Anar al contingut

Erythrina crista-galli var. longiflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Erythrina crista-galli var. longiflora, cridat comunament ceibo comú del noroest, o seibo comú del noroest, és una de les varietats en que està composta l'espècie Erythrina crista-galli o «ceibo de l'Argent», un arbre de la subfamília Faboideae originari d'Amèrica del Sur. Compartix en Erythrina crista-galli var. crista-galli el ser els seus florés considerades com la «flor nacional de l'Argentina», guardó no coincidente en el del Uruguay puix E. c. var. longiflora no habita en dit país.[1][2][3]

Característiques

[editar | editar còdic]

És un arbre de porte mijà, en un diàmetro de fuste que pot superar el metro, i altures d'entre 5 a 10 m, aplegant rarament fins als 20 m. El seu raïl és pivotante, en nudosidades produïdes per bactèries nitrificantes que viuen en simbiosis, facilitant a esta l'absorció del nitrogen que fixen i de la qual prenen les substàncies orgàniques que elabora.

El talle és leñoso, tortuoso, irregular, de branques en espines que formen una capa sense forma definida i moren despuix de la floració. Les florés, dispostes en inflorescència arracimadas, són pentámeras, completes i de simetria bilateral. El seu color és roig. Les plantes florixen d'octubre fins a abril. El cáliz és gamosépalo, com un chicotet didal de color roig. Forma en la corola un periant a on sépals i pétals són de color semblant, pero de forma distinta. La seua vora es caracterisa pel color marró que li dona aspecte de marchito. La corola, semblant a la de Phaseolus vulgaris, és amariposada, pero es diferencia d'esta que l'estandart, que és el pétal més gran, es dispon en la part inferior. Els pétals anomenats ales, són molt chicotets i estan pràcticament amagats dins del cáliz. Els atres dos pétals es sueldan a voltes parcialment i formen la quilla o carena, servint de protecció als òrguens de reproducció.

l'androceo consta de 10 estams, un de lliure i nou units pels seus filaments (androceo gamostémono). El gineceo, unicarpelar, està entre els estams soldats, a la manera d'un gavinet en la seua baïna. El frut és una llegum monocárpica, seca, de fins a 20 cm de llongitut, de color pardo obscur. Les llavors, de forma cilíndrica, es disponen espaciadament en l'interior de la baïna. El seu color és castany. L'embrió que contenen posseïx cotiledones hipogeus, que en germinar queden baix de la terra.

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'eixemplar tipo té per localitat: «Argentina, Bota, Dpto. Gral. Güemes, ruta 9 en autopista d'accés a Bota, al front de l'Usina Termo Vages.» Estava florit al moment en que fora herborizado per María Alicia Zapater i Evangelina Carmen Lozano, el dia 10 de maig de 2008.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Muñoz (1993). Flora índígena de l'Uruguay: arbres i arbustos ornamentals, Hemisferi Sur, pp. 284. «40»
  2. P. Izaguirre & R. Beyhaut. (1998) Les Leguminosas en Uruguay i regions veïnes. Part I. Papilionoideae. Ed. Hemisferi Sur. 550 pp., Montevideo.
  3. Cabrera (1967). Flora de la Província de Buenos Aires: Tom 4 Part 3ª, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: INTA, pp. 671. «623»