Erythrina crista-galli var. crista-galli
Erythrina crista-galli var. crista-galli, cridat comunament ceibo comú oriental, ceibo comú de l'est, o seibo comú de l'est,[1] és una de les varietats en que està composta l'espècie Erythrina crista-galli o «ceibo de l'Argent», un arbre de la subfamília Faboideae originari d'Amèrica del Sur.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]
És un arbre de porte mijà, en un diàmetro de fuste que pot superar el metro, i altures d'entre 5 a 10 m, aplegant rarament fins als 20 m. El seu raïl és pivotante, en nudosidades produïdes per bactèries nitrificantes que viuen en simbiosis, facilitant a esta l'absorció del nitrogen que fixen i de la qual prenen les substàncies orgàniques que elabora.
El talle és leñoso, tortuoso, irregular, de branques en espines que formen una capa sense forma definida i moren despuix de la floració. Les florés, dispostes en inflorescència arracimadas, són pentámeras, completes i de simetria bilateral. El seu color és roig. Les plantes florixen d'octubre fins a abril. El cáliz és gamosépalo, com un chicotet didal de color roig. Forma en la corola un periant a on sépals i pétals són de color semblant, pero de forma distinta. La seua vora es caracterisa pel color marró que li dona aspecte de marchito. La corola, semblant a la de Phaseolus vulgaris, és amariposada, pero es diferencia d'esta que l'estandart, que és el pétal més gran, es dispon en la part inferior. Els pétals anomenats ales, són molt chicotets i estan pràcticament amagats dins del cáliz. Els atres dos pétals es sueldan a voltes parcialment i formen la quilla o carena, servint de protecció als òrguens de reproducció.
l'androceo consta de 10 estams, un de lliure i nou units pels seus filaments (androceo gamostémono). El gineceo, unicarpelar, està entre els estams soldats, a la manera d'un gavinet en la seua baïna. El frut és una llegum monocárpica, seca, de fins a 20 cm de llongitut, de color pardo obscur. Les llavors, de forma cilíndrica, es disponen espaciadament en l'interior de la baïna. El seu color és castany. L'embrió que contenen posseïx cotiledones hipogeus, que en germinar queden baix de la terra.
En l'àrea de distribució natural, esta varietat florix des de començos del més de setembre fins a finals de juny, fructificant des de novembre fins a maig, encara que no ho fa en tots els anys. Si be és una espècie autocompatible, sense entrecreuat entre distints peus la fecunditat baixa, en nivells elevats d'abort de flors i fruts, podent només el 1 % de les flors generar fruts per via autogámica.[3]
L'eixemplar tipo de Erythrina crista-galli var. crista-galli és de Brasil: "Hàbitat in Brasília". El lectotipo va ser designat per A. Howard.[4]
Diferències en el ceibo comú del noroest
[editar | editar còdic]Les principals diferències en Erythrina crista-galli var. longiflora són: presenta aguijones recurvados en els pecíols i raquis; les flors són menors, generalment en un llarc de 3,5 a 5 cm; els pedicels medixen d'1,6 a 3 cm; el cáliz és campanulado, de 8 a 16 mm per 1 a 18 mm; el vexilo és anchament orbicular o obovado, de 33 a 48 mm; i finalment la quilla és de color roig lluent, de 32 a 45 mm.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]- Flor Nacional d'Argentina
- Flor Nacional de Bolívia
- Flor Nacional d'Uruguay
- Erythrina crista-galli
- Erythrina crista-galli var. leucochlora
- Erythrina crista-galli var. longiflora
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ del Port (1990). Els noms comuns de les plantes de la regió platense (en espanyol), Departament de Publicacions i Edicions, Universitat de la República, pp. 188. «155»
- ↑ 2,0 2,1 (2010).Darwiniana.48
- 179-200.
- ↑ (2000).Annals of the Missouri Botanical Garden.87
- 127-145.
- ↑ Howard, A. (1988) Fl. Less. Antilles 4(1): 488,
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erythrina crista-galli var. crista-galli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.