-913-7.
- ↑ «kumquat specialty» (en en-us). thegoodscentscompany.com. Consultat el 2023-01-14..
- ↑ «Blueted Cologne, de Ted Lapidus 🥇 Perfum d'Home» (en és). Consultat el 2023-01-22..
- ↑ «Excited Eau de toilette de Ted Lapidus: Resenyes i Preus». belletia.com. Consultat el 2023-01-22..
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Citrus fruit.- Kumquat [3] archivat en Wayback Machine.
- Fent créixer un taronger en hidropónica
- Kumquat des d'una llavor - El camí fàcil
- Kumquats i atres cítrics des de llavors
- Propagació per esquejes.
- Melada de kumquat
- Contes i Ficha Tècnica
- Classificació Actual
- Beneficis del Kumquat
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fortunella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.